dissabte, 9 de novembre de 2019

Sem Catalunya Nord. Sem Països Catalans. 360 anys de resistència.



El 7 de novembre passat va fer 360 anys que  Espanya i França van esquarterar Catalunya amb el Tractat dels Pirineus.

Però el Pirineu no és una frontera, al contrari, és columna vertebral

El dia 7 de Novembre és la Diada de la Catalunya Nord. El cap de setmana més proper a aquesta data, les entitats catalanistes de les comarques nord-catalanes organitzen actes diversos i la manifestació reivindicativa a Perpinyà.

Avui, doncs, és commemora aquella data i es reivindica la persistència i la resistència de la llengua, cultura i nació catalanes al nord del Pirineu.

És la diada dels nostres compatriotes del nord. Massa sovint oblidats. Tanmateix, sempre fidels.  La més recent i sonada és que gran part de l'èxit del primer d'octubre de 2017 va ser fruit del compromís i l'organització dels activistes nordcatalans.

La més gran admiració i afecte per 360 anys de compromís i resistència.  Sou el nostre nord.

*  *  *

Manifest de l’Esquerra Independentista amb motiu del 7 de novembre, Diada de Catalunya Nord de 2019
Autodeterminació per canviar-ho tot


Fa un any, la indignació social esclatava en forma d’armilles grogues. Començaven a aflorar alguns dels problemes que patim la societat nord-catalana i altres pobles de l’estat francès.

La resposta de l’estat s’ha basat en una repressió brutal i en un intent de cooptació del moviment assumint algunes de les seves reivindicacions. Però, malgrat el Grand Débat National, sabem que la V República francesa és irreformable: una presó de pobles destinada a perpetuar el centralisme francès i el sotmetiment de la classe treballadora.

El xomatge, la manca de perspectives juvenils, les polítiques que destrueixen les bases econòmiques del país, la segregació social i la doble explotació a les dones treballadores fan del nostre territori un dels més empobrits de tot l’estat. Condemnats a ser una colònia interior, la francesització del nostre territori ha servit per a dominar-lo millor, i no per modernitzar-lo, tal com pregonaven els apologetes de la République.

Les reivindicacions que precisa la Catalunya Nord per poder sortir d’aquesta situació comporten totes la recuperació de la sobirania política i econòmica. Això és, la capacitat de la Catalunya Nord per decidir lliurement el seu futur. En definitiva, autodeterminació per canviar-ho tot.

Una autodeterminació que també fa camí al sud. Les mobilitzacions al sud també relliguen totes dues reivindicacions: la independència política i la sobirania econòmica per tal de superar la situació d’empobriment que també pateixen les classes populars al Principat, al País Valencià i a les Illes Balears. Per això, la Catalunya Nord ha estat solidària amb aquesta lluita que també és la nostra. I per això, també, tenim dret a exigir a la resta dels Països Catalans una solidaritat de tornada amb les lluites de la Catalunya Nord.

Perquè això va d’una vida digna per a les classes populars. Autodeterminació per canviar-ho tot!