dissabte, 19 d’agost de 2017

Atemptats a Barcelona i Cambrils

El primer de tot : solidaritat amb les víctimes de l'atemptat del dijous. Condolences als familiars i amics dels difunts, i el suport i ànims als hospitalitzats. De cor, esperar que es recuperin aviat. Jo no sabria dir res més a les víctimes i els seus. Penso que en ocasions dures com la patida el millor és acompanyar i posar-se a disposició i mantenir un silenci respectuós.

Com a ciutadà d'aquesta societat, en canvi, sí que tinc coses a dir.

Abans de res : la felicitació i l'admiració al cos dels Mossos d'Esquadra. La resposta de la policia catalana a l'atemptat, al doble atemptat, pel que es veu, ha estat eficient i segons diuen mitjans i forces de seguretat internacionals, modèlica.  Sembla que la cèl·lula gihadista que va perpetrar les accions de Barcelona i Cambrils està, essencialment, capturada o morta. Tanmateix, a hores d'ara, es veu que encara hi ha un terrorista fugit. Espero que el capturin aviat. En tot cas, em sembla molt just felicitar als Mossos per la seva actuació.

No només els Mossos. La resposta dels hospitals, de les ambulàncies, del personal sanitari va ser igual d'eficaç Es va veure un sistema públic funcionant en una situació d'emergència, i funcionant bé. Gràcies a tots ells també. Orgull per tots aquests treballadors.

Els Mossos van donar una lliçó d'eficàcia i de  com actuar en cas d'atemptat. La ciutadania de Barcelona va donar una gran resposta també. Des dels donants de sang, fins a l'oferiment d'allotjament als turistes, o la paciència als controls, la col·laboració amb la policia, o l'autocontrol a l'hora de no publicar imatges i vídeos morbosos a les xarxes socials. Segurament està ben motivat el hashtag #OrgullBarcelona. la resposta a l'atemptat a posat de relleu els millors valors del país i de la ciutat.

Però l'atemptat també ha posat de relleu dubtes, preguntes i vergonyes importants.

D'on han sortit els terroristes? A Catalunya hi han banlieus, com a França? Qui finança el salafisme i el wahabisme a Catalunya? És molt interessant -el recomana la periodista Ariadna Oltra- aquest fil de Twitter, per l'experta en gihadisme del New York Times


També aquest fil del perfil "AlOtroLadoDelMuro" d'un militant comunista que en un to força dur té la virtut de dir algunes coses que no es diuen, o no es volen sentir :

també cal fer una crítica ben dura a alguns mitjans de comunicació que han resultat ser irresponsables, mentiders o sensacionalistes :

Telecinco : La cadena de TV estava emetent en directe les operacions dels Mossos mentre des dels mateixos Mossos s'estava demanant al públic general de NO penjar vídeos ni imatges de les operacions policials, per no donar pistes ni facilitats als terroristes. Telecinco va posar en perill a la gent i als Mossos per obtenir més audiència.

El Periódico i El Mundo : van publicar fotos i vídeos de les víctimes ferides i mortes. Aprofitant el morbo per obtenir més audiència i més clicks.

El Periódico : encara amb l'operació dels Mossos en marxa, el Periódico publica un editorial en que assegura que la CIA havia avisat als mossos de la possibilitat d'un atemptat. Això es va desmentir casi immediatament. En tot cas, la CIA hauria parlat amb el CNI, que és el seu homòleg, no amb els Mossos. L'editorial no deia ni mitja paraula sobre el fet que l'estat espanyol ha vetat l'accés dels Mossos a l'Europol, on es coordinen les policies europees contra el terrorisme, i també es va deixar de dir que l'estat espanyol va vetar la incorporació de 500 nous agents a la policia catalana. És dir, el Periódico va intentar acusar als Mossos de ineficàcia i de ser responsables de l'atemptat quan la realitat és que la resposta de la policia catalana ha estat modèlica i així ha estat reconegut internacionalment; en canvi ha obviat que l'estat espanyol ha limitat activament la capacitat de resposta dels Mossos.

El País, el Mundo : els primers aprofiten l'atemptat per a fer un al·legat unionista. Els segons acusen la política migratòria de la Generalitat de ser en part responsable de l'atemptat. Sent suau, diré que pixen fora de test. 

ABC : directament diuen que l'atemptat és "turismefòbia" duta a l'extrem, "com la CUP a lo bestia". Es desqualifiquen sols.



Molt de fàstic pels diaris de Madrid, i algun de Barcelona.

La resposta de la gent a les xarxes socials va ser, i encara és, de solidaritat. Hi ha missatges de solidaritat i condolences  provinents d'arreu del món i, en particular, de l'estat espanyol, i  cal agrair-les.

Però una minoria, sorollosa, també ha mostrat la pitjor cara de la catalanofòbia a les xarxes socials. Des d'insults racistes a les víctimes  fins a insults per l'us de la llengua catalana. El pitjor d'aquesta catalanofòbia -que és minoritària, però sorollosa- és que, en tot cas, és persistent en el temps i respon, al meu entendre, a un odi racista que amara a una minoria de la societat espanyola, i que no és combatut perquè, de fet la majoria de la societat espanyola és nacionalista i no veu aquesta minoria com la xacra que és en realitat. El nacionalisme espanyol majoritari entre els votants del PPSOEC's és de tall supremacista i, encara que nominalment diu que la llengua catalana és una "riquesa cultural", en la pràctica prefereix que aquesta "riquesa" no ocupi més espai que el domèstic o folklòric.

El millor i el pitjor. Tot això dintre d'un marc en que el terrorisme, en aquest cas el gihadista, ha atacat un cop més a Catalunya, a Barcelona i a Cambrils. Les claus en que s'incardina el terrorisme gihadista són internacionals, però és evident que també té claus pròpies i aquestes darreres cal analitzar-les molt bé.

Finalment, la resposta de les institucions catalanes va estar en la línia de la independència de fet, amb els Mossos com a principals protagonistes, però no només ells, també els sistemes d'emergència i de salut.

Va ser un dia trist, i de ràbia, però també d'orgull. Ara, atenent com cal a les víctimes,  és el moment, però, de deixar les emocions i investigar i reflexionar com a societat. Per què? Com? Què hem après? Sobretot això últim : quines lliçons extraiem? 
Publica un comentari a l'entrada