Pàgines

dimecres, 27 de juny del 2012

El 51% "independentista".

"Més de la meitat dels catalans votaria "sí" en un referèndum sobre la independència segons el CEO". I jo que me n'alegro... Crec que és una bona notícia. Sincerament.

Ara bé, també crec que cal adonar-se del que vol dir, realment, aquesta notícia. Des d'un punt de vista independentista, molt posa cosa. Per què? doncs, perquè aquesta majoria de votants del Sí en un referèndum d'independència no té cap possibilitat d'esdevindre realitat. És molt senzill. La majoria d'aquests votants en un hipotètic referèndum d'autodeterminació voten realment, res d'hipotètic, a partits que mai plantejaran aquest referèndum. Ho sento, nois, CiU no és independentista.

No és independentista perquè se'n cuiden prou de deixar clar que el partit no és independentista. Són "sobiranistes", son "nacionalistes", són "catalanistes", estan pel "dret a decidir" i totes aquestes mandangues que distreuen molt a la parròquia i la fan sentir com el Braveheart abans d'una batalla, però no apareixen per enlloc les paraules autodeterminació i independència.

I aquest jugar amb les paraules i fer-les perdre el sentit és quelcom de molt dolent i perniciós.

Perquè, diguem-ho d'una vegada, fer servir "l'independentisme" com argument tàctic és un error. És un error monumental perquè només enganya a la pròpia parròquia. No enganya a l'adversari. A Espanya, a Madrid, "l'independentisme" tàctic de CiU fa molts anys que no cola. Voldria pensar, m'agradaria pensar, que cada cop cola menys a Catalunya. però no ho se. Em fa l'efecte que en aquest país som molt burros en aquesta qüestió, o molt còmodes i, tot plegat, aquest "independentisme" tàctic ja li va bé a la majoria perquè, ben mirat no fa pensar gaire i deixa les coses ben bé com estan.

L'argument independentista, quan és tàctic, quan és fa servir com amenaça, no té força. És inútil. Pitjor, és infantil: és el "doncs ara no jugo!" dels nens, que tot seguit diuen "buenu, va, sí que jugo, però la propera vegada no jugaré, eh?". És patètic. Només serveix per enganyar al personal. Però no per aconseguir res.

No és per casualitat que només s'han tingut en compte algunes reivindicacions de CiU o el PNB o fins i tot ERC. quan l'aritmètica parlamentària al Congreso de los Diputados ha situat aquestes forces com a imprescindibles per a fer majories per aprovar els pressupostos. I prou. A Madrid aquesta és la força que val, no la suposada "força" d'un "independentisme tàctic".

Sabeu quan té força l'argument independentista? només en un cas: quan es negocia les condicions de la independència.

Aquest és l'únic moment en que l'argument independentista té força: a l'hora de negociar com es reparteixen els bens, el traçat de les fronteres, compensacions allà on calguin... Només quan es negocien les condicions de la independència és quan "l'argument independentista" pren tota la seva força. Quan és la realitat. Un fet inevitable. Quan no és una amenaça, si no la realització del desig ferm i de la tria lliure d'un poble. Quan no és tacticisme, si no fet històric.

Amenaçar amb la independència per obtenir beneficis partidistes? No. Si us plau, no. Deixeu de fer-ho. És mesquí. És absurd i se us veu el llautó. A Madrid no s'ho creu ningú. I a Catalunya, espero, cada cop són menys els que s'ho creuen.

Independència? Sí. Ara mateix. Per molts motius: econòmics, culturals, de simple qualitat democràtica... Però, sobretot, perquè podem i volem. Perquè la història del nostre poble és nostra i l'hem d'escriure, i ha de ser una bella pàgina de la història.

I deixeu de malbaratar els mots.

Singulars amb la germana Teresa Forcades

El sermonet del Barberà del començament no té preu, i la xerrada posterior amb la Teresa Forcades, tampoc.

Amén, germana, amén... Tanmateix, veig més que difícil una sortida a la islandesa. Sobretot perquè em fa molt l'efecte, per una banda, que la cultura democràtica de la majoria dels ciutadans de l'estat espanyol és, més aviat, escadussera. I per l'altre, perquè crec que hi ha molta por. Quan hi ha por em fa l'efecte que es gairebé instintiu, i no m'agrada la paraula, buscar la "protecció" de figures "d'autoritat". és dir, es busca una "ma dura", fins i tot quan aquesta ma dura "castiga" als seus protegits.

I és que, malgrat tot, continua havent una franja important, potser majoritària, de ciutadans que tot i que aquesta crisi també està afectant té, en canvi, molt a perdre si es trenca la baralla. Essencialment, tots aquells que mantenen els llocs de treball, que no estan endeutats amb hipoteques i que poden tenir estalvis.

Tot aquest conjunt de gent tenen bons motius per voler que es paguin els deutes adquirits, que es segueixi dins l'euro i que la inflació sigui baixa.

Estic parlant de molta gent. Potser la majoria. Són la gent que volen seguir al sistema. Sospito que molts, potser la majoria? dels que avui estan a l'atur, hipotecats o sense estalvis el que volen és poder tornar als vells temps. A que les coses tornin a com eren abans, quan hi havia feina, i estar hipotecat o no tenir estalvis no era quelcom de problemàtic.

I la promesa que s'està fent des del sistema és que les mesures d'austeritat, les retallades a les prestacions socials, les privatitzacions, les retallades de drets laborals, la repressió policial... ens retornaran algun dia als temps de vi i roses.

Només que sembla que no hi estem tornant. De fet, sembla que ens hi allunyem. Que sembla que els "rescats" només són per a alguns. Que la majoria que té molt a perdre si la baralla es trenca, resulta que està perdent, poc a poc, o més de pressa, ara que la baralla encara està sencera.

Potser és que encara no hem perdut prou.

En fi, com diu la germana abadesa. "Vigila, Teresa, vigila, pensa que tens una comunitat al darrera". Vigila, Teresa. Però també "Endavant". Afegeixo: Gràcies, Teresa, per dir el que penses, lliurement i amb valentia. I per fer-ho entenedor. Gràcies, de debò.

Amén, germana. La Pau en Crist.

Vet aquí l'enllaç al vídeo al 3 a la carta. Com sempre, el Singulars, referent televisiu.

I vet aquí el vídeo per si el voleu veure aquí mateix.

dilluns, 18 de juny del 2012

L'endemà de les eleccions gregues amb la prima pujant

Què va passar ahir a les eleccions gregues? Partint del fet que, al final, només cadascú sap perquè vota, m'atreviré a fer una interpretació: Ahir, a Grècia, els grecs que van anar a votar van fer-ho pensant en la seva butxaca, en la pròpia i particular de cadascun d'ells.

I el resultat va ser que el partit de dretes Nova democràcia va guanyar, amb una mica més de diferència que a la primera tongada. Syriza s'ha consolidat com a segona força i el PASOK se'n va, definitivament, a la tercera posició.

I què vol dir això? doncs que aquest cop és molt probable que ND i PASOK acabin format govern. ND i PASOK representen els partits que estan "d'acord" amb les retallades imposades des de la UE. Syriza representa a aquells que tot i voler romandre a l'euro, no estan d'acord amb les retallades.

Jo crec que els grecs que han votat (l'abstenció ha estat de fet el "partit" més "no votat") ho han fet pensant en la pròpia cartera. Amb un raonament senzill: si Grècia surt de l'euro, els estalvis en euros quedarien nominats en una nova moneda que seria immediatament devaluada. I això vol dir que es perdria riquesa efectiva. I segon, caldria esperar una inflació alta, o altíssima, durant una bona temporada. Aquesta inflació acabaria de convertir els estalvis dels qui els tinguessin en poc més que xavalla.

Amb aquest raonament, és bastant lògic que els grecs hagin votat majoritàriament romandre a l'euro. Els tres partits més votats estaven d'acord amb això.

I perquè ha guanyat ND+PASOK? Segurament la campanya per associar Syriza amb sortida de l'euro ha funcionat.

El problema és que era una associació fàcil. Syriza volia "renegociar". Renegociar? Quan dos "negocien" és perquè l'alternativa, barallar-se, pot provocar alguns danys irreparables a totes dues parts. Dit més bèstia, si tots dos es tenen agafats pels collons, és millor negociar. Era aquesta la situació entre el govern de Grècia i el de la UE? No. Sens dubte. Grècia S.A. depèn, per a seguir funcionant, dels diners que li proporciona UE S.A. No hi ha negociació possible. La UE posa les condicions. Si Grècia no les vol seguir, allà és la porta. Jo crec que això ho han vist molts grecs.

De moment, Grècia S.A. continua a la partida. Vindran més retallades. La qüestió és saber si el govern ND+PASOK format per, no ho oblidem, la mateixa gentola de polítics corruptes que han portat Grècia a la situació en que es troba, seran capaços de reconduir la situació. Si es tornaran bons i virtuosos després d'anys i anys de corrupció, vaja. Jo també crec que no. D'aquí la importància dels men in black de la UE. Visca la democràcia.

Ara que em rellegeixo el paràgraf anterior, veig que si es fa un paral·lelisme amb Espanya S.A. es aprofitable del tot. Ves quina cosa...

Perquè, a més, es pot preveure que si la situació no es recondueix, cada cop seran menys els que pensant en la pròpia butxaca trobin menys arguments per seguir a l'euro o per suportar les "mesures d'austeritat". No es pot descartar que si la situació a Grècia no millora, i no hi han motius per pensar que ha de millorar, a les properes eleccions que potser són més aviat que no ens pensem, Syriza podria ser la força majoritària i, llavors, el seu discurs potser ja serà el de sortir de l'euro.

En resum, el passat diumenge, a Grècia es va guanyar temps. Tot i que sospito que no se sap molt bé per a fer què.

El post hauria d'acabar aquí, però el dissabte abans de les eleccions a Grècia, un actor inesperat va obrir la seva boqueta de pinyó i, si no m'equivoco, la va cagar. Em refereixo, com no, al Mariano.

Jo crec que el Mariano es pensava que guanyaria Syriza a Grècia. Que una Syriza oposant-se a les retallades imposades per Brussel·les seria un bon escut per fer el mateix discurs a l'Estat Espanyol S.A. I l'home va deixar-la anar: Espanya no seguiria, de moment, les recomanacions de l'FMI: apujar l'IVA, retallades de sou dels funcionaris... Con en els millors episodis del Polònia, aquella mateixa tarda l'Artur Mas li recomanava al Mariano que no vacil·les a la Merkel que la teutona té mala llet. Però el Mariano va seguir amb el seu ful. El resultat, oh! sorpresa! és que l'aposta no li ha sortit bé i els grecs han optat per, de moment, fer bondat. I el Mariano es va quedar ahir, de nou, amb el cul a l'aire.

Per acabar-ho d'adobar, avui la prima de risc s'ha disparat fins a màxims absoluts i l'IBEX (un indicador histèric i molt poc de fiar, per tant) s'ensorrava gairebé un 3%. Gràficament,li han fotut un parell d'hòsties. Mariano, si us plau, calla't, home. Pel be de tots, però sobretot, mira que et dic, pel teu.

L'enèsima xulada madrilenya a Brussel·les s'acabarà pagant. A la UE ja estan pensant seriosament en un substitut. Es parla bastant descaradament del Joaquín Almunia. Ah! la democràcia! L'aposta és, fent un símil futbolístic d'aquests que tan agraden al Mariano: es menjarà els torrons a la Moncloa?

diumenge, 17 de juny del 2012

Teresa Forcades al Vilaweb TV

La germana Teresa Forcades, que alguns recordareu per la denúncia que va fer de la indústria farmacèutica a rel de la vacuna contra la grip A ("Campanades per la grip A"), reflexiona sobre moltes qüestions, en particular sobre la crisi, sobre com hem arribat al punt on ens trobem i ens proposa reaccionar en aquesta entrevista que li han fet al Vilaweb TV.

Senzillament, subscric les paraules de la germana Forcades de la primera a l'última. Amén, germana.

Si voleu, podeu veure aquí el vídeo de l'entrevista.



dijous, 14 de juny del 2012

La "justícia" i la corrupció a la sanitat.

Aquest és un miserable país de pandereta. Em refereixo a Catalunya, que no té res que envejar d'Espanya.

És un miserable país de pandereta en el que els poderosos poden fer el que els surt dels collons i l els "administrats", per dir-ho suaument, o  "dats pel cul" per dir-ho més cruament, que som tota la resta, no pintem una merda.

Resulta que fa uns mesos des de la revista "Cafè amb Llet" del Maresme van publicar la seva investigació sobre una trama de corrupció al voltant dels hospitals i del consorci sanitari de la comarca.

Aquesta denúncia es va il·lustrar al youTube amb els vídeos que podeu veure a continuació:





Després d'aquesta denúncia, a "Cafè amb Llet" van fer aquests altres dos vídeos demanant explicacions al President de la Generalitat:





Doncs bé, com informa Kaosenlared "aquest matí (ahir, 13 de juny) Albano Dante i Marta Sibina, editors de la revista de l'Alt Maresme "Cafè amb Llet" han comparegut davant un jutjat de Barcelona en l'audiència prèvia al judici al que es poden haver d'enfrontar després d'haver estat denunciats pel president del Parc de Salut de Barcelona i assessor de Presidència, Josep Maria Via. Aquesta demanda per "atemptat a l'honor" -amb una petició de 20.000 euros en concepte de danys y perjudicis- arriba després que la revista publiqués una sèrie d'investigacions sobre las presumptes irregularitats en la gestió de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva en la que estaven implicats, tant Vía como d'altres alts càrrecs de CiU i el PSC, inclòs el diputat convergent i ex alcalde de Lloret Xavier Crespo, que també ha amenaçat la revista amb una altre querella.

Malgrat la contundència de la informació revelada per "Cafè amb Llet" i l'èxit d'un resum de la mateixa publicat en forma de vídeo al YouTube -amb prop de 300.000 visualitzacions sumant les versions en català i castellà- la gran majoria de mitjans van optar per obviar el tema i només "El País" se'n va interessar seriosament, encetant la seva pròpia investigació amb una sèrie de reportatges propis.

Però qui sí se'n va fixar va ser l'Oficina Antifrau de Catalunya, que al gener va iniciar una investigació que, per ara, segueix oberta; i -després de les pressions d'ICV- el Tribunal de Comptes, que la setmana passada va acceptar a tràmit l'informe de la formació eco-socialista. Amb aquest pas la notícia ha arribat per primer cop als principals diaris de Barcelona i "El Periódico" fins i tot en fa una menció a la seva portada d'avui.

Pero per ara, els únics que han de comparèixer davant del jutge són Dante i Sibina, en un altre exemple de la peculiar doble velocitat de la justícia que també s'ha donat en d'altres casos de corrupció, como als casos "Gürtel" o "Brugal", en que també els denunciants van arribar a judici abans que els denunciats.

A la sortida de la vista prèvia, Marta Sibina va adreçar aquestes paraules als amics que s'havien aplegat per a prestar-los suport.



A través de la xarxa s'està difonent una campanya de denúncia i un manifest de solidaritat amb "Cafè amb Llet" i els seus editors."

Més informació de la campanya: http://www.lademandadevia.org/
i també al Twitter: cerqueu el hashtag #lademandadevia

dimecres, 13 de juny del 2012

Banc de Temps de Sants




Més ens valdrà que ens espavilem tots sols. L'autogestió, la desmonetització de l'economia, els intercanvis i formes alternatives de prestació de serveis, el canvi dels hàbits de consum... això pot semblar avui mateix cosa de hippies o "perroflautas", però podria ser que no. De fet, ja hi han moltes famílies que avui, al barri, estan tirant de solidaritat. I moltes d'altres que han descobert el significat de les R (recicla, reutilitza, repara, redueix, recupera). O del decreixement, en molts casos per la força, en altres per prudència.

És en aquesta línia que cal posar aquesta iniciativa: el Banc de Temps de Sants. El proper dimarts 19 se'n fa la presentació oficial. Podeu consultar la web de l'associació de veïns de Joan Güell: http://www.avjoanguell.org/banc-de-temps/

Ells mateixos ens expliquen en què consisteix això:






"Què es el Banc del Temps?

El Banc del Temps és el primer banc que funciona sense diners. En aquest Banc únicament es pot dipositar temps, que es retira en el moment de fer-lo servir.

Totes les persones tenim coses per oferir o demanar.



Objectius del Banc de Temps

El Banc del Temps vol promoure intercanvis per a tasques d’atenció a persones, siguin criatures, gent gran o gent malalta, i també vol donar oportunitats per a què la gent es conegui i confïi en els altres per tal de resoldre necessitats de la vida diària. El banc de temps està obert a dones i homes i pretén millorar la qualitat de vida.



El funcionament és molt simple

Una persona diposita unes hores de temps oferint un servei que vol donar i, a canvi, pot demanar temps d’altres persones per resoldre algunes necessitats diàries.

Crear un espai d'intercanvi de temps, participat per dones i homes, on es contribueixi a afavorir el canvi d'estereotips tradicionals assignats a dones i homes.

Desenvolupar a través del Banc del temps una actuació al nostre barri que afavoreixi la Conciliació de la vida personal, familiar i laboral, fent partícip a tota la ciutadania.

Promoure intercanvis entre totes les persones majors d'edat que estiguin disposades a compartir habilitats, coneixements i serveis entre elles. Aquest projecte pretén fomentar les relacions socials trencant l'aïllament i la solitud de la vida urbana.

Al mateix temps ofereix oportunitats perquè la gent es conegui i confiï en els altres per resoldre necessitats de la vida quotidiana en actuacions més igualitàries per a dones i homes.



Què es pot intercanviar?

A titol de exemple es poden intercanviar els següents serveis:

- Acompanyar nens i nenes a l’escola o d’altres activitats.
- Llegir contes o jugar amb infants.
- Cuidar criatures o d’altres persones durant períodes curts de malaltia.
- Acompanyar persones grans al metge.
- Llegir llibres a persones grans.
- Passar treballs al ordinador.
- Ajudar a fer els deures.
- Fer la compra a persones grans o malates.
- Fer petites tasques domèstiques.
- Cuidar animals domèstics i plantes.
- Passejar, acompanyar al cinema, teatre.
- Ajuda general en temes relacionats amb la informàtica.
- Assessorament i orientació: legal, fiscal, psicològic...
- Idiomes: conversa, traducció ...
- Tasques domèstiques, reparacions tècniques i mecàniques, bricolatge...
- Esports, dansa...
- Atenció a persones: companyia, gestions de carrer, sortides culturals...
- Cura del cos i salut: massatge, reflexologia, fisioteràpia...


Recordeu que això només són exemples d’alguns intercanvis. El Banc del Temps té moltes més potencialitats, així que animeu-vos i feu les vostres demandes i oferiments per originals que us semblin."

Singulars: Rescat, amb Jonathan Tepper, Ada Colau i Robert Tornabell

Imagina't que ets un president de govern espanyol qualsevol. Et lleves pel matí, esmorzes, rescates el país -pressionant a la UE per a obtenir unes condicions extraordinàriament favorables, i després, amb els deures fets, te'n vas a veure el futbol. Com diuen a Spain: "Porque yo lo valgo, y con un par."

En fi. Aquest curiós personatge demostra que els votants del PP tenen molt sentit de l'humor. Igual com els del PSOE van demostrar tenir-lo amb ZP. I és una gran notícia, perquè hom temia que el problema dels votants del PP era un excés de mala llet, personificat en l'irascible JM "Ansar".

Centrem-nos. Fer la conyeta fàcil és a l'abast de tothom. La veritat és que la cosa és bastant dramàtica i caldria il·lustrar de forma seriosa això del rescat.

Com sempre Jaume Barberà i el seu Singulars estan fent de dit a l'ull de les versions oficials en el més pur estil Mourinho. Aquesta setmana ens han ofert un debat imprescindible sobre el rescat. Rescat,Mariano, rescat.

Rescat, no en el sentit de salvar la vida d'algú sinó en el sentit econòmic, Déu mos guard, de la paraula. Pobreta paraula, que ha estat més prostituïda que les gallines. Com deien a Airbag.

En fi. Ric per no plorar. Us recomano aquest Singulars. Molt interessants les comparacions que fa Jaume Barberà al començament per presentar la magnitud de la tragèdia. I molt interessants les opinions de Tepper.

Per cert, cal dir que Tepper no és totalment imparcial. Simplificant podríem dir que en la guerra Euro - Dòlar, Tepper estaria més de la banda anglo-saxona. Tanmateix, les seves opinions són molt interessants.

Vet aquí l'enllaç a TV3: http://www.tv3.cat/videos/4125510/Rescat-amb-Jonathan-Tepper-Ada-Colau-i-Robert-Tornabell

O si ho preferiu, també el podeu veure aquí:

dissabte, 9 de juny del 2012

Singulars. "Germà Bel: trens, aeroports i decadència"

Els dos darrers "Singulars" d'en Jaume Barberà han tractat d'infraestructures. En el de fa dues setmanes, Barberà va parlar amb Germà Bel, professor de política econòmica a la UB. La setmana passada, amb Salvador Alemany, president d'Abertis.

El que vull comentar és el Singulars amb el Germà Bel.

Germà Bel va posar en context històric les sorprenents inversions en infraestructures de l'estat espanyol. Es podria arribar a dir que els AVEs a Galícia, o a Extremadura; o la no existència del corredor Mediterrani; o la insistència des del govern de l'estat en el corredor central; o els inexplicables aerports de Ciudad Real o Castelló podrien arribar a justificar-se per un projecte polític encetat el 1740.

La veritat és que costa pensar en Rajoy, Zapatero, Aznar o Felipe González com els continuadors d'un projecte de construcció nacional encetat fa 252 anys. En realitat hom tendiria a pensar, que aquests personatges només tenen visió "fins a les properes eleccions". Però, en aquest cas, potser sí que cal pensar que alguna cosa hi ha en l'educació, en la forma de pensar, dels espanyols que fa que aquell mapa radial del 1740 estigui esdevenint una realitat.

Una realitat que empobreix als ciutadans de l'estat en general, i que els separa entre Madrid i Provincias. I que, per descomptat, esborra qualsevol altre identitat nacional i cultural que no sigui "l'espanyola".

Una realitat en la que s'estan abocant milions i milions per a construir-la i que serà tan absolutament deficitària que exigirà milions i milions de despesa per a mantenir-se fins que, finalment, tingui que ser abandonada per l'esgotament i endeutament que suposa i suposarà. Una realitat que està servint d'empara per a que mafiosos locals estiguin acaparant fortunes immenses. Quantitats que són malversades, legalment, això sí. Però malversades i que van a omplir butxaques sense escrúpols. Tot sota la mirada bovina i de xai de les masses d'electors i "contribuents" (perquè en diran contribuent a qui paga impostos? que jo sàpiga, no és voluntari) .

Un Singulars interessant. Com tots. Molt gran el Jaume Barberà i el seu equip.

Aquí l'enllaç: "Germà Bel: Trens, aeroports i decadència".

O si preferiu, el podeu veure aquí:

Rescat

Finalment, el govern espanyol (la màfia espanyola) ha demanat als "socis europeus" (la màfia europea) el "rescat per a la banca". El ministre, però, no ha fet servir la paraula "rescat", que ha esdevingut lletja, si no "financiació". Ben mirat, entre "rescat" i "financiació" cal dir que és més encertada aquesta última.

Financiació vol dir que et financen, que et presten diners per a alguna cosa. Els préstecs, al meu poble, cal tornar-los. Que ara la UE presti diners, quan abans ja ha prestat diners vol dir que la paraula que més escau és refinanciació. És dir, com que no s'arriba a tornar el que s'ha rebut en préstec més els interessos, hom confia que allargant plaços o demanant més diners les coses començaran a rutllar o, potser, un cop de sort girarà la truita i, finalment, es podrà tornar allò que es deu.

O no. Potser les coses no començaran a funcionar bé, o potser no hi haurà cop de sort. Per què haurien de canviar les coses?

Els bancs taparan els seus forats amb un crèdit. Si això és l'únic que passa, aleshores el que s'està fent és afegir molt més llast al deute. Però no hi ha res que daci pensar que es canvia la direcció que ha dut a aquesta situació de fallida. Algú creu que, de cop, l'economia es posarà en marxa? que es crearà ocupació? que la màfia deixar de ser màfia?

Algú creu que, de cop es deixaran de gastar quantitats astronòmiques i indecents en AVEs i aeroports inútils? algú creu que s'invertirà en recerca? algú creu que s'invertirà decididament en el corredor mediterrani? algú creu que Spain deixarà de ser different? jo crec que no.

I si per dalt hi ha la màfia. Per avall què hi ha? Jo crec que és impossible fer confiança a una gent que arriben a plantejar-se un referèndum per triar entre toros i feina. I que de forma inqualificable opten pels toros. A aquests els presten diners? Que potser compten que mentre aquests es dediquin a massacrar toros, des d'altres regions, ciutadans de l'estat infinitament més estúpids pagaran els deutes?

I encara no hi ha revolta als carrers? potser és que estan esperant que acabi el partit de "la Roja". Què ens importa que no tinguem res més que deutes per als nostres fills si Iker i els seus s'alcen de nou amb l'Eurocopa! Gloriosa la portada d'un diari esportiu d'avui "El futbol al rescat". Una portada així hauria de provocar indignació. Ens prenen per estúpids? Potser és que ho som: ciutadans infinitament estúpids amb sang d'orxata; o potser demostrem una ignorància absoluta.

I els joves emigren. Emigrar no és la paraula. Més aviat és exili. O fugida. Fugir de l'estupidesa d'uns, de la prepotència d'altres, de la malversació i de la corrupció que poc o molt empastifa totes les capes d'una societat zombie.

No és "rescat", ni "financiació", ni "refinanciació". Tampoc és "claudicació", com alguns podrien pensar. No. Més aviat és "sacrifici". El homes i dones, amb noms i cognoms, que formen el govern de l'estat, en les seves diferents capes, inclosa l'autonòmica, ha decidit salvar-se ells de la pitjor forma: venent com esclaus als ciutadans, als estudiants, als jubilats, als autònoms i petits empresaris, als funcionaris... Se salven ells venent carn de xai a pes.

Rescat. Quin cinisme. Ara sí que de debò comença la tempesta.