dijous, 27 de juliol de 2017

D'aquí a l'1 d'octubre

El compte enrere per l'u d'octubre és imparable. El govern català avança en el full de ruta i a cada nou pas que dona hi ha una resposta de l'estat espanyol.

L'estratègia nacionalista espanyol és la repressiva -ideològicament són incapaços d'una resposta diferent. Aquesta repressió es tradueix en que la Guàrdia Civil (que, malgrat el seu nom, és un cos militar, per cert) es presenti al Teatre Nacional fent preguntes, miri d'entrar al Parlament de Catalunya per "buscar informació" sobre la corrupció del 3%, citi a declarar a alts càrrecs de la Generalitat.

És la tàctica de la por. Per aquesta banda, de la "privatització del dolor", és dir, pressionar persones concretes de les cadenes de comandament de la Generalitat. És el moviment lògic de l'estat i, per tant, el moviment previ de la Generalitat d'una crisi de govern per col·locar a gent d'absoluta confiança en les cadenes de comandament va ser necessari i intel·ligent.

Però no és l'única tàctica. També està emprant la censura, la intoxicació informativa. Exemples recents ha estat el boicot a l'emissió de "las cloacas de interior" a les TV d'àmbit estatal. Només GOL, una cadena amb baixos índex d'audiència fora del control del PPSOE va emetre el documentari. Val a dir que li va servir per triplicar la seva audiència però, amb tot, l'audiència a nivell estatal va ser menor que l'audiència només a Catalunya quan es va emetre per TV3.

EL PPSOE té els grans mitjans estatals, públics i privats al seu servei. En aquest sentit, la posició contra l'independentisme català és monolítica i es tradueix en una flagrant manca de pluralitat informativa que, lògicament, es veu reflectida en l'opinió pública majoritària.

La "pluralitat" només es dona quan PP i PSOE s'esbatussen entre ells. En aquell moment passa que, com avui, per les cadenes privades es podia seguir la compareixença de Rajoy al jutjat, i a la TVE, no.

Sobre aquesta qüestió de la compareixença de Rajoy al jutjat,l'opinió pública internacional està "sorpresa" de la manca de dimissions. Poc a poc estan descobrint la molt pobre qualitat democràtica de l'estat espanyol. Als països escandinaus, per falsejar un curriculum, o per no declarar un regal, per exemple, dimiteixen ministres. A Espanya, en canvi, el PP està imputat per corrupció i ningú dimiteix, al contrari, el PP governa amb el suport del PSOE que és el principal partit de "l'oposició"! L'ombre del dubte arriba fins a la sospita que algunes trames de corrupció s'estan tapant amb morts, com la de Blesa, o la de Barberà. Es parla d'assassinats. Ningú va a la presó, ni és citat per la Guàrdia Civil, ni com a mínim, dimiteix. L'estat espanyol està en aquest nivell de degradació.

El govern del PP té, doncs, problemes propis ben grossos, a més del "desafío catalán". Fins i tot si el front del nord-est estigués pacificat, el govern del PP seguiria estant en dubte perquè la magnitud dels seus escàndols només es pot tapar amb la connivència de l'oposició, però la lluita entre les elits madrilenyes (PP o PSOE) per controlar el pastís estatal és a sang i fetge.

Aquesta lluita entre el que representen PP i PSOE (una lluita d'elits, no d'ideologies) vampiritza i dessagna l'estat espanyol al complet i, certament, el debilita. Tanmateix, la clau del poder és sempre mantenir el control sobre el territori. Per tant la independència de Catalunya és la major amenaça al status-quo i serà combatuda amb totes les forces.

La independència de Catalunya és la major amemaça perquè més que cap altre cosa, representa que no tenen control sobre el territori i que, per tant, el seu poder no és real. Tots els ciutadans de l'estat veuran que la promesa de l'estat de seguretat i serveis a canvi de sotmetre's a la seva autoritat trontolla des del moment en que no és capaç d'exercir el seu poder efectiu sobre el territori català. Amb la independència de Catalunya, Espanya haurà de fer un procés constituent. Les alternatives són la disgregació o un estat policial.

Un procés constituent és exactament el que les elits que representen PP, PSOE i C's no volen. Vet-ho aquí. Per això és tan important votar, i que guanyi el Sí. Perquè és la millor opció per a provocar canvis que d'altre forma serien impossibles, tant a Catalunya com a Espanya.

A hores d'ara el pla de l'estat és escapçar les cadenes de comandament. Però ara, a aquestes cadenes es troben amb independentistes que, en algun cas, tenen comptes pendents amb l'estat espanyol : al conseller d'interior, un policia espanyol li va trencar un braç quan la campanya del Freedom for Catalonia de fa uns quants anys; a la consellera d'ensenyament, el ministre Margallo la va vetar per a la beca de lecturer que ocupava en una universitat americana per ser independentista... trobaríem més exemples). No serà fàcil que es dobleguin aquestes voluntats que, en més d'un cas, li tenen ganes a l'estat espanyol.

Però, fins i tot, si algunes d'aquestes voluntats es trenca, que és possible, encara hi ha la força de la mobilització ciutadana. Portem molts anys de mobilitzacions, sempre festives, espectaculars i coloristes. Tant de bo que sigui tot el que calgui, però arribat el cas, només gent molt superba poden menystenir aquesta força.

Resistir. Completar i reforçar les cadenes de comandament, les estructures d'estat que manquin, els detalls i els preparatius. Respondre amb intel·ligència i eficàcia als atacs de l'estat espanyol. Informar, contrainformar, desintoxicar. És la tasca d'aquí a l'u d'octubre.

L'u d'octubre, votarem.

dimecres, 19 de juliol de 2017

Las cloacas de interior

Ahir es va poder veure (amb certes dificultats a l'emissió per Internet) a Catalunya i Illes Balears el documentari "Las cloacas de interior" de la productora Mediapro.

El documentari no s'ha vist a Espanya. No per raons tècniques. No s'ha vist perquè cap dels grans grups de comunicació que controlen l'audiovisual estatal no l'ha volgut emetre.

Val a dir que si al seu moment vau veure el "30 minuts: Operació Catalunya", o les compareixences dels periodistes de Público Patricia López i Carlos Enrique Bayo a la comissió del Parlament, o el Salvados amb l'entrevista d'Évole a Villarejo, ja teniu pràcticament tota la informació que es mostra al documentari.

El punt fort del documentari és la contextualització que fa del clavegueram, de com es fa servir, i s'ha fet servir, per una elit funcionarial, política i empresarial madrilenya hereva, o la mateixa, del franquisme, per als propis interessos i beneficis. Com la rojigüalda ha servit i serveix per tapar corrupció i malversació de fons de l'estat amb l'objectiu d'obtenir beneficis privats. Descriu com els mètodes emprats són propis de dictadures i ho diu així mateix. Jo afegiria que també són propis de les màfies.

Una elit de molts i poderosos tentacles que ha impedit l'emissió d'aquest documentari a l'estat.

Es diu, ahir el twitter bullia, que un reportatge així hauria de fer caure el govern de forma immediata. Jo també ho penso, però a una democràcia de veritat, no a una democràcia orgànica post-franquista. No passarà res perquè, si de cas, ja hauria d'haver passat.

En aquest sentit, que a TVC i a IBTV hagin passat el documentari és una demostració de la pluralitat que es pot trobar a l'espai audiovisual català i que no existeix a l'estatal. Amb totes les seves mancances, a Catalunya, la pluralitat és més gran. Com a mostra, l'emissió d'ahir, i no és pas l´únic cas. Cal repetir-ho : a més pluralitat dels mitjans, més qualitat democràtica. Quan des de Catalunya es rebutja l'argument de "l'adoctrinament" és perquè es pot fer. Els fets ho demostren. El drama és que a l'altre banda ningú pot escoltar aquest contra-argument perquè, entre altres coses a l'estat, tot i disposar de molts més canals i mitjans, en canvi hi ha menys pluralitat en estar concentrat el poder audiovisual en un parell de grans grups mediàtics controlats pel PPSOE.

Si no heu vist el documentari crec que val la pena fer-ho. Mentre Mediapro ho permeti, el documentari es pot veure en els següents enllaços. 

Al YouTube :




A Televisió de Catalunya (tot i que em sembla que només es pot veure al territori català) :

dilluns, 10 de juliol de 2017

Els partits i l'1-OCT

Cal repetir-ho : les garanties del referèndum de l'u d'octubre vindran donades per la participació. El que farà que el referèndum sigui vinculant serà la participació de la gent : la participació dels votants del sí a la independència, i la participació dels votants del no

Si les enquestes i els sondejos són correctes cal preveure una forta mobilització dels votants del sí i, a diferència del que va passar el 9N, una activació dels votants del No que no servirà per a fer majoritària la seva opció, però suficient com per a que la participació en el referèndum sigui de la majoria del cens.

En aquesta situació, una victòria del Sí habilitaria, segons la llei del referèndum, la declaració d'independència en un termini màxim de dos dies després de la publicació dels resultats oficials.

Les posicions són, a dia d'avui, les següents : ERC, CUP i PDECat criden a la participació i demanen el vot favorable a la independència. PP, PSC i C's demanen el boicot el referèndum. Catalunya en Comú diu que donaran suport al 1-O entès com a "mobilització" però no com a referèndum (sigui el que sigui el que vulgui dir això). Per la seva banda, Podem Catalunya crida a la participació "multitudinària" en el referèndum i, implícitament, demana el vot negatiu en expressar que el seu model és un estat espanyol "plurinacional". Cal afegir que la posició de Podem Catalunya xoca amb la posició de Podemos a nivell estatal, que és la crida al boicot. Pablo Iglesias : "si yo fuera catalán, no participaría en este referendum".

Arribats a aquest punt, hi han posicions que s'entenen i altres que no. Jo entenc, i participo, de la posició independentista. Entenc, i m'oposo per antidemocràtica a la posició de PP, PSOE i C's. Entenc i també m'oposo, però en aquest cas per discrepàncies de model, amb Podem Catalunya.

Però, ai las! no entenc la posició de Catalunya en Comú.

No entenc que se segueixi negant el caràcter transversal i ampli de la reivindicació independentista. Qui no vulgui veure que la independència també és un projecte de la classe treballadora catalana, és molt cec.

Aquest postulat que diu que catalanisme igual a burgesia, i que es troba darrera de l'anti-independentisme d'una determinada esquerra "pura" és un argument estúpid. La primera classe obrera de l'estat espanyol va ser la catalana i, des d'aleshores, ho ha continuat estant en nombre i importància. El mite que diu que els catalans són els burgesos, els botiguers, els empresaris i que els treballadors són immigrants espanyols mai ha estat cert. És pura estadística : la majoria dels treballadors de les fàbriques catalanes eren, i són, catalans. Les successives onades migratòries van alimentar les factories, cert, però la barreja es va produir i aquells que eren migrants van esdevenir catalans. No per assimilació, o dissolució (o el més lleig "integració"), si no per arrelament. Per haver tingut aquí els fills, la llar, la feina, la lluita -nacional, social i obrera, indestriables-- i l'orgull de pertànyer a la classe treballadora d'una comunitat inclusiva i lliure

No entenc que es digui que no hi ha debat. El debat existeix, les propostes existeixen. El que passa és que hi ha incompareixença del contrari. Hi ha un projecte, la República Catalana, amb un munt de matisos per discutir, amb un procés constituent a l'espera i que els independentistes estem desitjant començar aviat (voldrà dir que s'haurà declarat la Independència). El que no hi ha és un projecte alternatiu versemblant : el que proposa Podem Catalunya, de fet, no compta ni amb el suport de Podemos, incapaç de donar suport al referèndum que permetria, ara sí, la ruptura amb el règim del 78. El  projecte alternatiu de PPSOEC's és el manteniment del R78, i amb la derrota de l'independentisme, encara més centralista, més uniformitzador i més angoixant. A Catalunya en Comú no se li coneix cap model ni cap proposta més enllà d'ocurrents i imaginatives declaracions.

No entenc moltes coses.  No soc gaire espavilat, ves.

El que si entenc és que l'1 d'octubre votaré Sí. Entenc que si guanyem farem la Independència. Entenc que si toca defensar-la al carrer, allà hi seré. Entenc que vull fer una República que sigui inclusiva, neta, culta, lliure i sobirana, de la que ens puguem sentir orgullosos, a la que sigui fàcil, pels nouvinguts, arrelar-se.

Els independentistes tenim un projecte i un pla per aconseguir-lo. Volem debatre'l. Si els partidaris del No es neguen a entrar al debat aleshores la crítica de la manca de debat la desactiven ells. En realitat, són els partidaris del no els que haurien d'esforçar-se en justificar que seguir a Espanya és millor. Amb tot, si els partidaris del no es neguen a debatre segueixen tenint la possibilitat de votar no i guanyar fent valdre la "majoria silenciosa" que afirmen tenir. Nosaltres, els independentistes, acceptarem el resultat sigui quin sigui. Els unionistes també?

dimarts, 4 de juliol de 2017

Votarem com sempre per a que tot canviï

Avui ha estat un dia de màxima intensitat.

Aquest matí s'ha fet la presentació al Parlament de la Llei del Referèndum.

Vet aquí el vídeo de l'acte :




La web garanties.cat s'ha posat en marxa al mateix temps que al Teatre Nacional de Catalunya es realitzava l'acte « Garanties per a la democràcia. Per un referèndum legal, efectiu i vinculant »

L'acte al TNC s'ha pogut seguir per TVC dins del programa "Divendres" que s'ha dedicat en exclusiva a l'acte. Només he pogut trobar l'enllaç al programa complet. Suposo que TVC posarà l'acte en un enllaç separat. En tot cas, al vídeo següent, l'acte del TNC comença a 1h 21min, aproximadament, i que arriba fins a la marca de 2h 23min, també aproximadament.



Un darrer vídeo. El vídeo amb que s'ha encetat l'acte al TNC i que ens saluda en accedir a la pàgina garanties.cat :



El vídeo ens diu que l'u d'octubre votarem, com sempre. Com sempre. Però mai més res ja no serà igual.

A la web de garanties.cat ja es pot trobar el text amb el projecte de llei de referèndum d'autodeterminació. El text és disponible per a tothom. Vet aquí l'enllaç :  https://garanties.cat/wp-content/uploads/2017/07/Llei-del-Referendum.pdf

Us encoratjo a visitar la web. Jo en destacaria...

les 10 preguntes més freqüents :

1 - Quina serà la base legal del Referèndum?

La Llei del Referèndum que aprovarà el Parlament de Catalunya i que pots consultar íntegra al portal www.garanties.cat

2 - Quin serà el paper dels funcionaris?

El paper dels funcionaris serà el mateix que ha estat vigent durant els darrers 30 anys. La llei electoral no preveu la utilització de treballadors públics en l’organització de les jornades electorals. Hi ha ajuntaments que per defecte designen funcionaris com a coordinadors electorals, però n’hi ha que no els han designat mai perquè la llei no en fa referència. El que són imprescindibles són els Representants de l’Administració o agents electorals que sempre han estat triats des d’una bossa de treballadors públics voluntaris.

3 - Hi haurà cens?

El Govern de la Generalitat té totes les dades de la població de Catalunya i d’acord amb això s’elabora el cens. Són cridats a votar les persones que tenen dret a vot en les eleccions al Parlament de Catalunya i que estiguin inscrites en el cens.

4 - Hi haurà una sindicatura electoral?

Sí. Serà l’organisme independent i imparcial per garantir la transparència i l’objectivitat del procés electoral i validar-lo. Estarà formada per juristes i politòlegs de prestigi.

5 - Quin serà el paper del Govern de la Generalitat?

El Govern convocarà el referèndum, n’assumirà tota la part logística i garantirà que la jornada electoral es desenvolupi en plena normalitat democràtica, tal com ha fet en els últims 30 anys. Garantirà el cens, l’obertura dels locals electorals i la recollida dels resultats.

6 - Hi haurà urnes i butlletes de votació?

Per votar l’1 d’octubre hi haurà urnes com en tots els processos electorals i butlletes de votació amb el ‘Sí’ i el ‘No’ per respondre la pregunta del referèndum. El govern, després d’haver declarat desert per qüestions tècniques la primera compra d’urnes, està iniciant un procés de compra directa de les mateixes i garanteix que el dia 1 d’octubre hi haurà tot el necessari per votar. També les urnes, és clar.

7 - Quins seran els punts de votació?

Els mateixos que s’utilitzen habitualment. Si hi ha algun canvi, es comunicarà a cada elector.

8 - Hi haurà observadors internacionals?

Una missió internacional farà el seguiment de tot el procés de convocatòria del Referèndum per garantir la màxima qualitat democràtica. La missió estarà integrada per experts en diferents àmbits, des de juristes fins a observadors del seguiment periodístic. Durant la jornada de l’1 d’octubre també hi haurà observadors internacionals que faran un seguiment del desenvolupament del dia del Referèndum.

9 - Com es farà el vot exterior?

Els ciutadans que viuen a l’estranger podran votar, com a totes les eleccions, sempre que formin part del Censo de Españoles Residentes Ausentes, i estiguin inscrits al registre que el Departament d’Exteriors té habilitat per relacionar-se amb els catalans que viuen arreu del món.

El vot es farà efectiu mitjançant correu que s’adreçarà a les 11 oficines que té el Departament d’Exteriors.

10 - Qui tindrà dret a vot?

Tots els ciutadans que habitualment poden votar a les eleccions al Parlament de Catalunya.

L'u d'octubre votarem. Votarem com sempre, però ja res serà com sempre. És la revolució que estàvem esperant. Mai més res ja no serà igual.

Votarem com sempre... per a que tot canviï.

Ho deia Lluís Llach en la presentació de l'acte : Visca la democràcia! i Visca Catalunya!

Llei de referèndum d'autodeterminació de Catalunya

Tot just ha conclòs al Parlament  la presentació de la llei del Referèndum. La llei que empararà el referèndum d'autodeterminació de l'u d'octubre.

La llei diu que  Catalunya és un subjecte polític sobirà.

La llei s'acull als tractats de dret internacional als quals la constitució espanyola diu que s'adhereix.

La llei respon al trencament del pacte constitucional perpetrat pel tribunal constitucional amb la sentència contra l'estatut d'autonomia.

La llei diu que en cas de victòria del SI, la proclamació de la independència es farà dos dies després. Si el resultat és NO, es procedirà a la convocatòria d'eleccions autonòmiques.

L'èxit del referèndum, les garanties,  depèn exclusivament de la participació. Cal doncs, sortir al carrer, a votar, pacíficament.

Aquesta tarda es farà un acte polític al Teatre Nacional de Catalunya per presentar a la ciutadania la Llei del Referèndum.

Al mateix moment, s'activarà la web http://garanties.cat, que ara mateix mostra el següent text d'avís :

« La pàgina web estarà activa el proper dimarts 4 de juliol al vespre, un cop iniciat l’acte de presentació “Garanties per a la Democràcia, per un referèndum legal, efectiu i vinculant” »

Una curiositat,per acabar :  la llei del referèndum ja té la seva entrada a la Viquipèdia! https://ca.wikipedia.org/wiki/Llei_del_refer%C3%A8ndum_d'autodeterminaci%C3%B3_vinculant_sobre_la_independ%C3%A8ncia_de_Catalunya