dijous, 27 d’agost de 2015

Falta un mes pel #27S2015

Avui estem a un mes just per a les plebiscitàries.

Un mes. Trenta un dies. Votarem per la Independència i espero que l'independentisme obtingui una victòria que no admeti discussions. En vots i en escons.

Una victòria que ho serà, de forma legítima i suficient, amb el 50% + 1 dels vots emesos.

Els referèndums es guanyen així, amb el 50% +  1 dels vots emesos. No ha de ser diferent ara. No veig perquè, com reclamava Espadaler, hagi de ser un 60% dels vots independentistes.  Per què? Per què cal reclamar-li un 60% a l'independentisme per fer la independència, i no en canvi, un 60% a l'unionisme per mantenir l'status quo. Que potser els vots unionistes valen més? que potser hi han ciutadans de primera (els unionistes)  i de segona (els independentistes)? 

I, a més, qui posaria aquests mínims? L'estat espanyol ja ha deixat ben clar que li serà igual el resultat. Que tant li farà si la majoria és simple, absoluta o unanimitat. Que no acceptaran res.

I què és el que no acceptaran? No acceptaran que hi ha una majoria independentista?  Ni tan sols després de comptar i recomptar i que es faci evident  que aquesta majoria hi és? Posats a negar, que neguin el dia i la nit, que neguin la llei de la gravetat,  que neguin que la terra gira al voltant del sol. Que ho neguin tot. Que siguin cecs. Millor.

Per guanyar de forma legítima i suficient n'hi ha prou amb el 50% + 1 dels vots emesos. Aquest és el mínim en un referèndum. Guanyar només amb escons seguiria donant legitimitat, però  aleshores la suficiència quedaria en entredit.

Per això crec que l'objectiu del 27S és aquest: majoria absoluta independentista amplia, llarga, de vots emesos. Amb aquesta restricció la majoria en escons ve donada.

Guanyarem. A l'endemà s'encetarà, en certa forma ja s'ha encetat, el procés constituent unilateral que reclamen algunes veus de CSQEP. El reclamen però sembla que només està disposats a acceptar-lo si és amb les seves condicions, o si són ells que el propicien, o si és "unilateral" però amb el beneplàcit, o amb el permís, de Madrid. Espero, però, que l'evidència de que el procés és allà els farà participar, i a fons.

La llei espanyola només es trencarà un cop: amb la Declaració d'Independència. questa declaració d'Independència no serà immediata, si no que es produirà quan estigui completat el tram civil del Procés Constituent, és a dir, quan es disposi d'un esborrany generat des dels particulars, associacions, partits, institucions, entitats interessades en participar. Aquests seran els subjectes constituents. L'esborrany arribarà al Parlament i, en aquest moment serà quan es trencarà la llei espanyola amb la Declaració d'Independència i amb la llei de Transitorietat Jurídica de Successió entre Administracions.

Serà aquest el moment culminant. Serà quan caldrà mostrar més fermesa i quan caldrà obeir la llei catalana i desobeir l'espanyola.

Quanta gent caldrà que ho faci? quanta més millor, evidentment, una massa crítica. Però, sobretot, caldrà que es mostrin fidels a la llei catalana uns determinats llocs clau, unes determinades cadenes de comandament.

En definitiva, no se li demanaran heroismes a la gent. Però caldrà que determinades cadenes de comandament siguin fidels. Que una majoria d'aquestes cadenes siguin fidels. Serà tasca del nou govern assegurar aquestes cadenes de comandament. Serà així, i no amb actes d'heroisme ni escamots al carrer que es farà la independència. No es demanaran ni seran necessaris vessaments de sang. El que caldrà serà que la gent segueixi fent la seva feina normalment, però determinats fluxos de treball, d'informació, de recursos seran desviats. Els actes d'heroisme que es demanaran seran aquests canvis. Canvis petits, en la seva majoria, però que faran que el control deixi d'estar a unes mans per passar a unes altres.

Caldrà que una majoria de particulars, d'ajuntaments, d'empreses facin els ingressos, o els cobraments, per una finestreta en comptes d'una altre, que un imprès s'enviï a una adreça d'Internet, i no a una altre. Però és que això ja s'està preparant, avui. Això ja gairebé es a punt, avui. Molts ajuntaments,i les diputacions, ja estan fent això, avui.

No ens vindrà de nou. Els particulars i institucions molt importants ja vam desobeir el 9N de 2014 i la policia no només no va entrar a clausurar els locals de votació, si no que va vetllar per a que la jornada no tingués incidents.

I la massa crítica existeix.  Torna a ser el 9N el que ens diu que la massa crítica està disponible: 40.000 voluntaris van posar en marxa un dispositiu que va deixar en evidència el poder l'estat a Catalunya. 2.200.000 ciutadans van votar en el major acte de rebel·lia que ha vist mai aquest país. I va ser un assaig general de presa de control.

L'independentisme està mobilitzat i ho estarà. D'entrenament revolucionari, fent servir un antic concepte cenetista, es podrien qualificar les successives i massives mobilitzacions dels 11S: La gran Manifestació del 2012, La Via Catalana del 2013, La V del 2014, La Via Lliure d'enguany. Han estat i són actes lúdics i festius, però també enormes demostracions de força i organització, també un entrenament, un acostumar-se a defensar, en veu alta, amb les mans i amb el cos, amb orgull, el projecte d'independència per Catalunya.

Aquests actes han estat i són força popular.  Ha estat un gravíssim error de l'estat, i també de l'esquerra no independentista, el menystenir-les, uns des de la prepotència nacionalista espanyola, i els altres des d'una pretesa superioritat moral.

Arribat el moment, doncs, hi hauran les cadenes de comandament necessàries, els voluntaris necessaris i prou particulars com per que el poder de l'estat sigui minimitzat Catalunya. Des del 9N que sabem que el poder de l'estat minva a Catalunya a cada dia que passa. Com més fort és l'afany recentralitzador, més creix la pressió independentista.

La DUI serà la data clau. El moment de la veritat. El moment en que tots els preparatius hauran d'activar-se. Quan hauran d'arribar els primers reconeixements internacionals (algú dubta que s'estan preparant aquests reconeixements?). A l'estat espanyol no li en quedarà un altre que negociar el repartiment d'actius i passius un cop serà evident al món que el seu poder a Catalunya només és testimonial.

Però tot plegat depèn de que d'aquí un mes es guanyi amb claredat. Falta un mes. No sobra cap vot. Anem a totes.

dimarts, 18 d’agost de 2015

Via Lliure #11S2015

Mireu, jo estic una mica fart de les performances de les diades. Sincerament, no em ve gens de gust posar-me samarretes de colorins i jugar a fer mosaics.

Assistiré, segur, però aniré al meu aire. Estan molt bé les performances però em fa l'efecte que estem arribant a un punt en que l'11S toca performance. Una tradició més a afegir a la llista. Com visitar el fossar, i el monument de Rafel de Casanova. I no és això. Sí, les vies i les manis són molt xules. Molt divertit, i familiar, i colorista, i la revolució dels somriures. Bé. Però no és això. No vull fer la "tradicional performance de la Diada".

Igual com no vull que el procés esdevingui "processisme": Que sempre hagi un pas més a fer. Que sempre estiguem a un pas de la Independència però que mai es doni el pas final. Que la DUI sempre estigui a punt de tocar, i a l'ultim moment s'allunyi una miqueta, prou com per ja no ser a l'abast. Com els malsons angoixosos en que et poses a córrer fins l'esgotament però no avances.

Tampoc m'agrada que encara no estigui definida com serà la participació ciutadana al procés constituent, o quins seran els subjectes constituents. És molt important saber això, i urgent, tenint en compte el calendari previst. Jo vull poder dir la meva. Quines vies tindré? Quina capacitat d'influència?

Canvio totes les performances de les diades per la claredat i la participació massiva de la ciutadania en el procés constituent. Espero que es posi tota la capacitat d'organització i de motivació que es demostra els 11S al servei del procés constituent.

En fi. Segurament aniré a la via, ves. Al meu aire i amb la samarreta que primer trobi a la pila, sigui del color que sigui. Aniré a omplir. Amb mandra. Amb un punt d'emprenyament, si voleu. Amb tot, la via serveix per un parell de coses: una evident, per a mobilitzar de cara al 27S i generar confiança; i una altre, més difícil, per a fer que es parli positivament de Catalunya i tractar de decantar les opinions públiques internacionals en favor del reconeixement del nou estat. En tot cas, em fa mandra. Per mi serà un esforç. Això de les performances no és una tradició, ni ha de ser-ho. Malament rai si acaba sent una tradició. 
La història de veritat la farem el 27S si l'independentisme obté majoria i si el nou Parlament compleix amb l'agenda. La història de veritat la farem totes i tots si som capaços de generar una constitució pensada per i per a les persones. Al calendari hi haurà una fita autènticament històrica algun dia dels propers divuit mesos: el dia que es proclami la Independència. Punt tres del programa. Malament rai si, al final, les dates "històriques" acaben sent  les de les performances.

Però em sembla que ara sí, que aquesta podria ser l'última, que podrem oblidar-nos de les performances de les diades, que en menys de divuit mesos hi haurà la proclamació de la Independència.

Però pas a pas. Primer la Via. Després la majoria independentista. Divuit mesos. El procés està arribant al final.

Acabo. Amb tots els meus peròs i rondinant, però poso el meu granet de sorra. Penjo l'original vídeo de l'ANC - Omnium convocant a la Via Lliure d'aquesta diada.

Au, va, som-hi!


Divuit mesos per a fer la Independència. #27S2015

Al calendari de l'indepe, al setembre vinent hi hauran dues dates senyalades: La Diada Nacional amb la la Via Lliure i la consulta plebiscitària del 27S.

Són dues dates molt importants, però encara més important és el calendari que ha de venir a continuació.

Si hi ha majoria independentista, i jo crec fermament que aquesta majoria existeix, i està mobilitzada, a l'endemà del 27S ha de posar-se en pràctica el full de ruta, o alguna cosa molt semblant,  de "Junts Pel Sí" (pdf de l'acord).

El document de l'acord explicita una agenda:

Procés cap a la creació d’un estat independent

"Si els ciutadans de Catalunya escullen, a través de les eleccions del proper 27 de setembre, una majoria de diputats a favor de la independència, s’iniciarà un procés cap a la creació d’un Estat independent.

El Parlament acabat de constituir aprovarà una declaració solemne en la qual es proclamarà que, en virtut del mandat rebut de la ciutadania, s’inicia el procés d’independència. En la declaració es posarà en coneixement de les autoritats de l’Estat espanyol, de les europees i de la comunitat internacional l’inici d’aquest procés. La declaració es clourà amb un mandat al Govern de la Generalitat per tal que adopti les mesures necessàries per implementar els acords precedents.

Immediatament després d’aquesta declaració comença el procés per elaborar i aprovar la Constitució del nou Estat en la primera de les seves dues fases: la de participació ciutadana. Es tracta d’una fase gestionada per la societat civil i encara no regulada jurídicament. Les institucions de la Generalitat, i especialment el Govern, centraran la seva tasca en la realització d’activitats materials adreçades a la posada en funcionament de les estructures del nou Estat, alhora que s’ocuparà de la gestió ordinària de les competències de la Generalitat.

Culminada aquesta primera fase, es procedirà a la proclamació de la independència, que suposarà la desconnexió respecte de l’ordenament jurídic espanyol vigent. Immediatament després de la proclamació, el Parlament aprovarà la Llei de transitorietat jurídica, que ha de regular de manera provisional els elements estructurals del nou Estat i les clàusules generals adreçades a garantir, des del primer moment, la completesa de l’ordenament jurídic del nou estat i la continuïtat i successió ordenada d’Administracions. A aquests efectes, la llei declararà la continuïtat, llevat excepcions, de l’aplicació del dret autonòmic català, del dret espanyol, del dret de la UE i del dret internacional. També preveurà la continuïtat -mitjançant subrogació- dels contractes de l’Estat i de la Generalitat i la possibilitat que els funcionaris i el personal laboral que prestin els seus serveis a l’Administració de l’Estat a Catalunya puguin integrar-se a l’Administració del nou Estat.

A partir d’aquest nou marc jurídic transitori, caldrà regular la fase parlamentària i referendària del procés d’elaboració i aprovació de la Constitució, així com l’encaix de la participació ciutadana i dels resultats obtinguts en la primera fase del procés constituent en aquesta fase institucional. Posteriorment, s’iniciarà la darrera fase del procés d’elaboració de la Constitució del nou Estat independent amb la convocatòria d’unes eleccions parlamentàries constituents en un període màxim de 18 mesos des de la celebració de les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre.

El procés de creació del nou Estat independent culminarà amb l’aprovació de la Constitució per referèndum.

No obstant tot l’anterior, en el cas que l’Estat espanyol, mitjançant decisions polítiques i/o jurídiques, bloquegés l’autogovern de Catalunya, el Govern i el Parlament procediran a la proclamació de la independència i a l’aprovació de la Llei de transitorietat jurídica."

En resum:

Primera fase, prèvia a la proclamació de la independència i de gestió ordinària de l'administració de la Generalitat.

1 - Proclamació de l'inici del procés d'Independència
2 - Tram civil del Procés constituent.

En acabar el tram civil del procés constituent s'encetarà la segona fase, que començarà amb la proclamació de la independència.
 
3 - Proclamació de la Independència. O sigui, la DUI. A partir d'aquest moment ja es poden produir els reconeixements internacionals.
4 - Llei de transitorietat jurídica entre administracions.
5 - Fase parlamentària de l'elaboració de la constitució partint dels treballs realitzats durant el tram civil de  la primera fase.
6 - Convocatòria d'eleccions parlamentàries constituents (no més tard de 18 mesos després del #27S2015).
7 - Referèndum de la nova constitució  i culminació de la construcció del nou estat.
  
I sempre tenint en compte que aquest divuit mesos poden ser menys si l'estat espanyol decideix actuar a la brava.

Val a dir que els punts 3 a 7 no tenen perquè ocupar molt de temps: avui mateix els punts 3 i 4 ja podrien estar preparats i esperant a un calaix; segons quina hagi estat la qualitat de la primera fase, el 5 pot ser purament tècnic i molt ràpid;  El punt 6, des de convocatòria fina a celebració, pot estar resolt en un mes.

Això voldria dir que la major part d'aquests divuit mesos podrien correspondre - i crec que haurien d'esmerçar-se - al tram civil del procés constituent.

La forma de fer la independència és amb una majoria absoluta independentista al Parlament, amb una agenda del passos a seguir amb un calendari.

Doncs bé, tenim les condicions per a que el 27S hi hagi una majoria independentista al Parlament, amb una agenda i un calendari.

És qüestió de temps, màxim de divuit mesos des del 27S, podrem constatar  si s'han assolit els objectius marcats o no. L'èxit o el fracàs es podran mesurar de forma objectiva.

Tenim un objectiu, i un calendari. La tasca està planificada. Ara cal executar-la.

Només hi ha una Via (Esquerres per la Independència).

Vist a FaceBook.

És d'Esquerres per la Independència.

Es pot dir més alt, però no més clar: només hi ha una via.

El reprodueixo a continuació:

"1. La proposta d’un canvi constitucional que afecti l’article preliminar de la Constitució ha de ser aprovada per ⅔ del Congrés i del Senat.

2. Seguidament s'han de dissoldre les dues cambres i convocar eleccions generals, que probablement donarien uns altres arcs parlamentaris.

3. El nous Congrés i Senat haurien de ratificar la votació anterior i obrir un procés d'estudi de la proposta de canvi constitucional.

4. Superat això, el projecte de reforma hauria de ser avalat altra vegada per ⅔ de les dues cambres.

5. Si això s'acabés produint, les Corts haurien de plantejar una consulta ciutadana per tal de ratificar l'aprovació de la nova Constitució.

6. Algú creu que PPSOE quedarà reduït a menys d'1/3 del Congrés i del Senat a les eleccions? No hi ha ni hi haurà majoria per fer res d'això.

7. Les opcions polítiques que parlen de la possibilitat real d’una regeneració democràtica a Espanya s'enganyen.

8. La 'tercera via' és impossible, impedeix l'exercici efectiu del dret a l'autodeterminació i ens supedita a un canvi impossible a Madrid.

9. No es tracta de reformar, sinó de trencar amb l’Estat monàrquic espanyol sorgit de la transició del 78 i hereu de la dictadura franquista.

10. O ens situem al costat del procés popular per la #independència‬ o, per contra, continuem igual com estem ara, o probablement pitjor."

Volem la Independència per a canviar-ho tot!

#27S2015 #Independència