Pàgines

diumenge, 27 d’agost del 2017

Mani neutral, mani plural.

El lema de la manifestació d'ahir, « No tinc por », realment, no vol dir res.

O més ben dit, expressa la reacció emocional i visceral de rebuig als atemptats. Com a resposta emocional, em fa l'efecte que seria l'equivalent a plorar, o enfadar-se, o riure dels terroristes, una reacció que surt de dins, no pensada, una reacció emocional.

En la meva opinió una manifestació de suport a les víctimes hauria d'incloure, almenys, algun tipus de referència a les víctimes, i « No tinc por », no la té.

Encara més, ni tan sols era un lema explícitament de rebuig contra el terrorisme. L'afirmació « No tinc por », en ella mateixa, no diu gran cosa. Ens diu que no tenim por, però no que passarem a l'acció, o que, ens sentim tristos, o enfadats, o què volem fer. Ni tan sols com estem emocionalment. No ens diu com estem, ens diu com no estem. No estem espantats.

Evidentment que es pot fer la interpretació de que amb el « No tinc por » es desafia el terrorisme : ens heu matat, però no ens feu por. De fet, va per aquí. A mi, però, no m'ha agradat que el lema hagi demanat interpretació.

En aquest punt, crec que ja està clar que el lema no m'ha convençut gaire i que, de fet, el seu únic mèrit és que es va cridar espontàniament després del minut de silenci que es va fer l'endemà dels atemptats.

Algú a la Generalitat, o a l'Ajuntament, no ho sé,  va decidir que aquest crit espontani del poble podia ser un bon lema. Ho tenia tot : qui pot criticar un lema nascut espontàniament? i millor encara, un lema que, de fet, no vol dir res. Un lema neutre que, en tot cas, cal contextualitzar i interpretar. Un lema que podia ser un bon punt de trobada entre Generalitat i Ajuntament. Es va dissenyar l'acte per a fer-lo compatible per a les dues administracions, i cedint capçalera i protagonisme als mossos i als serveis d'emergències.

Però,justament, per la seva neutralitat, també era un lema al que es podia agafar el Gobierno. El qual, de fet, va plantejar el requeriment insòlit de l'assistència de la casa reial. Mai el rei, ni als atemptats de l'11-M, havia anat a una manifestació.

A Madrid van veure que era el disseny propici per a poder anar  i fer-se fotos. Un lema neutre, per quedar bé, i sense cap càrrega política. un lema que igual podia servir per una manifestació contra el terrorisme, com per una excursió a l'Hotel Krueger, o de títol per una cançó del club Súper3.

Era una gran oportunitat, des del punt de vista del Gobierno. Estava cantat. El fet que hi hagués una primera capçalera amb el serveis d'emergència no presentava cap problema perquè per motius de seguretat, aquesta primera capçalera havia de quedar forçosament separada de la capçalera d'autoritats, l'única que, de fet, es mostraria per les TV, i seguida, distància pel gruix de la manifestació.

Havia el detall d'amagar les banderes. No s'havien de portar banderes. "Que no tocava". Va haver-hi una certa campanya a les xarxes socials demanant de no anar amb banderes. Per això. Perquè no tocava. A altres manis contra el terrorisme, no s'havien portat banderes. Perquè ara havia de ser diferent?

Tot estava lligat : un lema neutre, una mani sense banderes i la imatge de milers de catalans marxant ordenadament darrera Felipe i Mariano. Com no havien de venir?


* * * * *


S'ha de ser molt burro i no tenir ni idea de com funciona Catalunya per pensar que això sortiria bé.

Algú, o molts, es van adonar que, efectivament, aquest lema no volia dir res i encara alguns més es van adonar que aquesta manifestació plantejada amb aquest lema neutre i els representants polítics de l'estat acaparant el primer pla  era, en realitat, només un decorat perfecte per unes fotos de catalans darrera el rei.

Per això es va convocar una manifestació dels moviments socials, a les 16:00 del mateix dissabte, amb el lema, aquest sí, significat : «Les vostres polítiques, els nostres morts » .

No només això. Les entitats socials, i molta gent, van comprendre ràpidament que els lemes de veritat havien de ser uns altres, que els lemes necessaris, els que calien per al moment havies de ser, forçosament, uns altres : « No a la islamofòbia », « Qui vol la pau, no ven armes ». I d'altres, com « Refugees welcome » o « les vostres guerres, els nostres morts », « la millor resposta, la pau ».

De la mateixa manera, també per xarxes socials es va estendre la consigna, « porta la bandera amb un crespó ».

A la gent no se la pot enganyar tan fàcilment.

Igual com el crit « No tinc por » va ser espontani, també va ser espontània la xiulada a Mariano i a Felipe. La manifestació no va ser, en cap cas neutre. Els « No tinc por » es van barrejar amb els « No a la islamofòbia », « Qui vol la pau, no ven armes » o "Mariano / Felipe, volem pau, no vendre armes"

No només. Es van veure banderes : moltes, la majoria, catalanes, però també espanyoles (monàrquiques i republicanes), i  també d'altres. Amb crespons o sense. Es van barrejar. No van haver-hi conflictes entre els portadors d'unes i altres. Lògicament, com li correspon a una societat plural.

No va ser una manifestació neutre. Va ser una manifestació plural.

Per mi aquesta dualitat neutralitat / pluralitat és clau per comprendre el país.

Va resultar que l'intent de manipulació des de l'estat es va veure trencat per una ciutadania que és i se sap plural, que ho passeja amb orgull i convicció i que, de fet, va un parell de passos per davant dels propis polítics catalans, i no diguem ja dels polítics espanyols.

El disseny neutre de la manifestació pretenia servir de punt de trobada entre Generalitat i Ajuntament, cedir protagonisme i retre homenatge als mossos i serveis d'emergència. Probablement així hauria estat i segurament no hauríem vist tantes banderes però algú a Madrid va pensar que en podria treure profit del disseny neutre.

Tot es va precipitar i la neutralitat va saltar pel aires i, en canvi, es va posar de manifest que des de la pluralitat es pot rebutjar el terrorisme. De fet, des de la pluralitat el rebuig al terrorisme és molt més ric i pren molts més matisos. de fet, des de la pluralitat, el diàleg i el debat fan que la lluita contra el terrorisme siguin molt més eficaços perquè es poden tenir en compte moltes més idees i enfocaments.

En general, la pluralitat sempre és més enriquidora que la neutralitat. la pluralitat es basa en el respecte mutu, el debat i el diàleg. La neutralitat, en canvi, busca el mínim comú, es basa en amagar i ignorar les diferències; Inevitablement, la neutralitat és un plantejament més pobre.


Neutralitat o pluralitat. Una altre de els dualitats que defineixen una societat. Una tria a fer.

Diria que la mani del dissabte va ser plural com a resposta i no per intenció. Però penso que cal rumiar bé el que va passar perquè sospito que va ser millor així. Em sembla que diu molt d'aquest país. I el que diu és bo.