divendres, 30 d’abril de 2010

1er de maig


Demà és 1er de maig. La de demà hauria de ser, molt més que cap altre, una jornada de reivindicació. Aquesta crisi no l'hem generat els treballadors però serem nosaltres, amb atur, precarietat, retallada de salaris, drets social i empitjorament de condicions laborals de tota mena,els que l'acabarem pagant.

Només tenim que veure el cas grec. Per cert, que els treballadors grecs ja han sortit al carrer a protestar i no dubto que seguiran fent-ho. El que sorprèn, és l'extraordinària passivitat dels treballadors del nostre país. El 20% d'atur encara no és suficient per a moure's.


La CGT de Catalunya ha convocat, com cada any, mobilitzacions pel primer de maig. Reprodueixo en aquest post el manifest i el cartell de la convocatòria.

És hora de sortir al carrer. És hora de la vaga general.





1er de maig de 2010
AL CARRER, QUE JA ÉS HORA!


1r de maig, dia internacional dels treballadors i treballadores que simbolitza la lluita permanent que mantenim contra la patronal i el govern per aconseguir una societat basada en la igualtat per a tothom, en els drets laborals i socials, els serveis públics, la llibertat i la justícia social.

1r de Maig per cridar, exigir, reivindicar molt clarament als carrers que han de ser els culpables, és a dir, els banquers, la patronal, els governs, qui paguin la crisi que han provocat intencionadament i a la qual ens han llançat a la classe treballadora com a despulles després d'esprémer-nos fins a l'última gota, reduint-nos a la condició d'esclaus, controlant el nostre treball, la nostra salut, la nostra vida. Les treballadores i treballadors estem perdent la feina, l'habitatge, el dret a l'educació, a la sanitat, a una pensió pública, a la felicitat en el present i el futur.

Aquest 1r de maig volem tornar a recordar totes les lluites històriques que internacionalment hem mantingut la classe treballadora per una nova societat en llibertat i també totes les lluites presents que dignament continuem mantenint dia a dia contra l'immoral i criminal capitalisme que ens explota i domina miserablement (lluitant contra els tancaments d'empreses, contra els EREs, contra els acomiadaments, contractes i subcontractes, privatitzacions, contra els desnonaments, embargaments, hores extres, retalls salarials, pel dret a les pensions públiques, per la cobertura de prestacions per a tots i totes les aturades, per posar la vida i les cures en el centre de les nostres vides, contra la repressió i el retall de les llibertats...)

Ara que es compleixen 100 anys de l'anarcosindicalisme com a organització confederal, volem recordar als milers i milers de companyes i companys treballadors que al llarg de la història han donat tot, en moltes ocasions fins a la seva vida, per millorar les nostres condicions de vida, conquerir drets bàsics, contribuir a la transformació social (el nostre record per a aquells primers treballadors anarquistes de Chicago que a finals del segle XIX van ser assassinats per reivindicar la jornada laboral de 8 hores).

Avui també continua sent necessària la lluita per impedir que no es pacti amb la patronal i el govern a l'esquena dels treballadors i treballadores, en contra dels nostres interessos, que es rebutgi el pacte d'una nova reforma laboral per aconseguir l'acomiadament lliure i gratuït, el pacte per allargar l'edat de jubilació, per prolongar la jornada laboral, per privatitzar la serveis públics, per negar la negociació col·lectiva i tants i tants excessos, atracaments, malbaratament dels diners públics, dels nostres drets.

Avui cal exigir al govern que qualsevol reducció del dèficit públic s'ha de fer augmentant els ingressos en lloc de reduint les despeses socials, les prestacions per als aturats i precaris, reduint els salaris, acomiadant milers de persones i tot això mantenint el mateix model social i productiu basat en la productivitat i el consumisme. El govern n'ha de recaptar més de les butxaques dels rics, de la patronal, dels fons d'inversions SICAV dels especuladors, dels paradisos fiscals, eliminant l'economia submergida.

La classe treballadora està farta d'estrènyer-se el cinturó i tot perquè uns quants miserables rics siguin els amos de la nostra vida, la nostra salut, els amos de la terra, dels recursos naturals, de les llavors, dels mitjans de producció i comercialització, de l'aigua, de l'energia, dels mitjans de comunicació, amb la complicitat d'un entramat institucional, en el qual les persones només som mercaderies, com|com a objectes, com peces d'usar i tirar en la seva voràgine d'extermini i explotació. Els hem deixat que es facin amos de la terra i de les persones i des de CGT continuem lluitant per impedir que surtin victoriosos de les seves crisis i ens tornin tot el robat durant dècades.

Avui més que mai no s'ha de dir ¡ Ja n'hi ha prou!! ¡ Al carrer que ja és hora, fins a la Vaga General!!

Es cal unir-se a l'acció, tots els treballadors i treballadores lliures, junts, unint la nostra rebel·lia, insubmissió, en defensa dels nostres drets, a nivell internacional, sense fronteres, sense divisions entre persones autòctones i estrangeres, entre homes i dones, grans i joves, intel·lectuals, estudiants, persones aturades i/o excloses, tothom lluitant per un millor món, que amb la participació de totes i tots, sense discriminacions, sense desigualtats, sense privilegis, de forma autogestionària, en llibertat, que conreï la cultura, l'educació i el respecte a les diferències, que recuperi la memòria històrica des de la veritat i anul·li les sentències del franquisme, en un context laic que permeti l'avenç científic i defensi els drets humans, l'antimilitarisme, les lluites populars de tot el món.

"AL CARRER QUE JA ÉS HORA, FINS A LA VAGA GENERAL"

"VISCA EL 1er de MAIG"
Publica un comentari a l'entrada