dissabte, 19 d’agost de 2017

El país dels nostres joves

Suposo que igual com molta gent, porto un parell de dies enganxat al twitter i als noticiaris de 24 hores atent a les novetats sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils.

Enmig de tot aquest volum -certament buscat- d'informació i d'opinions n'hi han hagut algunes que m'han fet rumiar sobre el fet de l'extraordinària joventut dels components de la cèl·lula gihadista. Alguns d'ells menors d'edat. Gairebé nens.

Realment fa pensar, i molt. Com ha estat possible convertir a nois, que pel que es veu han estat formats aquí, que  aquest era el seu país, o això ens pensàvem, o aquest era el discurs que ens volíem creure, com ha esta possible que es convertissin en assassins. Que fossin capaços de matar a sang freda, llençant un vehicle a tota velocitat sobre els vianants, o mirant de matar a la gent del carrer amb ganivets. Per qui i com han aparegut els monstres?

És duríssim. Vol dir que el nostre model social ha patit un fracàs de proporcions gegantines. És evident que la planificació d'aquests atemptats ha estat cosa d'un cervell entrenat i que sabia el que feia, i que segurament aquest cervell és un operatiu internacional, però els reclutes d'aquest comando, els disposats a matar i morir, en definitiva, han estat joves, molt joves, que han sortit de barris i ciutats catalanes.

A Catalunya, de fa molt temps, hem fet bandera de la "integració" i de la multiculturalitat, del mestissatge... És una gran idea i penso que és bona, però resulta que no ho hem fet bé. O no prou bé com per evitar la radicalització de joves que, seguint la lògica d'aquest discurs integrador i multicultural, no són estrangers, si no, exactament, els nostres joves.

També podria ser que, en realitat, aquest discurs no estigui explicant la realitat si no, més aviat, estigui presentant un model utòpic del que ens agradaria que fos. Somiar escenaris ideals obviant la realitat i sense posar els mitjans per a fer-los possibles és, en canvi, una molt mala idea.

Alguna cosa falla de forma catastròfica en el nostre model de convivència i d'educació i d'integració social quan uns joves poden, en el plaç de poc temps (són joves, forçosament no podem parlar de gaire temps), convertir-se en assassins. I dic assassins i no gihadistes. Aquest han esdevingut gihadistes, i altres esdevindran camells, o membres d'un grup neonazi, o ves a saber què.

Està clar que per a que passi això hi deuen influir qüestions que deuen anar des la família, passant per l'entorn social d'amics i entitats a les que pertanyen, o fins i tot  l'escola. Però cal analitzar-ho.

Acabo. Jo crec que ara que estem fent un nou país i que en aquest nou país recollim la bandera de la multiculturalitat i les identitats múltiples hem d'aprofitar per analitzar molt bé i buscar els perquès d'aquest fracàs per corregir-los i incorporar el que aprenguem al disseny del nou estat per la via  del procés constituent.

No us estranyi si descobrim que al final, això no va de religions, o de salafisme i wahabisme, si no de ghettos, de rics i pobres , de racisme estructural, i de societats que encara han de trencar murs i fer molt camí abans d'assolir l'utopia. És la meva opinió, en tot cas, repeteixo, cal analitzar-ho.

En fi, és  imperatiu fer l'esforç de l'autocrítica. Si no tenim por, hem de posar-nos enfront del mirall i fer, de veritat, que aquest sigui el país de tots, i, en particular, dels nostres joves. De tots. Que cap psicòpata manipulador ens els pugui malmetre.
Publica un comentari a l'entrada