Pàgines

divendres, 30 de juny del 2017

Resistir és vèncer

L'ajuntament de Jaen vota a favor d'aplicar l'article 155 de la Constitució, la suspensió de l'autonomia. L'ex-ministre d'exteriors Margallo diu, per la seva banda, que arribat el cas, caldrà "desallotjar el Parlament".

Són coses que diuen al país del costat.

No val la pena ni exclamar-se'n.  És evident que veuen que Catalunya se'n va i que el  chiringuitu que tenen muntat a base de repartir-se el dèficit fiscal de Catalunya, Illes Balears i País Valencià se'ls acaba. Veuen que hi ha en marxa una revolta que subverteix completament l'estat oligàrquic que s'han fet a mida i posen el crit al cel, i miren de fer por i amenaçar.


Aquí ens cal resistir. Resistir és vèncer.



No poden aplicar el 155. Fins i tot ho deia Iceta avui. Si volen emprar mesures "extraordinàries", com desallotjar el Parlament, hauran de fer-ho per la força. Per desallotjar el Parlament, primer hauran de desallotjar el Parc de la Ciutadella, i primer hauran d'arribar-hi. De veritat ho faran?  Jo ho dubto. Que se m'entengui : segur que en tenen moltes ganes de fer-ho, però és molt lleig emprar la força contra ciutadans desarmats.

SI és abans de l'u d'octubre, perquè s'utilitzaria la força contra ciutadans pacífics que demanaven una solució democràtica : votar. A Europa no li agradaria.
Si és després de l'u d'octubre, i el Sí ja guanyat el referèndum, aleshores una intervenció per la força contra ciutadans desarmats encara seria pitjor, perquè aquesta mateixos ciutadans tot just hauran expressat amb el seu vot que no es reconeixen com a súbdits de l'estat espanyol i, per tant, no li en reconeixen l'autoritat i que, precisament, l'autoritat que reconeixen és la del Parlament. Es tractaria d'una agressió d'un estat contra un altre d'incipient. No diguem si a més ja s'ha produït algun reconeixement internacional. A Europa li agradaria molt menys

Resistir, doncs. Resistir. Ja són mitjans internacionals molt importants i prestigiosos (El Financial Times (o aquest altre), El New York Times, Politico, Clarín...) els que es posicionen a favor de la realització d'un referèndum. A Madrid no en faran cas perquè la seva estratègia no és política, si no de psicòpata : Catalunya és seva, una propietat, i els catalans, súbdits, que aporten treball i ingressos als seus negocis corruptes. Però, per ells,  els catalans no som un poble; som, més aviat els inquilins rellogats del territori. Com que per ells Catalunya és un objecte, no un subjecte, es tractada com a tal. Estratègia de psicòpata.

Algun dia els espanyols descobriran, segurament amb horror, que la crosta capitalina també els considera inquilins rellogats dels respectius territoris. Però encara no estan en aquest punt, perquè els psicòpates estan jugant molt bé amb les seves emocions.

Però els psicòpates poden perdre. I aquest cop perdran. Els psicòpates juguen amb les emocions per obtenir un benefici. En aquest cas l'emoció és el nacionalisme supremacista i catalanofòbic espanyol, però el càlcul també ha de tenir en compte que l'abús de la força contra Catalunya ja és avui percebut com una agressió per la opinió pública internacional, i els negocis madrilenys no es poden permetre la marginació internacional.

I saben que l'única forma de guanyar és que l'independentisme es rendeixi. Per això amenaçaran, insultaran, faran un us limitat de la força. No ens estranyi si en algun cas se'ls en va la ma -a ells, als nacionalistes espanyols, els únics que van armats en aquest conflicte-  més del previst i hem de parlar de desgràcies personals. Però arribats a aquest punt, qualsevol violència que intentin només farà que atiar la resistència. Ho saben i, per tant, se'n cuidaran prou d'arribar a aquest punt (que no vol dir que no acabin arribant-hi).

Resistir. Que bramin, que cridin, que insultin i amenacin. Estan perdent. Estem guanyant.

L'U d'octubre votarem, i cada vot, sí o no, serà una victòria particular. El Sí no dubteu que guanyarà el Sí- serà la victòria de tots, també dels que hauran votat No.

Els independentistes votarem Sí. Jo votaré Sí.

Resistència. Guanyarem.

dimecres, 28 de juny del 2017

Pride 2017



Avui, 28 de juny, és el Pride. El dia de l'orgull LGBTI. Aquesta és una jornada reivindicativa (festivament reivindicativa) del col·lectiu LGBTI que reclama una cosa tan èticament evident com que la pròpia sexualitat no sigui un motiu de discriminació, o pitjor, de rebuig i repressió.

No és pas fàcil en aquesta societat que és essencialment masclista.
El masclisme és un supremacisme primari que, per definició, declara "inferior" a més de la meitat de la població. No és pas casualitat que aquest supremacisme es trobi en l'arrel d'altres supremacismes com el racisme, o els nacionalismes excloents, o els integrismes religiosos.

Aconseguir que el sexe es pugui viure lliurement, sense haver de donar més explicacions no és una tasca fàcil. Estima com vulguis diu el lema. Però no és fàcil estimar lliurement quan una societat se t'oposa, per una banda amb un discurs hipòcritament progressista, però per l'altre tancant l'accés a llocs de treball o imposant models de conducta que diuen quina és la forma correcta d'estimar. En això, el capitalisme té alguna cosa a veure. El capitalisme juga també amb el col·lectiu LGBTI, oferint-li precisament models de conducta.

Aquesta és una dificultat potser subtil, però crec que real, amb la que s'enfronta avui la reivindicació LGBTI : la preservació de la seva definició com a lluita social i, per tant, transversal i compartida amb altres lluites. Un exemple : no és pas casualitat que el col·lectiu LGBTI sigui ben present, des dels principis, dins l'independentisme.

En tot cas, avui, i durant uns quants dies més, la reivindicació LGBTI es farà notar a Barcelona amb diferents actes, concerts i esdeveniments diversos, amb un fort component lúdic.

Lògic. Es tracta d'estimar lliurement i això, forçosament, només pot fer-se des de l'alegria.

Feliç Pride 2017!

dimarts, 27 de juny del 2017

Reaccions

Sembla que a Madrid comencen a creure's que el proper u d'octubre hi haurà un referèndum a Catalunya i, és clar, les reaccions no s'han fet esperar :

Una, molt original, la del PP, que ha enviat la Guardia Civil a intimidar a les empreses que podien fabricar les urnes. És el que té la defensa de « unidad en el destino », que acabes anant a fer de trinxeraire a empreses del ram del metacrilat.

Però, és clar, si tot això és el que poden oposar, aleshores tranquils, que l'u d'octubre hi haurà referèndum i urnes, per descomptat. A les males, es pot fer un encàrrec a Amazon, o a la competència xinesa, Alibaba, o fins i tot als japonesos de Rakuten (els nous patrocinadors de la samarreta del Barça). En definitiva, no crec que després de l'editorial del New York Times, els d'Amazon es perdessin l'oportunitat de fer una mica de negoci.

Els del Vilaweb, fins i tot, han analitzat aquesta possibilitat de fer la comanda a Xina, i bé, realment, si és per això, tranquils que l'u es votarà a unes boniques urnes, a molt bon preu. Xineses, això sí. No perquè a Catalunya, o a Espanya no se'n sàpiguen fer, si no per ingerències governamentals. Els neoliberals, indignats, s'han fet indepes tots de cop.

En fi, fer que la Guardia Civil es dediqui a perseguir urnes, fins i tot abans d'existir, és molt trist i un gran absurd. Filant més prim, potser és, fins i tot, malversació de fons, que segur que la Guardia Civil té coses millors que fer, amb permís de Villarejo, és clar.

L'altre reacció ha estat la del PSOE (l'altra pota que compta del PPSOEC's, que  C's cada dia és més la marca blanca del PP.

El cas del PSOE també és molt penós. Fa cinc dies Núria Parlon, flamant representant del PSC al "nou" PSOE deia que si el PP aplicava l'article 155 (la suspensió de l'autonomia) , el PSOE aniria -curull d'esperit fraternal i convicció plurinacional- a  plantejar el cas a la comunitat internacional per impedir la dita suspensió... Ahir ja es va veure que el nou PSOE no és gaire diferent del vell; que Pedro Sánchez susaneja; i que l'opinió de la Núria Parlon només és això, una opinió particular i no la del PSOE. La del PSOE és : « Que si hay que aplicar el 155, se aplica, cojones ».

Em sap greu per la Núria Parlon, perquè crec que realment va dir el que pensava. Tanmateix, si a aquestes alçades del partit encara no sap com les gasten els seus companys del PSOE, més val que s'ho faci mirar. Però, com sigui, m'agradaria que estigués a la nostra banda, el cantó de la democràcia, quan arribi el dia del referèndum, i els següents.

En tot cas, per si algú tenia dubtes, des del PSOE s'han afanyat a dir que els alcaldes socialistes que prestin suport al referèndum de l'u d'octubre patiran sancions. Olé tu! El PSOE sancionant alcaldes del PSC. Ja sabeu, dos partits polítics diferents, el PSC és sobirà, els municipis tenen una vida política pròpia... En fi, tot per l'aigüera. Susana Díaz deu estar molt emprenyada : el Pedro Sánchez va i li còpia el programa, si més no, la part catalana. Em pregunto si Iceta encara vol que Pedro Sánchez el salvi, perquè amb amics així, més val arrencar a córrer.

En fi. Dues notícies que donen una idea de com ho veuen això de l'u d'octubre al país del costat : "Ordeno y mando" i "esto lo arreglamos con un par de números de la benemérita". Ens prenen per menys que súbdits.

Quines ganes de votar que tinc. Quines ganes d'estampar-lis un Sí a la Independència als morros d'aquesta colla de prepotents.

Però el millor del cas és que són tan prepotents i tan antidemòcrates que fins i tot un vot No també seria un bon mastegot.

Ep! però no tan bo! el sí és millor! L'U d'Octubre, vota Sí!

dissabte, 24 de juny del 2017

Sant Joan



Bona Revetlla i que gaudiu de Sant Joan, Diada Nacional dels Països Catalans.

Avui, la Flama del Canigó ha arribat a tots els racons dels territoris de parla catalana. Avui es renova aquesta flama de compromís amb la defensa de la llengua que ens es comuna.

La llengua comuna a territoris compresos entre Salses, a la Catalunya Nord, i Guardamar, a Múrcia; entre Fraga, a la franja de Ponent,  i l'Alguer, a Sardenya.

Aquesta llengua dolça, de músiques tan variades com les terres on neix i que és el nostre tresor més preciós. Una llengua. Una forma d'escoltar i dir el món. Una forma particular d'expressar les idees, els sentiments i les emocions. Ni millor ni pitjor que cap altre. La nostra llengua, com la nostra mare.

Des del respecte i la protecció dels drets dels parlants de totes les llengües diferents de la República, que serveixi, però, la independència, per a protegir, per conrear aquest bé tan preuat i tan bell que és la nostra llengua materna, la llengua d'aquesta terra. La nostra llengua catalana. Aquesta flama que no s'apaga i que ha de seguir brillant.

Aquesta flama que baixa del Canigó, i que de ma en ma ens arriba a casa.

Aquesta flama que encén fogueres, en la nit més curta i més càlida; quan les bruixes ballen.

Bona Revetlla i Feliç Sant Joan!

Ben viu el foc!

diumenge, 18 de juny del 2017

Maker Faire BCN 2017

Aquest cap de setmana s'ha celebrat al pavelló d'Itàlia de la Fira de Montjuïc la Barcelona Maker Faire.



Les Maker Faire són esdeveniments importants dins el moviment Maker. Se'n fan a diversos llocs del món des de 2006 (primera Maker Faire a San Mateo, Califòrnia) A Barcelona es va celebrar la primera Mini Maker Faire el 2013, a l'espai de coworking MOB (Makers Of Barcelona). L'edició de 2014 també va estar basada al MOB.  L'any 2015 no es va celebrar. El 2016, la Mini MakerFaire  es va celebrar al CosmoCaixa. Enguany el prefix Mini ja no apareix al títol i parlem de la  Maker Faire de Barcelona 2017 (MFB2017).

Podeu seguir la història consultant el TimeLine de la pàgina FaceBook de Maker Faire Barcelona.

Què es podia trobar a la MFB2017? Una comunitat incipient, molt jove, encara pocs. I molts projectes. Projectes originals amb Arduino i/o Raspberry; Impressió 3D; també altre hardware, sobretot orientat a formació; petits robots; moltes pantalles amb codi Scratch i derivats; també amb codi Python (més que Java o C++, diria); projectes basats en mòduls dissenyats per a un  acoblament versàtil i sense eines ;  projectes amb materials reciclats... Molta imaginació i molts projectes interessants.

També, de forma més subtil, política. El moviment Maker és, en ell mateix, un moviment d'apoderament ciutadà. Un moviment d'autonomia personal i, per definició, un moviment internacional.

El cas, és que hi han hagut tres coses que m'han cridat l'atenció de la MFB2017:

1 - Que al barri ara tindrem un espai maker. Made - Makerspace Barcelona es trasllada al carrer Noguera Pallaresa, 61, a la zona d'Hostafrancs. La web és http://www.made-bcn.org. Aquest és un espai que funciona a l'estil dels Fablabs. Amb una quota de subscripció es té accés a eines i espai per a desenvolupar els projectes propis, però també per autoformar-se, formar, i compartir coneixements i experiències.

2 - Voltant pels expositors he trobat que els propers 27 i 28 de juny, a la seu de Barcelona Activa es realitzarà la conferència Procomuns 2. Co-creació de polítiques públiques. Com diuen a la web (i al FB) :

"A la primera edició de Procomuns al 2016, de caràcter internacional, més de 300 persones es van aplegar per co-crear conjuntament una declaració de recomanacions de polítiques públiques per a les administracions, per a impulsar la vessant procomú de l’economia col·laborativa, obtenint un important resó.

L’edició d’enguany es centrarà en treballar reptes més específics i locals de les economies col·laboratives de Barcelona i Catalunya, mitjançant novament un enfocament participatiu i col·lectiu. 2017 és “l’any de la regulació” de l’economia col·laborativa: debatrem amb representants de la Generalitat, Ajuntament i Parlament Europeu quines poden ser les millors polítiques públiques, farem arribar a les ciutats uns principis guia. Reflectirem amb Yochai Benkler les transformacions en marxa. Presentarem recursos per l’emprenedoria, de models econòmics i tecnològics per l’escalabilitat de les iniciatives, i, sobretot, co-dissenyarem solucions a reptes de la ciutat, en matèria d’habitatge, cures i exclusió."

El concepte de procomuns ve d'antic. El procomú era la forma de gestió pública i assembleària emprada a petites comunitats rurals, dels bens comuns,  com podien ser, per exemple, les terres de pastura. Una forma de gestió comunitària i respectuosa amb la natura que posa en entredit, i potser per això se n'ha parlat poc, el model de gestió de propietat privada i competència capitalista

3 - La dels procomuns no ha estat l'única referència interessant que he trobat a la Fira : sembla que l'ajuntament de Barcelona ha entès la importància social de la transformació digital i s'ha creat l'espai http://barcelona.cat/digital  a la web municipal. Correctament, al meu entendre, vinculen el moviment maker al procés de transformació. Ara caldrà que la cosa no quedi només en parauloes o en una web més o menys actualitzada. Ja he dit abans que el moviment Maker és en si mateix un moviment d'empoderament ciutadà... que a la vegada és subsidiari d'unes polítiques educatives eficaces i d'uns valors cívics i ètics que li donin sentit. A canvi a més de, òbviament, projectes originals i innovació, aporta bases per a una sobirania tan estratègica com és la tecnològica.

Ha estat una tarda interessant. Més enllà de la sorpresa per alguns dels projectes vistos el que m'jha interessat, sobre tot, és que es tracta dún moviment que ha de poder créixer i que aporta uns valors, ètics i cívics molt interessants. En la línia del que els gurús del programari lliure van entreveure allà pels 70, als legendaris laboratoris del MIT. Una societat d'individus lliures, però col·laboratius, amb una tecnologia alliberadora i democratitzadora. Una tecnologia que, en definitiva, ens torni més humans.

divendres, 9 de juny del 2017

Referèndum d'autodeterminació : 1 d'octubre de 2017



Rumieu-ho bé. L'1 d'octubre, si voleu, podreu respondre a la pregunta : "Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de República".

És una pregunta que cal rumiar per les conseqüències que té. Òbviament per a Catalunya, però també per Espanya i, també, per Europa. 

Catalunya som gent. Som gent diversa.  Amb grans diferències entre nosaltres : d'identitat, d'origen, de llengua, de religió, de cultura, també de nivell econòmic. La pregunta s'adreça a tots, tot i que només tindrem el privilegi de poder contestar-la els ciutadans del territori de l'actual comunitat autònoma de Catalunya.

La pregunta, i el referèndum és l'eina que tota aquesta diversitat de gent ens donem a nosaltres mateixos per empoderar-nos i per decidir de quina forma ens volem governar i autogestionar. No és, doncs, una qüestió de drets nacionals, sigui el que sigui que vulgui dir això. És una qüestió, en canvi, de radicalitat democràtica, de respecte a tota aquesta diversitat, de llibertat. És una qüestió de posar els ciutadans primer. És una qüestió de posar l'estat al servei dels ciutadans, al servei del seu creixement personal, de la seva identitat, dels seus drets, de la seva responsabilitat.

És una qüestió de maduresa. De rebutjar tuteles -per descomptat, de rebutjar repressions, espolis, corrupcions i depredacions- i, en canvi, proposar alternatives des de la base, des del carrer, des de les organitzacions civils. De fer-ho lliure i democràticament, sense cotilles imposades de nació o pensament únic dictats per una Constitució nacionalista escrita sota l'amenaça dels sabres.

És una gran oportunitat per a tots que avui som Catalunya, però també per a tots aquells que avui són Espanya, per a donar un gran pas endavant. Un gran pas democràtic. Un gran pas per deixar enrere, finalment, el llegat de la dictadura feixista, de la "transición" i de la democràcia vigilada dels darrers quaranta anys. Un gran pas per entrar tots en una etapa de major i millor democràcia.

En tot cas, és una oportunitat que ens donem a Catalunya i que compta amb l' oposició frontal dels que no volen canvis i que, justament perquè el règim  existent ara ho nega, ens diuen que no podem decidir, que no tenim dret a decidir. Que no som sobirans.

Avui la sobirania no és als pobles o a les nacions. Al món global la sobirania és a cadascun de nosaltres. Som nosaltres els que lliurement podem decidir viure en comunitat i en quina forma de comunitat. Som nosaltres els que decidim com construim aquesta comunitat i com la fem prou flexible per a que sigui inclusiva i democràtica. Ser ciutadà de la República de Catalunya ha de ser la forma de pertànyer al món, de ser ciutadà lliure del món (i no un súbdit), sigui quin sigui el nostre origen, llengua, cultura o religió.

Els ciutadans de la nova República ho serem per adscripció, per que voldrem ser-ho. Sense exclusivitats identitàries però, a la vegada compromesos amb el nostre autogovern, compromesos amb el benestar dels ciutadans de la República també compromesos amb el benestar dels nostres veïns, de la nostra Europa, del nostre planeta.

Tenim una oportunitat immensa, única, extraordinària de fer una aportació a l'objectiu d'un món millor, molt més democràtic, pacífic, net, lliure...

És molt el que podem aconseguir.

Per aquestes raons, jo crec -fermament ho crec- que el proper 1 d'octubre cal, primer de tot, votar. Defenseu el vostre dret a votar. Aquesta és la primera batalla. Després, un cop aquest dret estigui conquerit, crec que cal anar a votar. Per no permetre males interpretacions ni dubtes. I jo crec, finalment, que cal votar Sí. Perquè és un vot a favor de portar la democràcia, i l'empoderament a les mans de tots i cadascun de nosaltres, independentment d'origen, identitat, religió o cultura.

Rumieu-ho bé.  "Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de República"?

Jo, Sí.