dijous, 28 de març de 2013

Llibre llegit: "Manifiesto Crowd"

Llibre llegit: "Manifiesto Crowd: La empresa y la inteligencia de las multitudes", és la darrera producció dels autors del "32 Tendencias de cambio (2010-2020)" de Juan Freire i Antoni Gutiérrez-Rubí (http://www.laboratoriodetendencias.com) que vaig comentar al post anterior.

"Manifiesto Crowd" (crowd, multitud) s'ofereix amb llicència Creative de reconeixement - no comercial - compartir igual que es pot obtenir en diferents formats de la web d'Antoni Gutiérrez-Rubí que n'és un dels co-autors.

Si ho preferiu, els podeu descarregar des d'aquí mateix, en format PDF, mobi o es pot llegir en línia.

En certa manera "Manifiesto Crowd" és una continuació del "32 tendencias" i podria dir-se que resol les preguntes que em feia al final del darrer post. Manifiesto Crowd assenyala com a tendència, o més aviat com a realitat de present, l'emergència de les multituds intel·ligents que fan servir la tecnologia per ajuntar-se en comunitats innovadores que poden adaptar-se a un entorn canviant amb la crisi sistèmica com escenari.

No es tracta de comunitats virtuals. Es tracta de comunitats que actuen i que surten al carrer, organitzen cooperatives, o laboratoris ciutadans, o creen xarxes d'aprenentatge, de suport o d'intercanvi, per exemple.

La tendència és aquesta i està creixent. Estic bastant d'acord amb aquesta idea. Són fets palpables. Discutiria quina és la força actual d'aquesta tendència. La meva percepció subjectiva és que molts dels fets concrets o de les accions que s'assenyalen en el llibre encara estan massa circumscrites als àmbits de l'oci, culturals o formatius. Dit gruixut: no semblen donar resposta a necessitats vitals. Es tractaria, doncs, d'una tendència per a "moderns" i "gafapastes"? per als pobladors del terç insider de la societat? La multitud, el crowd, som "tots"? o només aquells que s'ho poden permetre?

Qui pot estar interessat en Manifiesto Crowd? Tothom, segur, però crec que en particular per s'adreça a un determinat públic: empresaris, responsables de determinades institucions o organitzacions, polítics, potser també responsables de formació... A tots aquells que puguin tenir un interès estratègic en saber "cap a on aniran les coses". Una lectura per a la gent involucrada en la generació de plans, programes, estratègies, també pels creadors de tendències, productes, serveis i marques...

EL llibre, de fet, posa l'èmfasi en com les empreses haurien d'adaptar-se a aquesta nova societat xarxa i a la multitud intel·ligent. És important la distinció que fa entre massa i multitud; La primera és estúpida, la segona, intel·ligent; la primera era la força de treball, de qualitat, eficient i submisa, de la industria del segle XX, la segona és la co-moltes coses (codissenyadora, coproductora, cofinançadora...) de la revolució digital, i també infidel, crítica, activa... del XXI

Des d'aquest punt de vista empresarial, planteja les noves formes de treball, més enllà de l'outsourcing, arribant al crowdsourcing; replanteja el finançament amb el crowdfunding; i el mateix disseny i producció des del crowdsesign, fent us del hardware i el software lliure a laboratoris ciutadans tipus hacklabs. Sense oblidar la producció cooperativa, i potser veurem aviat la producció crowd amb comunitats de microproductors equipats amb impressores 3D.

Aquesta és, potser, la resposta a la pregunta que em feia abans: qui serà el crowd? El crowd aglutinaria algunes respostes de solvència contrastada, com les cooperatives, amb comunitats que ens podem esperar que apareguin en un futur proper, com les comunitats de productors amb impressores 3d (o una tecnologia similar). Passant per altres comunitats: de seguidors de marques,; de consumidors de productes i serveis; però, crec jo que també de xarxes d'intercanvi, potser de bancs de temps...

Tot plegat genera moltíssims dubtes. A mi em sembla que la majoria de la gent, a dia d'avui, encara creu que algun dia les coses "tornaran a ser com abans". Tampoc tinc clar que una multitud amb els atributs que se li suposen pugui emergir lliurement: hi han forces interessades en mantenir el control i en sotmetre a normes, regulacions i taxes a la multitud.

Tanmateix, alguna cosa passarà. Això sí que ho noto. El canvi és a l'aire. Conflueixen en aquest maelstrom un atur sense precedents, crisi sistèmica, energètica, de recursos, xarxes socials, tecnologia, cultura lliure, recuperació de sobirania política per individus i pobles ... Sens dubte que hi hauran canvis. Benvinguda sigui la multitud intel·ligent.

Un llibre que cita a Toni Negri per mi ja té alguns punts. D'altra banda potser era inevitable, si eś que parlem de Multituds, oi? Per acabar, he trobat que és una lectura molt recomanable. Tant el "Manifiesto Crowd" com el "32 tendencias". Fan rumiar, que és molt. Potser us ajudarà a fer-vos una idea millor de per on va aquest llibre el "Manifest Crowd" pròpiament dit. Es tracta de 66 sentències en aquesta versió inicial del manifest. A continuació el copio del lloc web http://www.manifiestocrowd.com/.

Manifest Crowd


1. Els mercats són relacions.

2. Les multituds no són una torba, caòtica, ni una massa, homogènia, 
són un col·lectiu divers i organitzat en xarxa.

3. La intel·ligència col·lectiva no depèn de les intel·ligències 
individuals de cada un dels components del grup.

4. Afegir i filtrar opinions individuals és només una forma 
primària de crowdsourcing que permet atacar problemes simples.

5. Els problemes complexos i indefinits necessiten comunitats 
de pràctica en un entorn procomú per generar veritable intel·ligència 
col·lectiva.

6. Les masses poden ser excel·lents per produir eficiència i 
qualitat i per tant són un model propi de l’era industrial.

7. Quan es tracta a un grup com una massa no s’extreu intel·ligència 
de la seva acció, només obvietat estadística.

8. Comptar amb un mercat aparentment captiu i perdre la posició 
davant la societat ens porta tard o d’hora a la ruïna.

9. L’empresa del segle XXI no pot estancar-se en un el seu perímetre 
de seguretat, ha d’explorar el possible adjacent.

10. Una empresa pot estar tancada a l’exterior o oberta al món, 
ofegar-se o transformar-se.

11. Les empreses han d’explotar el que saben fer, però també 
explorar el que podrien arribar a conèixer.

12. Cal ser permeables per deixar que el futur s’escoli entre 
les parets del present

13. Confrontant realitats dures en una societat líquida, les empreses 
han de ser viscoses per sobreviure i adaptar-se.

14. La connectivitat empresarial no és unir punts, ni teixir xarxes… 
és establir relacions per pensar, desenvolupar i comercialitzar 
conjuntament.

15. L’empresa ha de ser una plataforma per construir un ecosistema 
del qual neixin les oportunitats.

16. L’empresa crowd transforma el coneixement col·lectiu en relacions, 
organització i negoci.

17. La RSE és el passat, negoci i implicació social són ja dues 
parts inseparables d’una mateixa estratègia.

18. L’empresa crowd transforma la competitivitat en competència 
i la rivalitat en cooperació.

19. L’empresa crowd està oberta al món sencer.

20. Les organitzacions jeràrquiques orientades a l’eficiència 
es desconnecten emocionalment dels seus empleats i la seva 
innovació és cara i lenta.

21. Quan es tracta a un grup com una multitud diversa pot sorgir 
innovació i veritable intel·ligència col·lectiva.

22. Aprenguem a valorar la intel·ligència emocional de les empreses, 
de les organitzacions.

23. En un món en canvi permanent la innovació contínua és una necessitat 
de supervivència i no ja una opció més per a les empreses.

24. Externalitzar la innovació augmenta la diversitat i redueix costos
 però no resol les patologies de les organitzacions.

25. La veritable innovació oberta requereix implicació i lideratge 
de l’organització.

26. La innovació oberta implica escoltar i obrir-se a l’exterior, 
suaument.

27. La raó de ser d’una empresa avui és la innovació orgànica i contínua 
en què participen agents interns i externs.

28. El model clàssic i lineal de R+D només roman com una petita 
part dels processos d’innovació d’unes poques indústries.

29. La nova R+D és la innovació i el disseny com a processos que 
s’incorporen a tota la cadena de valor, a tot el personal.

30. Per poder innovar cal tolerar el fracàs.

31. Fracassar és només trobar solucions que no serveixen, encara.

32. Els qui no fracassen en les seves recerques innovadores 
no s’han atrevit prou.

33. Per a una empresa, la millor prova de la seva voluntat innovadora 
és la seva capacitat de recompensar fracassos audaços.

34. La consumització de la capacitat tecnològica destrueix 
l’avantatge competitiu de les grans organitzacions.

35. No és intel·ligent no tractar els consumidors com a ciutadans 
intel·ligents.

36. Una petita acció amb molts seguidors aportarà grans canvis.

37. El poder dels consumidors és molt alt. Quan no poden contribuir,
 s’organitzen i teixeixen la seva venjança en xarxa.

38. Una marca efectiva ha d’incorporar a la seva narrativa les 
relacions emocionals amb i les veus dels stakeholders.

39. La governança d’un ecosistema complex de stakeholders ha de ser 
la preocupació principal de qualsevol organització.

40. La complexitat actual no es pot controlar amb planificació però 
es pot governar dissenyant les infraestructures relacionals.

41. Navegar cal, controlar no cal.

42.Una bona història que indica camins val més que un pla antiquat 
que imposa metes.

43. Els usuaris busquen serveis i experiències personalitzables 
més que productes.

44. La personalització precisa de la intervenció activa de l’usuari, 
en cas contrari es percep com falsa.

45. L’usuari és ja un codissenyador. Necessitem interfícies 
que ho facilitin oferint només la complexitat significativa.

46. La innovació necessita ecosistemes per a la col·laboració 
i per tant d’espais i plataformes com escenaris per a la interacció.

47. Transformació global: espais (coworking), 
metodologies (design thinking),
innovació (crowdcreating) 
i finançament (crowdfunfing).

48. Els vivers d’empreses (segle XX) han mort i han nascut 
els espais d’innovació col•lectiva (segle XXI).

49. Tota innovació és col·lectiva i neix d’un escenari 
per a la interacció.

50. Persones motivades, espais dinàmics i oberts, i interacció 
entre membres promouen la innovació distribuïda.

51. En la societat crowd, la cultura de l’ús substitueix 
a la cultura de la possessió.

52. El procomú és una forma de relació, gestió i governança 
i per tant requereix de regles. No té en si mateix ideologia,
 però no és neutre.

53. El finançament col·lectiu aporta compromisos, talent i motivació, 
a més de diners.

54. Els knowmads són els artesans del segle XXI: generen coneixement, 
creen entorn i desenvolupen processos.

55. Les diàspores creatives aporten obertura i diversitat, 
connecteu xarxes.

56. Només és possible aprendre (i innovar) des de l’acció i 
l’experimentació. Aprendre és emprendre i emprendre és aprendre.

57. La capacitat d’innovació ciutadana augmenta amb l’accés a 
infraestructures com tecnologies socials i laboratoris de producció.

58. Les tecnologies poden ser socials si són dissenyades per 
l’empoderament ciutadà facilitant la seva autonomia 
i capacitat de producció.

59. Les tecnologies socials generen recursivitat en facilitar 
el desenvolupament ciutadà de noves infraestructures.

60. Comunitats i xarxes que fabriquen són alternatives 
a la producció i gestió d’activitats que abans només eren 
possibles en organitzacions formals.

61. Comunitats i xarxes compleixen amb funcions de suport social 
abandonades per les institucions.

62. Les comunitats contemporànies són de pràctica, elegibles, 
temporals i múltiples.

63. Les comunitats de pràctica necessiten d’un procomú que 
abasta els seus objectius, mètodes de treball, governança i tecnologia.

64. Estats i mercats són solucions incompletes, la utilitat pública 
és essencial perquè la governança d’un món complex sigui viable.

65. Vivim la transició cap a moviments socials capaços d’abordar 
problemes complexos generant formes d’innovació ciutadana.

66. Només amb innovació ciutadana, governs i empreses poden 
enfrontar-se als reptes de la Societat Xarxa.

dilluns, 25 de març de 2013

Llibre llegit: "32 tendencias de cambio (2010-2020)"

Tot just he acabat de llegir un petit llibret escrit al 2010: "32 Tendencias de cambio (2010-2020)" de Juan Freire i Antoni Gutiérrez-Rubí (http://www.laboratoriodetendencias.com).

Presentaven el que fa tres anys es pensava que podrien ser motors de canvi i els eixos mateixos del canvi: tecnologia, smart-cities, xarxes socials, Internet 2.0, cloud computing, realitat augmentada, crowdsourcing i noves formes d'organització empresarial, noves formes de participació a la política ...

És molt interessant veure com algunes de les tendències apuntades efectivament estan essent motors de canvi i com d'altres, en canvi, encara es veuen molt llunyanes. Per exemple, resulta curiós rellegir aquest llibre del 2010 avui, al 2013, i adonar-nos com es dedica un capítol complet ales Smart Cities, però sense fer servir aquesta etiqueta que avui sona amb força, i que fa tres anys potser encara ni s'havia encunyat el terme. Ens dona una idea de la velocitat dels canvis al nostre món.

Encara és més interessant confrontar aquestes tendències de canvi amb altres realitats antagòniques, que també són forces de canvi, com les que apuntava Santiago Niño Becerra el passat dimecres al Singulars.

I és que més que el triomf d'unes sobre les altres, el motor del canvis vindrà de la hibridació i la mescla d'aquestes forces antagòniques.

Segurament la societat dels tres terços que plantejava Santiago Niño Becerra no és tan allunyada de la que avui mateix es la societat de l'estat espanyol, amb un 25% de població activa a l'atur, amb més de la meitat dels treballadors en actiu amb salaris mileuristes o submileuristes; i amb una legislació laboral que s'ha reformat en la direcció que apuntava Santiago Niño de facilitar a les grans companyies transnacionals el reduir les seves plantilles i augmentar les hores de treball dels perfils més productius i eficients.

Tot això en un marc on, efectivament, les grans estructures d'estat perden pes per cedir-lo a les grans corporacions per una banda i a les ciutats, ciutats estat, amb hinterlands ben definits, com podria ser el cas de Barcelona i Catalunya i més enllà, cap al nord i cap al sud. coordinat en un clúster de ciutats especialitzades en sectors que pot anar de Tolosa de Llenguadoc a València. Ciutats que hauran de ser més democràtiques i intel·ligents, Smart Cities.

I tot això dins de nous models de participació democràtica i política, molt més propera i, comparteixo, allunyada de les formes tradicionals de partits.

Tot plegat un moment de canvi. En molts terrenys. El procés d'Independència de Catalunya, com el d'Escòcia,o Flandes, cal situar-lo en aquest moment de reorganització, també de reorganització social, política, de consum i de producció, en un marc d'escassedat energètica i de recursos, i d'ineludibles reptes mediambientals. En resum, un llibret per al debat. El podeu descarregar en PDF o en EPUB de la web de Gutierrez Rubí. Es llegeix ràpid. Fa pensar. Recomanable, també i encara avui, al 2013, quan algunes aquestes tendències que s'apuntaven el 2010 ja es poden veure i palpar. Quines tendències afegiríem a una nova edició? quines trauríem o retocaríem?

dissabte, 23 de març de 2013

Santiago Niño parla del futur al Singulars de 20/03/2013

És un fet que crec que cap dels habituals del Singulars negarà que, a vegades, sembla que a Jaume Barberà el perd la vehemència. També m'atreviria a dir que, en el fons, en el fons, a Santiago Niño Becerra li fa gràcia la fredor de psicòpata sàdic amb la que fa alguns comentaris.

I és que diria que que tots dos són prou conscients de la imatge que donen i que els gestos no són a l'atzar. I també saben que les respectives imatges són instruments poderosos per comunicar els missatges que volen donar.

Al Singulars del passat dimecres el convidat del vehement periodista va ser al catedràtic de l'IQS. Santiago Niño va mullar-se posant un rang de dates en el que pensa que es podrà donar per superada la crisi, i va fer previsions sobre com serà aquest futur post-crisi.

Niño Becerra va parlar del futur. Barberà, per la seva banda, va donar algunes dades, força indignants i preocupants, del present.

Va ser una conversa prou interessant. Per si encara no l'heu vist, podeu recuperar el programa al servei de TV a la carta de TV de Catalunya.

També podeu fer un cop d'ull al blog del programa.

Si ho preferiu, podeu veure el programa del passat dimecres aquí mateix:

divendres, 22 de març de 2013

Any Espriu

Encara no n'havia parlat, i em venia de gust fer-ho: enguany es celebra el centenari del naixement de Salvador Espriu. És l'Any Espriu.

En els anys de foscor i repressió de la dictadura franquista, quan la llengua catalana tornava a ser atacada i perseguida, és quan destaca la figura d'Espriu.

En algun moment, Espriu va veure la seva tasca literària en català com un monument funerari per a la llengua que ell considerava que moriria aviat, que no superaria els anys de repressió. Calia salvar els mots.

El seu amor per la llengua, l'us de la qual va refinar i destil·lar en composicions precises, a vegades hermètiques, d'una bellesa dura, aspra. Era un amor, per tant, desesperançat. Però amor fidel a una llengua, a un país. Un país que ell veia derrotat i en extinció, del que calia salvar-ne els mots.

I en l'amor rebutjava l'odi. El seu cant a la pell de brau, a Sepharad, potser un retret, potser també una crida al diàleg. En tot cas, una crida abandonar per sempre més la violència, que ha estat "el gran crim de Sepharad: la infinita tristesa del pecat de la guerra sense victòria entre germans".

Espriu ens va salvar els mots i aquest és el seu llegat. Aquest poble i aquesta llengua sembla que se n'han sortit d'aquell tràngol. Per l'esforç i patiment de molts, també dels poetes. Amb perseverança. Salvant el que es podia salvar i també els mots.

En tot cas, avui la situació és força diferent i la supervivència d'una llengua (no tan) minoritària com la nostra planteja reptes diferents.

La figura d'Espriu i la seva obra són un far i una referència en els temps que ens toquen viure, malgrat ser tan diferents o fins i tot oposats, doncs on abans hi havia derrota i desesperança avui hi ha una gran crisi, però també una gran il·lusió col·lectiva per un nou país. Ara, com llavors, ens caldrà ser fidels, i estimar, a aquest poble i a aquesta llengua.

    INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Ara digueu: "La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles. Amb nova falç comencem a segar el blat madur i, amb ell, les males herbes." Ah, joves llavis desclosos després de la foscor, si sabíeu com l'alba ens ha trigat, com és llarg d'esperar un alçament de llum en la tenebra! Però hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa, perquè seguíssiu el recte camí d'accés al ple domini de la terra. Vàrem mirar ben al lluny del desert, davallàvem al fons del nostre somni. Cisternes seques esdevenen cims pujats per esglaons de lentes hores. Ara digueu: "Nosaltres escoltem les veus del vent per l'alta mar d'espigues." Ara digueu: "Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble."


[cant XXXVIII de La pell de brau]
No convé que diguem el nom del qui ens pensa enllà de la nostra por. Si topem a les palpentes amb aquest estrany cec, on sinó en el buit i en el no-res fonamentarem la nostra vida? Provarem d'alçar en la sorra el palau perillós dels nostres somnis i aprendrem aquesta lliçó humil al llarg de tot el temps del cansament, car sols així som lliures de combatre per l'última victòria damunt l'esglai. Escolta, Sepharad: els homes no poden ser si no són lliures. Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser si no som lliures. I cridi la veu de tot el poble: "Amén."

Així sigui.
Aquí podeu accedir a una petita selecció de poemes d'Espriu

diumenge, 17 de març de 2013

Sort, Francesc.

Francesc. Sant Pare argentí i jesuïta. El nou inquilí del Vaticà és una incògnita. Hi ha qui l'assenyala com un reformista. Proper, òbviament, a l'església llatinoamericana i als moviments socials. En contra, s'ha encetat una campanya de desprestigi en el que se l'acusa de tebior amb el règim militar argentí (inclús de connivència) i d'una actitud més aviat conservadora pel que fa a moral cristiana: per exemple, va mostrar un rebuig frontal al matrimoni homosexual aprovat fa pocs anys a Argentina; en canvi, sembla que considera l'us del preservatiu com una qüestió menor.

Em sorprèn que cap cadena de TV hagi recuperat una pel·lícula que, segurament, a més d'un ens ha vingut al cap en conèixer aquesta nominació: "La misión", amb Jeremy Irons i Robert de Niro. Dos capellans jesuïtes que lluiten per salvar la vida, molt més que les ànimes, dels indis d'una missió catòlica a la selva americana. Es tracta d'una lluita molt més física que espiritual i em recorda, salvant totes les distàncies hollywoodianes, la tasca que Pere Casaldàliga ha dut a terme al Mato Grosso, al Brasil. Pere Casaldàliga és un dels noms importants de la Teologia de l'Alliberament. Aquest corrent que compta amb el suport, la simpatia i el compromís (fins al martiri) de molts religiosos, en particular de jesuïtes, americans.

Caldria veure quina es la postura de Francesc envers la Teologia de l'Alliberament. Per mi, aquesta és la clau. Amb tot el respecte, però, no em faig gaires il·lusions. No s'atura el Titanic a cops de rem. Malgrat declaracions com que vol "una església pobra pels pobres"; o la mateixa tria del nom, Francesc, per Sant Francesc d'Assís, el sant que segurament es mereix més que cap altre ser el patró dels moviments ecologistes i anti-capitalistes d'arreu del món.

Son molts els milions d'éssers humans que tenen a Francesc com una referència fonamental i molt important. És una gran responsabilitat. Per tant, doncs, des de la distància ideològica, molta sort, Santedat.

dijous, 7 de març de 2013

8 de març de 2013. Dia de la dona treballadora.

Dia de la Dona treballadora. Diada reivindicativa feminista però també, senzillament, de la igualtat de drets entre homes i dones. Una igualtat que, a una societat com la catalana, està lluny d'haver-se aconseguit començant, per exemple, pel fet que a igualtat de llocs de treball les dones tenen, de mitja, un salari més baix.

Igualtat és corregir aquestes diferències concretes. No estic parlant de teories complicades. Parlo de fets que potser estan afectant a la nostra parella, a amigues, o a companyes de feina.

No estic parlant de teories feministes de difícil digestió. Estic parlant de mares treballadores que fan una doble jornada a fora i a casa. Estic parlant de repartiments poc equitatius de les feines de la llar o, simplement, de l'absència de repartiment.

Estic parlant de dones que fan de les tasques de la llar la seva ocupació principal. Dones que renuncien al seu temps per posar-lo al servei de la parella i dels fills. Una tasca que es veu poc o gens reconeguda i pagada. Una tasca molt dura però que no les garanteix ni una mínima pensió de jubilació.

Tot i que, realment, no crec que cap dels que avui estem pels voltants dels 40 o més joves ens creguem sincerament que si el món segueix com fins ara, tindrem cap pensió de jubilació. Molt haurien de canviar les coses. Canvis possibles, però. Canvis que estan relacionats amb les reivindicacions del 8 de març. Canvis a un món més femení o, millor dit, més ètic.

La de demà es una jornada reivindicativa i, com cada any, s'han publicat diversos textos i manifestos des de diferents organitzacions. En penjo un parell a continuació: el de la Secretaria Nacional de la Dona d'ERC i el manifest de la comissió 8 de març que aplega diferents col·lectius feministes (i LGBT), i en el que participa el col·lectiu "Dones Llibertàries" de la CGT.

Més enllà dels manifestos, crec que seria un gran pas si demà homes i dones, parelles, amics, i companys ens adonéssim de la força dels petits gestos. No es canvien rutines i formes de fer d'un dia per l'altre ni es modifiquen les lleis amb jornades úniques reivindicatives, però poden marcar fites d'inici. Són moments de reflexió i debat. Són moments per encetar petits canvis.

Disculpeu-me el sermonet: seria bo que ens adonéssim que amor, estimar, amiga i amic són paraules amb significat. Són paraules que volen dir afecte, però també respecte, reconeixement, igualtat, llibertat, justícia. I en cap cas sotmetiment, propietat o submissió. Crec que ens podríem donar per molt satisfets si demà, o qualsevol dia, cada com més gent entengués això.

Com cada any, doncs, esposes, mares, filles, germanes, amigues, companyes. Gràcies per ser aquí. Comparteixo les vostres reivindicacions i tractaré en la mida del que em sigui possible d'honorar-les. Perquè és ètic. Perquè us estimo.



Text de la Secretaria de la Dona d'ERC

Dones amb tots els drets

Ja fa més de 100 anys que, cada 8 de març, celebrem el Dia internacional de les dones. I malgrat el pas dels anys, i dels importants avenços assolits cap a la igualtat amb el desenvolupament de les polítiques de dones, encara avui hem de fer d'aquesta efemèride una jornada reivindicativa. Seria una evidència dir que encara ens queda camí per recórrer, si no fos que volem posar de relleu que l'actual situació socioeconòmica fa trontollar uns drets adquirits que, malauradament, no es troben prou arrelats i que ara corren perill de recular. La història ha vist com les dones han hagut de demanar que volien treballar fora de la llar, votar, participar de la vida política, tenir accés als estudis… Dones que ara volen assumir llocs de responsabilitat en les empreses, estar al capdavant de la política, però que també volen tenir el dret a decidir sobre el propi cos, volen igualtat salarial, la igualtat en la responsabilitat de la cura de les persones dependents, en les tasques de la llar…

Però aquest 8 de març, en què els Països Catalans viuen un procés històric i una situació excepcional, no volem posar només de relleu les mancances, sinó que volem reivindicar el paper fonamental que tenen les dones dins la nostra societat (un 52% de la població!). Volem reivindicar el talent de les dones, la seva capacitat per organitzar, dirigir, treballar en equip, col·laborar i participar de la vida associativa. Perquè creiem que les dones han de ser el pal de paller d'una nova nació, d'una nova manera d'organitzar-se i de gestionar les ciutats. Necessitem dones als consells d'administració de les empreses i al capdavant de la política. Dones que ocupin càrrecs de responsabilitat. Dones que ens facin de guia i de referència.

Els Països Catalans han d'esdevenir una societat que vetlli per posar a l'abast de les dones tots els recursos per desenvolupar-se professionalment —no podem malmetre la meitat del talent de la població!— i, per suposat, per desenvolupar-se personalment i familiarment. Hem de fer uns Països Catalans que creguin en les persones i que traslladi a la seva societat la importància de protegir i potenciar la igualtat entre dones i homes; que fomenti la coeducació, com a eina bàsica per construir un nou model de ciutadania que potenciï la igualtat real d'oportunitats. Perquè, en darrera instància, la transformació definitiva del sistema actual serà col·lectiva o no serà. I la transformació, en definitiva, és el que ens interessa.

Les dones, amb la nostra gran capacitat de treball, la nostra empenta, força i sensibilitat, som la clau que ha de donar la volta a la nostra organització actual. Nosaltres no volem pas vèncer, sinó emprendre el camí de convèncer. Perquè creiem en les dones i en el seu empoderament que ens portarà a una societat forta, més justa socialment i, sobretot, basada en la igualtat —aquest nostrat valor republicà. Volem dones que basteixin els fonaments d'una nova societat, volem dones que ens portin a la independència dels Països Catalans.

dona@esquerra.org | dona@jerc.cat



Manifest de la comissió 8 de març (col·lectius feministes d'esquerra alternativa)

Manifest 8 de març dia internacional de les lluites de les dones

CONTRA L'OFENSIVA PATRIARCAL I CAPITALISTA

Desobediència feminista!! Nosaltres, dones diverses i compromeses, ocupem juntes novament els carrers en aquest dia tant important , el 8 de març, dia internacional de les lluites de les dones , per a continuar el procés de lluita i reivindicacions feministes pels nostres drets. Sortim un cop més de la Plaça Universitat , perquè ens reafirmem en la nostra lluita històrica feminista . Amb aquest recorregut visibilitzem els reforçats atacs contra els nostres drets.

Protestem contra l'heteropatriarcat capitalista que s'apropia dels nostres cossos i de les nostres vides , sotmetent-les , explotant-les i controlant-les. Denunciem el brutal retrocés dels nostres drets.

Li diuen deute però és heteropatriarcat capitalista. La situació de crisi que vivim no és econòmica i financera només, sinó també social, ecològica, alimentària, de cures i de gènere.

L'allau de retallades i restriccions de drets , les polítiques d'ajust i austeritat davant la seva generada crisi financera són una excusa per a reforçar i ampliar el cada vegada més voraç sistema Neoliberal – Heteropatriarcal. Sistema jeràrquic , sexista , racista i classista que explota tant a les persones com a la natura amb l'única finalitat de l'enriquiment d'uns pocs, la feminització de la pobresa n'és una de les conseqüències directes.

DENUNCIEM

. El desmantellament del ja deficient estat del benestar , el brutal retrocés dels drets laborals , la progressiva privatització i retallades dels serveis públics :sanitat , educació , serveis socials i atenció a la dependència derivant els costos cap les dones , relegant-nos de nou a l'espai privat , empitjorant les nostres condicions de vida , augmentant la nostra pobresa i la desigualtat entre homes i dones. . Les retallades i atacs específics a les polítiques d'igualtat i en particular als ajuts , serveis i prestacions per a l'eradicació de les violències masclistes , per a garantir l'exercici dels drets sexuals i reproductius i de la interrupció voluntària de l’embaràs. Rebutgem l’anunciada marxa enrere en la legislació sobre la salut sexual i reproductiva i interrupció voluntària de l’embaràs plantejada pel ministeri de justícia.

.Aquest atac general a les condicions de vida afecta de manera més virulenta a les dones migrades, gitanes, a les famílies monoparentals, a dones amb diversitat funcional ….

. Amb l'excusa de la crisis s'estan silenciant les veus de les dones i de les seves organitzacions ,a través de l’exclussió i la repressió, aconseguint que desapareguin els ja escassos canals de participació social.

EXIGIM

El rebuig unànime a un model heteropatriarcal de dona única , privada i domèstica , així com la invisibilitat i explotació del treball reproductiu i de cura. Una organització política , social i econòmica que posi en el centre a les persones. Entre el deute o la vida triem la da i per això exigim L´anulació del deute financer il·legítim i impagable, així como el reconeixement del deute de gènere. Urgeix La reorganització social de les cures i l’aposta pel bon viure. NO DEVEM , NO PAGUEM!! L'exercici d'una sexualitat lliure i diversa. Una educació afectiva sexual no determinista, no biologista i igualitària que garanteixi el lliure desenvolupament de les identitats dones, lesbianes , bisexuals i transsexuals, així com el manteniment de relacions afectives i sexuals triades, respectuoses, amb plaer i saludables. El reconeixement de totes les famílies i models de convivència , així com la creació de xarxes d'afectes, suport mutu i sororitat.

L'inqüestionable dret de les dones a decidir sobre els seus cossos, afectes, sexualitats i maternitats, estant l'obligació de l'estat garantir l'accés lliure, segur i gratuït a l'avortament, eliminant qualsevol restricció legislativa . Demanem la sortida immediata de l'avortament del codi penal, excepte quan es practiqui contra la voluntat de la dona.

Un estat laic que garanteixi els drets humans i la pluralitat de totes les persones FORA ELS ROSARIS DELS NOSTRES OVARIS!!

La garantia per part dels poders públics d'una vida lliure de totes les violències masclistes i de discriminacions a totes les dones.

Davant d’aquesta situació, nosaltres, dones feministes apostem per desenvolupar eines legítimes d’actuació davant aquests atacs sostinguts i creixents d’aquest ferotge sistema patriarcal i capitalista.

CONTRA L’OFENSIVA PATRIARCAL I CAPITALISTA
Desobediència feminista
Visca la lluita feminista !!!

Comissió 8 de març
(Manifest elaborat per la Comissió 8 de març de Madrid amb aportacions de la Comissió 8 de març de Barcelona)