dissabte, 7 de novembre de 2015

Pas a pas

El dilluns que ve passaran coses al Parlament.

Potser la més important serà la declaració conjunta de JxSí i la CUP amb la que es declararà solemnement l'inici del procés per la creació d'un estat català independent. Com han dit alguns, una Declaració d'Independència anticipada.

En aquesta mateixa direcció, es declararà que el Tribunal Constitucional ja no té autoritat a Catalunya.

Us semblarà molt fort, però, en realitat, no és més que el reconeixement institucional del que ja va passar tot just farà un any el mateix dilluns: la consulta del 9N. Aquella consulta que es va fer, i que va ser un èxit de participació malgrat que el constitucional l'havia prohibit. Aquell dia va quedar demostrat per la via dels fets que el constitucional no tenia, ni té, ni tindrà mai més, autoritat a Catalunya.

I aquesta declaració serà un gran pas endavant. I tot seguit, vindrà l'intent, es quedarà en intent, d'investidura d'Artur Mas. La CUP no votarà a favor de Mas com han deixat molt clar. Per tant, serà un intent d'investidura fallit.

Em demano quin a necessitat hi ha de fer un pas important endavant per tot seguit fer un (petit, tampoc dramatitzem) pas enrere.

Ho rumio i només se m'acut que es pretén guanyar temps. Que es pretén arribar a les eleccions del 20D al congrés de diputats per veure què hi ha. Qui surt. Qui es posarà d'interlocutor a l'altre banda. Podria ser.

Però d'altra banda, això tampoc és cap misteri. El 20D el nacionalisme espanyol obtindrà la majoria absoluta llarga al congrés de diputats. O és que algú dubta de la victòria aclaparadora de PPSOEC's? De fet, és molt probable que la victòria del nacionalisme ultra de PP i C's obtingui la majoria absoluta. Això ho sabem aquí, i ho saben allà.

O és que potser es vol afavorir una formació o algun altre? o és un problema que cal interpretar en clau catalana: que els partits que defensen un referèndum pactat amb l'estat vegin com la seva proposta queda definitivament derrotada.

Però tampoc em convenç. A aquestes alçades només poden creure sincerament en un referèndum pactat amb l'estat aquells que també creuen sincerament en els unicorns de colors (o en els superpoders de Merkel i Hollande).

O és que potser es pretén, just el contrari, afavorir la victòria del nacionalisme espanyol més ultramuntà amb la idea de que "com pitjor, millor". És dir, fer que es posi al 120% la màquina de fabricar independentistes.

Però aquesta tampoc me la crec. Mireu: com pitjor, pitjor. Si es vol una separació el més amistosa i civilitzada possible, el que cal és gent amistosa i civilitzada a les dues bandes. Si en comptes de gent civilitzada hi han bàrbars, acabaran fent-se barbaritats.

En fi, doncs, espero que uns i altres sàpiguen què estan fent. Dur la iniciativa i controlar els temps acostuma a portar a la victòria. El tacticisme és útil si respon a una estratègia. EL problema ve quan l'estratègia és el tacticisme.

I l'estratègia, o l'objectiu estratègic primari -després n'hi han més i diferents, fins i tot oposats- és la independència. Em sembla que en això estem tots d'acord, no?

Doncs si tenim clar aquest punt estratègic, només espero que s'adoptin les tàctiques més adequades per assolir-lo. Estic segur que entre tots ho farem ara i bé.

Tinguem confiança.
Publica un comentari a l'entrada