dilluns, 30 de novembre de 2015

Inés, presidenta?

EL d'ahir va ser un post amb un punt de happyflowerisme. El d'avui serà més brut. Potser més proper a la realitat.

La pregunta és: per què? per què no es posen d'acord JxSí i CUP?

La resposta és, perquè estan negociant.

Negociar, per definició, significa els bàndols que negocien han de cedir en algun punt per a poder arribar a un acord. Ara bé, negociar només és possible quan cada bàndol té la possibilitat de trencar-li les cames (metafòricament, és clar) al bàndol contrari. Aleshores, es negocia quan la possibilitat d'arribar a un acord suposa un guany per a tots dos bàndols o, si més no, és menys dolorós que no arribar a cap acord.

Els capitans de JxSí creuen que poden doblegar a la CUP: tota l'artilleria mediàtica està llançada contra els cupàires. A per ells! Per què no? avui he llegit aquesta opinió que m'ha semblat prou interessant per saber en quin punt de conflicte estem. En resum i reciclant una mica la idea, potser el gruix de la CUP no cedirà però tampoc es necessita doblegar a tota la CUP. N'hi ha prou amb provocar una escissió i que un parell de diputats cupàires, disposats a votar a Mas, passin al grup mixt.

El grau d'hostilitat d'aquest plantejament és brutal: es planteja, directament, la destrucció de l'oponent. On l'oponent és, de forma paradoxal, amb qui pretens arribar a un pacte.

La CUP, per la seva banda, ha tancat files i es disposa a resistir el setge mediàtic i el #pressingCUP. Si els cupàires poden resistir empresonaments i repressió física, el que diguin els mitjans no els ha de fer ni fred ni calor. Potser. Però potser descobreixen que "el carrer", aquest espai ideal on desenvolupen les seves lluites i la seva activitat, també està transitat per un munt de gent que no són gaire de manis, o només de les manis de l'ANC, i només si són aptes pels nens. Gent que sovint senten simpatia per la CUP però que ara no entenen què passa. Aquesta gent exerceixen una pressió molt més gran que la dels mitjans. La CUP patirà, ja està patint, aquest setge emocional.

A mi em sembla que la CUP ha fet aquest càlcul: El sector CDC de JxSí va de ful i no es plantegen arribar a noves eleccions al març perquè saben que, si ho fan, JxSí no repetirà, ERC i CDC aniran per separat i CDC es clavarà una patacada. CDC recularà molt si es repeteixen les eleccions. Amb aquest càlcul, doncs, des del punt de vista de la CUP, resistir és vèncer. No cediran amb la investidura de Mas.

A menys, és clar, que les concessions fossin tantes, tan clares, i amb garanties, que els permetessin justificar el suport a Mas de forma convincent al seu electorat. No perden res de seguir parlant i la CUP diu que ells no s'aixequen de la taula i que estan disposats a seguir "negociant".

Per tant, uns i altres estan "negociant", on negociar de moment significa cedir el mínim i, simultàniament, retorçar-se mútuament els pebrots (disculpin la metàfora). El primer que afluixi, perd. El sector Masista de JxSí, actualment CDC i, amb la boca petita, també ERC (bon gripau s'estan empassant els republicans) aposta que la CUP cedirà. La CUP, en canvi, es disposa a resistir el setge perquè intueix que JxSí va de ful.

Jo no se si JxSí va de ful. EL que sospito és que si es repeteixen les eleccions al març, la majoria independentista d'avui al Parlament es perdrà. La social, espero, no. La de diputats, sí. Les enquestes deien fa uns dies que en cas de repetir-se les eleccions, CDC perdria un bon nombre d'escons, i ERC i la CUP en guanyarien. Es podria reeditar la majoria independentista? i amb quines condicions? Seria possible una majoria alternativa d'esquerres? Però les enquestes també deien que la majoria creia que s'arribaria a un acord. Si, finalment, no es produeix l'acord, la meva opinió personal és que l'efecte serà demolidor. L'independentisme social tindrà un bon motiu per quedar-se a casa, vista la inutilitat, comprovada amb fets, dels seus representants. Jo crec que l'abstenció pujaria molt i la deserció de vots la patiria l'independentisme que hauria perdut el partit per incompareixença. Un espantós ridícul... i, qui sap, si Inés Arrimadas presidenta? Oh my God!

JxSí (i la CUP també?), però, potser està "fent comèdia" tot esperant a veure què passa el 20D. M'explico: el 20D passarà que, guanyi qui guanyi, guanyarà Ciutadans. PP o PSOE, sigui qui sigui, necessitarà els vots d'Albert Rivera per fer govern. Albert Rivera posarà condicions, i les seves condicions inclouran alguna barbaritat amb l'autogovern català. Potser a JxSí (i CUP?) esperen que sigui el nacionalisme espanyol, un cop més, el que vingui al rescat per impulsar el procés, o qui justifiqui una aliança "contra natura". Qui sap. Però no em sembla una bona idea comptar amb que l'adversari (aquest sí que és l'adversari) cometrà errors. En tot cas, també s'havia dit d'obrir una nova tongada de "negociacions" tot just després del 20D.

En fi. "Negociacions". La bàula més dèbil són, ja es va veure el 9N, els polítics. Excés de tacticisme i d'interessos personals i de partit. Vull creure, però, que s'adonaran que si es repeteixen les eleccions, tots perden. Tots perdem.

O potser és incompetència. Hanlon, sempre Hanlon, riu per sota el nas a la darrera fila del teatre.

Publica un comentari a l'entrada