divendres, 27 d’abril de 2012

Video-Carta oberta al President Mas, per l'editora de Cafeambllet

Marta Sibina i Camps, infermera i editora de la revista Cafeambllet, li fa unes preguntes al President Mas. Preguntes referents a com, en què, qui gasta els diners públics, en concret els destinats a la Corporació de Salut Maresme i La Selva.

Preguntes similars les podríem fer dina a l'últim cèntim del pressupost.

És molt indignant veure com a la Laura Gómez de la CGT la tanquen en presó "preventiva" sense fiança ni judici  i, en canvi, els Millets i els Matas i financers, empresaris i polítics condemnats  a anys de presó per casos de corrupció demostrats, que han suposat la malversació o el robatori de milions i milions de  diners públics, es passegen lliurement pel carrer.

A qui denuncia, protesta i lluita contra el saqueig se'l reprimeix. En canvi, els lladres tenen premi.  Per ara.

Això no serà així sempre. La ràbia creix.

Vet aquí la vídeo-carta:




i la segona part:


I si en voleu saber més sobre que fan amb els diners públics els gestors de la sanitat catalana, mireu aquesta pàgina de Cafeambllet. Demolidor.

dimecres, 25 d’abril de 2012

Comunicats de rebuig a la detenció de Laura Gómez - CGT Catalunya

El mateix dia de l'estrena de "la llista de Puig" (web que, per cert, vulnera la llei de protecció de dades), la Secretària d'Organització de la Federació Local de Barcelona ha estat detinguda el matí del 24/04 pels mossos d'esquadra, sembla ser que per la performance a cara descoberta que es va fer el dia de la vaga general a les portes de la Borsa de Barcelona.

Detinguda Laura Gómez per "violenta"? Au, va! Més avia hem de parlar de caps de turc i repressió.

Em solidaritzo amb la Laura Gómez i en demano el seu alliberament  immediat, així com l'alliberament de la resta de detinguts d'aquell dia.

A continuació, els comunicats del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT de Catalunya i el de la Federació Local de  Barcelona:



Comunicat de rebuig a la detenció de Laura Gómez

El SP del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya expressa la seva solidaritat i suport a la companya Laura Gómez (Secretaria d’Organització de la Federació Local de Barcelona de la CGT) davant de l’arbitrària detenció, a totes llums injustificada.

La reforma laboral motiu de la protesta de la vaga del 29-M està demostrant dia a dia el que qui en aquests moments està manant només vol: Defensar als qui mes tenen i treure drets als únics que fem que això pugui ser un lloc on viure en dignitat i llibertat .

No és estrany que a pocs dies de la cimera del Banc Central Europeu, a celebrar a Barcelona, s’accentuï la repressió preventiva sobre els sindicats i moviments alternatius, i que es produeixi la detenció de la nostra companya, és una mostra.

Els fets que l’imputen de crema brossa davant de la seu de la Borsa a Barcelona, en un acte carregat de simbolisme, ens porta a considerar que els interessa molt més defendre a qui te diners i poder, que a qui defensa l’únic que té: la força i el valor del seu treball, per poder gaudir i viure, cada cop mes dignament.

Us animem a participar en les convocatòries que, des de la Federació Local de Barcelona de la CGT s’estan fent per donar-li suport, avui mateix hi ha convocada una concentració des de les 17 hores a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Les Corts i demà dimecres 25 a les 8.30h. del matí a la Ciutat de la Justícia banda Gran Via.

Exigim la posada en llibertat immediata, de la nostra companya Laura i de tots i totes qui estan encara retinguts o detinguts pels fets del 29-M . Barcelona a 24 d’abril del 2012

Secretariat Permanent - Comitè Confederal.

CGT de Catalunya.



Comunicat de CGT-Barcelona davant la detenció de la Secretària d'Organització de la Federació Local

La Laura Gomez Secretaria de Organització de la Federació Local de Barcelona ha estat detinguda aquest matí pels mossos d’esquadra.

La CGT de Catalunya rebutja enèrgicament la detenció de destacats militants de la nostra Organització.
Adjuntem comunicat de premsa de la Federació Local de Barcelona de la CGT:


COMUNICAT DAVANT LA DETENCIÓ DE LA SECRETÀRIA D’ORGANITZACIÓ DE CGT-BARCELONA


Continua la repressió després de la vaga general.


En el matí d’avui i quan es dirigiria al seu treball, els Mossos d’esquadra han detingut a la Secretària d’Organització de CGT-Barcelona, Laura Gómez i l’han traslladat a la Comissaria dels Corts. L’acusació dels Mossos d’esquadra és d’incendi i danys en la Borsa de Barcelona. Altres coses que se li imputen no tenen cap fonament i són un intent de crear una imatge de persona violenta.

La Laura ni tan sols té antecedents penals, i tot el que nomena la policia han estat accions pacífiques durant la lluita pel patrimoni sindical a Barcelona. La veritat i sense exagerar és que ja després de la vaga general vam dir literalment que “era cert que afiliats de la CGT van cremar quatre papers dintre d’una caixa davant de la Borsa de Barcelona, i es van llançar uns quants ous, actes totalment simbòlics i a la vista de tots. Això mateix devien pensar els mossos de paisà que estaven entre nosaltres ja que ni tan sols van procedir a identificar a ningú. No és cert que va ser el primer foc, a Mercabarna, a Zona Franca, etc, durant tota la nit va haver-hi diversos focs, encesos la majoria d’ells per piquets d’altres sindicats”.

Quina casualitat que aquesta detenció es produeixi el mateix dia que es presenta la famosa web per a penjar les fotos dels “violents”. Quina casualitat que no es pari d’apuntar a la CGT per part dels diferents estaments estatals, tant la Generalitat, com l’Ajuntament de Barcelona que no han parat de carregar les tintes contra la CGT.

Sabem que no som del seu grat i tampoc ho pretenem, però no anem a demanar perdó per seguir creixent. Sabem que es vol exemplificar contra persones i organitzacions que no riem les gràcies del sistema, però d’aquí que se’ns persegueixi i s’acorrali als nostres militants hi ha una gran distància.

L’abús d’autoritat amb que amb freqüència cau el poder contra els quepensem diferent és una cosa al que se’ns té acostumats encara que es té molta cura en ocultar-lo.

CGT considerem que s’ha pretès amagar el nombre cada vegada major de persones que assisteix a actes d’organitzacions que al poder no li són del seu grat. No els agrada que cada vegada siguem més, contra la negociació de la reforma laboral i contra el pacte social i no per la seva negociació. Els minvaments en les condicions laborals i socials, l’augment de la injustícia, les enormes diferències entre pobres i rics, sens dubte duran a una major conflictivitat i els polítics estan buscant excuses per a endurir el codi penal.

Resulta lamentable veure com li donen diners públics als bancs, anuncien una “amnistia fiscal” de facto per als grans defraudadors, s’és permissiu amb l’entramat que permet les evasions fiscals mitjançant enginyeria i burocràcia econòmica, fomenten les SICAV on els que tenen més no paguen res i no obstant això es prepara el terreny per a criminalitzar a qualsevol que discrepi.

Concentració dimarts 24 d’abril a les 17 hores en la comissaria dels mossos d’esquadra de Les Corts.

Concentració dimecres 25 a les 8’30 hores del matí en la Ciutat de la Justícia, costat Gran Via.

Carlos Navarro, Relació amb els Mitjans de Comunicació de CGT- Barcelona

dilluns, 23 d’abril de 2012

Feliç Sant Jordi! (2012)



Feliç Sant Jordi!

Enguany, enllaço una web on es poden descarregar llibres electrònics en format epub.

http://epubgratis.me

Els llibres són tots en castellà. No hi ha manera fàcil de trobar llibres electrònics en català (encara sort del Projecte Gutenberg, i de la mula, que no del ruc).

Això de no poder trobar fàcilment llibres en català sens dubte es deu considerar un èxit de les editorials.
Se'n deuen sentir molt satisfetes. Segurament molts autors també estan molt satisfets que els llibres electrònics en català només es puguin obtenir pagant.

Sens dubte, un gran èxit.

Només que sospito que el fet que la literatura catalana hagi esdevingut un article de luxe li fa un flac favor a la cultura catalana. Potser és que la Cultura Catalana és una cosa tan fina que només es per a consum de les elits. Potser Cultura Catalana Popular és un oximoron?

Ens estimem tant la nostra cultura que evitarem que es popularitzi massa. No fos cas que s'embrutés. Ben pensat.

Mentrestant, la literatura en castellà ja ha colonitzat el món dels ebooks.

Amb llibres de pagament, segur que sí. Però també amb llibres, molts i molts llibres, "pirates".

Pirates, sí. Però és aquest enorme volum de llibres pirata el que està impulsant la comercialització d'ebooks i està ampliant la base de possibles compradors de llibres electrònics.

Aquí, en canvi, es "protegeix" la indústria editorial en català i es tanquen webs que difonen e-llibres (edicions pirata, d'acord) en català.  Recordeu aquest domini  http://llibresencatala.blogspot.com/?

 Em sembla que algú està confonent protegir la cultura en català amb protegir la indústria editorial en català. O més ben dit, amb protegir els beneficis empresarials d'uns quants editors molt concrets amb noms i cognoms. I afegiria: només estan protegint els beneficis a curt termini.

No ho se. Potser pretenen aprofitar que aquest país és bilingüe i que l'empenta del castellà portarà la literatura en català a remolc en el món de l'ebook. Tot podria ser. Però si és així, per mi hi ha una contradicció en voler convertir en article de luxe allò que només és, pel mateix venedor, un article de segona.

La catalana no és una llengua de segona. Ni un producte de luxe. És  només la bella, a vegades bruta, a vegades aspre, sempre dolça, llengua del meu poble.

I els pirates sempre han estat uns romàntics.

Feliç Sant Jordi.

diumenge, 22 d’abril de 2012

30 minuts - Situació límit

Duríssim reportatge del 30 minuts. Però cal veure'l. Son vàries histories. Però la història de la Jennifer i la seva filla Carla et posa un nus a la gola. No tinc paraules.


Dia de la Terra

Avui és el "Dia de la Terra".

El dia de la Terra pretén ser un esdeveniment informatiu, educatiu i de conscienciació ecològica.

A casa nostra, tot un seguit de grups i col·lectius (http://www.diadelaterra.org/) s'uneixen per a celebrar aquest esdeveniment i, per exemple, aquest cap de setmana s'ha fet la "Fira per la Terra" al Parc de la Ciutadella, amb activitats diverses.

Una de les activitats que es fan arreu del món és avaluar l'estat de "salut" del planeta, la contaminació, o el  consum de recursos. Sobre aquest últim, el consum de recursos, resulta que justament avui, i segons càlculs del New Economics Foundation, Espanya ha entrat en Deute Ecològic.

Què és el Deute Ecològic?

http://www.noetmengiselmon.org ens ho expliquen:

"El deute ecològic és el deute contret pels països industrialitzats amb la resta a causa de l’espoli històric i present dels recursos naturals, els impactes ambientals exportats i la lliure utilització de l’espai ambiental global per a dipositar-hi residus. Els elements que el formen són:


El Deute de Carboni
Part del Deute Ecològic que el Nord deu al Sud degut a l’excés d’emissions de gasos que augmenten l’efecte hivernacle, tot provocant el canvi climàtic, com ara el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4), o l’òxid nitrós (N2O). En particular és deguda al sobre ús que els països industrialitzats fan de la capacitat natural de l’atmosfera d’absorbir aquests gasos.


La Biopirateria
La biopirateria són tots aquells processos d’extracció que s’han portat a terme, i que encara avui es porten a terme, per part de les empreses del Nord, dels coneixements i les espècies originàries de les zones habitades per pobladors del Sud, sense l’aprovació i negociació amb les comunitats involucrades, propietàries legítimes d’aquesta informació, i que condueixen al monopoli sobre la propietat intel·lectual.


Els passius ambientals
El passiu ambiental és el conjunt dels danys ambientals produïts per una empresa, a la seva activitat normal o en cas d’accident. Tot sovint empreses transnacionals actuen sobre països menys industrialitzats (però rics en recursos naturals) i no es fan càrrec dels danys ambientals produïts. Adquereixen per tant un Deute Ecològic, que no és reconegut, envers les comunitats que habiten les àrees afectades.


L’exportació de residus
Els residus perillosos, si es deixen al lliure arbitri de les forces de mercat, segueixen, inevitablement, el camí que els proporcioni menor resistència, el que va dels països més industrialitzats als països més empobrits. Això és degut al fet que aquests darrers països són els que disposen de menys informació sobre les conseqüències nocives que tenen alguns d’aquests residus. Els productors dels residus tòxics transportats són, al mateix temps, els que tenen capacitat per establir les normes d’aquest transport. Ell són, per tant, els que han d’assumir la responsabilitat dels efectes ambientals i de salut que aquests residus produeixen. Fins al moment però, s’han aprofitat de manera contínua del seu poder i no han assumit cap responsabilitat. D’aquesta manera es pot dir que, amb el pas del temps, han anat adquirint un deute ecològic envers el països menys industrialitzats."

Per entendre'ns. Si aquest país fos  una illa incomunicada, a dia d'avui ens hauríem polit totes les reserves d'aliments, aigua, materials, energia... que la nostra illa hauria estat capaç de produir per a tot l'any. En una illa incomunicada això significaria l'extinció per inanició.

Per sort, aquesta no és una illa incomunicada  i el truc és que quan ja no queda res més per menjar en aquesta illa, te'n vas a la del costat, que no han consumit encara la producció de l'any i et menges el que hi ha allà.

El problema sorgeix quan no és només la població d'una illa la que ha esgotat tots els recursos disponibles, si no que són les poblacions de moltes illes les que els han esgotat. El problema gros de debò és quan les illes que tenen recursos "excedentaris" comencen a esgotar-se. El problema és quan la població de les illes amb recursos "excedentaris" es veu privada d'aquests recursos per a satisfer  la golafreria de les poblacions de les illes malbaratadores. O quan la golafreria dels malbaratadors acaba desertitzant i contaminant les illes "excedentàries".

I he posat "excedentaris" entre cometes perquè, en realitat, no hi ha excedents en un equilibri ecològic. Poden haver-hi fluctuacions, pot haver-hi capacitat de càrrega, pot haver-hi sostenibilitat, però a la Terra no hi sobra res. No hi han excedents. Hi han equilibris i oscil·lacions al voltant dels punts d'equilibri. I també hi han equilibris que es trenquen i, amb sort, poden canviar fins trobar nous punts d'equilibri, o pot no haver-hi sort i els ecosistemes moren.

I ara mateix, és com si "Espanya" hagués esgotat els recursos de la seva "illa", hagués passat a depredar recursos d'altres llocs.

Depredar? El que és més interessant del "Deute Ecològic" és, justament,  el plantejament de "deute".

I és que en els processos històrics d'industrialització mai s'ha tingut en compte la despesa ecològica. S'ha obert mines, pedreres, s'han contaminat rius i mars, s'han enverinat terres i l'aire ha esdevingut verinós. Tot això s'ha fet sense cost. O millor dit, socialitzant el cost. Uns pocs se'n beneficien. Tots respirem aire brut. Tots mengem peixos que cada cop tenen més metalls pesats. Tots rebem les radiacions de Txernòbil i Fukushima... per dir-ne només algunes.

Ens sona, oi? socialització de les despeses i les pèrdues. Privatització dels beneficis. Es el mateix que està passant amb la crisi financera: entre tots paguem els deutes dels bancs. Els beneficis se'ls queden ells.

Ens diran que cal rescatar els bancs. Però també hi ha, i són molts, que pensen que qui té deutes els ha de pagar i que si un banc ha de tancar per haver venut hipoteques i haver fet préstecs impossibles. Això és el que cal fer.

Ens diran que cal rescatar els bancs, que si no l'economia se n'anirà a fer punyetes (encara més?) i socialitzen les pèrdues. Malgrat això, ningú no pot assegurar que no acabi fent falta acceptar que part del deute no es podrà tornar mai i que hi hauran pèrdues.

Però, el cas, és que passi el que passi, l'economia només és la xocolata del lloro.

Perquè el problema de debò és qui tornarà, i com, el deute ecològic. El problema no és si l'economia de la UE se'n pot anar a pastar fang. El problema és què passarà quan el petroli barat s'hagi acabat, quan l'aigua potable de regions importants estigui contaminada, o salinitzada per l'increment del nivell del mar degut al canvi climàtic. O quan les espècies de cereals transgèniques invasores malbaratin terres fèrtils i biodiversitat. El problema és quan els deserts avancen i tenim que molts immigrants que arriben a casa nostra són, de fet, refugiats climàtics.

Els homes i dones que dominen el món estan provant de "rescatar" bancs... Qui rescatarà la Terra?

dissabte, 14 d’abril de 2012

Sala i Martín al "Divendres" del 12/04/2012

Demolidor el Xavier Sala i Martín, el passat dijous 12/04/2012 al programa "Divendres" de TV3.



Crec que el programa del passat 12/04 va ser d'allò més interessant. Com feia temps. Imprescindible.

M'hauria agradat molt poder preguntar-li coses al XSM. Per exemple:

1. No entenc això del "contagi". Em fa l'efecte que parlar de "contagis" és una simplificació excessiva i, a més, no respon a la veritat. L'economia d'Espanya i de Catalunya no s'està anant a fer punyetes per cap "contagi" de l'economia grega. No. Se'n va a fer punyetes per mèrits propis. De fet, com diu el mateix XSM, aquests del PP (Rajoy) estan repetint els mateixos errors que els d'abans del PSOE (Zapatero) que, al seu cop, van repetir els mateixos errors que els d'abans del PP (Aznar), que van repetir errors dels d'abans del PSOE (Felipe González)...  Potser el cas grec accelera les coses, però el problema de fons són les dècades i dècades d'una determinada forma de fer les coses. L'estúpid "Spain is different".

2. Això de la devaluació fiscal em sembla molt interessant, però al baixar l'IRPF i pujar l'IVA com queda la Seguretat Social? Vull dir, els diners de l'IVA compensarien el forat  a la Seguretat Social?

Per complementar el que diu el Sala i Martín sobre la prima de risc, crec que val la pena llegir aquests dos articles de gurusblog.com:

"Os damos la respuesta al repentino ataque de los mercados a España" i "La banca española, el único comprador de deuda pública de nuestro país"

En resum, diuen que "l'atac" no s'ha disparat per la presentació dels pressupostos del PP que han deixat insatisfets als "mercats", com pel fet que el deute públic espanyol només l'estan comprant bancs espanyols, i que aquestes compres les estaven fent amb crèdits del BCE, i que aquests crèdits s'han acabat. Això també ho explica el XSM, però sembla que ell opina que pesa més el pressupost.

O sigui, que "l'atac" no ho és sinó  que, més aviat, és el BCE que ha deixat de fer bitllets per als bancs espanyols i aquests, ja no poden prestar a l'estat. La resta de bancs europeus no se'n refien un pel que l'estat espanyol torni els deutes i des de fa temps que no presten a l'estat, o si presten ho fan a un interès més alt.  I encara més alt pels pressupostos presentats, que en comptes d'aportar confiança, el que fan és generar més desconfiança en la capacitat de l'estat de tornar els calers.

Doncs això, vídeo recomanat. Clar i català... i  angoixant.

dijous, 12 d’abril de 2012

Lagarde i Jorge

Ara resulta que el ministre de l'interior Jorge Fernández Díaz, germà de l'Albertito (el que diuen que li ha posat un piset a una amigueta) , està preparant una llei amb la que es criminalitzarà gairebé tot el que sigui protestar. En particular "fer convocatòries de concentracions violentes per Internet". Déu n'hi do. Es comença amb la llei SOPA, es continua censurant blocs... Després vindran les desaparicions enmig de la nit?

Jo em demano què deu ser una concentració violenta per al Jorge. Ara mateix, no recordo haver vist mai, ni pel carrer, ni per Internet, "convocatòries de concentracions violentes" . Com es deu fer una convocatòria per a una concentració violenta?  "Ei! Veniu amb pals i còctels Molotov! ens petarem els contenidors del Passeig de Gràcia!". A mi no em sona haver llegit mai res de semblant, la veritat.

Potser el truc és que la "convocatòria de concentració violenta" serà qualsevol cosa que se li passi pel cap al xèrif del regne. Així, una convocatòria de paraplègics que protestin per les retallades en la sanitat pública pot esdevenir una concentració violenta. En definitiva, qui pot assegurar que en la seva bogeria anti-sistema no estiguin preparant un atemptat amb una cadira de rodes bomba?

Amb la nova llei, quan la Brimo intentés dissoldre la concentració de paraplègics i aquests, simplement, optessin per no moure les cadires, aquesta resistència passiva els convertiria, de forma immediata, en perillosos terroristes.

És això, no?  es tracta de poder donar "cobertura legal" a qualsevol acció de repressió "preventiva" que se li passi pel cap al xèrif. Si algú convoca, per exemple, una manifestació per a protestar pels desnonaments ara, legalment, ja es podrà enviar als Mossos a que l'estomaquin preventivament.
 
I és que, no ens enganyem, per al xèrif tots som sospitosos fins que no es demostri el contrari. Més val prevenir que curar. Un atac preventiu a temps i tot solucionat. Mala sort per als... com li deien? ah, sí danys col·laterals... Ja sabeu,  els civils víctimes de les "bombes intel·ligents" en atacs preventius dels "aliats" arreu del món.

Som sospitosos, no ho dubteu. I terroristes potencials. Avui els aturats són un perill per al sistema. I els jubilats, com diu la Lagarde, i els treballadors.. tots els que ens oposem a les retallades som terroristes potencials. Estem sota sospita.

La Lagarde no. L'FMI, tampoc. Fixa't tu quina cosa: no fa ni un any que PP i PSOE van fer una reforma exprés de la constitució que garanteix que abans es pagaren els deutes amb els creditors estrangers que les pensions dels jubilats. El PP i el PSOE. El PPSOE juga al mateix equip que la Lagarde.

I és que l'FMI i la Lagarde -i el PPSOE- són els bons. I nosaltres els dolents. Els terroristes.

La Lagarde és dels bons i els bons diuen que "una longevitat inesperada més enllà del que recullen les previsions constitueix "un risc financer". 

Fot-li! Saps que? que et moris tu, bruixa! Risc financer diu, la molt mala puta! Peteu vosaltres, caterva de psicòpates! Aneu-vos a la merda tots i deixeu el món en pau!

Ep, espera! que amb això que dic potser ara em vindran els mossos! Apologia de la violència! Terrorista!

Terrorista? Psicòpates! Els terroristes són ells. Que ningú no s'enganyi: els més violents de tots. El múscul i la força el posen les seves forces armades. Exercits professionals quan van a saquejar països; Policies, molt ben pagats, quan cal reprimir als propis ciutadans; però els autors intel·lectuals de les massacres. Les X de les trames, són ells. Gent com la Lagarde, o el Jorge, o el Felipe, o el Mariano, o el José María... La cosa està tan ben muntada que ens fan pagar les armes amb les que ens reprimeixen. I encara ens diuen que és el que democràticament hem triat.

Doncs mirin, no. No és això, ni per casualitat, el que jo i la majoria hem triat.

Menteixen,  ens amenacen i ens roben. Son part del problema. No de la solució.

I la seva violència els petarà a la cara.

diumenge, 8 d’abril de 2012

Vídeo recomanat: "El després de la crisi"

El passat dimarts 3 d'abril van emetre pel 60 minuts de TV3 un documental molt interessant: "el després de la crisi".

Es tracta d'un reportatge que parteix d'una reunió multidisciplinar de diferents personatges, científics, filòsofs, sociòlegs en la que van tractar d'analitzar els canvis que està produint la crisi en el món. Com la gent està reaccionant a la crisi i quina és la resposta que n'estan donant. En definitiva, quin pot ser l'escenari l'endemà de la crisi.

Crec que és un vídeo que ens pot fer rumiar. Per mi, és clau la reflexió final que fa Manuel Castells.

Vet aquí l'enllaç al video: http://www.tv3.cat/videos/4024970/El-despres-de-la-crisi

Atenció. Segons posa la pàgina de TV3, "El període de temps de distribució d'aquest vídeo és limitat. Podràs veure'l a tv3.cat fins al 10/04/2012 a les 23.31".

També, si no arribeu a temps de veure el video, podeu fer un cop d'ull al blog del 60 minuts. Ara mateix la informació és escassa, però potser més endavant hi haurà debat: http://blogs.tv3.cat/60minuts.php?itemid=45192.

A Vimeo també es pot veure, i el deixen encastar a la pàgina web. A veure quant dura.



El després de la crisi from ravevolution on Vimeo.


Al YouTube el podeu veure en la versió original, per si voleu practicar idiomes ;-)

(Al Castells se l'entén de conya).

divendres, 6 d’abril de 2012

Llibre llegit: "La Rebel·lió d'Atlas"

Tot just acabo de llegir la darrera pàgina d'una edició electrònica  en castellà d'"Atlas Shrugged". Literalment es traduiria per "Atlas s'arronsà d'espatlles"  tot i que, segurament i tenint en compte la traducció del títol al castellà, una possible edició en català faria servir "La rebel·lió d'Atlas".




Atlas Shrugged és la novel·la més important de l'escriptora, guionista de cine i filòsofa nord-americana d'orígen rus,  Ayn Rand.

Formalment la novel·la és una obra mastodòntica, més de 1000 pàgines, dividides en tres parts de 10 capítols cadascuna.

Hi ha una pel·lícula de la primera part. Sembla que enguany s'enceta el rodatge de la segona part del llibre, i que està previst que arribi als cinemes a la tardor. No hi ha data per a la tercera part.

La protagonista de la novel·la és Dagny Taggart, la Vice-Presidenta d'Operacions de la companyia de ferrocarrils Taggart Transcontinental. L'acció s'esdevé en uns Estats Units on la intervenció de l'estat en els afers i el comerç privats és cada cop més gran. En aquest ambient d'opressió creixent, grans industrials, enginyers, metges, artistes, jutges... van desapareixent sense deixar cap mena de rastre. El forat que deixen a la societat no és ocupat per ningú i es va produint una degradació constant dels mitjans de producció i de l'economia que aboquen a una crisi sense precedents i a un control cada cop més opressiu i dictatorial per part de  l'estat. Tot en nom del "bé comú".

Però tots aquests desapareguts han anat a algun lloc. Els desapareguts s'han unit a John Galt (el prototipus d'home lliure, segons Ayn Rand), en una arcàdia amagada entre les muntanyes, l'Atlàntida, on viuen fent servir el lliure comerç com a forma habitual d'intercanvi just i sota un principi "Juro per la meva vida i pel meu amor a la vida, que mai viuré per ningú ni demanaré a ningú que visqui per mi". Tot es objecte de canvi. Es reconeix el valor dels productes fruit del treball  i lliurement s'intercanvia valor per valor.

Dagny i John Galt mantindran una relació. Al llarg de la novel·la també veurem altres relacions de Dagny. És molt interessant veure en què consisteix l'amor, i el sexe, randià: Jo seré un malalt, però en alguna escena m'ha semblat veure indicis de sado-massoquisme.

Els nous atlants romanen allà, a l'espera de tornar al món quan es produeixi la caiguda del sistema provocada per les seves contradiccions internes (i per accions dels atlants que aprofundeixen en aquestes contradiccions). No cal dir que, finalment, el sistema cau i la novel·la acaba tot just quan els atlants es proposen tornar.

O sigui, és una molt peculiar novel·la de ciència ficció, una distopia, posada al servei d'explicar la filosofia randiana.

Fa més de cinquanta anys, 1957, de la publicació d'Atlas Shrugged. En aquell moment, el món estava dividit per un teló d'acer. La mateixa Rand havia marxat de la URSS. No es parlava de peak-oil, ni d'esgotament de recursos, ni de canvi climàtic. Avui, mig segle després, la ciència ha avençat en molts camps. En particular la neurociència i la descripció del cervell humà, de com pensa i com sent l'home. Fa molt de l'abandonament del patró or... Personalment, crec que avui aquestes qüestions haurien de ser tingudes en compte en una re-escriptura d'Atlas Shrugged.

Crec, però, que els principis morals exposats per Rand:  racionalisme, individualisme, egoisme... així com el plantejament econòmic del "laissaiz faire" seguirien sent els mateixos.

És curiós, per cert, com al llarg de la novel·la es fa referència sovint a la moral i no a l'ètica. No crec que sigui per casualitat. Per mi, la moral té una connotació religiosa o, si es vol, d'autoritat. L'ètica, en canvi, la té de racionalitat. Es parla de la "moral" capitalista de Rand, no de l'"ètica" capitalista.

No cal dir que amb aquests principis Ayn Rand es considerada la musa del liberalisme (l'aznariana fundació FAES així ho diu). Ayn Rand és la munició ideològica que li mancava a la dreta liberal.

Ara bé, només cal observar els governs "liberals" d'arreu del món i ens adonarem que potser diuen una cosa, però en practiquen una altre. De fet, aquest governs liberals estan comportant-se exactament com el govern que descriu Rand a la seva novel·la.

La destrucció del sistema que descriu Rand presenta alguns paralel·lismes més que notables amb la crisi que s'està vivint avui.

Potser és això el més interessant d'una lectura actual d'Atlas Shrugged. Se'ns diu que aquest és el món més lliure de tots. Que mai hi ha hagut tanta llibertat com avui. Però mai com avui hi han hagut tantes regulacions, normes i lleis; i capes i capes d'administracions disposades a sancionar, multar i intervenir. Mai com, avui la vida  de les persones ha estat tant regulada.

El model de Rand és ben senzill: estats reduïts a la funció de mantenir l'ordre públic (policia), a la defensa contra l'enemic exterior (exercit) i a l'administració de justícia. Per a la resta "laissez faire, laissez passer". Impostos mínims. Cap servei públic. Cap sistema de seguretat social pública (ni atur, ni pensions de jubilació). Cap regulació de preus. Mercat "lliure" de tot. De treball també, per descomptat. Tot a la iniciativa privada.

Ens sona quest discurs, oi? també ens sona que grinyola, i molt. És una utopia. Una utopia de dretes, si voleu.

Potser el més perillós de la "moral" randiana és que, al meu parer,  molt senzillament es pot arribar a fer servir per justificar amb ella una divisió de la societat entre homes "superiors" i "inferiors". De fet, la novel·la ens parla d'uns "homes de l'esperit" que, en retirar-se, provoquen la caiguda dels homes vulgars en mans dels "saquejadors" i  la caiguda inevitable del sistema. Aquesta idea de superioritat està en la base dels fets més tràgics del passat segle XX.  

I també em demano que diria la senyora Rand si avui veiés com alguns "liberals" prenen d'excusa la seva "moral" per a esdevenir, exactament, els saquejadors que descriu a Atlas Shrugged.

Crec que aquest llibre, o millor dit, la filosofia que presenta, ha patit el pas del temps. Tanmateix, crec que és un llibre extraordinàriament interessant. A mi m'ha tingut enganxat gairebé des del principi i alguns passatges són memorables, com aquest "Discurs del Diner", per Francisco D'Anconia, un altre dels personatges de la novel·la.

Si teniu temps, crec que paga la pena llegir Atlas Shrugged. Un discurs poderós que, des de potser no tanta discrepància, segurament ens farà pensar.