diumenge, 29 de novembre de 2015

#RespecteCUP

Avui la CUP està decidint en reunió de treball com afrontar els resultats del passat 27S.

Aquests dos mesos des de les votacions plebiscitàries han posat una pressió immensa sobre la coalició anti-capitalista (o post-capitalista, com algun dels seus portantveus ha dit amb encert). El #PressingCUP ha estat alguna cosa més que un hashtag. Se'ls ha dit de tots els colors als cupaires.

Jo crec que la CUP té tot el dret del món a no votar la investidura de Mas. No tinc tan clar que no permetre la investidura de Mas sigui el més adequat al moment, però, en tot cas, el dret a no fer-lo president el tenen.

Perquè la figura del President no és, en cap cas, decorativa. EL govern de la Generalitat no és especialment presidencialista però, tanmateix, el President té uns poders específics i propis. Entre ells, ni més ni menys que el de convocar eleccions i el de signar les lleis. Acaba tenint la responsabilitat última de les lleis i, sobretot, la possibilitat de controlar els temps d'aplicació.

La CUP no se'n refia. I fan bé. Mas és una animal polític. Una bestia. De llarg el polític en actiu amb més preparació, habilitat, astúcia i intel·ligència de l'estat. No estic parlant de polítiques, estic parlant d'habilitats. Mas és un polític de primer nivell.

Per això preocupa tant. Mas defensa uns plantejaments coneguts públicament. Aquests són, però, els que menys haurien de preocupar. Els que , en canvi, sí que haurien de posar a tothom en alerta són els que no són coneguts. Quina és l'agenda oculta de Mas? Per què és tan important que Mas sigui el President i no ningú altre?

Ja passava abans del 27S i encara es manté: Mas és l'únic dels candidats que ha mostrat obertament el seu interès en ser President de la Generalitat. Mas té aquesta ambició. La resta de candidats, en canvi, han dit que a ells no els motiva la Presidència, si no que els motiva la consecució dels objectius polítics. És molt curiós.

Mas, en canvi, considera obtenir la Presidència com un dels objectius polítics, i personals, irrenunciables. De fet, té raó. EL President no és una figura decorativa per a res. És la figura amb més poder del tauler. La peça clau.

I la CUP fa bé d'estar preocupada. Perquè permetre, o no, que la peça clau sigui una o una altre pot tenir, o no, molta influència en el disseny del nou estat. No és una decisió fàcil. I és una decisió a prendre a l'ull de l'huracà estant. Aquests dos mesos passats des del 27S han posat pressió a la CUP. Tothom mira la CUP i opina i diu, de forma més o menys irada, què han de fer o deixar de fer els cupaires.

Potser faríem bé, però, de rumiar tots plegats com hem arribat a aquest punt. Què volem fer. Per a què estem fent això. Què estem disposats a perdre i què volem guanyar.

Entenc que els diferents actors tenen dret a tractar d'influir en la decisió de la CUP i d'aquí el #PressingCUP. La CUP ha d'assumir, doncs, aquesta pressió.

Només demano, però, que sigui quina sigui la decisió que prengui, que em semblarà encertada, o no, se'ls respecti. Des de totes dues direccions. No seran traïdors a Catalunya si es mantenen ferms en el rebuig a Mas, ni traïdors a la classe treballadora si, en canvi, permeten la seva investidura. Segur que sigui quina sigui la seva decisió, que em semblarà encertada o no i això es podrà discutir, serà, en tot cas, una decisió presa amb honestedat i tenint en compte tant l'eix social com el nacional. Jo demano, doncs, #RespecteCUP.

Respecte, doncs, per la CUP. Per a fer un nou país ens necessitem totes i tots. I, mireu, us diré també que, malgrat el tràngol que estan passant i el pressing que s'exerceix sobre ells, els envejo. Envejo la seva honestedat i l'esforç per explicar-se i ser coherents. Justament per aquestes virtuts tenen ara aquesta responsabilitat (i pateixen aquesta pressió).

I envejo, i confio, també, en la seva imaginació. En aquest atzucac en que ens trobem, quan sembla que no hi han sortides caldrà inventar-se un camí per seguir.

Jo confio en que sabran, sabrem entre totes i tots, trobar-lo.

Publica un comentari a l'entrada