Pàgines

dijous, 31 de maig del 2012

Pel maig cada dia un raig.

Alguns companys de feina diuen que "em posa" parlar de la crisi. Que és el meus tema favorit. Jo no diria tant. No soc un psicòpata, ni un sàdic que s'ho passa be veient patir la gent. Home, una mica de raó potser sí que porten, però tampoc ens passem. En to cas, no és res de sexual!

Però és cert que és una de les qüestions que em fan rumiar. I el que sí que és cert d'un temps cap aquí és que la qüestió ja no està només en boca de catastrofistes, apocalítics i personatges sinistres. A la feina, poc o molt, tothom té alguna cosa a dir. Cada dia. Pel maig, cada dia un raig.

I és que d'un temps cap aquí cada dia hi ha una notícia, un rumor, una anècdota que algú comenta. Perquè ara ja no estem parlant de notícies que només poden ser dexifrades per especialistes en economia. No. Estem parlant de coses que afecten al dia a dia de cadascun de nosaltres, al dels que ens són molt propers.

Aquest mes de maig n'ha deixat moltes de notícies. La degradació de l'economia espanyola s'està accelerant. La borsa cau, la prima de risc puja, Bankia, els plans de reducció del dèficit de les comunitats autònomes...

No tot ha estat dolent! ara mateix se m'acut que el Barça ha guanyat la copa d'aquell senyor que caça elefants. la xiulada a l'himne i les cançons fent conyeta sobre el senyor titular de la copa, reinterpretats com reivindicació independentista per part de la Presindenta de la Comunitat de Madrid, li ha proporcionat a aquesta senyora una cortina de fum, si més no per uns dies, sobre l'escàndol de Bankia. Per si fos poc, algú va decidir enviar patrulleres de la Guàrdia Civil a "defensar" als pescadors que feinejaven en aigües territorials de Gibraltar! una altre cortina de fum que, això sí, va durar encara menys que la de la copa.

I és que això dels enemics (ja siguin interns: catalans i bascos; o externs: anglesos) sempre ha funcionat molt bé. Que aquest cop no hagi triomfat vol dir alguna cosa sobre la magnitud de la tragèdia.

Quan no funcionen les maniobres de distracció, aleshores és que el personal està molt encès. El personal encès es pot revoltar. És el moment de deixar de ser bons i passar a ser dolents: això vol dir repressió. Una de les bones notícies d'aquest mes de maig ha estat l'alliberament de Laura. la secretària d'Organització de la Federació Local de Barcelona de la CGT va ser alliberada després d'un mes de captiveri. Coincidint, quina casualitat, amb la finalització dels actes de protesta en el marc de l'aniversari del 15M.

Es veu que la volien tenir tancada per recordar a la CGT que si poden tancar a la seva SO, poden tancar a qualsevol pel motiu que més els vingui de gust. O sense cap motiu. El missatge que enviaven a la CGT va ser "feu bondat mentre els capitostos del BCE estiguin aquí, i mentre passa aquesta cosa del 12M15M, o potser a la Laura no la tornareu a veure en una bona temporada".

A la Laura l'han deixada anar amb una fiança de 6000€. Demanen 36 anys de presó. Per què? que potser ha provocat un forat de 23000 milions d'euros? No. Es veu que va cremar una capsa amb diners de mentida a la porta de la borsa de Barcelona. En realitat, no. Va fer alguna cosa més que cremar una capsa: va denunciar amb noms i cognoms als que han provocat la crisi. La Laura no te por. Que la gent no tingui por és el que més espanta als poderosos.

Però la Laura va sortir. Ara bé, s'estan produint detencions de vaguistes del 29M. Sota acusacions inversemblants. Aquest mes de maig ens està deixant noves detencions. El mes de maig ens està mostrant cruament la cara repressora de l'estat. La llei és per obeir-la. Punt. I quan la llei està de part del reprimit, aleshores no hi ha llei que valgui. has d'obeir, i punt final. Les protestes, al Facebook i al Twitter. Però les protestes que impliquen desobeir al poder, fer vaga o manifestar-se al carrer no agraden al règim.

I és en aquest context que resulta decebedor com la Generalitat està començant a enviar multes als #novullpagar a les autopistes. Algú dubta encara de part de qui està el govern de la Generalitat? Està de part del govern del'estat. Que està de part de Bankia, i dels que son com Bankia. Són els mateixos. Només que aquí parlen català en públic, i castellà en la intimitat.

I mentrestant, les forces de seguretat de l'estat - de l'Estat S.A. - continuen la seva tasca de represaliar. Aquí, a vaguistes, per rojos o per anarquistes. A Madrid, a la final de copa del caçaelefants, a seguidors del Barça amb estelada, o del Bilbao amb Ikurriña, per independentistes. La qüestió és repartir llenya i deixar clar qui mana.

I en aquestes estem. Perdem drets, perdem la feina, perdem capacitat econòmica. Som sospitosos de no estar d'acord. Som sospitosos de creure que la culpa és seva. Com som sospitosos som reprimits.

Tot això em recorda a la Mafia. la Mafia et "protegeix". Tu no has demanat aquesta protecció, però et "protegeixen" igual. I s'ho "cobren". I si no "pagues" ho lamentaràs. L'estat funciona de forma semblant: cada any pagues tres mesos sencers del teu salari a canvi de "serveis públics" que estan en retirada, i de la "protecció" externa (exercit) i interna (policia). Però, de moment, ver quina cosa, el més probable és que qui rebi les multes o les garrotades siguis tu.

Mentrestant, els diners que es "cobren", a compte de la "protecció", van a parar a Bankia...

En fi. S'ha acabat maig. I aquest maig, dia sí i dia també, hem patit un bon raig. Un bon jec d'hòsties, millor dit.

dimecres, 16 de maig del 2012

Singulars. Edward Hugh i Jonathan Tepper: el que no es vol sentir.

Cal veure'l. Singulars, com sempre, imprescindible.

L'enllaç: http://www.tv3.cat/videos/4093933/Edward-Hugh-i-Jonathan-Tepper-el-que-no-es-vol-sentir

Jaume Barberà entrevista a Edward Hugh i Jonathan Tepper. Dos economistes que quan tot eren flors i violes (o ja no tant) van descriure la situació de crisi en la que ara en trobem.

Dues receptes possibles: sortida de l'euro i devaluació de la pesseta un 35%, Jonathan Tepper; o bé "rescat" i "devaluació interna" amb baixada de salaris i preus, Edward Hugh.

En tots dos casos, la situació que preveuen no serà gens fàcil.

Per si el voleu veure aquí:

divendres, 11 de maig del 2012

#laurallibertat #dretsenperill #prourepressió

Via Racó Català m'ha arribat aquest correu de solidaritat amb Laura Gómez, Secretària d'Organització de la Federació Local de Barcelona de CGT, detinguda per participar en una performance en que es va cremar una caixa amb diners de mentida a la porta de la Borsa de Barcelona el 29M, dia de la darrera Vaga General.

Amb la Laura s'ha buscat un cap de turc per espantar als moviments socials que s'oposen a les retallades socials i al sistema que ha conduit a aquesta crisi.

Per entendre bé el significat d'aquest paràgraf "La detenció per part dels Mossos d'Esquadra es va realitzar quan van considerar, suposant que sense tenir en compte l'horari en què jutges propers a les tesis de Felip Puig s'encarreguen del jutjat 23 ..." us demano que llegiu aquest article del Setmanari La Directa.

El que es llegeix entre línies en l'article és l'existència de facto d'una policia política, la DCI, amb jutges afins i, el que és més greu, amb presos polítics.

La darrera presa política que coneixem és  la Laura.   A la Laura l'han tancada per espantar als moviments socials. És repressió.

Contra la repressió, solidaritat. El correu demana que se li enviïn cartes de solidaritat, de suport i d'afecte a la Laura. Que se senti estimada. Que sàpiga que a fora hi ha gent treballant pel seu alliberament. Que no està sola. Que no ha de tenir por i que no tenim por.

Més informació a http://www.cgtcatalunya.cat/http://laurallibertat.wordpress.com/ i http://www.cgtbarcelona.org/.

Vet aquí el correu:


"El passat 25 d'Abril la jutgessa del jutjat d'instrucció n º 23 va decretar presó provisional per Laura Gómez fonamentada en risc de fuga i reincidència.La Laura, de 46 anys, té feina fixa, viu amb la seva filla i no té antecedents penals ...
Porta a la presó segrestada, sense judici, més temps que el que va estar el banquer i xoriço confés, Fèlix Millet.
La detenció per part dels Mossos d'Esquadra es va realitzar quan van considerar, suposant que sense tenir en compte l'horari en què jutges propers a les tesis de Felip Puig s'encarreguen del jutjat 23 ...
Se l'acusa de participar en una performance en què es van cremar uns bitllets falsos en una caixa de cartró de folis DINA-4. Per això se la responsabilitza de 'voler cremar la Borsa', 'atemptar contra el dret fonamental del treball' i una macedònia d'acusacions derivades que poden suposar fins a 20 anys de presó.
I és, casualment, secretària d'organització de CGT de Barcelona.
La Laura és una presa política usada com a cap de turc del sindicalisme que lluita. És part de l'estratègia repressiva den Felip Puig i els mitjans de comunicació del poder per atacar i criminalitzar a tota organització que lluiti contra les retallades i aquest sistema injust, especialment al sindicalisme no institucional, encara que també l'altre.
Desitgen, en definitiva, aïllar i reprimir després. Que tinguem por o que ho acceptem.
La Laura està en una maleïda cel · la, tenen pres al seu cos però no a la seva ment ni a les seves idees. La seva família no pot estar amb ella, però l'orgull de la seva lluita estava a cada paraula que la seva mare, germana i filla van pronunciar l'1 de Maig davant milers d'afiliats i afiliades de la CGT a Barcelona.
Escriu a la Laura.
Inundem la presó de Wad Ras de cartes de suport, solidaritat i afecte. Fem sentir la calor dels seus, de les persones que lluitem contra aquest ordre injust i explotador. Cada vegada que la Laura obri una carta sentirà això que cap porc repressor, que cap porc banquer, que cap lacai experimentarà en tota la seva vida.
Escriu una carta a:Laura Gómez

C.P. Dones de Barcelona
C. Doctor Trueta 76-98
08005 – Barcelona"

dimarts, 8 de maig del 2012

esquerres i dretes

La notícia del "banc dolent" i de la intervenció a "bankia" han eclipsat l'efecte Hollande i les eleccions gregues.

Per cert, fabulós el sistema "democràtic" grec que regala 50 diputats al partit que guanya. Aquests 50 diputats extra són els que segurament permetran una coalició PASOK-ND que continuarà portant als grecs pel camí de "l'austeritat". Això acabarà molt malament.

Però no volia parlar de Grècia. El que volia parlar és d'esquerres i dretes. I de com, a vegades, les coses no són tan senzilles.

Primer de tot, definim conceptes. Què és esquerra i què és dreta?   Una imatge val més que mil paraules. En la següent infografia es veu la diferència entre esquerra i dreta. És una infografia adreçada al públic nord-americà, i no tot el que diuen és extrapolable al públic europeu, però s'enten força bé.

Si feu clic a la imatge la podreu veure més gran. És molt interessant. Queda molt clar que no és cert allò de que "no existeixen dreta i esquerra". Existeixen i són molt diferents. Desconfieu de qui digui que dreta i esquerra no existeixen. Us diré que acostumen a ser de dretes.

Vet aquí la imatge:


Personalment opino que, intrínsecament, no hi ha una superioritat moral o ètica d'una sobre l'altre. Depèn, exclusivament, dels valors de la persona. Ara bé, també opino que una formació més aviat humanística condueix a posicions d'esquerra. Però només són les meves opinions.

Resulta que, com en tot, no és tan fàcil trobar tipus purs d'esquerres o de dretes. O, millor dit, el més comú és que la gent sigui d'esquerres per a algunes coses i de dretes per a d'altres.

I no només la gent. També els partits. Hom afirma que el PP és de dretes, i el PSOE d'esquerres. Això diuen, no?

Doncs, ves per on, les "esquerres" del PSOE van fer les empreses de treball temporal, per exemple, i els darrers temps de ZP van encetar el camí de les retallades socials i les reformes laborals. El PSOE va fer polítiques de dretes

I el PP? El PP ha pujat imposts, que és política d'esquerres, i està intervenint Bankia, i farà un "Banc dolent", que és una intervenció pública en el sector financer, i immobiliari, d'una magnitud més que considerable . La intervenció de l'estat en l'economia és, per definició, d'esquerres. El PP està fent polítiques d'esquerres!

Ara bé, tot i tenir els rols creuats, el PSOE i el PP coincideixen amb un fet. Quan el PSOE fa de dreta, ho fa contra els treballadors i allò que en diríem classe mitjana i baixa... i quan el PP fa d'esquerra, també...

El cas del PP intervenint en l'economia és aquesta cosa tan graciosa, si no fos perquè en som les víctimes, del "socialisme" per a rics: es socialitzen les pèrdues; es privatitzen els beneficis. Per la seva banda, el PSOE és el partit dels "rics socialistes" que, ves quina cosa, són de dretes amb els pobres.

Al final, resulta que PP i PSOE no són tant diferents, oi? al final, resulta que PPSOE ve a ser una marca que respon bastant bé a la realitat; igual com a Grècia hi ha el tàndem PASOK-ND que s'ha quedat a tocar, gràcies al fabulós sistema democràtic grec i els 50 diputats de regal, a un escó de la majoria absoluta.

I a Catalunya -em refereixo a la comunitat autònoma- encara podríem ampliar amb les sigles de CiU per fer el PPSCIU que és, de fet, la majoria hegemònica del nostre país. CiU, nominalment de dretes,  avui diu que potser caldrà recuperar l'impost de successions (això és d'esquerres), però també avisa que continuaran les retallades (això de dretes).

Tot plegat és un garbuix ideològic molt gran. I és que és difícil ser només de dretes, o nomé d'esquerres. En realitat, tots aquests que manen el que són és d'ells mateixos. I quan convé d'esquerres, i quan no, de dretes. I sempre, sempre, rebem nosaltres.

Mira, ara que ho penso, en el fons sí que és molt senzill.

dilluns, 7 de maig del 2012

banc dolent

l'endemà del súper-diumenge franco-grec, amb la victòria del "socialista" Hollande i la "derrota" per la mínima del bloc "europeista" format pel PASOK i Nova democràcia calia esperar que la borsa despertaria poruga. La incertesa sobre el futur de l'euro planava sobre les borses... I així va ser com, efectivament, l'IBEX35 perdia prop d'un u i mig per cent només encetar la sessió.

I a mida que la sessió avançava  es mantenia el baix nivell amb lleugeres  oscil·lacions. La borsa es trobava en valors de 2003. Una altre setmana negra?

Però a mig matí, Súper Mariano va dir: farem un "banc dolent".

Un banc dolent? és que n'hi han de bons?

Un "banc dolent" és un "banc" que no treballa per al públic, si no per els altres bancs. I és un banc, públic, que té la missió de comprar els actius tòxics (és dir, els préstecs i les hipoteques irretornables) dels altres bancs a un preu que permeti a als bancs venedors "salvar els mobles".

Aleshores, el "banc dolent" haurà d'espavilar-se per cobrar el que pugui dels préstecs i, en el cas de no poder cobrar-los, assumir les pèrdues. Com que és un banc públic això vol dir que les pèrdues ens les "mengem" els contribuents.

Dels paràgrafs anteriors: què vol dir "salvar els mobles"? bona pregunta. M'encanta fer-me aquesta pregunta. Justament avui Súper Mariano també ha dit que s'intervenia a Bankia i que es reformaria tota la seva cúpula. El president de Bankia,l'ex-ministre del PP Rodrigo Rato ha estat dimitit, rellevat, o l'han fet fora, com vulgueu. Això sí, cobrant una indemnització d'un milió dos cents mil euros, aproximadament.

Repeteixo, què vol dir "salvar els mobles"? atenent a l'exemple de Bankia, a quin preu comprarà el "banc dolent" els actius tòxics? o, dit d'una altre forma, per quant ens sortirà la broma als "contribuents"?

I perquè ens diuen "contribuents"? La víctima d'una estafa és un "estafat", no un "contribuent". En fi, suposo que cal fer servir el vocabulari tècnic.

"Menjar-nos" els actius tòxics significarà, per als "contribuents" més del que ja estem veient: més imposts, menys serveis públics, menys protecció social. Ja sabeu: és allò de la socialització de les pèrdues (els contribuents) i la privatització dels beneficis (els bancs que es desfan dels actius tòxics).

El "banc dolent", però, té una cosa bona (quina paradoxa!): es descobrirà la magnitud de la tragèdia. La merda acumulada pels bancs sortirà, finalment, a la llum.

Si els governants (el "banc dolent") no fossin, en realitat, amants, amics, germans, familiars... còmplices, en definitiva, dels propietaris dels bancs que vendran els actius tòxics imposarien un preu draconià per a comprar els actius tòxics i obligarien als bancs a assumir una part important de les pèrdues. La suficient com per a que tinguin que tancar. Però que s'oblidin d'indemnitzacions. O això, o fallida i presó per als estafadors.

Però, ai las, resulta que els governants (el "banc dolent") son els amants, amics, germans, familiars... els còmplices, en definitiva, dels propietaris dels bancs que vendran els actius tòxics. Per tant, cal pensar que el que es prepara és una gran estafa per als "contribuents".

Però, en fi, almenys ara veurem quina és la magnitud de la tragèdia. Qui sap, igual la situació és tan bèstia que ni amb un banc dolent...

Però, per a que veieu com funcionen aquests estafadors, i recuperant el relat de la sessió a la borsa, ¿sabeu que ha fet la borsa quan s'ha rebut la notícia del "banc dolent", combinada amb la de la intervenció de l'estat a Bankia?

Correcte. Ha pujat! S'ha enfilat gloriosa cap al cel! Ho han aconseguit!! Barra lliure!!!



Això sí, el que aquests depredadors guanyen, els altres ho perdem... convé no oblidar-ho.

dissabte, 5 de maig del 2012

Súper diumenge franco-grec

Demà hi han eleccions a Grècia.

Això no deixaria de ser una noticieta a la secció d'Internacional si no fos que ningú pot dir si demà a la nit el PASOK i Nova Democràcia (els equivalents, respectivament, a PSOE i PP) faran, entre els dos, la majoria absoluta al Parlament grec.

PASOK i ND representen la bota d'Europa a Grècia. O si preferiu una expressió més suau, als "europeistes". En tot cas, són els partits responsables de les retallades de tota mena que porten patint els grecs des de ja fa una temporadeta.

Passa, però, que existeix el dubte raonable sobre si els grecs decidiran fer un govern amb una majoria alternativa, segurament al voltant del PKK, el partit comunista grec.

Si finalment es dona aquest cas -tot i que sembla improbable- es podria apostar per una sortida de Grècia de l'espai euro i el retorn al dracma.

Hi ha qui espera aquest trencament de la zona euro amb candeletes. I també hi ha, pel contrari, qui considera que seria catastròfic.

En tot cas, espero que siguin els grecs que lliurement triïn el seu govern. I no és pas poca cosa això que demano. Si alguna cosa s'està perdent amb aquesta crisi és, ni més ni menys, que la credibilitat democràtica del sistema. Dit d'una altre forma: espero que demà no hagin trampes.

I encara més enllà: si els grecs opten per fer fora al PASOK i a ND, que llavors tampoc hagin trampes. Suposadament Grècia és un estat lliure i independent i, per tant, pot optar a sortir de l'euro. O no ho és d'independent? Si no ho és, algú em podria dir en quin moment Europa es va convertir en un imperi i una presó de pobles?

Per acabar-ho d'adobar, demà, a França, triaran entre Hollande i Sarkozy.

Sembla que Hollande porta avantatge. També, coincidint amb la puixança del candidat socialista francès s'han començat a sentir veus que parlen de "menys polítiques d'austeritat" i "més polítiques de creixement" i la mateixa frau Merkel sembla que s'està estovant. veritat o mentida? jo no em crec res.

Em sembla, més aviat, que a Sarkozy ja se'l dona per cremat i cal preparar l'aterratge d'Hollande. Que els francesos l'aclamin. Res millor que prometre vi i roses. Però un cop arribi a l'Elisi, no tinc cap dubte que Hollande seguirà l'agenda que ja li han preparat aquells que estan guanyant amb la crisi.

HI haurà més "austeritat" i més retallades socials. Perquè? doncs perquè no hi han calers per a "polítiques de creixement". Punt. El vi i les roses són per a les pel·lícules, o per a les campanyes electorals. Ficció, tot plegat.

Una altre cosa és que Hollande sigui tan ingenu que es cregui la propaganda de les "polítiques de creixement" i emprengui accions en aquesta línia (que fracassaran). O sigui, per l'estil de burru que el Zapatero. però no ho crec. Més aviat em penso que és un cínic mentider com el Rajoy, que també prometia vi i roses.

Demà, per tant, súper diumenge europeu que pot provocar que la setmana que ve sigui mogudeta. De fet, pot provocar un terrabastall de conseqüències que encara costa visualitzar.

Caldrà estar atents. Demà caldrà parar l'atenció a Grècia i França.

dimarts, 1 de maig del 2012

#novullpagar

Aquest 1er de maig, la insubmissió no només ha pres la forma de les manifestacions del dia del treball. Més reivindicatives que mai contra la repressió i contra les retallades. A més, avui també era el dia en que es feia el #novullpagar coordinat a diferents peatges.

Ha estat un èxit, segons informen al Vilaweb: http://www.vilaweb.cat/noticia/4007338/20120501/exit-novullpagar-multitudinari-collapse-molts-peatges.html

Poc a poc la gent es desperta.



 Més vídeos al YouTube. Al Vilaweb n'han fet aquesta sel·lecció.

1er de maig insubmís.

1er de maig insubmís.

Per una banda, les manifestacions, amb el to clarament reivindicatiu que ha de tenir una diada com la d'avui. Malgrat les amenaces, la dissidència ha tornat a sortir al carrer.

Tanmateix, hi han notícies de detinguts i, en tot cas, encara hi han detinguts del dia de la Vaga General.

Solidaritat amb tots ells. En reclamem el seu alliberament. Particularment, solidaritat amb la Secretària d'Organització de la federació local de Barcelona de CGT. Laura LLibertat! Prou repressió!