El planteja Manquen poques hores per a que es faci la votació per a la constitució de la mesa del "congreso". Serà el moment per a valorar la determinació i interessos d'uns i altres. La posició de junts segueix sent un misteri. Es dona per assegurat el vot d'ERC a favor de la candidata del "gobierno", tot i certa gesticulació final per a no donar-ho "per fet". En tot cas, l'únic dubte sobre el sentit del vot ve de Junts.
A les tertúlies de la tele i de la ràdio tothom mira de trobar pistes sobre quin serà el sentit de vot dels de Carles Puigdemont. Es fan debats i s'aporten arguments en un sentit i l'altre. Va molt bé per omplir les hores de programació de l'estiu.
El que faci Junts nomes ho deu saber la direcció de Junts, i potser ni aquests.
El que jo sé, i per això porto un parell d'eleccions abstenint-me, és que:
Els partits espanyols sempre, sempre, sempre menteixen.
Als partits espanyols NO els cal complir les lleis espanyoles. Com diuen a Madrid dels semàfors: el llum vermell és una opinió, no una obligació. Amb les lleis fan igual.
Les lleis espanyoles només són inflexibles, draconianes, rígides, implacables, ferotges amb els dissidents. Sempre és més preferible un mafiós que utilitza, necessita, desobeeix les lleis del sistema per al seu profit, que un dissident que vol canviar el sistema, només que sigui un canvi poc més que cosmètic.
Tots els partits espanyols són abrandats nacionalistes espanyols, si més no de cara a la seu públic. Per tant, la unitat d'Espanya no es qüestiona i, per descomptat, ni es plantegen el reconeixement nacional de Catalunya. Per la mateixa raó, no cal ni parlar de referèndums d'autodeterminació pactats. És per aquest motiu que es va fer, i guanyar, el referèndum d'autodeterminació -no pactat- del primer d'octubre de 2017, l'únic referèndum d'autodeterminació que és possible fer a l'estat espanyol i, repeteixo, ja es va fer, i es va guanyar. Alguns estem a l'espera que se'ns convoqui al carrer per a fer-ne efectiu el resultat, és dir, la independència.
Amb les premisses anteriors, no sembla que hi hagi molt de joc possible. Per mi seria un sorpresa (i potser una certa decepció) si, al final, Junts vota a favor de la candidata del PSOE. No seria definitiu, però tampoc seria, al meu entendre, cap bon senyal. No ho seria perquè tinc la certesa que cap pacte amb el PSOE serà significatiu o, en cas de ser-ho, sigui executat de forma neta i verificable.
Ja es veurà. Va passant l'estiu. Potser aviat caldrà anar a votar. Potser aviat caldrà tornar al carrer.