dilluns, 10 de juliol de 2017

Els partits i l'1-OCT

Cal repetir-ho : les garanties del referèndum de l'u d'octubre vindran donades per la participació. El que farà que el referèndum sigui vinculant serà la participació de la gent : la participació dels votants del sí a la independència, i la participació dels votants del no

Si les enquestes i els sondejos són correctes cal preveure una forta mobilització dels votants del sí i, a diferència del que va passar el 9N, una activació dels votants del No que no servirà per a fer majoritària la seva opció, però suficient com per a que la participació en el referèndum sigui de la majoria del cens.

En aquesta situació, una victòria del Sí habilitaria, segons la llei del referèndum, la declaració d'independència en un termini màxim de dos dies després de la publicació dels resultats oficials.

Les posicions són, a dia d'avui, les següents : ERC, CUP i PDECat criden a la participació i demanen el vot favorable a la independència. PP, PSC i C's demanen el boicot el referèndum. Catalunya en Comú diu que donaran suport al 1-O entès com a "mobilització" però no com a referèndum (sigui el que sigui el que vulgui dir això). Per la seva banda, Podem Catalunya crida a la participació "multitudinària" en el referèndum i, implícitament, demana el vot negatiu en expressar que el seu model és un estat espanyol "plurinacional". Cal afegir que la posició de Podem Catalunya xoca amb la posició de Podemos a nivell estatal, que és la crida al boicot. Pablo Iglesias : "si yo fuera catalán, no participaría en este referendum".

Arribats a aquest punt, hi han posicions que s'entenen i altres que no. Jo entenc, i participo, de la posició independentista. Entenc, i m'oposo per antidemocràtica a la posició de PP, PSOE i C's. Entenc i també m'oposo, però en aquest cas per discrepàncies de model, amb Podem Catalunya.

Però, ai las! no entenc la posició de Catalunya en Comú.

No entenc que se segueixi negant el caràcter transversal i ampli de la reivindicació independentista. Qui no vulgui veure que la independència també és un projecte de la classe treballadora catalana, és molt cec.

Aquest postulat que diu que catalanisme igual a burgesia, i que es troba darrera de l'anti-independentisme d'una determinada esquerra "pura" és un argument estúpid. La primera classe obrera de l'estat espanyol va ser la catalana i, des d'aleshores, ho ha continuat estant en nombre i importància. El mite que diu que els catalans són els burgesos, els botiguers, els empresaris i que els treballadors són immigrants espanyols mai ha estat cert. És pura estadística : la majoria dels treballadors de les fàbriques catalanes eren, i són, catalans. Les successives onades migratòries van alimentar les factories, cert, però la barreja es va produir i aquells que eren migrants van esdevenir catalans. No per assimilació, o dissolució (o el més lleig "integració"), si no per arrelament. Per haver tingut aquí els fills, la llar, la feina, la lluita -nacional, social i obrera, indestriables-- i l'orgull de pertànyer a la classe treballadora d'una comunitat inclusiva i lliure

No entenc que es digui que no hi ha debat. El debat existeix, les propostes existeixen. El que passa és que hi ha incompareixença del contrari. Hi ha un projecte, la República Catalana, amb un munt de matisos per discutir, amb un procés constituent a l'espera i que els independentistes estem desitjant començar aviat (voldrà dir que s'haurà declarat la Independència). El que no hi ha és un projecte alternatiu versemblant : el que proposa Podem Catalunya, de fet, no compta ni amb el suport de Podemos, incapaç de donar suport al referèndum que permetria, ara sí, la ruptura amb el règim del 78. El  projecte alternatiu de PPSOEC's és el manteniment del R78, i amb la derrota de l'independentisme, encara més centralista, més uniformitzador i més angoixant. A Catalunya en Comú no se li coneix cap model ni cap proposta més enllà d'ocurrents i imaginatives declaracions.

No entenc moltes coses.  No soc gaire espavilat, ves.

El que si entenc és que l'1 d'octubre votaré Sí. Entenc que si guanyem farem la Independència. Entenc que si toca defensar-la al carrer, allà hi seré. Entenc que vull fer una República que sigui inclusiva, neta, culta, lliure i sobirana, de la que ens puguem sentir orgullosos, a la que sigui fàcil, pels nouvinguts, arrelar-se.

Els independentistes tenim un projecte i un pla per aconseguir-lo. Volem debatre'l. Si els partidaris del No es neguen a entrar al debat aleshores la crítica de la manca de debat la desactiven ells. En realitat, són els partidaris del no els que haurien d'esforçar-se en justificar que seguir a Espanya és millor. Amb tot, si els partidaris del no es neguen a debatre segueixen tenint la possibilitat de votar no i guanyar fent valdre la "majoria silenciosa" que afirmen tenir. Nosaltres, els independentistes, acceptarem el resultat sigui quin sigui. Els unionistes també?
Publica un comentari a l'entrada