dimarts, 29 d’agost de 2017

Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República.

Ahir es va registrar al Parlament  la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República.

La mesa del Parlament encara no ha procedit a la seva tramitació. És un moviment tàctic per minimitzar els temps de resposta de l'estat espanyol. En tot cas, no hauria de trigar gaire a entrar. La CUP demana que es tramiti aquesta llei i la del referèndum abans de l'11 de setembre. El que està clar és que els terminis no són molt amples, avui no serà, potser tampoc demà. Però molt més lluny no es podrà anar.

Aquí teniu el text. L'enllaç és de la CCMA. He provat d'accedir a la web del Parlament per posar l'enllaç oficial, però sembla que la web del Parlament està col·lapsada. En tot cas, el document es pot descarregar d'un munt de llocs, com es pot comprovar amb una cerca ràpida.

Es tracta d'un text relativament curt (54 pàgines en el PDF enllaçat). Ja se n'han fet alguns primers anàlisis, com per exemple aquest, o aquest altre.

Personalment, ho trobo impressionant. Tal com ho veig jo aquest document és la Declaració d'Independència, implícita. Aquesta Declaració d'Independència serà referendada l'1 d'octubre i, si com s'espera, efectivament és referendada, a continuació vindrà la Declaració d'Independència explícita i el Procés Constituent.

No tinc paraules. Estem a pocs dies de que el Parlament aprovi aquesta llei. A pocs dies, doncs, de que aprovi la Declaració d'Independència (implícita).

Cal estar atents i disposats al que sigui. Cal seguir fent campanya pel sí. Cal seguir sumant.

Cal fer molta feina encara. Per començar, aprovar aquesta llei, però certament, que ja la tinguem em produeix una sensació d'emoció i vertigen. No per ser una llei esperada em deixa d'impressionar.

Però, tanmateix, encara està tot per fer... Un nou pas, important. Seguim. Confiança. Endavant.

diumenge, 27 d’agost de 2017

Mani neutral, mani plural.

El lema de la manifestació d'ahir, « No tinc por », realment, no vol dir res.

O més ben dit, expressa la reacció emocional i visceral de rebuig als atemptats. Com a resposta emocional, em fa l'efecte que seria l'equivalent a plorar, o enfadar-se, o riure dels terroristes, una reacció que surt de dins, no pensada, una reacció emocional.

En la meva opinió una manifestació de suport a les víctimes hauria d'incloure, almenys, algun tipus de referència a les víctimes, i « No tinc por », no la té.

Encara més, ni tan sols era un lema explícitament de rebuig contra el terrorisme. L'afirmació « No tinc por », en ella mateixa, no diu gran cosa. Ens diu que no tenim por, però no que passarem a l'acció, o que, ens sentim tristos, o enfadats, o què volem fer. Ni tan sols com estem emocionalment. No ens diu com estem, ens diu com no estem. No estem espantats.

Evidentment que es pot fer la interpretació de que amb el « No tinc por » es desafia el terrorisme : ens heu matat, però no ens feu por. De fet, va per aquí. A mi, però, no m'ha agradat que el lema hagi demanat interpretació.

En aquest punt, crec que ja està clar que el lema no m'ha convençut gaire i que, de fet, el seu únic mèrit és que es va cridar espontàniament després del minut de silenci que es va fer l'endemà dels atemptats.

Algú a la Generalitat, o a l'Ajuntament, no ho sé,  va decidir que aquest crit espontani del poble podia ser un bon lema. Ho tenia tot : qui pot criticar un lema nascut espontàniament? i millor encara, un lema que, de fet, no vol dir res. Un lema neutre que, en tot cas, cal contextualitzar i interpretar. Un lema que podia ser un bon punt de trobada entre Generalitat i Ajuntament. Es va dissenyar l'acte per a fer-lo compatible per a les dues administracions, i cedint capçalera i protagonisme als mossos i als serveis d'emergències.

Però,justament, per la seva neutralitat, també era un lema al que es podia agafar el Gobierno. El qual, de fet, va plantejar el requeriment insòlit de l'assistència de la casa reial. Mai el rei, ni als atemptats de l'11-M, havia anat a una manifestació.

A Madrid van veure que era el disseny propici per a poder anar  i fer-se fotos. Un lema neutre, per quedar bé, i sense cap càrrega política. un lema que igual podia servir per una manifestació contra el terrorisme, com per una excursió a l'Hotel Krueger, o de títol per una cançó del club Súper3.

Era una gran oportunitat, des del punt de vista del Gobierno. Estava cantat. El fet que hi hagués una primera capçalera amb el serveis d'emergència no presentava cap problema perquè per motius de seguretat, aquesta primera capçalera havia de quedar forçosament separada de la capçalera d'autoritats, l'única que, de fet, es mostraria per les TV, i seguida, distància pel gruix de la manifestació.

Havia el detall d'amagar les banderes. No s'havien de portar banderes. "Que no tocava". Va haver-hi una certa campanya a les xarxes socials demanant de no anar amb banderes. Per això. Perquè no tocava. A altres manis contra el terrorisme, no s'havien portat banderes. Perquè ara havia de ser diferent?

Tot estava lligat : un lema neutre, una mani sense banderes i la imatge de milers de catalans marxant ordenadament darrera Felipe i Mariano. Com no havien de venir?


* * * * *


S'ha de ser molt burro i no tenir ni idea de com funciona Catalunya per pensar que això sortiria bé.

Algú, o molts, es van adonar que, efectivament, aquest lema no volia dir res i encara alguns més es van adonar que aquesta manifestació plantejada amb aquest lema neutre i els representants polítics de l'estat acaparant el primer pla  era, en realitat, només un decorat perfecte per unes fotos de catalans darrera el rei.

Per això es va convocar una manifestació dels moviments socials, a les 16:00 del mateix dissabte, amb el lema, aquest sí, significat : «Les vostres polítiques, els nostres morts » .

No només això. Les entitats socials, i molta gent, van comprendre ràpidament que els lemes de veritat havien de ser uns altres, que els lemes necessaris, els que calien per al moment havies de ser, forçosament, uns altres : « No a la islamofòbia », « Qui vol la pau, no ven armes ». I d'altres, com « Refugees welcome » o « les vostres guerres, els nostres morts », « la millor resposta, la pau ».

De la mateixa manera, també per xarxes socials es va estendre la consigna, « porta la bandera amb un crespó ».

A la gent no se la pot enganyar tan fàcilment.

Igual com el crit « No tinc por » va ser espontani, també va ser espontània la xiulada a Mariano i a Felipe. La manifestació no va ser, en cap cas neutre. Els « No tinc por » es van barrejar amb els « No a la islamofòbia », « Qui vol la pau, no ven armes » o "Mariano / Felipe, volem pau, no vendre armes"

No només. Es van veure banderes : moltes, la majoria, catalanes, però també espanyoles (monàrquiques i republicanes), i  també d'altres. Amb crespons o sense. Es van barrejar. No van haver-hi conflictes entre els portadors d'unes i altres. Lògicament, com li correspon a una societat plural.

No va ser una manifestació neutre. Va ser una manifestació plural.

Per mi aquesta dualitat neutralitat / pluralitat és clau per comprendre el país.

Va resultar que l'intent de manipulació des de l'estat es va veure trencat per una ciutadania que és i se sap plural, que ho passeja amb orgull i convicció i que, de fet, va un parell de passos per davant dels propis polítics catalans, i no diguem ja dels polítics espanyols.

El disseny neutre de la manifestació pretenia servir de punt de trobada entre Generalitat i Ajuntament, cedir protagonisme i retre homenatge als mossos i serveis d'emergència. Probablement així hauria estat i segurament no hauríem vist tantes banderes però algú a Madrid va pensar que en podria treure profit del disseny neutre.

Tot es va precipitar i la neutralitat va saltar pel aires i, en canvi, es va posar de manifest que des de la pluralitat es pot rebutjar el terrorisme. De fet, des de la pluralitat el rebuig al terrorisme és molt més ric i pren molts més matisos. de fet, des de la pluralitat, el diàleg i el debat fan que la lluita contra el terrorisme siguin molt més eficaços perquè es poden tenir en compte moltes més idees i enfocaments.

En general, la pluralitat sempre és més enriquidora que la neutralitat. la pluralitat es basa en el respecte mutu, el debat i el diàleg. La neutralitat, en canvi, busca el mínim comú, es basa en amagar i ignorar les diferències; Inevitablement, la neutralitat és un plantejament més pobre.


Neutralitat o pluralitat. Una altre de els dualitats que defineixen una societat. Una tria a fer.

Diria que la mani del dissabte va ser plural com a resposta i no per intenció. Però penso que cal rumiar bé el que va passar perquè sospito que va ser millor així. Em sembla que diu molt d'aquest país. I el que diu és bo.

dilluns, 21 d’agost de 2017

No odiaré

S'ha acabat. El terrorista fugit ha mort i l'actuació dels Mossos ha estat brillant. Ho deia en el post anterior i ho repeteixo ara. Cal felicitar a la nostra Policia.

... Però, tanmateix, no em trec del cap el relat d'aquest darrer episodi.

De forma resumida : El responsable directe de la mort de catorze persones avui s'ha immolat. S'ha fet matar pels mossos. Ha cridat "Al·lah és gran!", ha mostrat  un cinturó d'explosius (fals) enganxat al cos i els mossos han fet l'únic que podien fer davant l'amenaça.

Abans l'havien descobert uns forestals, i una senyora que l'ha vist l'ha cridat que què feia i s'ha amagat a les vinyes.

Va matar a catorze  persones el dijous. A sang freda. Què pensava quan ho feia? anava drogat d'alguna forma? i què ha pensat aquests dies que ha estat amagat. Ha tingut temps d'adonar-se com ha destrossat la vida de tanta gent, i la seva pròpia? s'ha adonat que era un monstre? S'ha adonat que s'havia convertit en un monstre? o, pel contrari, la promesa del paradís ha estat present i impedint cap altre pensament? Ha estat un monstre fins al final o hi ha hagut algun penediment? s'ha immolat per esdevenir un màrtir? o s'ha fet matar en adonar-se que ja no tenia cabuda entre els humans?

No ho sé. No ho sabrem mai. Però sigui com sigui no penso odiar a ningú, ni tan sols als monstres. No odiaré. Massa sang s'ha vessat.

Cal cuidar a les víctimes. És el més important.

Però no només. De veritat, busquem la forma, trobem-la, és urgent i necessari, de dignament  cuidar i reconfortar als que pateixen, de perdonar als que ens ofenen. De fer que estimar sigui la primera tria. Trobem la forma d'estimar.

Si més no, encara que sigui migrat, no odiem.

‘Bueno, pues molt bé, pues adiós’

Acaben d'informar de la mort del, sembla, darrer membre de la cèl·lula gihadista que va atemptar a Barcelona i Cambrils.

A hores d'ara, doncs, sembla que ja es pot donar per tancada l'operació. Avui, no ahir com deia el ministre Zoido.

L'actuació dels mossos ha estat impecable. Brillant. La sensació que han transmès ha estat de confiança i de seguretat. Es pot dir que, veient al conseller d'Interior Forns i  al major Trapero "sabíem" que el terrorista fugit seria detingut més aviat que tard, com així ha estat.

Això era el més important en aquests moments, junt amb la tasca d'atendre les víctimes.

Per això, quan aquesta tarda s'ha donat una conferència de premsa per presentar el resultat d'aquesta darrera actuació dels mossos, la sorpresa i la vergonya aliena han estat màxims quan uns periodistes (espanyols) s'han queixat que es contestés en català a les preguntes fetes en català.

En totes les comunicacions públiques que s'han fet, sempre s'ha contestat amb l'idioma en que s'ha fet la pregunta i no hi ha hagut cap problema en repetir en castellà si el periodista ho ha demanat.

La situació ha provocat la resposta espontània del major Trapero. Per emmarcar.

Però per a alguns periodistes nacionalistes supremacistes espanyols es veu que això era un ofensa.

Ha estat increïble però, per sort, ha quedat gravat en vídeo i ho podrà veure tot el món per a vergonya i escarni d'aquests incultes prepotents.

Vet-ho aquí (el vídeo està inclòs a una piulada del periodista i professor de la UOC  Sergi Forcada @sergifor):




Doncs això. Vergonya aliena. Per ells no, és clar. Avui, al contrari, han deixat anar la seva cagadeta i ja estan tranquils, però algun dia, aviat, tota aquesta gent s'adonaran, com la seva infinita supèrbia, prepotència i incultura va fer que els catalans marxessin.

No puc deixar de pensar que tot plegat, a aquesta colla de supremacistes els sap greu, els fa molta ràbia, els fa esclatar d'odi i de fel que la resposta als atemptats hagi estat tan neta, contundent i brillant per part de tothom. Em fa l'efecte que els sap molt greu haver comprovat que Catalunya funciona, i funciona molt bé, sense la crosta que ells representen, sense la seva hipocresia, el seu postureig mediocre. Els sap molt greu que Catalunya sigui un país infinitament més plural i lliure que l'Espanya que volen imposar. Els sap molt greu, els fa esclatar el fetge que aquest és un país de ciutadans, i no de súbdits, i que ells, aquí ja no son amos ni senyors per imposar privilegis, llengües o pensament, i que aquí no serveix el "Usted no sabe con quién está hablando". Doncs miri, no, no ho sé, i ara posi's a la cua i agafi número com tothom.

dissabte, 19 d’agost de 2017

la inseguretat provocada per l'estat espanyol

Twit de Ramon Tremosa :



Penjo la imatge aquí, per a qui no pugui llegir-la al twitter :



La pregunta és aquesta: si l'estat espanyol no només és incapaç de garantir uns nivells de seguretat raonables si no, de fet, és ell mateix un dels principals motius de la inseguretat, aleshores, per a què serveix l'estat espanyol?

La meva conclusió, diria que lògica, és que per seguretat, millor fora de l'estat espanyol.

El país dels nostres joves

Suposo que igual com molta gent, porto un parell de dies enganxat al twitter i als noticiaris de 24 hores atent a les novetats sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils.

Enmig de tot aquest volum -certament buscat- d'informació i d'opinions n'hi han hagut algunes que m'han fet rumiar sobre el fet de l'extraordinària joventut dels components de la cèl·lula gihadista. Alguns d'ells menors d'edat. Gairebé nens.

Realment fa pensar, i molt. Com ha estat possible convertir a nois, que pel que es veu han estat formats aquí, que  aquest era el seu país, o això ens pensàvem, o aquest era el discurs que ens volíem creure, com ha esta possible que es convertissin en assassins. Que fossin capaços de matar a sang freda, llençant un vehicle a tota velocitat sobre els vianants, o mirant de matar a la gent del carrer amb ganivets. Per qui i com han aparegut els monstres?

És duríssim. Vol dir que el nostre model social ha patit un fracàs de proporcions gegantines. És evident que la planificació d'aquests atemptats ha estat cosa d'un cervell entrenat i que sabia el que feia, i que segurament aquest cervell és un operatiu internacional, però els reclutes d'aquest comando, els disposats a matar i morir, en definitiva, han estat joves, molt joves, que han sortit de barris i ciutats catalanes.

A Catalunya, de fa molt temps, hem fet bandera de la "integració" i de la multiculturalitat, del mestissatge... És una gran idea i penso que és bona, però resulta que no ho hem fet bé. O no prou bé com per evitar la radicalització de joves que, seguint la lògica d'aquest discurs integrador i multicultural, no són estrangers, si no, exactament, els nostres joves.

També podria ser que, en realitat, aquest discurs no estigui explicant la realitat si no, més aviat, estigui presentant un model utòpic del que ens agradaria que fos. Somiar escenaris ideals obviant la realitat i sense posar els mitjans per a fer-los possibles és, en canvi, una molt mala idea.

Alguna cosa falla de forma catastròfica en el nostre model de convivència i d'educació i d'integració social quan uns joves poden, en el plaç de poc temps (són joves, forçosament no podem parlar de gaire temps), convertir-se en assassins. I dic assassins i no gihadistes. Aquest han esdevingut gihadistes, i altres esdevindran camells, o membres d'un grup neonazi, o ves a saber què.

Està clar que per a que passi això hi deuen influir qüestions que deuen anar des la família, passant per l'entorn social d'amics i entitats a les que pertanyen, o fins i tot  l'escola. Però cal analitzar-ho.

Acabo. Jo crec que ara que estem fent un nou país i que en aquest nou país recollim la bandera de la multiculturalitat i les identitats múltiples hem d'aprofitar per analitzar molt bé i buscar els perquès d'aquest fracàs per corregir-los i incorporar el que aprenguem al disseny del nou estat per la via  del procés constituent.

No us estranyi si descobrim que al final, això no va de religions, o de salafisme i wahabisme, si no de ghettos, de rics i pobres , de racisme estructural, i de societats que encara han de trencar murs i fer molt camí abans d'assolir l'utopia. És la meva opinió, en tot cas, repeteixo, cal analitzar-ho.

En fi, és  imperatiu fer l'esforç de l'autocrítica. Si no tenim por, hem de posar-nos enfront del mirall i fer, de veritat, que aquest sigui el país de tots, i, en particular, dels nostres joves. De tots. Que cap psicòpata manipulador ens els pugui malmetre.

Atemptats a Barcelona i Cambrils

El primer de tot : solidaritat amb les víctimes de l'atemptat del dijous. Condolences als familiars i amics dels difunts, i el suport i ànims als hospitalitzats. De cor, esperar que es recuperin aviat. Jo no sabria dir res més a les víctimes i els seus. Penso que en ocasions dures com la patida el millor és acompanyar i posar-se a disposició i mantenir un silenci respectuós.

Com a ciutadà d'aquesta societat, en canvi, sí que tinc coses a dir.

Abans de res : la felicitació i l'admiració al cos dels Mossos d'Esquadra. La resposta de la policia catalana a l'atemptat, al doble atemptat, pel que es veu, ha estat eficient i segons diuen mitjans i forces de seguretat internacionals, modèlica.  Sembla que la cèl·lula gihadista que va perpetrar les accions de Barcelona i Cambrils està, essencialment, capturada o morta. Tanmateix, a hores d'ara, es veu que encara hi ha un terrorista fugit. Espero que el capturin aviat. En tot cas, em sembla molt just felicitar als Mossos per la seva actuació.

No només els Mossos. La resposta dels hospitals, de les ambulàncies, del personal sanitari va ser igual d'eficaç Es va veure un sistema públic funcionant en una situació d'emergència, i funcionant bé. Gràcies a tots ells també. Orgull per tots aquests treballadors.

Els Mossos van donar una lliçó d'eficàcia i de  com actuar en cas d'atemptat. La ciutadania de Barcelona va donar una gran resposta també. Des dels donants de sang, fins a l'oferiment d'allotjament als turistes, o la paciència als controls, la col·laboració amb la policia, o l'autocontrol a l'hora de no publicar imatges i vídeos morbosos a les xarxes socials. Segurament està ben motivat el hashtag #OrgullBarcelona. la resposta a l'atemptat a posat de relleu els millors valors del país i de la ciutat.

Però l'atemptat també ha posat de relleu dubtes, preguntes i vergonyes importants.

D'on han sortit els terroristes? A Catalunya hi han banlieus, com a França? Qui finança el salafisme i el wahabisme a Catalunya? És molt interessant -el recomana la periodista Ariadna Oltra- aquest fil de Twitter, per l'experta en gihadisme del New York Times


També aquest fil del perfil "AlOtroLadoDelMuro" d'un militant comunista que en un to força dur té la virtut de dir algunes coses que no es diuen, o no es volen sentir :

també cal fer una crítica ben dura a alguns mitjans de comunicació que han resultat ser irresponsables, mentiders o sensacionalistes :

Telecinco : La cadena de TV estava emetent en directe les operacions dels Mossos mentre des dels mateixos Mossos s'estava demanant al públic general de NO penjar vídeos ni imatges de les operacions policials, per no donar pistes ni facilitats als terroristes. Telecinco va posar en perill a la gent i als Mossos per obtenir més audiència.

El Periódico i El Mundo : van publicar fotos i vídeos de les víctimes ferides i mortes. Aprofitant el morbo per obtenir més audiència i més clicks.

El Periódico : encara amb l'operació dels Mossos en marxa, el Periódico publica un editorial en que assegura que la CIA havia avisat als mossos de la possibilitat d'un atemptat. Això es va desmentir casi immediatament. En tot cas, la CIA hauria parlat amb el CNI, que és el seu homòleg, no amb els Mossos. L'editorial no deia ni mitja paraula sobre el fet que l'estat espanyol ha vetat l'accés dels Mossos a l'Europol, on es coordinen les policies europees contra el terrorisme, i també es va deixar de dir que l'estat espanyol va vetar la incorporació de 500 nous agents a la policia catalana. És dir, el Periódico va intentar acusar als Mossos de ineficàcia i de ser responsables de l'atemptat quan la realitat és que la resposta de la policia catalana ha estat modèlica i així ha estat reconegut internacionalment; en canvi ha obviat que l'estat espanyol ha limitat activament la capacitat de resposta dels Mossos.

El País, el Mundo : els primers aprofiten l'atemptat per a fer un al·legat unionista. Els segons acusen la política migratòria de la Generalitat de ser en part responsable de l'atemptat. Sent suau, diré que pixen fora de test. 

ABC : directament diuen que l'atemptat és "turismefòbia" duta a l'extrem, "com la CUP a lo bestia". Es desqualifiquen sols.



Molt de fàstic pels diaris de Madrid, i algun de Barcelona.

La resposta de la gent a les xarxes socials va ser, i encara és, de solidaritat. Hi ha missatges de solidaritat i condolences  provinents d'arreu del món i, en particular, de l'estat espanyol, i  cal agrair-les.

Però una minoria, sorollosa, també ha mostrat la pitjor cara de la catalanofòbia a les xarxes socials. Des d'insults racistes a les víctimes  fins a insults per l'us de la llengua catalana. El pitjor d'aquesta catalanofòbia -que és minoritària, però sorollosa- és que, en tot cas, és persistent en el temps i respon, al meu entendre, a un odi racista que amara a una minoria de la societat espanyola, i que no és combatut perquè, de fet la majoria de la societat espanyola és nacionalista i no veu aquesta minoria com la xacra que és en realitat. El nacionalisme espanyol majoritari entre els votants del PPSOEC's és de tall supremacista i, encara que nominalment diu que la llengua catalana és una "riquesa cultural", en la pràctica prefereix que aquesta "riquesa" no ocupi més espai que el domèstic o folklòric.

El millor i el pitjor. Tot això dintre d'un marc en que el terrorisme, en aquest cas el gihadista, ha atacat un cop més a Catalunya, a Barcelona i a Cambrils. Les claus en que s'incardina el terrorisme gihadista són internacionals, però és evident que també té claus pròpies i aquestes darreres cal analitzar-les molt bé.

Finalment, la resposta de les institucions catalanes va estar en la línia de la independència de fet, amb els Mossos com a principals protagonistes, però no només ells, també els sistemes d'emergència i de salut.

Va ser un dia trist, i de ràbia, però també d'orgull. Ara, atenent com cal a les víctimes,  és el moment, però, de deixar les emocions i investigar i reflexionar com a societat. Per què? Com? Què hem après? Sobretot això últim : quines lliçons extraiem? 

divendres, 11 d’agost de 2017

11S2017. La Diada del Sí!


Un mes just per a la Diada d'enguany.

Des de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'estatut, el 2010, les diades han vist concentracions i actes multitudinaris, amb un to cada cop més obertament independentista. Hem passat de veure com es retallava l'estatut d'autonomia de forma humiliant, a trobar-nos a les portes del referèndum d'autodeterminació.

Som al 2017 i falten 59 dies pel referèndum d'autodeterminació de Catalunya.

Sí, ha passat molt temps, ens hem fastiguejat, ens hem discutit entre nosaltres, hem comès molts errors, hem avançat i hem reculat, però, en conjunt, la progressió ha estat endavant, i ara estem aquí. Amb ferides i cansament a l'ànima, però també amb molta força i molta il·lusió. I amb esperança. I amb confiança. I també amb alegria.

Enguany, doncs, i més que cap altre any, els independentistes hem de mobilitzar-nos. La Diada ha de ser un gran acte de campanya en favor del Sí. Aquesta ha de ser la Diada del Sí.

Enguany la proposta de l'ANC és formar un gran signe més omplint el Passeig de Gràcia i el carrer Aragó :

« Aquest Onze de Setembre encarem la mobilització més transcendent de la història del país: la Diada del Sí. Omplirem el passeig de Gràcia i el carrer d’Aragó de Barcelona per fer un immens signe Més, símbol de totes les oportunitats del nou estat en forma de república que ens espera a les paperetes del referèndum. Entre tots, convertirem la Diada del Sí en el tsunami d’il·lusió que ens portarà des del compromís amb la democràcia a la majoria per la independència l’1 d’octubre.

Que sigui un gran Onze de Setembre, junts defensarem la democràcia i acabem de gestar el nou estat que està per a tothom!

L’11S omplim el centre de la capital, l’1 d’octubre guanyem el referèndum!
»


Per si hi han dubtes, l'ANC ha preparat aquestes "respostes a preguntes freqüents" :

Per què haig de tornar a sortir al carrer?
 
Hem treballat molt per arribar fins aquí. Tantes Diades, manifestacions, actes ja són part de la història. Ja comptem els dies que falten per al referèndum que tant havíem somniat. Mostrem la força de la gent als polítics d’aquí i d’allà. Ara més que mai no és el moment de les excuses ni de desanimar-se.

És el moment de donar un últim impuls per guanyar el Sí i no pots fallar. La teva veu, determinació i somriure són la palanca perquè neixi el nou Estat a partir del dia dos d’octubre. Aquesta Diada serà un esdeveniment mundial de primera magnitud, i no hi pots fallar, tant si és la primera com la cinquena o la vintena Diada que et manifestes.
 
Com puc aconseguir un lot de l’11S?
 
El lot de l’11S, a part de la samarreta de la Diada, conté un ventall per 
protegir-te de les altes temperatures i una motxilla perquè hi puguis ficar tot allò que vulguis portar. Aquest any, la samarreta és feta a Catalunya i 6 euros de cada lot es destinen directament a finançar la Campanya del Sí.
 
Pots demanar el lot a http://botiga.assemblea.cat/index.php. També el trobaràs a la seu de l’ANC o a la teva assemblea territorial, on els voluntaris t’ajudaran a 
 triar la talla que necessites.
 
Per què m’hi he d’inscriure? No hi puc anar per lliure?
 
És molt important que tots els trams de la Diada del Sí s'omplin de participants. I per aquest motiu és imprescindible que tothom que hi vulgui anar s’hi inscrigui a través del formulari del web. Només així podrem assolir el nostre objectiu: omplir el passeig de Gràcia i el carrer d’Aragó amb la gent que farem la nova república.

Si t’hi inscrius, sabràs quins són els trams on encara hi ha places disponibles per omplir, rebràs informació pràctica de com arribar al lloc a temps evitant els embussos i et posarem en contacte amb la gent que et rebrà al tram que hagis escollit. Naturalment no impedirem que la gent baixi al carrer i hi participi, tant si s'havien inscrit com si no --com més serem, millor!

D'acord amb la Llei de protecció de dades (LOPD), no es poden inscriure al web de la Diada del Sí els menors de 16 anys. Però esperem els somriures i la determinació de tothom!
 
És obligatori comprar el lot de la Diada del Sí?
 
L’ANC es finança únicament amb les quotes dels seus socis i la venda de productes de l’Assemblea. El material, la comunicació i la logística dels actes que fa arreu del país suposen una despesa molt gran, i una de les principals fonts d’ingressos, que permet a l’ANC continuar amb força la seva tasca, és el lot de l’Onze de Setembre, que consisteix en una samarreta i altres complements. Enguany, 6 euros de cada lot serveixen per finançar directament la campanya del Sí.

Evidentment no és obligatori comprar el lot. Tothom és benvingut a la Diada del Sí, tant si compra el lot com si no. Els estatuts de l'ANC li prohibeixen acceptar cap subvenció per garantir que sempre serà una organització absolutament independent.
 
Com funcionen les inscripcions?
 
Per inscriure’t, has d’omplir el formulari, apuntar-te al tram indicat i confirmar la inscripció a través del correu electrònic que rebràs. Has de fer la confirmació per correu abans que passin 24 hores perquè la inscripció sigui vàlida. Si al cap de 24 hores d'omplir el formulari no has rebut el correu, voldrà dir que hi ha hagut algun error. Et demanem que, en aquest cas, tornis a fer la inscripció.
 
Com podem inscriure’ns per venir en grup?
 
Pots apuntar fins a cinc persones en un mateix correu per poder venir junts a la Diada del Sí. Si sou un grup més nombrós, us haureu d’apuntar per petits grups de cinc, o bé individualment. Si sou una entitat o un col·lectiu (equip esportiu, entitat social, cultura popular, etc.), podeu posar-vos en contacte amb l’assemblea territorial de l’ANC més propera perquè us puguin inscriure com a grup (caldrà que informeu de totes les dades dels participants). D’aquesta manera, garantireu la possibilitat d’estar tots junts al mateix tram i anar-hi plegats.
 
Sóc una entitat i vull col·laborar en la Diada: què he de fer?
 
La Diada del Sí és una acció de país. Per tant, necessitem tots els catalans, amb tota la seva diversitat i inquietuds, amb la voluntat de construir un país lliure i millor per a tothom.

La Diada del Sí s’omplirà dels continguts, dels anhels i de les lluites del conjunt del país i, per tant, és importantíssim que s'hi vegin representades tantes entitats i col·lectius com sigui possible als trams dels eixos corresponents. Posa’t en contacte amb diadadelsi@assemblea.cat i ajuda’ns a enriquir la Diada del Sí!
 
Puc canviar d’ubicació?
 
Si vols canviar d’ubicació, t’has de donar de baixa de la inscripció que hagis fet i escollir una nova ubicació. Et demanem que ho facis així, ja que llavors podrem saber en tot moment si tots els trams estan coberts. Els trams que podràs escollir seran funció de la teva procedència per aconseguir la millor distribució possible.

En donar-te de baixa, també estaràs donant de baixa la resta de persones que hagis inscrit en cas que la teva inscripció sigui col·lectiva.
 
Si m’hi he inscrit per lliure, puc inscriure’m després per anar-hi en grup amb gent del meu municipi?
Només serà vàlida una inscripció. Et demanem que et donis de baixa de la 
primera i després t’apuntis a la inscripció col·lectiva en la qual participaràs.
 
A quina hora començarà la Diada del Sí?
 
La Diada del Sí començarà a les 17:14 hores. Et recomanem que al matí participis en els actes institucionals o cívics del teu municipi i que després et desplacis cap a la teva ubicació perquè siguis allà a l’hora de dinar.

És fonamental que arribis al teu tram amb força antelació. Et recomanem dinar prop, en un restaurant o bar proper o bé amb el teu menjar, i que després vagis amb calma i prou temps fins al lloc. Et recordem que, a les 15:00 hores, es tallarà el recorregut al pas de vehicles per garantir la mobilitat i la seguretat dels vianants.
 
Per què he de complir els horaris?
 
A la Diada del Sí hi assistiran moltes persones d’arreu del país, que generaran una circulació de vehicles molt elevada. Per aquest motiu, és clau ser puntuals i escrupolosos amb els horaris per evitar col·lapses i assegurar que tothom és al lloc que li correspon a l’hora adequada.
 
Tots els llocs són igual d’importants?
 
Sí. La Diada del Sí serà un èxit si aconseguim omplir tots els trams previstos.
S’organitzaran autocars per arribar a la Diada del Sí?
 
Quan t’hi inscriguis, pots posar-te en contacte amb l’assemblea territorial de l’ANC més propera per saber si organitzen un viatge amb autocar. Si no hi hagués prou places, coordina’t amb altres persones que vagin al mateix tram que tu i ompliu al màxim permès els vehicles per no col·lapsar les carreteres.
 
Què fareu amb les meves dades? Per què he de donar el meu document d'identitat?
 
Les teves dades es tractaran amb la finalitat de gestionar, coordinar, organitzar i informar sobre els actes que es realitzin l’Onze de Setembre i, en general, activitats organitzades o en què participi l’Assemblea Nacional Catalana. És necessari donar el número de document d'identitat per evitar duplicitats i assegurar d'aquesta manera que cada inscripció respon a una persona física. L’Assemblea és un moviment cívic de base amb un objectiu finalista: la independència. Per tant, un cop aconseguida la independència ens dissoldrem i les bases de dades seran eliminades. Les teves dades no seran mai traspassades a una empresa ni tindran fins mercantils ni partidistes, i en tot moment podràs demanar-ne la rectificació o l'eliminació.

Per a més informació podeu adreçar-vos  a la « Web del Sí » a al de « La Diada del Sí »


L'onze de setembre guanyarem la Democràcia, i l'u d'octubre guanyarem la Llibertat! Som-hi!




No ho dubtis : el canvi ets TU!



Conferència d'Àngels Folch a Calàbria 66 sobre l'1-Oct



Campanya pel sí :Vet aquí un enllaç que m'ha arribat de part de l'ANC. l'Àngels Folch, membre del secretariat nacional de l'ANC va donar un conferència sobre l'1-Oct fa un parell de setmanes a l'espai Calàbria 66.

La conferència anava dirigida, principalment, als militants i simpatitzats de l'ANC i cal ubicar el contingut i el discurs en aquestes coordenades.

Personalment, trobo que alguna explicació es podria haver afinat més i, en concret, la descripció de l'abstencionisme estructural com "no interessats en la política" em sembla, directament, errònia.

Tanmateix, la conferència argumenta molt bé perquè, per exemple, no cal un mínim de participació a l'1-Oct però que, tot i això, l'objectiu de l'ANC, l'independentisme i el sobiranisme en general es que la participació sigui la més alta possible.

La conferència dura uns tres quarts d'hora,. Espero que la trobeu interessant i us forneixi d'arguments per als vostres debats.