dissabte, 27 d’abril de 2013

Atur

Cadascú sabrà què vol dir crisi per a ell i els seus. A l'estat espanyol, crisi, per a més de sis milions de persones, és sinònim d'atur.

Cada aturat sap què vol dir per ell aquesta situació, amb quines forces s'hi enfronta, amb quins recursos, amb quines esperances i amb quines pors. Les situacions personals són diverses.

Després d'anys de crisi, però, les paraules s'acaben. Si en algun moment es va presentar l'atur  com "un drama" o, més fort, com "una tragèdia", avui, en canvi, amb sis milions d'aturats a tot l'estat, la lectura ha de ser crua. La "tragèdia", en qüestió ja no és la història d'un familiar, o d'un conegut. Avui és la història de cadascú.

Perquè potser avui tu ets a l'atur. O perquè potser avui no ets a l'atur, però, senzillament, la percepció és que pots ser-hi en qualsevol moment.  La percepció és que cap feina és "segura". L'atur ja no és "un drama" o "una tragèdia". És crònic i el patim tots de forma directa o indirecta.

Ara tots podem transitar tard o d'hora, per la manca de feina i ingressos, si és que no ho estem fent ja. Encara més, pot ser que la manca de feina i ingressos sigui el que ens toqui viure per molts anys. Aquest article de Gurusblog ho presenta, cruament, amb un gràfic.

És una fase nova de la crisi. En aquest moment ja no té sentit demanar-se quan acabarà la crisi. La crisi, amb un 27% d'atur o sis milions d'aturats al conjunt de l'estat, es quedarà molts anys.  Potser es deixarà de destruir ocupació l'any que ve, o l'altre, però el paisatge després de la batalla serà de devastació. A l'estat, com deia un titular de diari, ja "només" treballen uns setze milions de persones. El sistema està, doncs, col·lapsat.

Toca refer i aquesta és la bona notícia. La mala notícia és que hi ha el dubte important i raonable que es tinguin prou forces per fer un sistema nou bastit sobre principis més ètics i racionals. Les dificultats a superar seran extraordinàries. Començant, segurament, pel fet que avui el desig, la voluntat majoritària, deu ser tornar a un món d'aparent abundància com el d'abans de la crisi. Un desig que, d'altra banda, està alineat amb el de la majoria de les elits, que ho són precisament perquè el món és com és, i ha estat com ha estat.

A Catalunya ens hem agafat al procés d'independència i això és bo. Gaudim del privilegi d'una il·lusió col·lectiva i d'un projecte comú engrescador. Un projecte que ofereix, ni més ni menys, que refer un país sobre principis ètics i racionals.

La dificultat, però, no serà tant l'oposició a aquest procés per part de l'estat espanyol, o per poders fàctics d'origen divers.

No. La dificultat principal serà la devastació que ja ha provocat la crisi i la que encara ha de provocar. Cal dir molt clar que la independència, per ella mateixa, no solucionarà el fet que a Catalunya avui hi han més de 900.000 aturats. Passar de més d'un 24,53% d'atur a Catalunya, a xifres similars a la mitjana europea costarà molts anys.

La convergència amb Europa serà molt complicada. Amb independència o sense. Amb la independència cal pensar que podria destinar-se una major despesa a inversió pública, aquest cop en infraestructures útils amb un retorn estudiat i analitzat amb criteris objectius: per exemple, tram català del corredor mediterrani; desdoblament de determinats trams de carreteres; construcció de línies de ferrocarril per a mercaderies i passatgers, com l'orbital o les línies des de la Pobla de Segur cap a Andorra i Puigcerdà; o el  reacondicionament i desdoblament de línies de tren malmeses i antiquades, com la de Vic - Ripoll - Puigcerdà. O una nova política encaminada a obtenir la sobirania energètica... tantes coses. Però en cap cas es podrien encetar aquests treballs immediatament. No mentre la llosa del deute segueixi allà.


D'altra banda, i si Europa ja no és on convergir? ¿I si fos que ens trobem amb la mateixa paradoxa d'Ortega y Gasset que pretenia europeïtzar Espanya i llavors va esclatar la guerra mundial? El model que propugna la UE és cap a on volem anar? De debò que volem entrar en aquest joc?

Quin model volem? Quin model tenim ara? Com el canviem?

Un altre món és possible.

dimecres, 24 d’abril de 2013

Un munt de llibres!

Sant Jordi és una diada molt especial. Sens dubte, nacional. També, sens dubte, cívica i cultural.

Per Sant Jordi, i amb l'adveniment dels llibres digitals, a poc que es presti una mica d'atenció es poden trober recopilatoris, enllaços o webs de descàrrega o compartició de llibres digitals de tota mena.

Faig un resum d'enllaços que m'han arribat per diverses vies: des de correus directes, FaceBook, per grups de LinkedIn, o de la meva pròpia collita:

Un regal de Pirates de Catalunya:
http://pirata.cat/culturalliure/

Recopilatori de Sant Jordi 2013
Recopilatori de Manga i Còmic amb motiu de la XVIII edició del Saló del Manga de Barcelona
Recopilatori de Sant Jordi 2012

I ens recorden que podem trobar lliures gratuïts i de domini públic  a llocs com:
Project Gutenberg
Wikibooks
Wikisource
Qomun
Feedbooks


Via LinkedIn, un munt de llibres en castellà i en anglès sobre Social Media i marketing a Internet.

Llibres en anglès:

01. The new rules os viral marketing (David Meerman Scott)
02. Podcast marketing ebook (Christopher Penn)
03. Social web analytics (Social Web Analytics)
04. Masters of marketing (Starup Internet Marketing)
05. Get viral get visitors (Stacie MAhoe)
07. The zen of blogging (Hunter Nutall)
08. A primer in social media (Smash Lab)
09. SEO for WordPress blogs (Blizzard Internet)
11. The word of mouth manual - vol. II (Dave Balter)
12. Time management for creative people (Mark McGuinness)
13. Social media: your organisation and web 2.0 (Trevor Cook e Lee Hopkins)
16. What matters now (Seth Godin)
18. Science and the media (Donald Kennedy e Overholser Ginebra)
19. New media makers (Jan Schaffer´s)
20. Social media marketing GPS (Toby Bloomber)
21. Four hour sleep week (HotBlogTips)
23. From stats to strats (Bonsai Interactive Marketing)
24. Fishing where te fish are (Chris Brogan)
26. The art of community (Jono Bacon)
29. Taking your talent to the web (Jeffrey Zeldman)
30. Web designer´s success guide (Kevin Airgid)
31. Designing for the web (Mark Boulton)
32. Design your imagination (WebGuru India)
33. Time management for creative people (Mark McGuinness)
34. Web style guide (WebStyleGuide)
35. Pure design (Mário Garcia)
36. Strategy of giving (Miika Leinonen)
37. The future of ideas (Lawrence Lessing)
38. A beginners guide to social media (Simply Zesty)
40. The future of repuation (Daniel J. Solove)
41. The wealth of networks (Yochai Benkler)
43. Master of marketing (Michael Enlow)
44. How to write a marketing plan (Peter Geisheker)
45. What is social media? (Antony Mayfield)
46. Effective internet presence (Ted Demopoulo)
47. Introduction to goog usability (Peter Pixel)
48. We have a website. Now what? (Craig Rentmeester)
49. Free culture (Lawrence Lessing)
50. The challenges of the digital era (Observatorio de la ilustración gráfica)
53. The simple web (Skellie)
55. Blogging on my mind (Nabil Khan)
57. The definitive Twitter resource guide (Stephen e Alicia Pierce)
59. The word of mouth manual II (Dave Balter)
60. Social media: your organization and web 2.0 (Trevor Cook & Lee Hopkins)
65. Social media in the arab world (Jeffrey Ghannam)
69. Online journalism: research methods (eds. Marcos Palacios and Javier Noci)
72. Hacking the BBC (Backstage)
73. Content (Cory Doctorow)
74. The cluetrain manifesto (vários autores)
75. The future of reputation (Daniel Solove)
76. 
What we know about the business of digital journalism (Columbia Journalism School)
77. 
Free: the future of a radical price (Chris Anderson)
78. 
Insubordinate (Seth Godin)
79. 
The social media starter kit (Altitude)
80. 
9 ways your business could be using social media, but probably isn´t (North Social)
81. 
How to present with Twitter (Olivia Mitchell)
82. 
Google Instant: potential impact on SEM and SEO (The Search Agency)
83. 
Best practice guide: marketing on Facebook (Facebook)
84. 
How I learned to stop worrying and love social media (Microsoft)
85. 
The state of corporate social media in 2011 (Nick Johnson)
86. 
Social media in the arab world (Jeffrey Ghannam)
87. 
Rhetoric in graphic design (Bárbara Emanuel)
88. 
Design with intent (Dan Lockton, David Harrison and Neville Staton)
89. 
Social by social (vários autores)
90. 
Wikiworld (Juha Suoranta and Tere Vadén)

Llibres en castellà:
01. Comunicación multicultural em Iberoamérica (José Marques de Melo)
02. Marketing e comunicación (José Sixto García)
04. Herramientas digitales para periodistas (Sandra Crucianelli)
08. Inteligencia colectiva (Pierre Lévy)
10. Geekonomía (Hugo Pardo)
11. Manual de periodismo independiente (Deborah Potter)
12. La guía definitiva para entender Twitter (Jose Maria Gil)
13. Dictadura del diseño (Carlos Carpintero)
14. Quiénes son los YouTubers? (Estudio de usuarios)
15. Comunidades online 2009 (Miguel Cornejo)
16. El modelo de la nueva agencia (diversos autores)
17. Web 2.0 (Antonio Fumero)
18. Más allá de Google (Jorge Juan Fernández)
20. Crónicas argentinas (Juan Pablo Menezes)
21. Nosotros, el medio (Chris Willis e Shayne Bowman)
22. Cómo escribir para la web (Guillermo Franco)
23. Claves del nuevo marketing 2.0 (diversos autores)
24. Lan gran guía de los blogs (Francisco Polo)
25. Periodismo 2.0 (Mark Briggs)
27. Glosario básico de internet (Rafael Fernández Calvo)
28. Branding corporativo (Paul Capriotti Peri)
29. Los desafíos del periodismo (Media Matters)
30. 100 BM digital tips (Burson-Marsteller)
32. La sociedad de control (Jose Alcántara)
33. Publicidad 2.0 (Paúl Been)
34. Software libre (Jordi Hernàndez)
35. Movilidad en la Pyme (José Colvée)
36. Planeta web 2.0 (Cristobal Cobo e Hugo Pardo)
37. Marketing en redes sociales (Juan Merodio)
39. El nuevo manifesto de la web 2.0 (Toni Martín-Avila e Jaime Lòpez-Chicheri)
44. La evolución de internet (Fundação Telefónica)
46. El proyecto Facebook y la posuniversidad (Fundação Telefónica)
47. El español en la red (Fundação Telefónica)
48. La genereción interactiva en España (Fundação Telefónica)
50. Los retos de la era digital (Observatorio de la ilustración gráfica)
51. El código 2.0 (Lawrence Lessing)
52. El imperio digital (Leando Zanoni)
54. Reflexiones sobre periodismo (Esther Vargas e Sofía Pichihua)
55. Filopolítica: filosofía para la política (Antoni Gutiérrez-Rubí)
58. 32 tendencias de cambio (Antoni Gutiérrez-Rubí)
59. Manual de periodismo y códigos de ética (Calandria)
60. Código de ética para la difusión de encuestas a la opinión pública (Apeim)
61. Guía para periodistas sobre biodiversidad y negociación internacional (Fundación Biodiversidad)
62. Reflexiones sobre comunicación, tecnología y sociedad (Carlos Arcila y Argelia Ferrer)
63. La investigación en periodismo digital (editores José Lassa y Fernando Turmo)
64. Protocolo de actuacion de los medios en caso de un desastre subito nacional (SNPAD)
65. Ciberjornalismo: metodos de investigación (eds. Marcos Palacios y Javier Noci)
66. Dictadura del diseño (Carlos Carpintero)
67. Contra el copyright (Richard Stallman, Wu Ming, César Rendueles y Kembrew McLeod)
68. Guía de herramientas Google para periodistas (Maurício Marín)
69. Manual de comunicación y periodismo para el trabajo comunitario (Abrajos)
70. Internet, hackers y software libre (Carlos Gradin)
71. Mi comunidad (Stephan Fuetterer)
72. Google Plus: Guía para periodistas (Esther Vargas y Sofía Pichihua)
73. La sociedad de la ignorancia (Antoni Brey, Daniel Innerarity y Gonçal Mayos)
74. Como promocionar tu negocio en redes sociales (Juan Merodio)
75. La función del community manager (Territorio Creativo)
76. Tu plan de comunicación en internet (Iván Pinto)
77. La revolución de la prensa digital (Cuadernos de Comunicación Evoca)
78. Analítica web (Cuadernos de Comunicación Evoca)
79. La televisión que viene (Cuadernos de Comunicación Evoca)
80. Comunicación política 2.0 (Cuadernos de Comunicación Evoca)
81. Identidad digital y reputación online (Cuadernos de Comunicación Evoca)
82. La guía de Twitter para los negocios (Jose Maria Gil)
83. El nuevo manifiesto de la web 2.0 (Toni Martin-Avila y Jaime López-Chicheri)
84. La pyme y el comercio eletrónico (Infonomía)
85. Comunicación interna 2.0 (Alejandro Formanchuck)
86. Manual de comunicación corporativa para principiantes (Caro Alvira y Anna Parnau)
87. Estudio uso de Facebook por parte de las empresas españolas (Adigital)
88. Manual de uso para la creatividad sostenible en la era digital (FCForum)
89. 28 artículos para optimizar tu marketing online (La Caja de Herramientas)
90. Mi comunidad (Stephan Fuetterer)
91. Educacíon y tecnologías: las voces de los expertos (Conectar Igualdad)


Webs amb llibres en anglès
http://www.freebookspot.es/
http://4ebooks.org/
http://www.free-ebooks.net/
http://manybooks.net/
http://www.getfreeebooks.com/
http://freecomputerbooks.com/
http://www.freetechbooks.com/
http://es.scribd.com/
http://www.globusz.com/
http://knowfree.net/
http://www.onlinefreeebooks.net/
http://www.memoware.com/
http://www.zillr.org/
http://www.onlineprogrammingbooks.com/
http://www.snipfiles.com/
http://www.bookyards.com/
http://digital.library.upenn.edu/books/
http://www.asksam.com/ebooks/
http://www.baen.com/library/
http://www.ebooklobby.com/
http://tuebl.com/
http://www.epubbud.com/


De la collita pròpia. Webs que recullen enllaços de compartició o de descàrrega directa, en català i castellà.

Web amb enllaços de compartició  per torrent
http://epubcat.net
http://epubgratis.me

Web amb enllaços a llocs de descàrrega directa:
http://quieroepubs.skn1.com/

Web amb enllaços a llocs de descàrrega directa, però cal donar-se d'alta 
http://www.quedelibros.com/

...Per dir-ne només uns quants. Hi han molts llocs webs de llibres digitals morts, que han caigut per la pressió de les editorials i, segurament, només acabaran sobrevivint els llocs de compartició per torrent.

De moment, però, això és el que em va arribar a les mans ahir sense fer més que escoltar a  les xarxes socials. Força impressionant, no?

divendres, 19 d’abril de 2013

Estratègia de la por. v2.0

La veritat és que, de tant en tant, els diaris de Madrid proporcionen moments extraordinàriament hilarants, en contra del que acostuma a ser habitual, és dir, que provoquin una mala llet molt important.

La última és aquesta:  potser alguna vegada heu sentit a parlar del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC), que és un grupet d'analistes que es dediquen a pensar com podrien ser les relacions internacionals de la República Catalana posant especial èmfasi en la seguretat i la defensa.

Aquest grup advoca per que Catalunya disposi d'un exercit propi i estigui integrada a l'OTAN.

En aquest article exposen com creuen que hauria de ser l'exercit català.

No entraré ara a discutir sobre la conveniència o no d'un exercit català, només vull fer notar el detall que el CEEC no és un bolet que ha aparegut de cop: son coneguts de fa temps i el seu posicionament en aquesta qüestió és diàfan.

El cas, és que la premsa de Madrid els ha descobert aquesta setmana. Informats que estan, ells.

Ha estat un bomba.  Intereconomia, El Mundo, la Razón... han dedicat temps i portades a parlar del perill de l'est. De l'est de la península, s'entén.

Vist que l'estratègia de la por no ha funcionat amb Catalunya -que sembla que com mes va més catalans es tornen independentistes-  aleshores es prova una estratègia nova: espantar als espanyols.

És dir, els diaris ultranacionalistes de Madrid han decidit que la millor forma d'aturar l'independentisme català és fer que els espanyols s'adonin que Catalunya serà un enemic sàdic, que qualsevol dia pot intentar la invasió, no ja del que quedi d'Espanya, si no de tota la Península Ibèrica (Lisboa, tremola, que anem per tu).

Després vindrà la reconstrucció de l'imperi de Jaume I, quan la Mediterrània era el Mar Català i els peixos portaven l'escut de les quatre barres gravat al llom.

Com ens posem xulos arribarem a Moscou, què dic... a Vladivostok! Amb dos collons!

En realitat no se si als articles dels diaris ultres de Madrid la cosa anava per aquí perquè, la veritat, amb les fotos de portada amb un tanc català amb la senyera ja n'he tingut prou per pixar-me de riure.


Bé, està clar que han provat de vendre diaris i aquest ha estat el recurs fàcil. L'estratègia de la por, release 2.0. En comptes d'espantar els catalans, que passen de nosaltres, espantem als espanyols, que no.

Rumiant-ho una mica, que un titular així funcioni per vendre diaris, vol dir que la distància que ens separa és molt gran.

Que la senyera sigui mostrada, obertament, com una bandera hostil i amenaçadora diu alguna cosa sobre el seu concepte d'Espanya. I també diu que tenen por. No els editors dels diaris, és clar, aquests només han aprofitat una notícia que ni tan sols és nova per a vendre diaris. Els que tenen por són els lectors d'aquests diaris: els ultranacionalistes espanyols. Aquests tenen molta por.

El fet que aquest diaris hagin començat a espantar els seus propis lectors, un cop vist que aquí no ens hem espantat amb les seves amenaces és una notícia molt interessant, també: ells saben que no tenim por.

Trobo força trist com es fa servir la por per mirar de controlar les masses.

Només espero que la majoria dels espanyols siguin prou espavilats per adonar-se que aquestes pirotècnies editorials són tòxiques, mentideres i perilloses.

Espero que no tinguin por i siguin capaços de deslliurar-se d'aquests psicòpates que els volen espantats i sotmesos. M'agradaria pensar que no tindran por i que la secessió serà vista com una opció democràtica d'un grup humà, que fins aleshores hauran estat conciutadans i, a partir d'aleshores, veïns, tant de bo bons veïns, aliats i amics.

Però no em faig il·lusions: és més còmode i fàcil tenir por.

Compte, però. El perill per als espanyols no són els (inexistents) tancs catalans. El perill és la seva pròpia por. Quan es te por es fan bestieses. No és bona, ni pels espanyols ni pels catalans, la por.  Aquests articles sobre els tancs catalans fan riure, però no convé prendre-se'ls tant a la lleugera perquè de forma buscada, o no, posen la llavor de la por. La por a l'altre. A nosaltres, als catalans, indepes o no. La por a l'enemic català.

"Aquests tipus de coses se sap com comencen però no com acaben, que acostuma a ser bastant malament, sobretot si no es mata la serp dins l'ou".