dimarts, 25 de juny de 2019

Cops de colze

Avui ERC ha impedit, amb la seva abstenció, la tramitació de la ILP que demanava que s'aixequés la suspensió de la declaració d'Independència del passat 27 d'octubre de 2017.

Personalment, ho trobo molt lleig. Com la CUP, crec que qualsevol ILP que acompleixi els requisits legals hauria de ser tramitada. Per simple higiene democràtica.

En tot cas, ERC s'ha abstingut, i els vots en contra de PSC i Cs han tombat la ILP, una victòria unionista fàcil. Lliçó : la desunió independentista provoca derrotes.

La desunió independentista és evident i el motiu també sembla evident : Una lluita entre ERC i PDECat per liderar el  projecte independentista. Arguments d'ERC? el gran resultat a les eleccions espanyoles tant al congrés com al senat. Amb Junqueras i Romeva com a noms principals. I també la victòria (amarga) a les municipals, a Barcelona, amb Ernest Maragall i amb, de nou el gran resultat de Junqueras com eurodiputat.

Però a aquest creixement indiscutible, el PDEcat oposa una resistència efectiva : Jordi Sánchez també va ser triat diputat i, notablement, Laura Borràs, que en el temps que ha estat consellera ens ha permès albirar una dona de qualitats intel·lectuals, polítiques i comunicatives excel·lents i que egur que destacarà i provocarà admiració entre propis i contraris també a Madrid.

A les municipals el PDEcat ha aconseguit ser la primera força en nombre d'alcaldes (tot i que seguida de prop per ERC, que creix molt) i a les europees Carles Puigdemont va obtenir una victòria extraordinària que té molt d'èxit personal, però que el PDEcat pot assumir com, essencialment, pròpia.

A més, tot i que els resultats van en la línia de confirmar que ERC és la primera força de l'independentisme, el cas és que la Generalitat és en mans de la coalició entre PDEcat i ERC i que el president Torra és, nominalment, del PDEcat. Només el President té la facultat de convocar unes noves eleccions i això no es preveu a curt termini. Per descomptat, no serà ERC la que faci moviments estranys per provocar la caiguda del govern independentista. Seria un error molt gran. No s'entendria i, sobretot, no es perdonaria.

A més, que l'entorn és convuls :

Avui mateix s'ha sabut que no és gens clar que Pedro Sánchez acabi sent president del govern espanyol. Anem a noves eleccions espanyoles aquesta tardor?

A Barcelona, ERC esmola l'espasa a l'espera de veure en que acaba el serial protagonitzat pel trio Colau, Collboni i Valls. Colau i BeC s'han suïcidat, tot i que encara no ho saben, però de les seves despulles tant en pot sortir una ERC reforçada com un PSC reforçat. Es prepara una gran batalla.

A més, la justícia europea ha de pronunciar-se sobre la immunitat parlamentària de l'eurodiputat Junqueras (i dels eurodiputats Puigdemont i Comín), i el resultat d'aquest pronunciament pot tenir efectes importants, depenent de quin en sigui el sentit i quina sigui l'actitud que preguin l'estat espanyol.

Per descomptat, les sentències, que es preveuen brutals i, per això, les preses i presos polítics encara ho són, provocaran, han de provocar, no s'entendria que no la provoquessin, una reacció popular. Una reacció que hauria de ser proporcional a la brutalitat de les sentències. Una proporció que al meu entendre hauria de ser la de tornar cent cops per cop.

Acabo, avui estem en un temps d'incertesa i  l'independentisme, en general, està a l'expectativa, cosa que és un error, ja que caldria prendre la iniciativa i activar la mobilització permanent que reclamava Cuixart. Els partits independentistes aprofiten aquest impasse per clavar-se cops de colze de cara a posicionar-se en el lideratge del moviment independentista.

Lliçó : només hem avançat quan ha liderat la societat civil. Quan l'ANC i Òmnium han activat el carrer. Quan els CDR han fet seu i nostre el carrer. Quan els partits anaven a remolc. No culminem perquè el tram institucional, els partits, són la baula dèbil i tenen avui, massa poder. El poder ha de ser nostre, del poble. El poble mana i el govern obeeix.

Per això és tan lleig això que ha passat avui amb la ILP però, a la vegada, tan tristament previsible que passaria.

No deixem que les lluites partidistes ho espatllin. Els partits només són eines. Els cops de colze són vergonyosos. L'enemic és en front nostre, no al costat.

Hem de superar els partits si no serveixen. Tinguem ben present que la força dels pobles no és als partits. La força dels pobles sempre, sempre, és la mobilització permanent als carrers.

dilluns, 24 de juny de 2019

#HoTornaremAFer

El passat divendres va entrar l'estiu. Ahir va ser la revetlla i avui és Sant Joan -Diada nacional dels Països Catalans. Els nens ja estan de vacances. En pocs dies ha canviat el to general.

Es diria que han passat mil anys, però, encara no fa un mes de les eleccions europees i municipals del 26M, i encara fa menys que el judici farsa contra ĺ'independentisme va quedar vist per a sentència.

Aprofitant el canvi de to d'aquest cap de setmana, avui vull recuperar l'al·legació final de Jordi Cuixart. En trobar-se fora de les lluites partidistes, la declaració de Jordi Cuixart esdevé, per mi, la més valuosa de totes les declaracions finals. Amb la que m'identifico més. Amb el ben entès que totes elles van se valuoses i necessàries.

Vet aquí la declaració de Cuixart :



Sí, Jordi. Ho tornarem a fer, i aquest cop bé. Ningú es penedeix de res. Si de cas hem après alguna cosa. Us alliberarem i ens alliberarem. Sou presos polítics vosaltres i nosaltres perquè amb vosaltres ens volen tancats a tots. Però la llibertat, com la vida, s'obrirà camí.

Gràcies, com a votant de l'1 d'octubre, pel vostre esforç.

Gràcies per marcar el camí, el de la mobilització permanent, el de la desobediència civil, pacífica, segur, però desobediència. Gràcies per assenyalar inequívocament que aquesta és la via.

Gràcies per dir en veu alta que el problema no és la desobediència, si no que el problema és l'obediència entesa com a submissió tant per part dels poders com per una bona part de la societat que ha triat bescanviar submissió per comoditat. Però en aquest canvi el guany és ben minso i, per contra, el preu és molt alt, tot i que potser ara no ho vegin.

Quin gran orgull les teves paraules. Quina vergonya aquest segrest. Quanta urgència en el teu alliberament i en el de les preses i presos.

Sí, Jordi. Ho tornarem a fer, i aquest cop bé.

dissabte, 15 de juny de 2019

Constitució dels ajuntaments

Han passat les municipals i, efectivament, Ada Colau ha pactat amb PSC i Valls per mantenir-se a l'alcaldia.

No m'agrada Colau, i després d'aquests pactes vergonyosos ja es pot afirmar que els propers anys seran tristos i negatius per a la ciutat. Objectivament.

Però tindrà coses bones : s'ha acabat la falsa equidistància dels comuns, s'ha acabat la seva superioritat moral i el seu repartiment de carnets d'esquerra «autèntica» o «no autèntica», s'ha acabat aquesta falsa esquerra de saló, aquesta gauche divine de pa sucat amb oli i ja només queda la vella guàrdia tecnocràtica i elitista de Iniciativa, una casta que ocupa llocs de molt poder dins l'ajuntament i que han pactat i pactaran amb el dimoni pe continuar fent de Barcelona el seu negoci particular. Una casta elitista que menysprea i manipula la ciutadania i que no és, ni de bon tros, tan eficient en la gestió de la ciutat com presumeixen i, de fet, estan colgats pels deutes amb La Caixa, l'autèntica vencedora de la contesa electoral del passat 26M.

Des d'avui s'obre la veda i des d'avui ja podem combatre als comuns amb tota la força que sigui possible. S'ha acabat aguantar els seus discursets de falsa moralina esquerranosa i de progressisme xupi-guai. Comenceu per recordar-lis amb qui han pactat, recordeu-lis també com es van aprofitar de les falses acusacions contra Trias de fa quatre anys. Recordeu-lis que han jugat brut sempre. Recordeu-lis que governen gràcies a Valls. I sobretot, quan es faci ben visible l'alt preu que hauran de pagar a PSC i Valls per aquest govern, que el pagaran, no en tingueu dubte, quan arribi aquell moment n'haurem de fer sang. Serà el moment de fer evident com de gran ha estat la mentida dels comuns a una bona part del seus votants.

Però parlant de mentides, menció especial a Manuel Valls. Aquest tipus sí que ha enganyat a una bona part dels seus votants. No a tots, és clar. La Upper Diagonal segurament deu estar aplaudint amb les orelles. Però els votants ciudadaners de la resta de la ciutat encara no deuen comprendre què ha passat i com pot ser que Colau hagi estat triada amb els seus vots. En fi, a França aquest tipus és menyspreat per tothom. A Catalunya està guanyant-se el menyspreu de la majoria amb una velocitat extraordinària. En particular, entre els que se suposa que eren els seus votants naturals. Coi, té mèrit. El primer que fa és partir el seu grup per la meitat i votar en contra de les directrius de C's, i espera.

En fi. La democràcia a l'estat espanyol i això inclou, per ara i per desgràcia, Catalunya està en retirada. El vot de la gent és segrestat per uns partits que fan i desfan atenent estrictament als propis interessos. El que ha passat a Barcelona, amb el transfuguisme de Valls i la traïció de BeC als seus molts votants independentistes ha estat particularment vergonyós, sobretot per l'engany amb tota la cara dura. 

Molta i molta vergonya. Avui, votants i fanboys de Colau, quines rates miserables, cridaven 3% quan parlava Quim Forn. Quim Forn, pres polític per defensar la sobirania de Catalunya, per defensar l'ideal republicà.

Però, en fi, si més no a Barcelona el que ha passat és que hi ha hagut un gran engany. Si més no encara tenim aquesta excusa i la propera vegada no ens deixarem enganyar, o sí, qui sap, però llavors no seria engany sino estupidesa. Aprofitem-ho i aprenguem alguna cosa. Penseu que a Madrid, en canvi,  ningú pot dir que no estava avisat. Des del primer dia se sabia que si el trifachitu guanyava, tindrien alcalde fatxa. Doncs mira, el trifachitu ha guanyat i tenen alcalde fatxa. Amb patates.

Lliçó important : no deixeu la democràcia i la política en mans de polítics "professionals". La democràcia i la política l'hem de fer cadascun de nosaltres cada dia. Només així ens estalviarem enganys. No ens estalviarem errors, segur. Però seran els nostres errors. Això també és autodeterminació. La figura de Valls neix molt precisament contra aquest empoderament de tots i cadascun de nosaltres. Per això es tan greu l'engany -la traïció- de Colau i els comuns. Rumieu-ho.

dimecres, 12 de juny de 2019

Vist per a sentència

Vist per a sentència.

N'hi han que en sentir els emocionants al·legats finals dels presos polítics s'han atrevit a plantejar escenaris d'absolució o de condemnes lleugeres.

Sembla mentida. No aprenem.

Els condemnaran. Els condemnaran amb sentències dures. El tracta que avui mateix se'ls està dispensant és el mateix que es dona als pitjors assassins que us pugueu imaginar. Més de sis cents dies de presó preventiva porten. De debò encar no ho heu entès?

Se'ls condemnarà de la forma més cruel possible. Perquè són culpables d'haver propiciat un referèndum d'autodeterminació i d'haver proclamat en atenció al resultat, la independència de Catalunya. Punt. Pels que érem allà, pels que vam votar i pels que vam escoltar la proclamació d'independència (immediatament suspesa) aquest fets són provats. També són fets provats pel nacionalisme espanyol.

Pel nacionalisme espanyol no hi ha delicte més greu que la secessió.

Per tant, com no hi ha delicte més greu, se'ls aplicarà la pena més alta que puguin trobar. Encara sort que no han vist com jutjar-los per un tribunal militar perquè en aquest cas ja els haurien afusellat a hores d'ara.

Els independentistes som, per al nacionalisme espanyol, els pitjors criminals perquè ataquem la seva essència. El nacionalisme espanyol és una ideologia mancada de reflexió ideològica i intel·lectual que pren com a principal referent el franquisme. Essencialment es tracta d'un feixisme i, per tant, els drets fonamentals i els drets humans estan subordinats a la idea de nació. El nacionalisme espanyol controla l'administració de l'estat i les seves institucions. Ha estat agredit i ara es revenja.

HI han algunes coses que podem aprendre del nacionalisme espanyol. Potser la meś important és que a l'enemic se l'ha d'anorrear. En una guerra l'ètica és un llast. El poder no demana l'amor dels sotmesos, només la seva obediència. Si pot ser voluntàriament, millor, i si no, mitjançant coerció.

L'1 i el 3 d'octubre vam infligir una gran derrota a l'estat espanyol. Espanya no va poder impedir que votéssim i tampoc va poder impedir la declaració d'independència. Per la raó que sigui algú va decidir que era l'hora dels despatxos quan la gent era al carrer disposada -no tots, certament- a defensar la República i es va abandonar el combat abans de començar-lo.

Bona part d'aquell govern és avui śegrestat i serà condemnat a penes molt dures. Encara sort que el President i part del govern va veure clar que calia marxar a l'exili. Gràcies a ells es manté un front  de resistència en l'àmbit internacional, un front imprescindible donat que la Generalitat està intervinguda.

Als segrestats només els alliberarà la República. No hi ha meś. La República demanarà sacrificis i l'enfrontament obert amb Espanya. Si alguna cosa hem d'haver après amb totes les eleccions i votacions que hem fet des del primer d'octubre del 2017 és que votar, a Espanya, no serveix de res. La seva democràcia és falsa. Una mentida.

La unilateralitat està més que plenament motivada. És el que es coneix com « causa justa ». La comunitat  internacional pot acceptar la « causa justa » com a excusa per a justificar la secessió unilateral d'un terrirotir. Però per a poder fer valdre la « causa justa » cal, evidentment, unilateralitat i control del territori.

Això vol dir persistència i sacrifici : les caretes han caigut. La propera vegada que enviïn  forces d'ocupació al crit de « a por ellos » ho faran amb  armes de foc. Els lliris ja no floriran més a Catalunya i les sentències n'haurien d'enterrar el record. Les banderes de colors hauran de ser negres.

Ens han declarat la guerra i han emprat la violència contra nosaltres. Violència quan ens van pegar el primer d'octubre, violència amb la repressió policial posterior, violència amb el segrest dels presos polítics, extorsió, multes  i amenaça de sancions a tants i tants militants independentistes. Tot ho justifiquen des de les seves lleis nacionalistes i se'ns tracta i se'ns condemna com si fóssim criminals.

No som criminals però, certament, hem de reconèixer que som enemics.

Doncs bé, en una guerra l'únic que compta és guanyar.


dijous, 30 de maig de 2019

Sense Ficció : Amenaça totalitària

El « Sense Ficció » del passat dimarts 28/05/2019 és d'aquells programes que cal veure, fer-lo circular i debatre'l.
 
 « L'amenaça totalitària » ens presenta els partits d'extrema dreta a Espanya, Itàlia i Suècia, els seus mètodes, objectius i analitza per què estan creixent arreu d'Europa.

És un perill ben real. Com deia Durruti, al feixisme se'l combat. Cal conèixer l'enemic per combatre'l amb eficàcia. Per això, aquest és un programa que cal veure i compartir.

Podeu veure el document a l'adreça

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/amenaca-totalitaria/video/5862766/


dimarts, 28 de maig de 2019

Bones sensacions pels resultats del diumenge.

Diumenge va ser, en línies generals, un bon dia. Una batalla guanyada. No va ser una victòria esclatant o aclaparadora, però sí es van assolir un bon munt d'objectius. Cal seguir lluitant i aquest combat, que se sosté des de fa anys, encara ha de durar. Tanmateix, l'independentisme pot estar raonablement satisfet.

De totes formes, començo amb les males notícies :

La CUP surt de l'ajuntament de Barcelona, tot i la bona campanya, tot i que la candidata Anna Saliente ha resultat ser una revelació.

Anna Saliente és una altre d'aquests nous valors que la CUP ha extret de la seva  pedrera de gent jove, majoria de dones, amb una gran preparació i capacitat de debat i diàleg. Aquesta capacitat va ser posada de manifest pel mateix Ernest Maragall en la seva compareixença la nit del diumenge.

Tanmateix, la CUP no entra. Les CUP hauran de fer una anàlisi i una autocrítica important perquè, precisament pel seu caràcter de força municipalista, aquestes eleccions a les alcaldies del país són el seu espai natural, o el que hauria de ser el seu espai natural. Els resultats cupaires han estat diversos. En alguns llocs molt bons i en d'altres no tant. A Barcelona, han punxat. Cal dir que pot ser que els resultats obtinguts millorin perquè avui s'ha sabut que un error en el recompte els ha restat més de 50.000 vots a Catalunya. Qui sap si encara hi hauran sorpreses.

L'altra mala notícia, si més no, per mi, es que tot i la meritòria victòria de Maragall a Barcelona és evident que a la ciutat i en aquestes eleccions municipals, la victòria global ha estat per l'unionisme. De fet, tinc dubtes, crec que raonables que Maragall acabi sent alcalde. Veig molt més possible un pacte a tres entre BeC, PSC i Valls. O potser un pacte a dos entre BeC i PSC amb Valls donant suport puntual.

Jo diria que BeC està essencialment controlada per gent que ve de l'espai menys sobiranista i més tecnòcrata de l'antiga Iniciativa. Gent amb agenda pròpia per a la que Barcelona és el seu negoci, no la seva ciutat. De fet, és la mateixa visió que tinc del PSC, i de Valls. Per mi, són molt similars, per tant,  crec que pactaran entre ells.

Prou de males notícies. Les bones notícies són moltes i potents :

En particular i molt destacable. L'independentisme ha guanyat per més del 50% dels vots vàlids a les eleccions europees. Aquesta dada és fonamental.

No només això. L'independentisme es consolida com el principal i més important espai ideològic del país, amb un domini abassegador del territori  i amb la majoria llarga de les batllies i en nombre de regidors.

Les europees han significat, a més, que el President Carles Puigdemont i el conseller Toni Comin, actualment tots dos a l'exili, siguin triats eurodiputats.  Cal dir que el resultat obtingut per la candidatura del president ha estat, senzillament, espectacular. Una victòria rotundissima que és en bona part un èxit personal de Carles Puigdemont.

Hi ha bons motius per pensar que podran exercir aquesta representació i la seva veu serà escoltada,en llibertat, al Parlament europeu.

També el vice-president Oriol Junqueras ha estat triat eurodiputat. No tinc cap dubte que l'estat espanyol li impedirà exercir d'eurodiputat i el mantindran a la presó. Espero que actes com aquest portin a l'aplicació de l'article 7 de la UE a l'estat espanyol, i que quedi ben clar que Espanya no es pot considerar un país democràtic.

Venen dies molt durs. El judici farsa està arribant al seu final i les sentències, tampoc ens enganyem, estan dictades i seran molt dures. Haurem de respondre, al carrer, amb persistència, amb mobilització. Ha acabat un cicle electoral i ens ha donat els resultats que coneixem.  Però la democràcia no s'esgota votant, i menys a l'estat espanyol on votar no serveix per gairebé res. La democràcia s'exerceix, sobretot s'exerceix, cada dia. Cada dia hem de fer política. O la fem, o ens la fan, i si ens la fan, tingueu per cert que ens la fan en contra. Cada dia ens hem de mobilitzar. Cada dia hem de triar, prendre decisions i fer-nos responsables de les conseqüències. Cada dia hem d'aprendre i actuar.

Diumenge va ser un bon dia. En general. Cal aprendre del que no va sortir tan bé. Però no ens podem aturar. Sense descans, alcem-nos, aprenguem, mobilitzem-nos i organitzem-nos. Com deia Gramsci :  « Instruïu-vos, perquè necessitarem tota la nostra intel·ligència. Emocioneu-vos, perquè necessitarem tot el nostre entusiasme. I organitzeu-vos, perquè necessitarem tota la nostra força." ».

Acabo amb una altre bona notícia:  S'ha aixecat el confinament de  Tamara Carrasco. Me n'alegro molt per ella, i no oblido ni vull oblidar la molta ràbia per la repressió de la que ha estat víctima durant tant de temps. 

Cuidem-nos. Junts som forts. Persistim. Estem guanyant.

divendres, 24 de maig de 2019

Suspensió

Ho sabíem. No podem dir que ens hagi vingut de nou :  Meritxell Batet  ha anunciat la suspensió de Junqueras, Rull, Turull i Jordi Sànchez. Ha estat Batet, precisament, la que ha anunciat la suspensió pronunciant amb impecable accent  de català central, això sí, els noms dels diputats independentistes.

No ens ha d'estranyar. Potser, com a molt, ens ha sobtat la rapidesa. Com deia l'escriptor Joan-Lluís Lluís a Twitter fa una estona :



Exacte. Fotre a les catalanes i als catalans ḉes l'esport nacional espanyol. Fotre a Catalunya dona vots. No és que votar sigui gran cosa a Espanya, com ja s'ha vist. En realitat, a Espanya, votar és més un acte de vassallatge i d'adoració al líder que no pas la implementació més o menys imperfecta d'un model de democràcia representativa. S'assembla més a un acte de hooliganisme que a un exercici de responsabilitat. Cal tenir-ho ben present.

De portes enfora l'independetisme ha de guanyar les eleccions perquè és el que dona legitimitat, ha d'obtenir majoria sempre i a totes les eleccions on es presenti, però de portes endins, més val que tinguem ben clar que el nostre vot no val una merda. No val una merda. Més d'un milió i mig de vots no valen una merda i, simplement, Meritxell Batet « la catalana » ha llençat aquests vots a les escombraries.

Per por ? Qui sap. Inés Arrimadas « la montapollos » va deixar anar, amb tota la intenció, que « Forcadell  Batet » tenia que suspendre als diputats electes, i val a dir que certa premsa madrilenya ja s'estava preparant per jutjar a Batet per sedició. Però en la meva opinió. Batet estava molt tranquil·la. Ben mirat, el 155 és tant fill  del PSOE com de PP i C's. A més, algú dubta que la missió de Batet, l'objectiu de la seva tria com a presidenta del congrés, no era, exactament, anunciar aquesta suspensió? que fos una catalana la que anunciés la suspensió dels diputats independentistes ?

Sigui com sigui, la d'avui és una nova mostra que Espanya ja no una democràcia. N'hi ha que diuen que no és una dictadura. Qui sap. Jo crec que si una dictadura ho és perquè hi ha un dictador, m'agradaria recordar que hi ha un Borbó al Palacio del Pardo... ui, no! volia dir de La Zarzuela.

No és una democràcia. Al meu entendre, camina de pet a convertir-se en una dictadura feixista. Al feixisme, se'l combat i se'l destrueix. I se'l combat se'l destrueix no amb bones paraules, amb llacets, o amb cançons. Al feixisme se'l combat amb tot el que tens a ma, perquè és una lluita per la supervivència. Si el feixisme guanya ens afusellarà. Prou lliris.

Prou lliris. Tanmateix, el diumenge cal anar a votar. Cal que l'independentisme torni a guanyar. L'objectiu sempre és el mateix : Més del 50% dels vots independentistes. Derrotar a l'extrema dreta i l'ultra-dreta del 155. Ajuntaments independentistes a tota Catalunya. Guanyar la batalla de Barcelona.

Guanyar la batalla de Barcelona vol dir que ha d'haver majoria independentista al Parlament. El vot independentista ha de mobilitzar-se de nou. Catalunya ha de ser la capital de la República i ha de tenir una alcalde compromès amb laz República. M'és igual qui sigui.  No s'ha de perdre cap vot independentista i tenim bones opcions: Anna Saliente de la CUP, Ernest Maragall d'ERC i Elsa Artadi de JxCat.

I sí, dic Elsa Artadi i no Quim Forn perquè sabem, perfectament, i avui ha quedat demostrat un altre cop, que ni que Forn fos triat amb el 100% dels vots no el deixarien fer d'alcalde.  Això també val per Oriol Junqueras. El candidat d'ERC a les europees, pres polítics, ha piulat això poc després de conèixer-se la suspensió :
Doncs bé : ho sabem. No podem dir que ens vingui de nou. Oriol Junqueras obtindrà l'acta de diputat europeu però seguirà a presó. La puta dictadura feixista de merda que és Espanya no el deixarà sortir de presó per anar al Parlament Europeu a fer de diputat. Això, simplement, no passarà. Ho sabeu. Ho sabem. Podem fer tants escarafalls com vulguem però això no canviarà res. Encara més, i també ho sabeu :  Europa potser farà alguna declaració de condemna però, principalment, tractarà de que aquests « problemes interns espanyols » no afectin als seus negocis. És el que hem d'aconseguir, que els afectin ben afectats.

Acabo. Ens enfrontem a un estat degenerat que cada dia que passa esdevé més i més una dictadura feixista. Doncs bé, mentre calgui mantenir les formes hem d'anar a votar i guanyar en totes les eleccions que es plantegin. Però cal abandonar l'independentisme màgic i el llirisme d'una punyetera vegada : amb votar no n'hi ha prou, és necessari, sí, i cal guanyar amb més del 50%, també, però, sobretot, el que cal cal mobilització persistent i contundent, i que tinguem ben clar que aquesta mobilització s'acabarà traduint en un enfrontament directe amb el feixisme i els feixistes. Com deia Durruti, al feixisme se'l combat i se'l destrueix. Si volem la independència, si volem la llibertat de la República, si volem foragitar els feixistes de Catalunya, no tenim més opció que moure el cul, aixecar-nos i plantar cara. De forma persistent, fins aconseguir-ho.

I el diumenge, comencem per guanyar les eleccions europees i els ajuntaments amb més del 50% dels vots. Vinga va! Que aquesta és la part fàcil!

dilluns, 6 de maig de 2019

Objectiu 26M. Municipals i Europees,

Sembla que, a manca d'una nova cacicada de l'estat espanyol, el president Carles Puigdemont serà el candidat de JxCat a les eleccions europees.

Després de tot el que ha passat, no tinc el m és mínim dubte que el votaré a les europees. A hores d'ara, Puigdemont és el millor actiu de l'independentisme a Europa, i la garantia que les espases seguiran en alt.

Aquest vot ja el tinc decidit. El de les municipals a Barcelona encara no, estic entre ERC i CUP.

Jordi Graupera podria ser una bona opció, però em temo molt que és massa desconegut. Tinc massa recent l'experiència del FR a les espanyoles i, ara mateix, prefereixo "assegurar". Per mi els objectius del 26M són els següents :

- El principal : l'independentisme, ERC, JxCat i CUP,  ha d'obtenir més del 50% dels vots.
- L'independentisme ha de guanyar a la majoria dels municipis. En particular, ha de guanyar a Barcelona.
- L'independentisme ha d'aconseguir fer alcaldes a la majoria dels pobles i ciutats de Catalunya, i ha de créixer allà on no tingui la majoria.
- En particular, l'independentisme ha d'esmicolar la idea de Tabàrnia, l'invent etnicista i racista de C's i PP.
- Ha de minimitzar-se el nombre de regidors de   PP, C's i Vox : l'ultra-dreta ha de ser derrotada. El nombre de regidors de PSC ha de reduir-se.

Ho podem fer. Hem de mobilitzar-nos, un cop més, i anar a votar de forma massiva. Amb participacions altes, l'independentisme guanya. Que ningú es quedi a casa!

Hem de fer de Puigdemont l'eurodiputat amb més legitimitat democràtica del Parlament europeu. Aquella legitimitat que només donen els vots. Torno a dir-ho, Carles Puigdemont és la nostra millor carta a Europa de cara a internacionalitzar el procés. A Europa saben qui és. A Europa saben que Puigdemont és el President de Catalunya a l'exili. Aquest és un capital immens.

Però, sobretot, el que és m és important, és que tothom tingui ben present que només votant no n'hi ha prou. Cal mobilització al carrer. Cal resistència civil, no violenta, segur, però desobedient. En aquest sentit, l'ANC ha proposat un nou full de ruta : Si s'obté més del 50% de vots independentistes, sigui en les votacions que sigui, al Principat, caldrà reactivar la DUI del 27O i exercir la defensa de la independència. De forma no violenta, però ferma i determinada. No hi ha una altre. Per fer la independència no n'hi ha prou amb guanyar en vots, a més cal ser als carrers.

El següent pas és guanyar clarament en vots el proper 26M, i per a fer-ho, mobilització, i després més mobilització, sense aturar-se, fins a fer efectiva la independència. Així és com s'amplia la base, empoderant-nos, sent protagonistes de la història, fent-la realitat al carrer. 

dimecres, 1 de maig de 2019

Comunicat del SP de la Confederació General del Treball de Catalunya sobre el primer de maig

Per circumstàncies personals, avui no he pogut participar a les mobilitzacions del primer de maig, però aquesta és una data senyalada i de mobilització i que cal honorar, ni que sigui amb un post al bloc.

Com ja ve sent costum, publico aquí el Comunicat del SP de la Confederació General del Treball de Catalunya sobre el primer de maig :



Comunicat del SP de CGT Catalunya

Davant la vida podem prendre dues actituds: anar passant o implicar-nos en resoldre els problemes i canviar allò que va en contra nostra. Ara fa cent anys, els nostres avantpassats ho van tenir clar. L’any 1918, al barri de Sants de Barcelona, van reorganitzar la CNT per adequar el sindicat a la realitat de l’època i convertir-lo en una eina de lluita més potent. I acte seguit, van promoure la Vaga de La Canadenca, que va acabar sent general a moltes poblacions, i que els va permetre guanyar la jornada de 8 hores de treball. Era el primer lloc del món on s’aconseguia.

A ningú se’ns escapa que la majoria ara encara vivim millor que els que ens precediren, els i les treballadores de fa un segle. Els drets que ara tenim els van anar esgarrapant amb lluita i patiment, però també victòries, generacions anteriors a la nostra. Ha sigut gràcies a l’organització dels i les treballadores, al marge de les institucions i moltes vegades directament en contra, que es van anar guanyant aquestes millores en les nostres condicions de vida: obrint conflictes als centres de treball i prenent els carrers.

Ara, en canvi, tenim una sensació d’estar a la defensiva. Els darrers anys, amb l’excusa de la crisi i de les necessitats de reorganització del capitalisme, hem vist com les nostres condicions de vida es van deteriorant de manera progressiva: els salaris reals baixen, es van reformant i reduint moltes prestacions laborals, els poders polítics legislen incrementant els privilegis dels empresaris i retallant les nostres capacitats de defensa… Les successives reformes laborals, la “llei mordassa” i la submissió del sistema judicial als grans bancs en són varis exemples. Sabem de què parlem: ho estem patint en carn pròpia.

Davant d’això, tenim dues opcions. Una és acotar el cap i limitar-nos a anar passant. Ens deixen votar en unes eleccions que sabem que no serveixen de res, més enllà de legitimar el poder polític. I ens deixen gastar el poc diner que ens sobra del salari (si és que ens en sobra, cosa cada cop menys habitual) en una mica de consum. L’altra és plantar-nos, organitzar-nos i respondre col·lectivament no només per defensar-nos, sinó per seguir millorant les nostres condicions de vida. Els i les treballadores som la immensa majoria de la població del nostre país, del conjunt de l’Estat i de tot el món. Fent nostre l’eslògan del moviment feminista, si ens aturem, el món s’atura. Simplement cal que prenguem consciència de la nostra força, que ens organitzem i que ens decidim a exercir-la.

Aquest 1r de maig és una bona ocasió per recordar-ho. Som conscients que l’actual sistema econòmic i polític és una màquina d’explotació i d’opressió dels treballadores i treballadores. Tenim clar que no volem el futur de precarietat que aquest sistema ens ha preparat, que ens volem fer respectar i revertir aquesta tendència a l’empitjorament de les nostres vides. Per això ens cal enfortir la nostra capacitat d’organització. Des de la CGT ho tenim clar, i volem ser una eina en aquest procés. Adaptant-nos, com ara fa 101 anys, a una realitat canviant ja que el capitalisme va actualitzant ràpidament les seves formes d’organització, però mantenint intacta la seva base: l’explotació del nostre treball. Però volem començar a construir també aquesta resposta. Una resposta que implica lluitar fora de les institucions i al marge de les urnes, allunyant-nos dels seus cants de sirena que tant sovint han desactivat les nostres lluites.

Volem ser ingovernables perquè necessitem ser autònoms i actius. La lluita és als centres de treball i al carrer. On treballem per viure i on vivim. Només així tornarem a la dinàmica de recuperar drets i d’enfortir-nos per veure com una realitat viable fer el que és realment necessari: destruir el capitalisme i el patriarcat i edificar una societat lliure formada per persones lliures. On ningú ens oprimeixi i on ningú oprimeixi.

El 1r de maig, com la resta de l’any, la lluita és al carrer

« Carta oberta als 113.008 votants del Front Republicà » per Albano Dante Fachin

Jo soc afiliat d'ERC. No m'atreveixo a dir que militant, perquè militar és una cosa seriosa i que demana compromís. En alguns moments de la meva vida he estat militant a diverses organitzacions (també a ERC) i no és el mateix militar que ser afiliat. Trio, doncs, aquests mots amb coneixement de causa.

Sent afiliat, però, el passat diumenge. vaig votar al Front Republicà. Em sento content i orgullós d'haver-ho fet perquè crec que el passat diumenge el FR representava millor que cap altre partit el que penso sobre la situació actual del procés d'independència i quins són els passos que cal seguir.

El FR no va obtenir representació però en cap cas considero que el meu vot es perdés. Al contrari. Per mi el millor vot, l'únic vot útil, és el  vot que millor et representa, i el vot al FR em representava millor que cap altre.

Això vol dir que ja no sóc afiliat d'ERC? No, encara sóc afiliat. I espero que els vots al FR influeixin a ERC.

ERC és, a dia d'avui, la primera força de l'independentisme. Té la missió, per tant, de mobilitzar la societat, i mobilitzar més enllà de promoure els llaços grocs. ERC ha de donar  suport i emparar als CDR, a l'auto-organització popular, al procés constituent, ERC ha de promoure el control efectiu del territori, ERC ha de recordar que per a que els carrers siguin sempre nostres, cal trepitjar carrer i estar-s'hi, i compartir lluites més enllà de la independentista. República justa i social no pot ser només un eslògan. Ha de dur-se a la pràctica.

ERC fa bé d'ampliar la base, però ha de recordar que la major ampliació de base ha vingut de la ma de la mobilització popular persistent. ERC ha de fer valer el 1r d'octubre, però també el 3 i el 27. 

ERC va a Madrid amb 15 diputats (però el que diré això també val per als 7 de JxCat).  Aquests diputats tenen l'obligació de no tancar portes al diàleg, però no poden oblidar mai que hi han presos, exiliats i represaliats, molts d'ells de la mateixa ERC. Em sembla bé que no vulguin parlar de línies vermelles, però no poden avalar l'autonomisme ni per activa ni per passiva.  El compromís dels diputats independentistes és amb la República Catalana, no amb el Regne d'Espanya. Si jo crec que aquest és el capteniment d'ERC els votaré tants cops com faci falta. Si no, no.

Albano Dante ha escrit un correu obert als votants de Front Republicà. Crec que és d'interès per a tothom. Personalment estic plenament d'acord amb l'escrit.

Vet-lo aquí :

Carta oberta als 113.008 votants del Front Republicà

per Albano Dante Fachin, 1 de maig de 2019 a les 16:00

A les 11.996 persones que ens vau votar a Vic, a les 80 d'Ulldecona, a les 28.793 de Barcelona, a les 12 de Portbou, a les 2.478 de Girona, a les 612 de Berga, a les 103 de Breda, a les 1.614 de Manresa, a les 1.722 de l'Hospitalet, a les 2.222 de Badalona... i així fins a 113.008 arreu de Catalunya, us volia escriure això:

Finalment no hem entrat al Congrés. Ni un sol diputat. Alguns diuen que han estat "vots llençats", però jo crec que no. Està clar que ens hagués agradat que el Front Republicà estigués al Congrés, però també està clar que mesurar la "utilitat" d'uns vots només mirant escons a Espanya és perdre de vista el veritable repte que tenim a Catalunya. I per entendre quins són aquests reptes, els 113.008 votants del Front Republicà són imprescindible. I ho seran encara més en un futur pròxim. M'explico:

Què vau votar les persones que vau votar el Front Republicà? Ho vam dir molt clar durant la campanya: vau votar que els vots de la gent valenta de l'1-O mai podien servir per donar el govern al PSOE del 155, de Borrell. Vau votar a favor que mai, mai, mai els vots dels catalans i catalanes servirien per donar "estabilitat" a l'Estat mentre mantingui un sol pres polític a la presó, un sol exiliat a l'exili o un sol perseguit per l'1-O.

Ho vam dir molt i molt clar: mentre hi hagi repressió contra Catalunya no compteu amb els vots dels catalans i catalanes. Això vau votar els 113.008 que ens heu votat. Vau votar també que ja no ens creiem "diàlegs" que no porten enlloc ni i "taules" on no es reconeix Catalunya com un igual. Vau votar que mai més acceptarem ser súbdits, que mai més anirem a demanar res a un rei lladre, corrupte i violent. Vau votar també, i això potser és el més important, que l'autodeterminació de Catalunya només s'aconseguirà si tornem a ser capaços d'omplir els carrers, de desobeir al rei, l'Estat i la seva constitució franquista. Vau votar que a favor de posar al centre de l'estratègia la desobediència civil que va fer possible l'1-O. La desobediència civil de què ens parla Jordi Cuixart des de la seva cel·la.

Finalment no hem entrar al Congrés i alguns diuen que han estat "vots llençats". Jo crec que no. Aquestes 113.008 persones estan dient als dos grans partits independentistes que ja n'hi ha prou, que les seves guerres internes fa massa temps que ens tenen aturats. 113.008 persones que estan dient al nostre Govern que cal abandonar el bloqueig on es troben i que cal tornar a confiar en la gent, que cal organitzar-nos. Que no pot ser que els judicis vagin passant i aquí no passi res. Que no pot ser que a Carles Puigdemont no el deixin presentar-se a les europees i aquí no passi res. On és la mobilització permanent? On son els consellers i els alts càrrecs? Perquè tota aquesta gent no està deixant-se la pell per "fer República"?

Sabem que és difícil. Sabem que el Govern està en el punt de mira i sabem que és fàcil criticar des de fora. Però també sabem que hi ha milers de persones que a l'octubre s'ho van jugar tot i ningú els diu res. Ni què fer ni on anar ni com organitzar-se. Un munt de gent que es va jugar la cara l'1-O i que ara mateix només se li diu: "Voteu-nos a les espanyoles". Nosaltres ens vam presentar perquè crèiem que calia disputar aquest espai també. Però vam dir durant tota la campanya que això només valia la pena si anava acompanyat de mobilització, organització i desobediència. I això només ho va dir el Front Republicà durant la campanya. Ningú més.

Sé que molts de vosaltres, els 113.008 votants del Front Republicà, no enteneu com la major part dels nostres veïns i veïnes van votar els partits independentistes que durant la campanya no van dedicar ni un segon a reivindicar i explicar els plans per fer tots els embats a l'Estat que facin falta. I molts us pregunteu: la gent s'ha cansat? La gent vol passar pàgina i tornar al vell autonomisme de sempre que només aspirar a anar a negociar engrunes a Madrid? Jo crec que no. Que la valentia segueix intacta. Crec que la gent de l'1-O, dels CDR i dels milions de persones que s'han manifestat una vegada i una altra, dedicant hores i hores de la seva vida, segueix absolutament viva.

És veritat que les eleccions les ha guanyat una ERC que sembla haver fet un gir enorme, una ERC que fa dos anys ens deia que "el referèndum pactat no arribarà mai" (Junqueras) i que ara ens diu que cal anar a Madrid a "negociar" amb el PSOE. Però no hem de perdre de vista dues coses: la primera és que en cap cas pot ser mala notícia que una força independentista com ERC li hagi guanyat unes eleccions al PSOE per primera vegada en la història recent. La segona: que estic segur que el milió de votants d'ERC no comparteixen del tot la seva estratègia i que molts d'ells han cregut que calia fer aquest "vot útil per aturar la ultradreta". Cap crítica a cap d'aquest milió de votants. Són els nostres companys de lluita, vam defensar les urnes plegats i, passi el que passi, haurem de continuar treballant de costat.

El moment era excepcional, la por a la ultradreta era real i fonamentada i, per tant, cap crítica a aquest milió de votants. Sobretot perquè tinc clar que, més enllà del "vot útil", centenars de milers d'aquests votants saben, com nosaltres, que cal organitzar-se, que cal posar-nos les piles un altre cop i que cal treballar des de ja la desobediència legítima que estarem obligats a exercir si no volem perdre els 40 anys vinents. Espero sincerament que la cúpula d'ERC ho tingui clar això. Espero que no consideri que se li ha donat un mandat per tornar enrere, per tancar als despatxos de Madrid el que vam obrir a les escoles de l'1-O. Espero que ho tinguin clar. Però si no ho tenen, crec que serà la realitat la que s'imposarà. La realitat que l'Estat no negociarà res amb Catalunya. Ni amb 15 diputats ni amb 17. Espero que tinguin clar que, o reactivem el poble organitzat, o el milió de vots no servirà de res. Espero que tinguin clar que el "vot útil" per aturar l'extrema dreta no és un xec en blanc per retrocedir 20 anys.

Al llarg dels mesos vinents veurem què passa amb els escons del Congrés i amb els jutges del Suprem. Però mentrestant, hem de seguir treballant i preparant-nos. Perquè encara que els grans poders s'emocionin pensant que la gent de Catalunya ha decidit retirada, som centenars de milers que no ens rendirem. Al llarg d'aquestes últimes hores molts de vosaltres ens heu enviat un missatge constant: "No us rendiu! Continueu! No us desanimeu! Necessitem que el Front Republicà continuï!"

Potser sí que diumenge a la nit estàvem tristos. La sensació d'haver-nos quedat a poques dècimes d'entrar al Congrés per fer sentir la nostra veu, la sensació que per uns pocs vots haguéssim pogut deixar fora Vox i la sensació que l'esforç enorme de la campanya no havia aconseguit els objectius era una sensació desencoratjadora. Però si tenim en compte que hem fet una campanya amb 30.000€, que TV3 va donar més veu a Vox que al Front Republicà i que només fa 40 dies que existim, crec que el valor del 113.008 vots que ens heu donat és enorme i que cal seguir treballant perquè aquestes 113.008 veus puguin seguir endavant, sumant per a l'objectiu comú que compartim, també amb els milions de votants de les altres organitzacions.

Si ens heu votat és perquè heu apostat per allò que nosaltres dèiem i que ningú més deia. Així que, com dieu als missatge, tenim l'obligació de seguir, de no rendir-nos, de no defallir i de donar continuïtat. Ho farem. Però no ho podrem fer sols. Com sempre, la implicació de la gent és imprescindible. Per això, a tots aquells que voleu que continuem, que no callem, que no defallim, tinc un missatge clar: ajudeu-nos! Ajudeu les organitzacions que vam fer possible aquests 113.008. En teniu per triar: podeu participar activament amb la gent incansable i compromesa de Poble Lliure. Podeu conèixer i recolzar els Pirates de Catalunya, una organització que molts no coneixeu però que tenen un compromís amb la democràcia directa i radical, o podeu apropar-vos a Som Alternativa.

En el cas de Som Alternativa, l'organització de què jo formo part, no tenim cap intenció de rendir-nos, ni de defallir ni d'aturar-nos. Anem a per totes. Si voleu ajudar-nos, entreu aquí i deixeu-nos el vostre contacte. Si ho preferiu, envieu-me un missatge al 686.991.137 dient: "Vull informació". (Nota: és el meu telèfon, potser trigo una mica a contestar!).

El proper dilluns, després d'uns dies de descans i reflexió, contactem i ens tornem a posar a treballar. Per una República Catalana 100% sobirana, per una societat mobilitzada, valenta i que no vol passar pàgina de l'1-O, per milions de persones que saben que només aconseguirem els nostres objectius si som capaços d'organitzar-nos i plantar cara i per una societat que no vol tornar a casa per mirar que li solucionin les coses uns quants diputats. No tenim rei, no obeïm i tornarem totes les vegades que facin falta. Moltes gràcies pels 113.008 vots. Som-hi!

dilluns, 29 d’abril de 2019

Coses bones, i altres no tant, del 28A

5 coses que m'han semblat bé, i 5  que no tant, de les eleccions d'ahir.

El que no m'ha semblat bé (primer, les males notícies) :

1 - L'independentisme s'ha quedat, clarament, per sota del 50% dels vots. Aquest objectiu, certament, era molt ambiciós i no s'ha assolit.

2 - Front Republicà no ha entrat. Tot i l'esforç fet en un temps rècord, FR s'ha quedat a uns 9000 vots d'entrar. per mi era una veu molt necessària. La veu que  ens recorda que sense mobilització intensa i persistent al carrer, no farem la independència. Sí, els llaços grocs són mobilització, però no, no és del mateix grau ni intensitat que, per exemple, el que estan fent els gilets jaunes a França. S'entén? A més, ara ho puc, dir, ahir els vaig votar. Crec que ahir FR s'apropava més que ningú la meva opinió sobre què cal fer. En fi.

3 - Anava a posar que Vox, i per tant, l'ultra-dreta ha obtingut un escó, però en realitat el que cal dir és que  Vox, PP i C's i, per tant, l'ultra-dreta, han obtingut 7 escons.

Sí, ultra-dreta : estaven disposats a anar junts, per tant, són la mateixa merda feixista. Doncs bé, la merda feixista rep prop del 20% dels vots a Catalunya. Tenim un molt greu problema. No són residuals. Els que avui han votat a Vox i PP demà poden votar a C's.

4 - El bloc del 155 ha guanyat en vots.

5 - No només això : El bloc unionista ha guanyat clarament en vots 

Els resultats són clars. Les següents dades estan preses  de la web de la CCMA :

partit escons % de vot vots
ERC 15 24,59% 1.015.355
PSC 12 23,21% 958.343
COMÚ PODEM 7 14,89% 614.738
JxCAT 7 12,05% 497.638
Cs 5 11,55% 477.096
PP 1 4,50% 200.209
VOX 1 3,60% 148.481
FRONT 0 2,74% 113.008
PACMA 0 1,54% 63.713
CERO-GV 0 0,16% 6.632
PCPC 0 0,08% 3.373
IZQP 0 0,06% 2.673
PCTC 0 0,06% 2.419
CNV 0 0,06% 2.406
PUM+J 0 0,01% 413

Amb els resultats anteriors

bloc % vots
Bloc Indy 39,38% 1.626.001
Bloc 155 42,86% 1.784.129
Bloc unionista 57,75% 2.398.867


Bloc indy : ERC + JxCAT + FR
Bloc 155 : PSC + Cs + PP + VOX
Bloc unionista :  Bloc 155 + COMÚ PODEM

Sí. Sumo COMÚ PODEM al bloc unionista. Pablo Iglesias ja ho ha dit ben clar : en un referèndum COMÚ PODEM farà campanya contra la independència i això, nens i nenes, amics i amigues, és unionisme, exactament.





Les coses bones d'ahir (Alegra aquesta cara, coi!)

1 - La participació d'ahir va ser altíssima. Això, sempre i a tot arreu, és una molt bona notícia.

Consideració 1 : Les eleccions d'ahir eren al congrés espanyol, és dir, es triaven diputats a Madrid. En aquestes eleccions es mobilitza un electorat diferent que el de les eleccions autonòmiques i també es vota amb criteris diferents. A Catalunya, en particular, sempre ha estat notori el fenomen del canvi del sentit de vot, o el vot dual que també es diu. O sigui, que a les catalanes es vota en clau catalanista, i a les espanyoles en clau espanyolista.

Consideració 2 : A més, els anàlisis ens diuen que els canvis de sentit de vot entre eleccions comparables (catalanes amb catalanes, espanyoles amb espanyoles, municipals amb municipals, europees amb europees) poques vegades són radicals i més aviat són canvis progressius ( a menys que es donin situacions imprevistes i extremes en dates properes a les eleccions. Com va passar, per exemple, amb els atemptats de l'11M ).

Tenint en compte les dues consideracions anteriors val a dir que:

2 - Per primera vegada un partit independentista guanya en unes eleccions espanyoles a Catalunya. Superant, a més, el milió de vots. És un gran èxit d'ERC i diria que també un gran èxit personal d'Oriol Junqueras. Un gran èxit que cal posar en valor perquè el president d'ERC és avui un pres polític i víctima del segrest per part de l'estat espanyol.

3 - Si comptem tot el vot independentista, sumo JxCat i FR, la xifra s'enfila fins 1.626.001 persones que és una xifra extraordinària. A més, aquest no és el sostre del vot independentista. Al 21D de 2017 es van obtenir més de 2 milions de vots independentistes. Per tant, cal suposar que ahir una part (no gens menyspreable) de vot independentista no es va mobilitzar, o bé va optar per votar partits unionistes. Vet aquí una conclusió important : cal corregir aquest vot dual, i cal mobilitzar l'independentisme que es queda a casa a les espanyoles.

He dubtat si posat el següent com a punt positiu. Al final he decidit que no ho és.

Ho poso, si de cas com a curiositat :

El bloc Pro Referèndum, és dir, els que demanen un (impossible) referèndum pactat : Bloc Indy + COMÚ PODEM representen el 54,27% dels vots emesos ahir i un total de 2.240.739 vots. Només és una curiositat. Com tothom sap, mai hi haurà un referèndum pactat. El « referèndum pactat » no existeix ni se l'espera. Si hi ha un nou referèndum, o bé serà unilateral (i esperem que sense piolins) , o bé serà imposat per alguna força externa, i no veig quina, per tant el considero encara més improbable que un nou referèndum unilateral (i llavors caldria demanar-se el perquè de repetir un referèndum  que ja es va fer i que va guanyar l'independentisme).

4 - La Montapollos i la Marquesa han obtingut resultats dolents. Nefastos. Abandonen la política catalana amb la cua entre cames. Bon vent. No torneu. Un consell : feu-vos ho mirar. Tanta toxicitat, tant d'odi i tanta ràbia no poden ser bons.

Un altre consell, vigileu les vostres esquenes. C's i PP han fracassat a nivell estatal i es buscaran caps de turc. No cal ser un geni per veure que una part ben important d'aquest fracàs té el seu origen a Catalunya. Això vol dir que Arrimadas i Cayetana són responsables directes dels mals resultats dels seus partits i, per tant, tenen molts números per encapçalar les llistes de possibles víctimes de sacrifici. Tindria gràcia, la veritat.

5 - Raül Romeva, al senat per Barcelona, amb més de 900.000 vots! La tria de Raül Romeva al senat cal explicar-la. a Barcelona ERC obté 700.000 vots i Romeva en rep 900.000. Aquest vots de més que treu Romeva són de votants que van optar per fer el vot repartit entre opcions independentistes. Jo mateix, que vaig votar a FR pel congrés, en canvi vaig votar a Romeva pel senat. Per  mi és una gran notícia. Vol dir que la gent independentista sap que l'enemic està enfront, no al costat.


Ja està. No hi ha temps pel descans. El 26 de maig -menys d'un mes- són les eleccions municipals i europees.

Cal aconseguir que els votants independentistes siguem més del 50%. És l'objectiu principal. Ho ha de ser a cada elecció.

Hem de fer que Barcelona tingui un alcalde independentista

Hem de fer els presos i els exiliats siguin eurodiputats.

Però encara hem de fer més.

Aquesta tarda, en una decisió escandalosa, autoritària i antidemocràtica. la Junta Electoral Central ha vetat Carles Puigdemont, Toni Comin i Clara Ponsatí a les llistes de JxCat!  És una nova cacicada feixista d'aquest estat autoritari i fallit que és Espanya. Avui ja tinc clar que votaré JxCat a les europees però espero amb candeletes els recursos, la denuncia i la condemna de l'estat espanyol. Quines ganes de perdre'ls de vista.

De tot plegat, una lliçó : Espanya sempre jugarà brut i seguint les seves regles sempre perdrem. Només podem guanyar si les regles les posem nosaltres o són regles acceptades i auditades internacionalment. Només podrem guanyar si  de forma contundent, persistent i decidida ens mobilitzem.  No hi ha una altre via. Amb votar no n'hi ha prou. Juguen tan brut que si veuen que van a perdre a les urnes, aleshores prohibeixen votar, o et peguen per fer-ho, o manipulen la llista dient a qui es pot o no es pot votar. No és democràcia. És una farsa autoritària.  Els drets es defensen al carrer. El vot es defensa votant. La República es defensa amb control del territori i amb acció no violenta, segur, però acció. Com fan els gilets jaunes.  Prou lliris.

Necessitem la independència, amb urgència, per deslliurar-nos d'aquesta vergonya d'estat i de tota la seva immundícia feixista. Hem d'alliberar la República, amb els vots,  està clar que hem de ser més del 50%, però sobretot al carrer, amb la mobilització. No hem de d'aturar-nos fins aconseguir-ho.

#DonecPerficiam

#LlibertatPresesIPresosPolítics #RetornExiliadesIExiliats #UsVolemLiures #UsVolemACasa #Llibertat #Independència #ProcésConstituent #RepúblicaCatalana #1Oct #26M    

diumenge, 28 d’abril de 2019

28A. Consciència.

Dia d'eleccions. La « festa de la democràcia » que diuen... Sospito que ho diuen més aviat els que voldrien que la gent només s'apropés a votar cada quatre anys per triar a qui mana i no a qui els representa. No, no crec que el d'avui sigui una festa, més aviat sembla una concessió i, per tant, crec que cal convertir-ho en una batalla.

En tot cas, avui votem, o no votem. No votar és un dret. No votar també és una forma de fer política. Jo només demano que si no voteu sigui amb plena consciència. Que sigui per fer política avui, i que demà, i l'altre, i l'altre, seguiu fent política. Us demano que us fixeu en com els anarquistes afronten aquestes « festes de la democràcia » i preneu exemple de la seva militància diària, del seu fer política de cada dia.

La política és massa seriosa i té massa importància com per restringir-ne el seu exercici a unes eleccions de tant en tant. A més que no és cert. Política es fa cada dia, i si no la fas, te la fan, i casi segur, te la fan en contra.

Si vas a votar, fes-ho també amb consciència. Jo et diria, vota a qui millor et representa. Tingues clar que votes representants i, per tant, ets el responsable últim de les accions d'aquests representants. No tries a qui mana. La classe política no mana, la classe política ens representa, encara que uns i altres se n'oblidin sovint. Els governs que trien els parlaments estan, pe tant, sotmesos i poden ser canviats per aquesta mateixos parlaments, i els parlaments tenen aquesta capacitat en tant que representants del poble escollits d'acord amb principis democràtics. La cadena és aquesta i la baula principal és la primera : els principis democràtics. Si no es respecten aquest principis, el sistema no és legítim. Tindrà forma de legalitat, però no serà legítim.

El problema és que no tothom està d'acord en quins són aquests principis i la seva importància, i hi ha la tendència en confondre democràcia amb sistema democràtic i amb implementació d'aquest sistema. La democràcia no és que qui té més escons i pot fer govern, mana. Malgrat que tot sovint sembla que aquesta és la norma.

Tot aquesta discussió és prèvia a l'exercici del vot i la tria d'uns representants. Hi ha política en la implementació del sistema democràtic i en la forma com es fa us d'aquesta implementació. Com veieu, abans d'entrar en el fons, cal tenir en compte la forma.

Però, malgrat tot, si decidiu votar, us diré que feu-ho, fem-ho, en consciència. Us diria, trieu a qui millor us representa. Avui, però,  el nostre país està intervingut i ocupat policialment, se'ns volen retallar drets en tant que catalanes i catalans, en tant que treballadores i treballadors, en tant que dones, se'ns nega el dret a decidir, que no és més que un sinònim del dret a l'autodeterminació individual i col·lectiva. Avui, ho sento així,  votar no és una « festa de la democràcia ». Avui, molt  més que en d'altres ocasions, votar és una batalla pels drets, en particular pel mateix  dret a votar.

Per guanyar les batalles cal estratègia i tàctiques, a més d'una voluntat de victòria fèrria. Per això avui diré que, si aneu a votar, feu-ho amb consciència. Feu, si aquesta és la vostra decisió triant a qui millor us representa, però feu un vot tàctic si creieu que serà útil. Feu el que en consciència creieu que heu de fer.

A tots us diré que demà, passi el que passi i sigui quin sigui el resultat, seguiu fent política, no us desentengueu. És la nostra responsabilitat. És el nostre dret i, sobretot, és la nostra força.

Si ets independentista com jo : des del meu punt de vista, l'objectiu d'avui és que el vot independentista superi el 50% dels vots emesos. Hi han tres partits per a que no es perdi cap vot independentista : ERC, JxCat i Front Republicà. Aquest seria el primer objectiu. S'aconseguirà, o no, perquè a Catalunya es dona, de forma important, el fenomen del canvi de vot depenent de l'elecció. Si no es pot assolir aquest primer objectiu, estaria bé que, almenys, el partit més votat fos independentista (ERC sembla ser qui té millors opcions). Per una qüestió de pluralitat de veus, un tercer objectiu seria l'entrada del Front Republicà al congrés.

Sigui quin sigui el resultat, demà sortirà el sol, ens haurem de llevar i tornar a la feina. Demà també haurem de fer política, i l'altre, i l'altre. Els independentistes volem la Independència, volem alliberar la República Catalana. Volem una República de justícia, llibertat i solidaritat. Neta i culta. Som més del 50% i tenim el dret i el deure de guanyar. No hem d'aturar-nos fins a aconseguir-ho.

#DonecPerficiam

#28A #SomMésDel50PerCent #1Oct #LlibertatPresesIPresosPolítics #RetornExiliadesIExiliats #UsVolemLliures #UsVolemACasa #Llibertat  #Independència #ProcésConstituent #RepúblcaCatalana       

dijous, 25 d’abril de 2019

Missatge urgent del Front Republicà als 500.000 sobiranistes indecisos

Eecara no saps a qui votar?

Hi ha una cosa que està clara : els independentistes som més del 50%. És necessari que quedi reflectit a les urnes. És necessari demostrar que som més del 50%. Aquest és el primer objectiu. Per tant, cal anar a votar, i votar indepe.

Però, certament, poden haver motius per triar una opció o una altre. No totes les estratègies indepes semblen anar tan a l'hora com caldria. Fin i tot, des de l'independentisme es poden tenir dubtes sobre les estratègies dels uns o dels altres.

Però no es pot perdre cap vot. Hem de ser més del 50%.

Tens dubtes? Vet aquí el missatge del Front Republicà als indecisos, en boca d'Albano Dante-Fachín.

Bé, no se si et servirà per decidir-te. Jo crec que diu coses molt sensates. Comparteixo completament que no n'hi ha prou amb votar. Guanyar en vots és imprescindible, és necessari. Però no és suficient. Cal la mobilització, persistent i massiva. Només des del carrer guanyarem aquesta revolució. Només amb la mobilització al carrer, podrem fer efectiva la República. Des de la unilateralitat.

Hem de mobilitzar-nos i recuperar els carrers. Som la majoria i ho hem de demostrar a les urnes. Tenim el dret i el deure de fer efectiva la República i ho hem de fer des del carrer.

Autodeterminar-nos és molt més que un dret col·lectiu. És el més bàsic dels drets individuals. El que ens fa humans. És més que un dret. És un deure. És el deure d'exercir i defensar la llibertat. És el deure de ser cada dia la millor versió d'un mateix. És el compromís de triar, cada dia, allò que ens fa ser millors persones, un país millor per viure-hi, un planeta més net i més lliure per a tothom.


Com! que encara no saps què és el Front Republicà? Visita el seu lloc web i llegeix el seu manifest :

Manifest

Poble Lliure, Som Alternativa i Pirates de Catalunya, com a organitzacions republicanes, que tenen com a objectiu la defensa dels interessos populars, profundament compromeses en la lluita actual pel dret d’autodeterminació i contra la repressió, hem decidit articular una candidatura que permeti presentar batalla també en aquesta convocatòria d’eleccions.
Les tres organitzacions considerem que en el moment present tenim l’obligació de combatre públicament i arreu la situació d’opressió i abús que patim, i que cal bastir un front comú al 28A que no cedeixi davant de qualsevol xantatge i es comprometi fermament i clara a no donar suport a cap organització sense el compromís irrenunciable de defensar el dret d’autodeterminació i els drets socials.
La candidatura que construïm presentarà batalla a partir dels compromisos següents:
  1. Defensarà la legitimitat democràtica de la lluita per la Independència i de la construcció d’una República catalana, sense caure en renúncies ni dilacions que pretenen portar el poble català cap al corral de l’autonomisme i la perpetuació del règim del 78.
  2. El vot a aquesta candidatura serà un vot frontal contra el règim monàrquic espanyol i contra les seves pretensions de mantenir el seu domini despòtic sobre la nació catalana.
  3. El vot a aquesta candidatura serà un vot que servirà per denunciar públicament i amb fermesa el caràcter autoritari de l’estat espanyol, que emmordassa la democràcia arreu; i farà del reconeixement del dret a l’autodeterminació, de la fi de la repressió i de la defensa dels drets socials i la igualtat, els elements centrals de la seva acció política.
En conseqüència:
  • La llista serà formada per persones representatives de l’esquerra rupturista i de la defensa dels interessos populars, que han donat mostres de valentia i d’integritat moral, per tal de garantir el compliment fins a les darreres conseqüències d’aquest compromís polític i de la denúncia permanent de la situació actual de repressió i d’ocupació.
  • Aquesta candidatura neix amb el compromís explícit de no votar cap força espanyola o catalana que no defensi explícitament el dret del poble català a l’autodeterminació, la llibertat dels presos i preses polítiques, i el retorn de les persones exiliades, la defensa dels drets socials i la derogació dels articles 155 i 135.
Es tracta, doncs, d’una opció útil i segura que no serà mai utilitzada per a donar suport a cap partit contrari als interessos del nostre poble.

El testimoni de David Fernàndez

Avui, al « judici del procés » ha declarat David Fernàndez com a testimoni de la defensa.

Vet aquí la seva intervenció.



Gràcies David.

No acabaré sense recordar que l'objectiu a les eleccions del proper diumenge és que més del 50% dels vots emesos siguin independentistes. No ens podem quedar a casa. Els independentistes som la majoria i ho hem de demostrat.

Hem de demostrar-ho a cada elecció que es convoqui a Catalunya d'aquí a l'alliberament de la República. No en tenim una altre. Guanyar a les eleccions és necessari i imprescindible.

Val a dir, també, que no és suficient.  A més, caldrà mobilització contínua perquè només hi ha una via, que és la unilateral, i la nostra força, que és molt gran, que és immensa, ha de manifestar-se i fer-se efectiva al carrer, que és on es guanyen totes les revolucions.

dimarts, 23 d’abril de 2019

"Antifa. The Antifascist Handbook"



Enguany m'han regalat dos llibre :  « Homenatge a Catalunya » de George Orwell i « Antifa. El manual antifascista » de Mark Bray.

El llibre d'Orwell l'hauré llegit un parell de cops, sempre tret de biblioteques, i em venia de gust tenir una còpia en paper. Fa uns dies vaig veure una edició de butxaca que finalment ha arribat a casa.

« Homenatge a Catalunya » és un llibre amb les memòries com a brigadista de George Orwell. És un llibre que ens parla, entre d'altres qüestions, de la lluita contra el feixisme i es connecta, per tant, amb l'altre llibre m'han regalat.

De moment, però, haurà d'esperar. Aquests dies estic amb la lectura de « Homo Deus » de Yuval Noah Harari, continuació de « Sapiens ». Trobo que  « Homo Deus » gaudeix de les mateixes virtuts  que « Sapiens », i els recomano tots dos.

Però tan bon punt acabi aquesta lectura encetaré la de « Antifa ».  Vivim dies obscurs en que els autoritarismes, el feixisme, el franquisme, el nazisme, reviscolen i s'enforteixen. Hem de plantar-lis cara. « No es pot ser tolerant amb la intolerància », com deia Popper i, encara més, « amb el feixisme no es discuteix. Se'l destrueix » com deia Durruti.

Al feixisme se'l combat i se'l destrueix. El moviment antifeixista ho té ben clar, i « Antifa» ens mostra exemples de com reconèixer el feixisme i de com combatre'l.

El llibre es pot trobar en línia per a descàrrega lliure, en anglès, al Internet Archive  (archive.org) dins de la categoria d'open source.

Vet aquí l'enllaç (en epub i pdf).

Bona lectura.

Rosa groga

Per Sant Jordi, roses i llibres.

I primavera, i sol, i falciots, i llum.

i Llibertat. Llibertat per les nostres amigues i  amics segrestats. Per les nostres amigues i amics exiliats.

Enguany, la rosa torna a ser groga.


Espero que la d'avui hagi estat una diada reivindicativa i també feliç.

« No podran res davant d'un poble. unit, alegre i combatiu ».

Ho podem tot. Ho volem tot.





Intervenció telemàtica d'Oriol Junqueras i Raül Romeva al míting d'ERC a Cambrils.

Objectiu: 50%. Aquest és l'objectiu, la fita, el mantra que hem de repetir constantment.

El proper 28A l'independentisme i la república ha de guanyar amb més del 50% dels vots emesos a Catalunya.

Això vols dir, primer de tot, que cal mobilitzar-se. Cal votar. Cal que tots els independentistes votem per la Independència.Més enllà de les estratègies particulars de cadascun dels partits independentistes i republicans, el conjunt del volt independentista ha de guanyar. Hem de ser més del 50%. Aquest és l'objectiu principal i més important.

No es pot perdre ni un sol vot independentista. Tothom que va votar independentista i republicà el 21 de desembre de 2017 ha de tornar a votar el 28A, sense dubtes i tractant d'ampliar i convèncer  nous votants a favor de la República.

Arribats a aquest punt hi ha tres possibles vots independentistes i republicans : Esquerra Republicana de Catalunya, Junts per Catalunya i Front Republicà. Per a que no  es perdi cap vot, per a guanyar nous cors, només tenim aquestes tres opcions.

Jo tinc les meves pròpies idees i estic acabant de rumiar el meu vot, que serà a algun d'aquests tres.

Crec que, sigui com sigui, és important escoltar les veus dels diferents candidats.


Fa un parell de dies, Raül Romeva i Oriol Junqueras van participar telemàticament  al mítimg d'ERC a Cambrils.

Veient aquesta intervenció, com les anteriors de Jordi Sànchez, Jordi Turull o Josep Rull, el que tinc clar és que no penso tolerar a ningú que em digui que tots els polítics són iguals o que si estan en política és per interès.

No. No tots són iguals. Segur que n'hi han d'indignes, però els presos i preses, els exiliats i les exiliades, ens parlen de dignitat i de sacrifici, ens parlen de resistència, de perseverança, de lluita i de voluntat de victòria.

Per elles i ells, per tots nosaltres i per tots els que ens seguiran, hem de votar i guanyar. L'objectiu ha de ser claríssim. Més del 50% dels vots independentistes, més del 50% de vots republicans. Que no es perdi cap vot republicà.

I ser ben conscients que només amb votar no n'hi ha prou. És imprescindible, és necessari, guanyar per més del 50%, però després caldrà que també siguem més del 50% al carrer, de forma persistent. No serà fàcil. Però podem guanyar. Podem alliberar la República. Podem Guanyar. Hem de guanyar.

El 28 d'abril, hem de votar independentista. Que ningú es quedi a casa.

Objectiu: l'independentisme ha de sumar més del 50% dels vots emesos.

Gràcies, Oriol. Gràcies, Raül.



diumenge, 21 d’abril de 2019

Intervenció telemàtica de Josep Rull al míting de JxCat a Reus

Objectiu: 50%. Aquest és l'objectiu, la fita, el mantra que hem de repetir constantment.

El proper 28A l'independentisme i la república ha de guanyar amb més del 50% dels vots emesos a Catalunya.

Això vols dir, primer de tot, que cal mobilitzar-se. Cal votar. Cal que tots els independentistes votem per la Independència.Més enllà de les estratègies particulars de cadascun dels partits independentistes i republicans, el conjunt del volt independentista ha de guanyar. Hem de ser més del 50%. Aquest és l'objectiu principal i més important.

No es pot perdre ni un sol vot independentista. Tothom que va votar independentista i republicà el 21 de desembre de 2017 ha de tornar a votar el 28A, sense dubtes i tractant d'ampliar i convèncer  nous votants a favor de la República.

Arribats a aquest punt hi ha tres possibles vots independentistes i republicans : Esquerra Republicana de Catalunya, Junts per Catalunya i Front Republicà. Per a que no  es perdi cap vot, per a guanyar nous cors, només tenim aquestes tres opcions.

Jo tinc les meves pròpies idees i estic acabant de rumiar el meu vot, que serà a algun d'aquests tres.

Crec que, sigui com sigui, és important escoltar les veus dels diferents candidats.


Aquest matí, Josep Rull, candidat per Tarragona per Junts per Catalunya, s'ha adreçat al públic per mitjans telemàtics, al míting que aquesta formació ha realitzat a Reus.

Veient aquesta intervenció, com la de Jordi Sànchez, Oriol Junqueras o Jordi Turull, el que tinc clar és que no penso tolerar a ningú que em digui que tots els polítics són iguals o que si estan en política és per interès.

No. No tots són iguals. Segur que n'hi han d'indignes, però els presos i preses, els exiliats i les exiliades, ens parlen de dignitat i de sacrifici, ens parlen de resistència, de perseverança, de lluita i de voluntat de victòria.

Per elles i ells, per tots nosaltres i per tots els que ens seguiran, hem de votar i guanyar. L'objectiu ha de ser claríssim. Més del 50% dels vots independentistes, més del 50% de vots republicans. Que no es perdi cap vot republicà.

I ser ben conscients que només amb votar no n'hi ha prou. És imprescindible, és necessari, guanyar per més del 50%, però després caldrà que també siguem més del 50% al carrer, de forma persistent. No serà fàcil. Però podem guanyar. Podem alliberar la República. Podem Guanyar. Hem de guanyar.

El 28 d'abril, hem de votar independentista. Que ningú es quedi a casa.

Objectiu: l'independentisme ha de sumar més del 50% dels vots emesos.

Gràcies, Josep Rull.

dissabte, 20 d’abril de 2019

Intervenció telemàtica de Jordi Turull al míting de JxCat a La Seu

Objectiu: 50%. Aquest és l'objectiu, la fita, el mantra que hem de repetir constantment.

El proper 28A l'independentisme i la república ha de guanyar amb més del 50% dels vots emesos a Catalunya.

Això vols dir, primer de tot, que cal mobilitzar-se. Cal votar. Cal que tots els independentistes votem per la Independència.Més enllà de les estratègies particulars de cadascun dels partits independentistes i republicans, el conjunt del volt independentista ha de guanyar. Hem de ser més del 50%. Aquest és l'objectiu principal i més important.

No es pot perdre ni un sol vot independentista. Tothom que va votar independentista i republicà el 21 de desembre de 2017 ha de tornar a votar el 28A, sense dubtes i tractant d'ampliar i convèncer  nous votants a favor de la República.

Arribats a aquest punt hi ha tres possibles vots independentistes i republicans : Esquerra Republicana de Catalunya, Junts per Catalunya i Front Republicà. Per a que no  es perdi cap vot, per a guanyar nous cors, només tenim aquestes tres opcions.

Jo tinc les meves pròpies idees i estic acabant de rumiar el meu vot, que serà a algun d'aquests tres.

Crec que, sigui com sigui, és important escoltar les veus dels diferents candidats.


Avui, Jordi Turull, candidat per Lleida per Junts per Catalunya, s'ha adreçat al públic per mitjans telemàtics, al míting que aquesta formació ha realitzat a la Seu d'Urgell.

Veient aquesta intervenció, com la de Jordi Sànchez o Oriol Junqueras, el que tinc clar és que no penso tolerar a ningú que em digui que tots els polítics són iguals o que estan en política hi són per interès.

No. No tots són iguals. Segur que n'hi han d'indignes, però els presos i preses, els exiliats i les exiliades, ens parlen de dignitat i de sacrifici, ens parlen de resistència, de perseverança, de lluita i de voluntat de victòria.

Per elles i ells, per tots nosaltres i per tots els que ens seguiran, hem de votar i guanyar. L'objectiu ha de ser claríssim. Més del 50% dels vots independentistes, més del 50% de vots republicans. Que no es perdi cap vot republicà.

I ser ben conscients que només amb votar no n'hi ha prou. És imprescindible, és necessari, guanyar per més del 50%, però després caldrà que també siguem més del 50% al carrer, de forma persistent. No serà fàcil. Però podem guanyar. Podem alliberar la República. Podem Guanyar. Hem de guanyar.

El 28 d'abril, hem de votar independentista. Que ningú es quedi a casa.

Objectiu: l'independentisme ha de sumar més del 50% dels vots emesos.

Gràcies, Jordi Turull.


divendres, 19 d’abril de 2019

Comunicat del Front Republicà sobre les paraules de Jordi Sànchez i Oriol Junqueras

Objectiu: 50%. Aquest és l'objectiu, el mantra, la fita.

El proper 28A l'independentisme i la república ha de guanyar amb més del 50% dels vots emesos a Catalunya.

Això vols dir, primer de tot, que cal mobilitzar-se. Cal votar. Cal que tots els independentistes votem per la Independència.Més enllà de les estratègies particulars de cadascun dels partits independentistes i republicans, el conjunt del volt independentista ha de guanyar. Hem de ser més del 50%. Aquest és l'objectiu principal i més important.

No es pot perdre ni un sol vot independentista. Tothom que va votar independentista i republicà el 21 de desembre de 2017 ha de tornar a votar el 28A, sense dubtes i tractant d'ampliar i convèncer nous votants a favor de la República.

Arribats a aquest punt hi ha tres possibles vots independentistes i republicans : Esquerra Republicana de Catalunya, Junts per Catalunya i Front Republicà. Per a que no es perdi cap vot, per a guanyar nous cors, només tenim aquestes tres opcions.

Jo tinc les meves pròpies idees i estic acabant de rumiar el meu vot, que serà a algun d'aquests tres.

Crec que, sigui com sigui, és important escoltar les veus dels diferents candidats. Vet aquí el comunicat del Front Republicà sobre les rodes de premsa de Junqueras i Sànchez des de Soto del Real.

El missatge del FR és, molt en resum, que no n'hi ha prou amb guanyar a les eleccions. És necessari, és imprescindible, però no suficient. A més, cal que aquesta majoria estigui recolzada per la  mobilització al carrer, als centres de treball, a tot arreu. Com es va fer els dies 1 i 3 d'octubre de 2017.

És el poble mobilitzat, empoderat i fent política i activisme molt més enllà de les urnes oficials el que farà efectiva la República. La democràcia i l'acció han de ser directes.


Comunicat del Front Republicà sobre les paraules de Jordi Sànchez i Oriol Junqueras

El dijous 18 d’abril i el divendres 19 d’abril hem tingut l’oportunitat de poder escoltar les rodes de premsa oferides per Jordi Sànchez i Oriol Junqueras, caps de llista de JxC i ERC respectivament.

En primer lloc, encara que l’escàndol del seu empresonament ens colpeja des de fa més d’un any, no podem normalitzar-ho i cal denunciar-ho sempre.

Que dos demòcrates, que dues persones pacífiques com Jordi i Oriol hagin de fer política des de la presó, que l’Estat els vulgui humiliar posant els seus símbols caducs (inclosa la fotografia d’un senyor de la guerra corrupte com és Felip de Borbó) ens confirma l’enormitat del precipici antidemocràtic pel que ha caigut l’Estat espanyol. En aquest sentit, enviem la màxima força a Jordi i Oriol per poder aguantar la ignomínia a la que es veuen sotmesos.

A la vegada volem fer una valoració política de les seves paraules. Jordi i Oriol són presos polítics i la millor manera de respectar aquesta condició és valorar políticament les seves paraules.

L’Estat voldria que fossin víctimes però ells, amb el seu discurs polític, deixen clar que són molt més, que són líders polítics d’un moviment polític que representen a milions de persones. Per tant, per respecte a la seva condició de presos polítics i líders polítics, des del Front Republicà creiem que el millor que podem fer és tractar-los com el que son: líders d’un moviment que compartim i pel qual lluitem milions de persones.

El dia 1-O la política i la societat catalana va canviar per sempre més. Aquell dia milions de persones van llançar-se als carrers desobeint les ordres dels que sempre ens han manat. Aquell dia milions de persones van desobeir el Gobierno, el Tribunal Constitucional i el Borbó. I el més important: van derrotar-los a tots. Aquella victòria va ser possible gràcies a que el Govern, els partits i la gent van tenir clar que davant la imposició, l’única resposta possible era la desobediència civil, pacífica i massiva. Aquest connexió és la que va permetre una victòria que va ser vista en directe per centenars de milions de persones arreu del món. Aquesta connexió que va permetre la desobediència massiva va posar l’Estat contra les cordes com mai al llarg dels últims quaranta anys. Aquesta connexió va permetre avançar en un dia més del que s’havia avançat en quaranta anys. Més enllà de les direccions dels partits, més enllà de les declaracions dels polítics, més enllà del Parlament i el Congrés, milions de persones a cada barri i ciutat vam derrotar l’Estat.

Insistim: això va ser possible gràcies a que les institucions, el Govern i els partit van crear una aliança amb la gent i van confiar en el poble com a única manera de trencar les cadenes que semblaven indestructibles. La gent i el seu Govern compromès i treballant de la mà per destruir la imposició de l’Estat. Ho deia clarament Jordi Sànchez abans del referèndum: « L’Estat no té instruments per impedir una desobediència massiva » i afegia: « No és imaginable que aquest procés sigui un èxit [per a l'independentisme] sense una mobilització. És imprescindible que les institucions i els nostres representants desenvolupin la seva funció, però no poden finalitzar sols aquest procés ».

ERC va cridar a desobeir i anar a votar. En aquest mateix sentit es pronunciava Jordi Cuixart: « No podran empresonar tot un poble ».

Aquesta ferm convicció compartida pels dirigents i líders del moviment independentista van permetre que més de 2 milions de persones al carrer derrotéssim l’Estat. És per això que el Front Republicà al llarg del que portem de campanya ens hem posicionat clarament a favor de reconstruir les condicions necessàries per seguir fent camí i seguir guanyant batalles a un Estat que l’única resposta que ha donat és una repressió cada cop major. És per això que des del Front Republicà hem instat a la resta de forces independentistes a abandonar el bloqueig que hem viscut al llarg dels últims mesos i tornar a construir l’eina contra la que l’Estat sempre perdrà: l’acció coordinada entre govern, partits i gent i tornar a posar-nos dempeus com ho vam fer l’1-O i el 3-O. Les respostes que hem rebut per part dels dos grans partits han estat, en el millor dels casos evasives.

Ahir i avui, però, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras han estat molt clars. Això és d’agrair però, com dèiem al principi, el respecte que ens mereixen com a líders polítics ens porta a analitzar políticament les seves paraules. En Jordi Sànchez ha dit: « Nosaltres no tenim línies vermelles, tenim conviccions. No estem exigint un referèndum perquè pugui ser investit el president Pedro Sánchez abans de la investidura. Volem un president de govern que sigui o que tingui un suport fort i estable, però el volem per poder concretar solucions al principal problema que la majoria de ciutadans de Catalunya tenen. I això passa per la proposta del referèndum pugui ser concretat al llarg dels propers anys ». Oriol Junqueras ha dit: « Nosotros no aplicaremos ninguna línea roja que se convierta en un cheque en blanco para la extrema derecha. De la misma forma que tampoco daremos ningún cheque en blanco que se convierta en una línia roja para nuestras aspiraciones democráticas a construir la república. Y en este ámbito, entre estos cheques en blanco y estas líneas rojas, seguro que hay un espacio fantástico de diálogo, de conversación, de intercambio de opiniones ».

Des del Front Republicà creiem que d’aquestes paraules tenen una enorme trascendència política i per això volem reflexionar-hi. En primer lloc entenem que l’absència total de propostes encaminades a tornar a posar la gent al centre de l’acció política ens allunya del que com a societat vam fer l’1-O. Entenem que renunciar a reconstruir l’acció conjunta al carrer és renunciar a fer servir l’única eina veritablement poderosa que tenim: la força de la gent mobilitzada massivament. L’Estat no té por a uns quants diputats. De fet l’Estat ha aconseguit que el fet de tenir majoria independentista no serveixi per avançar ni un mil·límetre. Per això justament, creiem que l’única manera de tirar endavant és tornant a fer el que vam fer l’1O totes les vegades que faci falta. I per això creiem que les declaracions de Jordi Sànchez i Oriol Junqueras apostant-ho tot a una negociació amb l’Estat espanyol només ens pot portar a l’escenari pre-1-O, a negociacions estèrils, a taules que mai arriben i a promeses que mai es compleixen.

Des del Front Republicà no ens neguem a negociar, òbviament. Però sabem que l’única manera de negociar és sent forts. I l’única fortalesa que tenim és la gent. Apostar pel diàleg sense 2,5 milions de persones al carrer és, per a nosaltres, la fi del que es va obrir l’1-O. Jordi Sànchez deia: « Tard o d’hora el PSOE acceptarà un referèndum pactat ». Des del Front Republicà entenem que això només passarà si 2,5 milions de persones sortim als carrers i obliguem l’Estat.

Per una altra banda Oriol Junqueras va dir que la prioritat és aturar l’ultra-dreta i que si per fer-ho cal investir el Pedro Sànchez que ja ha anunciat que mai seurà a parlar de referèndum, ho faran. Estem totalment d’acord que és absolutament necessari aturar l’extrema dreta, però des de Front Republicà creiem que l’única manera de fer-ho és persistint en les nostres conviccions i no investint un PSOE que ja ha dit que si cal, tornarà a reprimir violentament els catalans. Creiem que no podem sucumbir al xantatge que només ens deixa triar entre « o accepteu el PSOE del 155 o ve l’ultra-dreta”. No podem sucumbir al xantatge que diu que per aturar l’ultra-dreta, un cop més, hem de renunciar als nostres objectius. Creiem que justament aquesta seria la millor manera de donar la victòria a l’ultra-dreta. La història ens ho diu: a la Transició ens van espantar amb el « ruido de sables » i ens van fer renunciar als nostres objectius nacionals i socials. El resultat ja el coneixem: el franquisme segueix instal·lat a les nostres vides, a la judicatura, a l’exercit, a a la policia i a la « Jefatura del Estado ».

Sense cap mena de dubta el Front Republicà té com a prioritat lluitar contra l’extrema dreta i justament per això apostem per la mobilització de l’1-O, desobedient i coordinada amb el Govern. I sobre això una reflexió: si dels nostres diputats i diputades han de triar entre el PSOE de Borrell i Vox ho tenim clar: cap dels dos. Cal donar la volta a aquest xantatge! És el PSOE qui ha de triar: o donar la veu als catalans o deixar que governi l’extrema dreta. Prou xantatges!

Per acabar, una reflexió sobre la desobediència civil: al llarg de la història tots els moviment polítics que l’han fet servir com eina de progrés van tenir clar el seu funcionament: la desobediència de lleis injustes té com a reacció la repressió. I van tenir clar que davant la repressió l’única sortida és més desobediència i davant la següent onada de repressió, més desobediència encara. És només així com s’aconsegueix enderrocar les lleis injustes. Per això, perquè ens comprometem amb els que avui estan patint la repressió, creiem que políticament estem obligats a organitzar les següents onades de desobediència. I és per això que el Front Republicà diu que no investirem ningú que no reconegui una Catalunya autodeterminada, no investirem ningú mentre no s’alliberin tots els presos, retornin tots els exiliats i es deixi de perseguir tots els encausats.

Per això ens presentem a les eleccions. Perquè creiem que uns grans resultats del Front Republicà el 28A poden ser útils per reconnectar amb l’única eina que tenim: la força i el poder de l’1-O.

Creiem que cada vot al FR és una manera d’abandonar el bloqueig, abandonar la rendició i preparar l’únic atac possible: el que ja vam fer l’1-O i el 3-O, el que va fer tremolar al Borbó corrupte i lladre, l’atac que va fer que tot el planeta contingués la respiració mirant un poble pacífic aixecat sense por...

I creiem que cada vot al Front Republicà enviarà un missatge clar i contundent: cada vot al FR servirà per dir-li a ERC, JxC que ja n’hi ha prou de taules de diàleg, tot i cada un dels vots al FR servirà per dir-li al Govern que ja n’hi ha prou de relators, ja n’hi ha prou d’esperar a convèncer al PSOE! Cada vot al FR servirà per recordar-li a ERC i a JxC que fora del Palau de la Generalitat hi ha un poble digne, un poble valent que no té por i que creu en la seva força, en la seva capacitat d’organització i que no té por.

Un poble que ja va derrotar l’Estat i que ho farà les vegades que facin falta... Un vot a favor del FR és un missatge clar a favor de tornar a ser forts com l’1-O, a ser capaços de que les escoles siguin nostres, de que els carrers siguin nostres. Cada vot al FR envia un missatge molt clar: senyors del Govern: la gent de l’1-O seguim aquí i no ens rendim, i si cal tornar a ocupar escoltes, ho tornarem a fer, si cal tornar a desobeir el Borbó, ho tornarem a fer i si cal acampar a totes les autopistes del país fins que guanyem, ho tornarem a fer... Cada vot al Front Republicà és una crida als dos grans partits del Govern: no tingueu por, no afluixeu, sigueu dignes del que vam fer l’1-O i fem-ho totes les vegades que facin falta!

Algunes ens acusen de voler un « bloqueig ». Ahir el nostre company Antonio Baños ens deia a l’acte central del Front Republicà: « L’acte de bloqueig que el Front Republicà anem a fer a Madrid és un acte d’intel·ligència i de futur. Si no aturem ara les suposades negociacions que ens volen vendre no hi haurà República. Quan us diguin que bloquejar no és anar a fer política podeu dir ben alt i ben fort que anar a rendir-se és no anar a fer política perquè després de la rendició no hi ha res, només queda la imposició del guanyador. El bloqueig és l’arma que tenim a partir del 28 d’abril amb la resta de companys republicans perquè Espanya entengui que hi ha dret que es conquereixen i que nosaltres en sabem perquè els drets no es regalen. Nosaltres el dia 1 i el 3 d’octubre vam conquerir el nostre dret i aquell dret el volem portar a Madrid fins a les últimes conseqüències i si hem de fer caure a un govern que caigui i si viene el trifaxito que vingui que l’esperarem al carrer, on nosaltres rebem als feixistes ».

I per acabar: 3 línies de Cuixart al Suprem on deia que cal tornar a fer-ho... « L’única manera de demostrar disconformitat és exercir el dret a la manifestació assumint, com assumeixo jo avui, les conseqüències de la desobediència civil ».