dilluns, 30 de novembre de 2015

Inés, presidenta?

EL d'ahir va ser un post amb un punt de happyflowerisme. El d'avui serà més brut. Potser més proper a la realitat.

La pregunta és: per què? per què no es posen d'acord JxSí i CUP?

La resposta és, perquè estan negociant.

Negociar, per definició, significa els bàndols que negocien han de cedir en algun punt per a poder arribar a un acord. Ara bé, negociar només és possible quan cada bàndol té la possibilitat de trencar-li les cames (metafòricament, és clar) al bàndol contrari. Aleshores, es negocia quan la possibilitat d'arribar a un acord suposa un guany per a tots dos bàndols o, si més no, és menys dolorós que no arribar a cap acord.

Els capitans de JxSí creuen que poden doblegar a la CUP: tota l'artilleria mediàtica està llançada contra els cupàires. A per ells! Per què no? avui he llegit aquesta opinió que m'ha semblat prou interessant per saber en quin punt de conflicte estem. En resum i reciclant una mica la idea, potser el gruix de la CUP no cedirà però tampoc es necessita doblegar a tota la CUP. N'hi ha prou amb provocar una escissió i que un parell de diputats cupàires, disposats a votar a Mas, passin al grup mixt.

El grau d'hostilitat d'aquest plantejament és brutal: es planteja, directament, la destrucció de l'oponent. On l'oponent és, de forma paradoxal, amb qui pretens arribar a un pacte.

La CUP, per la seva banda, ha tancat files i es disposa a resistir el setge mediàtic i el #pressingCUP. Si els cupàires poden resistir empresonaments i repressió física, el que diguin els mitjans no els ha de fer ni fred ni calor. Potser. Però potser descobreixen que "el carrer", aquest espai ideal on desenvolupen les seves lluites i la seva activitat, també està transitat per un munt de gent que no són gaire de manis, o només de les manis de l'ANC, i només si són aptes pels nens. Gent que sovint senten simpatia per la CUP però que ara no entenen què passa. Aquesta gent exerceixen una pressió molt més gran que la dels mitjans. La CUP patirà, ja està patint, aquest setge emocional.

A mi em sembla que la CUP ha fet aquest càlcul: El sector CDC de JxSí va de ful i no es plantegen arribar a noves eleccions al març perquè saben que, si ho fan, JxSí no repetirà, ERC i CDC aniran per separat i CDC es clavarà una patacada. CDC recularà molt si es repeteixen les eleccions. Amb aquest càlcul, doncs, des del punt de vista de la CUP, resistir és vèncer. No cediran amb la investidura de Mas.

A menys, és clar, que les concessions fossin tantes, tan clares, i amb garanties, que els permetessin justificar el suport a Mas de forma convincent al seu electorat. No perden res de seguir parlant i la CUP diu que ells no s'aixequen de la taula i que estan disposats a seguir "negociant".

Per tant, uns i altres estan "negociant", on negociar de moment significa cedir el mínim i, simultàniament, retorçar-se mútuament els pebrots (disculpin la metàfora). El primer que afluixi, perd. El sector Masista de JxSí, actualment CDC i, amb la boca petita, també ERC (bon gripau s'estan empassant els republicans) aposta que la CUP cedirà. La CUP, en canvi, es disposa a resistir el setge perquè intueix que JxSí va de ful.

Jo no se si JxSí va de ful. EL que sospito és que si es repeteixen les eleccions al març, la majoria independentista d'avui al Parlament es perdrà. La social, espero, no. La de diputats, sí. Les enquestes deien fa uns dies que en cas de repetir-se les eleccions, CDC perdria un bon nombre d'escons, i ERC i la CUP en guanyarien. Es podria reeditar la majoria independentista? i amb quines condicions? Seria possible una majoria alternativa d'esquerres? Però les enquestes també deien que la majoria creia que s'arribaria a un acord. Si, finalment, no es produeix l'acord, la meva opinió personal és que l'efecte serà demolidor. L'independentisme social tindrà un bon motiu per quedar-se a casa, vista la inutilitat, comprovada amb fets, dels seus representants. Jo crec que l'abstenció pujaria molt i la deserció de vots la patiria l'independentisme que hauria perdut el partit per incompareixença. Un espantós ridícul... i, qui sap, si Inés Arrimadas presidenta? Oh my God!

JxSí (i la CUP també?), però, potser està "fent comèdia" tot esperant a veure què passa el 20D. M'explico: el 20D passarà que, guanyi qui guanyi, guanyarà Ciutadans. PP o PSOE, sigui qui sigui, necessitarà els vots d'Albert Rivera per fer govern. Albert Rivera posarà condicions, i les seves condicions inclouran alguna barbaritat amb l'autogovern català. Potser a JxSí (i CUP?) esperen que sigui el nacionalisme espanyol, un cop més, el que vingui al rescat per impulsar el procés, o qui justifiqui una aliança "contra natura". Qui sap. Però no em sembla una bona idea comptar amb que l'adversari (aquest sí que és l'adversari) cometrà errors. En tot cas, també s'havia dit d'obrir una nova tongada de "negociacions" tot just després del 20D.

En fi. "Negociacions". La bàula més dèbil són, ja es va veure el 9N, els polítics. Excés de tacticisme i d'interessos personals i de partit. Vull creure, però, que s'adonaran que si es repeteixen les eleccions, tots perden. Tots perdem.

O potser és incompetència. Hanlon, sempre Hanlon, riu per sota el nas a la darrera fila del teatre.

diumenge, 29 de novembre de 2015

#RespecteCUP

Avui la CUP està decidint en reunió de treball com afrontar els resultats del passat 27S.

Aquests dos mesos des de les votacions plebiscitàries han posat una pressió immensa sobre la coalició anti-capitalista (o post-capitalista, com algun dels seus portantveus ha dit amb encert). El #PressingCUP ha estat alguna cosa més que un hashtag. Se'ls ha dit de tots els colors als cupaires.

Jo crec que la CUP té tot el dret del món a no votar la investidura de Mas. No tinc tan clar que no permetre la investidura de Mas sigui el més adequat al moment, però, en tot cas, el dret a no fer-lo president el tenen.

Perquè la figura del President no és, en cap cas, decorativa. EL govern de la Generalitat no és especialment presidencialista però, tanmateix, el President té uns poders específics i propis. Entre ells, ni més ni menys que el de convocar eleccions i el de signar les lleis. Acaba tenint la responsabilitat última de les lleis i, sobretot, la possibilitat de controlar els temps d'aplicació.

La CUP no se'n refia. I fan bé. Mas és una animal polític. Una bestia. De llarg el polític en actiu amb més preparació, habilitat, astúcia i intel·ligència de l'estat. No estic parlant de polítiques, estic parlant d'habilitats. Mas és un polític de primer nivell.

Per això preocupa tant. Mas defensa uns plantejaments coneguts públicament. Aquests són, però, els que menys haurien de preocupar. Els que , en canvi, sí que haurien de posar a tothom en alerta són els que no són coneguts. Quina és l'agenda oculta de Mas? Per què és tan important que Mas sigui el President i no ningú altre?

Ja passava abans del 27S i encara es manté: Mas és l'únic dels candidats que ha mostrat obertament el seu interès en ser President de la Generalitat. Mas té aquesta ambició. La resta de candidats, en canvi, han dit que a ells no els motiva la Presidència, si no que els motiva la consecució dels objectius polítics. És molt curiós.

Mas, en canvi, considera obtenir la Presidència com un dels objectius polítics, i personals, irrenunciables. De fet, té raó. EL President no és una figura decorativa per a res. És la figura amb més poder del tauler. La peça clau.

I la CUP fa bé d'estar preocupada. Perquè permetre, o no, que la peça clau sigui una o una altre pot tenir, o no, molta influència en el disseny del nou estat. No és una decisió fàcil. I és una decisió a prendre a l'ull de l'huracà estant. Aquests dos mesos passats des del 27S han posat pressió a la CUP. Tothom mira la CUP i opina i diu, de forma més o menys irada, què han de fer o deixar de fer els cupaires.

Potser faríem bé, però, de rumiar tots plegats com hem arribat a aquest punt. Què volem fer. Per a què estem fent això. Què estem disposats a perdre i què volem guanyar.

Entenc que els diferents actors tenen dret a tractar d'influir en la decisió de la CUP i d'aquí el #PressingCUP. La CUP ha d'assumir, doncs, aquesta pressió.

Només demano, però, que sigui quina sigui la decisió que prengui, que em semblarà encertada, o no, se'ls respecti. Des de totes dues direccions. No seran traïdors a Catalunya si es mantenen ferms en el rebuig a Mas, ni traïdors a la classe treballadora si, en canvi, permeten la seva investidura. Segur que sigui quina sigui la seva decisió, que em semblarà encertada o no i això es podrà discutir, serà, en tot cas, una decisió presa amb honestedat i tenint en compte tant l'eix social com el nacional. Jo demano, doncs, #RespecteCUP.

Respecte, doncs, per la CUP. Per a fer un nou país ens necessitem totes i tots. I, mireu, us diré també que, malgrat el tràngol que estan passant i el pressing que s'exerceix sobre ells, els envejo. Envejo la seva honestedat i l'esforç per explicar-se i ser coherents. Justament per aquestes virtuts tenen ara aquesta responsabilitat (i pateixen aquesta pressió).

I envejo, i confio, també, en la seva imaginació. En aquest atzucac en que ens trobem, quan sembla que no hi han sortides caldrà inventar-se un camí per seguir.

Jo confio en que sabran, sabrem entre totes i tots, trobar-lo.

diumenge, 22 de novembre de 2015

Un vídeo per començar a entendre el perquè de la guerra a Síria

Provar d'explicar el que passa a Síria, les causes i els grups enfrontats en deu minuts és força ambiciós, però aquest vídeo mira de fer-ho bo i utilitzant un llenguatge força planer.

Es tracta, però, de no quedar-se només amb el que diu el vídeo, si no fer-lo servir de punt de partida per informar-se més profundament i, perquè no, per tornar a revisar-lo més endavant, però aquest cop amb més informació i més criteri.

Vet aquí, doncs, aquest vídeo "#WHYSYRIA : La crisis de Siria bien contada en 10 minutos y 15 mapas".



I, finalment, tinguem present que les conseqüències del conflicte a Síria són les víctimes i els refugiats. Gent, com tu i com jo, que pateix i que ha de fugir de casa seva per salvar la vida.

No podem restar-ne indiferents.

dissabte, 14 de novembre de 2015

Pau, Paix, Paris.




Odi. Un odi tan absolut que porta a l'auto-immolació.Com és possible?

També ens diuen que els autors dels atemptats han estat fills i nets de la immigració, de segona i tercera generació. Han estat, doncs, europeus que s'han regirat contra la societat de la que nominalment en son part integrant des de fa generacions. Aquest odi, doncs, ha nascut i crescut a Europa.

Se'ns diu també que aquests atemptats estan relacionats amb la guerra a Síria. Interessos geoestratègics poc coneguts també estan darrera del desastre.

Víctimes. Mort indiscriminada. Per què? Sense resposta. Però por, mort, dolor, i odi, que ara canvia de bàndol en una espiral maligna.

Ara és el moment de plorar les víctimes, de consolar als familiars i amics. També és el moment d'evitar que l'espiral giri un cop més.

Plora ara, París. Recorda que no estàs sola. T'estimem. Je t'aime. T'abracem. Je t'embrasse.

No busquis venjança, París. No t'emmetzinis amb el verí del seu odi. Sense odi, tu guanyes. Sense odi, farem que alguna cosa bona en surti de tot això.

Les víctimes de l'odi ens ho reclamen.

Pau, Paix, Paris.

dilluns, 9 de novembre de 2015

Dutxa escocesa (i 2).

Dutxa escocesa al Parlament: Una de freda i una de calenta. Diuen que és molt tonificant.

A més de la resolució independentista, avui també s'encetava el debat d'investidura. Mas és el candidat de JxSí. Mas necessita dels vots de la CUP per ser President, però la CUP ja ha dit que no l'investirà. la CUP demana, i proposa, altres candidats.

Però, de moment, JxSí no es planteja cap altre candidat. De moment.

Jo crec que Mas no serà investit. I no em crec que es repeteixin les eleccions al març. No és que no m'ho cregui és que em sembla impossible. Si hi ha alguna forma de perdre, de malbaratar l'impuls i el moment adquirit en aquests darrers cinc anys seria, exacatment, ser incapaços de fer govern i anar a eleccions al març.

Estic segur que per alguns aquest és l'escenari ideal. I no parlo dels unionistes. No. Estic parlant de "nacionalistes" i "d'independentistes" que senten vertigen, que tenen por, que busquen la forma "honorable" de perdre i seguir en la seva zona de comfort.

Però jo, i crec que molts com jo, el que volem és guanyar. D'una vegada. Volem guanyar per moltes i molt bones raons. I ara ve la part més difícil: quan es lliurarà la batalla definitiva amb l'estat. Quan potser tocarà fer d'escuts humans al Parlament, quan caldrà defensar la República amb la paraula, amb el cor, amb les mans i amb el cos. Estem a punt d'arribar a aquesta situació. Vencerem, o no, però l'hora de la veritat arriba.

Cerc que  resolució del Parlament compta amb aquest compromís del poble per dur-la endavant. I dic el poble. Segur que també els parlamentaris que el representen.

Però avui, després de la resolució hem vist com els nostres representants, els uns i els altres, s'entesten a un enfrontament que, sincerament, crec que ens el podríem estalviar. Ens diuen que si no hi ha un determinat govern "el procés queda encallat".

És broma, no?

Ahir ho deia, només m'explico aquesta investidura fallida com un moviment tàctic que no soc capaç de copsar. No vull ni pensar que hi hagi algú que tingui ganes de perdre, a propòsit, i que aquesta sigui la forma de fer-ho.

En fi. Dutxa escocesa. Per una banda, la contundent resolució independentista. El món ja sap que això va de debò i que estem en la fase institucional. Per l'altre, una investidura que fracassarà. Gol en pròpia porta. Necessari a aquestes alçades? què hi ha darrera d'això? interessos ocults o incompetència? Hanlon, on ets?

No posar-se d'acord, un cop arribats a aquest punt, després d'anunciar al món l'inici del procés, seria el pitjor de tots els escenaris. Seria, ni més ni menys, que fer el ridícul. Com deia Tarradellas, és l'únic que no està permès en política.

En fi. Una mica de paciència i no dramatitzem. Encara no.

Resolució Independentista del Parlament de Catalunya.

Dutxa escocesa al Parlament: Una de freda i una de calenta. Diuen que és molt tonificant.

Avui s'ha aprovat aquesta resolució  que és, pràcticament, una declaració d'Independència. Pràcticament, en el sentit de "de forma pràctica". Perquè només una Declaració d'Independència pot dir coses com que el constitucional ja no té autoritat a Catalunya.

Què li manca a aquesta Declaració d'intencions per ser, completament uns DUI? Molt poc: fer-se efectiva. La clau de volta és això. Que es faci efectiva. Que es demostri per la via dels fets que el poder real, que l'autoritat que es reconeix entre els ciutadans de Catalunya és a aquesta banda del mapa. Es tracta de tornar a posar en pràctica l'esperit, i els fets, del 9N2014.  En parlarem.

A continuació, el text de la resolució independentista extret d'aquest enllaç de Vilaweb.

«El Parlament de Catalunya:

PRIMER. Constata que el mandat democràtic obtingut a les passades eleccions del 27 de setembre del 2015 es basa en una majoria d’escons de les forces parlamentàries amb l’objectiu que Catalunya esdevingui un estat independent i amb una àmplia majoria sobiranista en vots i escons que aposta per l’obertura d’un procés constituent no subordinat.

SEGON. Declara solemnement l’inici del procés de creació de l’estat català independent en forma de república.

TERCER. Proclama l’obertura d’un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana.

QUART. Insta el futur govern a adoptar les mesures necessàries per fer efectives aquestes declaracions.

CINQUÈ. Considera pertinent iniciar en el termini màxim de trenta dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d’hisenda pública.

SISÈ. Com a dipositari de la sobirania i expressió del poder constituent, reitera que aquest parlament i el procés de desconnexió democràtica no se supeditaran a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, que considera deslegitimat i sense competència arran de la sentència de juny del 2010 sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya votat prèviament pel poble en referèndum, entre d’altres.

SETÈ. Adoptarà les mesures necessàries per a obrir aquest procés de desconnexió democràtica, massiva, sostinguda i pacífica amb l’Estat espanyol de tal manera que permeti l’apoderament de la ciutadania a tots els nivells i en base a una participació oberta, activa i integradora.

VUITÈ. Insta el futur govern a complir exclusivament aquelles normes o mandats emanats d’aquesta cambra, legítima i democràtica, a fi de blindar els drets fonamentals que puguin estar afectats per decisions de les institucions de l’Estat espanyol.

NOVÈ. Declara la voluntat d’inici de negociacions per tal de fer efectiu el mandat democràtic de creació d’una estat català independent en forma de República i, així mateix, ho posa en coneixement de l’Estat espanyol, de la Unió Europea i del conjunt de la comunitat internacional.»

Annex:

«1. Pobresa energètica 
Per tal de garantir que cap persona es vegi privada de l’accés als subministraments bàsics, el futur Govern desplegarà les mesures per evitar la pobresa energètica aprovades a la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, de manera que es garanteixi el dret d’accés als subministraments bàsics d’aigua potable, de gas i d’electricitat a les persones i unitats familiars en si­tuació de risc d’exclusió residencial, mentre duri aquesta situació.

2. Habitatge 
Per tal de garantir que cap persona es vegi privada de l’accés a un habitatge digne, el futur Govern treballarà en l’aplicació del nou marc normatiu que re­gula la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. En aquest marc, el futur Govern es compromet a garantir ei principi de reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés d’ésser desnonades de llur habitatge habitual, per a poder fer efectiu el desnonament.

Així mateix, de forma urgent, es realitzaran modificacions normatives per tal de fer efectives les previsions de la Llei 24/2015, com és el cas del reglament de funcionament de les Meses de valoració per l’adjudicació d’habitatges per a situacions d’emergències econòmiques, socials i altres casos amb necessitats especials de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

3. Sanitat 
En l’àmbit de les polítiques de salut per a tota la ciutadania, el futur Govern garantirà l’accés universal a l’atenció sanitària pública i de qualitat, mitjan­çant el CatSalut, a totes les persones que viuen a Catalunya.

Cap persona en podrà quedar exclosa per raons d’origen, tinguin o no la con­dició d’assegurats o beneficiaris del Sistema Nacional de Salut, i amb indepen­dència de si consten o no al padró. Així mateix, cap ciutadà no es veurà privat d’assistència farmacèutica per motius econòmics.

D’acord amb les diferents resolucions aprovades per aquest parlament, no es realitzaran nous concursos per a la gestió de Centres d’Atenció Primària.

4. Educació 
El Parlament de Catalunya va interposar un recurs d’inconstitucionalitat con­tra bona part de l’articulat de la LO 8/2013 de 9 de desembre de Millora de la Qualitat Educativa, recurs que va ser admès a tràmit el passat 3 d’abril del 2014. En aquesta impugnació, avalada pel dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, s’argumentava com els preceptes indicats de la LO 8/2013 són contraris a les competències establertes en favor de la Generalitat de Catalu­nya, al model educatiu català determinat per la LEG i als consensos obtinguts per la comunitat educativa en el seu conjunt. En coherència amb aquest re­curs, el futur Govern vetllarà en la seva actuació en matèria d’educació per la plena vigència i respecte de les competències establertes en favor de les admi­nistracions catalanes i per mantenir-­hi els consensos obtinguts per la comunitat educativa en el seu conjunt.

5.­ Garantia de les llibertats públiques.­
El Parlament de Catalunya va interposar un recurs d’inconstitucionalitat con­tra alguns articles de la LO 4/2015 de Seguretat Ciutadana, recurs que va ser admès a tràmit el passat 21 de Juliol de 2015. En aquesta impugnació, avalada pel dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, s’argumentava com els preceptes indicats de la LO 4/2015 són contraris a drets fonamentals previstos en els textos internacionals com la Declaració Universal de Drets Humans, el Conveni Europeu dels Drets Humans i la Jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans. En coherència amb aquest recurs, el futur Govern vetllarà en la seva actuació en matèria de seguretat ciutadana per la plena vigència i, respecte dels drets fonamentals esmentats.

6. Administracions locals 
Amb l’afany de garantir les plenes competències de les Administracions Locals catalanes per servir l’interès general, el futur Govern proporcionarà les eines de suport necessàries per deixar sense efecte els preceptes de la LRSAL (Llei orgànica 2/2012 de 27 d’abril d’estabilitat pressupostaria dictada en desenvolupament del article 135 de la Constitució Espanyola) relatius a la limitació de competències als ens locals, els de control del cost dels serveis i l’obligació de la priorització de l’activitat econòmica privada.

7. Persones refugiades
A fi de poder donar resposta a la greu situació humanitària que viuen les per­ sones refugiades, el futur Govern generarà un marc de relacions amb l’Alt Comissionat de Nacions Unides pels Refugiats (AGNUR) amb l’objectiu de donar acollida i asil al màxim nombre de persones més enllà de les decisions adopta­ des al respecte pel Govern espanyol.

8. Avortament 
En matèria de dret a l’avortament, el futur govern es regirà pel que estipula la Llei 17/2015, de 21 de Juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes.

9. Finançament d’un pla de xoc social i gestió del deute 
Per tal d’alliberar recursos per a dotar financerament un pla de xoc social, el futur Govern, entre altres mesures, establirà vies de negociació per tal de re­duir la càrrega del deute en el conjunt de la despesa.

Prioritàriament, el futur Govern impulsarà la renegociació de tots els finança­ments estructurats, separant els pagaments que compensen un servei (inversió i manteniment) d’aquells que constitueixen un pagament excessiu respecte als tipus d’interès i a les taxes d’inflació actuals. Així mateix, el futur Govern insta­rà els concessionaris o superficiaris a redefinir els contractes estructurats, transformant l’amortització de les inversions en finançament ordinari mitjan­çant deute públic i eliminant el cost excessiu del capital.

Aquesta transformació, que ha de permetre una rebaixa de costos per a la Ge­neralitat que es pugui aprofitar per finançar un pla de xoc social, ha d’anar acompanyada d’una revisió a fons dels programes pressupostaris de despesa que permeti avaluar i contrastar la seva utilitat en moments on atendre la urgència social ha esdevingut la màxima prioritat de la despesa de la Generali­tat, expressada en l’esmentat pla de xoc. Els estalvis que s’obtinguin de la revi­sió de programes aniran íntegrament dedicats a un pla de xoc social.

Per tal de fer un seguiment de l’efectivitat d’aquest objectiu i compromís, el futur govern crearà un grup de treball obert als grups parlamentaris. Així mateix, el futur govern establirà un calendari de reunions amb els respon­ sables de la banca resident per estudiar la possibilitat de renegociació del pa­gament dels interessos amb finalitats socials.»

dissabte, 7 de novembre de 2015

Pas a pas

El dilluns que ve passaran coses al Parlament.

Potser la més important serà la declaració conjunta de JxSí i la CUP amb la que es declararà solemnement l'inici del procés per la creació d'un estat català independent. Com han dit alguns, una Declaració d'Independència anticipada.

En aquesta mateixa direcció, es declararà que el Tribunal Constitucional ja no té autoritat a Catalunya.

Us semblarà molt fort, però, en realitat, no és més que el reconeixement institucional del que ja va passar tot just farà un any el mateix dilluns: la consulta del 9N. Aquella consulta que es va fer, i que va ser un èxit de participació malgrat que el constitucional l'havia prohibit. Aquell dia va quedar demostrat per la via dels fets que el constitucional no tenia, ni té, ni tindrà mai més, autoritat a Catalunya.

I aquesta declaració serà un gran pas endavant. I tot seguit, vindrà l'intent, es quedarà en intent, d'investidura d'Artur Mas. La CUP no votarà a favor de Mas com han deixat molt clar. Per tant, serà un intent d'investidura fallit.

Em demano quin a necessitat hi ha de fer un pas important endavant per tot seguit fer un (petit, tampoc dramatitzem) pas enrere.

Ho rumio i només se m'acut que es pretén guanyar temps. Que es pretén arribar a les eleccions del 20D al congrés de diputats per veure què hi ha. Qui surt. Qui es posarà d'interlocutor a l'altre banda. Podria ser.

Però d'altra banda, això tampoc és cap misteri. El 20D el nacionalisme espanyol obtindrà la majoria absoluta llarga al congrés de diputats. O és que algú dubta de la victòria aclaparadora de PPSOEC's? De fet, és molt probable que la victòria del nacionalisme ultra de PP i C's obtingui la majoria absoluta. Això ho sabem aquí, i ho saben allà.

O és que potser es vol afavorir una formació o algun altre? o és un problema que cal interpretar en clau catalana: que els partits que defensen un referèndum pactat amb l'estat vegin com la seva proposta queda definitivament derrotada.

Però tampoc em convenç. A aquestes alçades només poden creure sincerament en un referèndum pactat amb l'estat aquells que també creuen sincerament en els unicorns de colors (o en els superpoders de Merkel i Hollande).

O és que potser es pretén, just el contrari, afavorir la victòria del nacionalisme espanyol més ultramuntà amb la idea de que "com pitjor, millor". És dir, fer que es posi al 120% la màquina de fabricar independentistes.

Però aquesta tampoc me la crec. Mireu: com pitjor, pitjor. Si es vol una separació el més amistosa i civilitzada possible, el que cal és gent amistosa i civilitzada a les dues bandes. Si en comptes de gent civilitzada hi han bàrbars, acabaran fent-se barbaritats.

En fi, doncs, espero que uns i altres sàpiguen què estan fent. Dur la iniciativa i controlar els temps acostuma a portar a la victòria. El tacticisme és útil si respon a una estratègia. EL problema ve quan l'estratègia és el tacticisme.

I l'estratègia, o l'objectiu estratègic primari -després n'hi han més i diferents, fins i tot oposats- és la independència. Em sembla que en això estem tots d'acord, no?

Doncs si tenim clar aquest punt estratègic, només espero que s'adoptin les tàctiques més adequades per assolir-lo. Estic segur que entre tots ho farem ara i bé.

Tinguem confiança.