dissabte, 19 d’agost de 2017

la inseguretat provocada per l'estat espanyol

Twit de Ramon Tremosa :



Penjo la imatge aquí, per a qui no pugui llegir-la al twitter :



La pregunta és aquesta: si l'estat espanyol no només és incapaç de garantir uns nivells de seguretat raonables si no, de fet, és ell mateix un dels principals motius de la inseguretat, aleshores, per a què serveix l'estat espanyol?

La meva conclusió, diria que lògica, és que per seguretat, millor fora de l'estat espanyol.

El país dels nostres joves

Suposo que igual com molta gent, porto un parell de dies enganxat al twitter i als noticiaris de 24 hores atent a les novetats sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils.

Enmig de tot aquest volum -certament buscat- d'informació i d'opinions n'hi han hagut algunes que m'han fet rumiar sobre el fet de l'extraordinària joventut dels components de la cèl·lula gihadista. Alguns d'ells menors d'edat. Gairebé nens.

Realment fa pensar, i molt. Com ha estat possible convertir a nois, que pel que es veu han estat formats aquí, que  aquest era el seu país, o això ens pensàvem, o aquest era el discurs que ens volíem creure, com ha esta possible que es convertissin en assassins. Que fossin capaços de matar a sang freda, llençant un vehicle a tota velocitat sobre els vianants, o mirant de matar a la gent del carrer amb ganivets. Per qui i com han aparegut els monstres?

És duríssim. Vol dir que el nostre model social ha patit un fracàs de proporcions gegantines. És evident que la planificació d'aquests atemptats ha estat cosa d'un cervell entrenat i que sabia el que feia, i que segurament aquest cervell és un operatiu internacional, però els reclutes d'aquest comando, els disposats a matar i morir, en definitiva, han estat joves, molt joves, que han sortit de barris i ciutats catalanes.

A Catalunya, de fa molt temps, hem fet bandera de la "integració" i de la multiculturalitat, del mestissatge... És una gran idea i penso que és bona, però resulta que no ho hem fet bé. O no prou bé com per evitar la radicalització de joves que, seguint la lògica d'aquest discurs integrador i multicultural, no són estrangers, si no, exactament, els nostres joves.

També podria ser que, en realitat, aquest discurs no estigui explicant la realitat si no, més aviat, estigui presentant un model utòpic del que ens agradaria que fos. Somiar escenaris ideals obviant la realitat i sense posar els mitjans per a fer-los possibles és, en canvi, una molt mala idea.

Alguna cosa falla de forma catastròfica en el nostre model de convivència i d'educació i d'integració social quan uns joves poden, en el plaç de poc temps (són joves, forçosament no podem parlar de gaire temps), convertir-se en assassins. I dic assassins i no gihadistes. Aquest han esdevingut gihadistes, i altres esdevindran camells, o membres d'un grup neonazi, o ves a saber què.

Està clar que per a que passi això hi deuen influir qüestions que deuen anar des la família, passant per l'entorn social d'amics i entitats a les que pertanyen, o fins i tot  l'escola. Però cal analitzar-ho.

Acabo. Jo crec que ara que estem fent un nou país i que en aquest nou país recollim la bandera de la multiculturalitat i les identitats múltiples hem d'aprofitar per analitzar molt bé i buscar els perquès d'aquest fracàs per corregir-los i incorporar el que aprenguem al disseny del nou estat per la via  del procés constituent.

No us estranyi si descobrim que al final, això no va de religions, o de salafisme i wahabisme, si no de ghettos, de rics i pobres , de racisme estructural, i de societats que encara han de trencar murs i fer molt camí abans d'assolir l'utopia. És la meva opinió, en tot cas, repeteixo, cal analitzar-ho.

En fi, és  imperatiu fer l'esforç de l'autocrítica. Si no tenim por, hem de posar-nos enfront del mirall i fer, de veritat, que aquest sigui el país de tots, i, en particular, dels nostres joves. De tots. Que cap psicòpata manipulador ens els pugui malmetre.

Atemptats a Barcelona i Cambrils

El primer de tot : solidaritat amb les víctimes de l'atemptat del dijous. Condolences als familiars i amics dels difunts, i el suport i ànims als hospitalitzats. De cor, esperar que es recuperin aviat. Jo no sabria dir res més a les víctimes i els seus. Penso que en ocasions dures com la patida el millor és acompanyar i posar-se a disposició i mantenir un silenci respectuós.

Com a ciutadà d'aquesta societat, en canvi, sí que tinc coses a dir.

Abans de res : la felicitació i l'admiració al cos dels Mossos d'Esquadra. La resposta de la policia catalana a l'atemptat, al doble atemptat, pel que es veu, ha estat eficient i segons diuen mitjans i forces de seguretat internacionals, modèlica.  Sembla que la cèl·lula gihadista que va perpetrar les accions de Barcelona i Cambrils està, essencialment, capturada o morta. Tanmateix, a hores d'ara, es veu que encara hi ha un terrorista fugit. Espero que el capturin aviat. En tot cas, em sembla molt just felicitar als Mossos per la seva actuació.

No només els Mossos. La resposta dels hospitals, de les ambulàncies, del personal sanitari va ser igual d'eficaç Es va veure un sistema públic funcionant en una situació d'emergència, i funcionant bé. Gràcies a tots ells també. Orgull per tots aquests treballadors.

Els Mossos van donar una lliçó d'eficàcia i de  com actuar en cas d'atemptat. La ciutadania de Barcelona va donar una gran resposta també. Des dels donants de sang, fins a l'oferiment d'allotjament als turistes, o la paciència als controls, la col·laboració amb la policia, o l'autocontrol a l'hora de no publicar imatges i vídeos morbosos a les xarxes socials. Segurament està ben motivat el hashtag #OrgullBarcelona. la resposta a l'atemptat a posat de relleu els millors valors del país i de la ciutat.

Però l'atemptat també ha posat de relleu dubtes, preguntes i vergonyes importants.

D'on han sortit els terroristes? A Catalunya hi han banlieus, com a França? Qui finança el salafisme i el wahabisme a Catalunya? És molt interessant -el recomana la periodista Ariadna Oltra- aquest fil de Twitter, per l'experta en gihadisme del New York Times


També aquest fil del perfil "AlOtroLadoDelMuro" d'un militant comunista que en un to força dur té la virtut de dir algunes coses que no es diuen, o no es volen sentir :

també cal fer una crítica ben dura a alguns mitjans de comunicació que han resultat ser irresponsables, mentiders o sensacionalistes :

Telecinco : La cadena de TV estava emetent en directe les operacions dels Mossos mentre des dels mateixos Mossos s'estava demanant al públic general de NO penjar vídeos ni imatges de les operacions policials, per no donar pistes ni facilitats als terroristes. Telecinco va posar en perill a la gent i als Mossos per obtenir més audiència.

El Periódico i El Mundo : van publicar fotos i vídeos de les víctimes ferides i mortes. Aprofitant el morbo per obtenir més audiència i més clicks.

El Periódico : encara amb l'operació dels Mossos en marxa, el Periódico publica un editorial en que assegura que la CIA havia avisat als mossos de la possibilitat d'un atemptat. Això es va desmentir casi immediatament. En tot cas, la CIA hauria parlat amb el CNI, que és el seu homòleg, no amb els Mossos. L'editorial no deia ni mitja paraula sobre el fet que l'estat espanyol ha vetat l'accés dels Mossos a l'Europol, on es coordinen les policies europees contra el terrorisme, i també es va deixar de dir que l'estat espanyol va vetar la incorporació de 500 nous agents a la policia catalana. És dir, el Periódico va intentar acusar als Mossos de ineficàcia i de ser responsables de l'atemptat quan la realitat és que la resposta de la policia catalana ha estat modèlica i així ha estat reconegut internacionalment; en canvi ha obviat que l'estat espanyol ha limitat activament la capacitat de resposta dels Mossos.

El País, el Mundo : els primers aprofiten l'atemptat per a fer un al·legat unionista. Els segons acusen la política migratòria de la Generalitat de ser en part responsable de l'atemptat. Sent suau, diré que pixen fora de test. 

ABC : directament diuen que l'atemptat és "turismefòbia" duta a l'extrem, "com la CUP a lo bestia". Es desqualifiquen sols.



Molt de fàstic pels diaris de Madrid, i algun de Barcelona.

La resposta de la gent a les xarxes socials va ser, i encara és, de solidaritat. Hi ha missatges de solidaritat i condolences  provinents d'arreu del món i, en particular, de l'estat espanyol, i  cal agrair-les.

Però una minoria, sorollosa, també ha mostrat la pitjor cara de la catalanofòbia a les xarxes socials. Des d'insults racistes a les víctimes  fins a insults per l'us de la llengua catalana. El pitjor d'aquesta catalanofòbia -que és minoritària, però sorollosa- és que, en tot cas, és persistent en el temps i respon, al meu entendre, a un odi racista que amara a una minoria de la societat espanyola, i que no és combatut perquè, de fet la majoria de la societat espanyola és nacionalista i no veu aquesta minoria com la xacra que és en realitat. El nacionalisme espanyol majoritari entre els votants del PPSOEC's és de tall supremacista i, encara que nominalment diu que la llengua catalana és una "riquesa cultural", en la pràctica prefereix que aquesta "riquesa" no ocupi més espai que el domèstic o folklòric.

El millor i el pitjor. Tot això dintre d'un marc en que el terrorisme, en aquest cas el gihadista, ha atacat un cop més a Catalunya, a Barcelona i a Cambrils. Les claus en que s'incardina el terrorisme gihadista són internacionals, però és evident que també té claus pròpies i aquestes darreres cal analitzar-les molt bé.

Finalment, la resposta de les institucions catalanes va estar en la línia de la independència de fet, amb els Mossos com a principals protagonistes, però no només ells, també els sistemes d'emergència i de salut.

Va ser un dia trist, i de ràbia, però també d'orgull. Ara, atenent com cal a les víctimes,  és el moment, però, de deixar les emocions i investigar i reflexionar com a societat. Per què? Com? Què hem après? Sobretot això últim : quines lliçons extraiem? 

divendres, 11 d’agost de 2017

11S2017. La Diada del Sí!


Un mes just per a la Diada d'enguany.

Des de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'estatut, el 2010, les diades han vist concentracions i actes multitudinaris, amb un to cada cop més obertament independentista. Hem passat de veure com es retallava l'estatut d'autonomia de forma humiliant, a trobar-nos a les portes del referèndum d'autodeterminació.

Som al 2017 i falten 59 dies pel referèndum d'autodeterminació de Catalunya.

Sí, ha passat molt temps, ens hem fastiguejat, ens hem discutit entre nosaltres, hem comès molts errors, hem avançat i hem reculat, però, en conjunt, la progressió ha estat endavant, i ara estem aquí. Amb ferides i cansament a l'ànima, però també amb molta força i molta il·lusió. I amb esperança. I amb confiança. I també amb alegria.

Enguany, doncs, i més que cap altre any, els independentistes hem de mobilitzar-nos. La Diada ha de ser un gran acte de campanya en favor del Sí. Aquesta ha de ser la Diada del Sí.

Enguany la proposta de l'ANC és formar un gran signe més omplint el Passeig de Gràcia i el carrer Aragó :

« Aquest Onze de Setembre encarem la mobilització més transcendent de la història del país: la Diada del Sí. Omplirem el passeig de Gràcia i el carrer d’Aragó de Barcelona per fer un immens signe Més, símbol de totes les oportunitats del nou estat en forma de república que ens espera a les paperetes del referèndum. Entre tots, convertirem la Diada del Sí en el tsunami d’il·lusió que ens portarà des del compromís amb la democràcia a la majoria per la independència l’1 d’octubre.

Que sigui un gran Onze de Setembre, junts defensarem la democràcia i acabem de gestar el nou estat que està per a tothom!

L’11S omplim el centre de la capital, l’1 d’octubre guanyem el referèndum!
»


Per si hi han dubtes, l'ANC ha preparat aquestes "respostes a preguntes freqüents" :

Per què haig de tornar a sortir al carrer?
 
Hem treballat molt per arribar fins aquí. Tantes Diades, manifestacions, actes ja són part de la història. Ja comptem els dies que falten per al referèndum que tant havíem somniat. Mostrem la força de la gent als polítics d’aquí i d’allà. Ara més que mai no és el moment de les excuses ni de desanimar-se.

És el moment de donar un últim impuls per guanyar el Sí i no pots fallar. La teva veu, determinació i somriure són la palanca perquè neixi el nou Estat a partir del dia dos d’octubre. Aquesta Diada serà un esdeveniment mundial de primera magnitud, i no hi pots fallar, tant si és la primera com la cinquena o la vintena Diada que et manifestes.
 
Com puc aconseguir un lot de l’11S?
 
El lot de l’11S, a part de la samarreta de la Diada, conté un ventall per 
protegir-te de les altes temperatures i una motxilla perquè hi puguis ficar tot allò que vulguis portar. Aquest any, la samarreta és feta a Catalunya i 6 euros de cada lot es destinen directament a finançar la Campanya del Sí.
 
Pots demanar el lot a http://botiga.assemblea.cat/index.php. També el trobaràs a la seu de l’ANC o a la teva assemblea territorial, on els voluntaris t’ajudaran a 
 triar la talla que necessites.
 
Per què m’hi he d’inscriure? No hi puc anar per lliure?
 
És molt important que tots els trams de la Diada del Sí s'omplin de participants. I per aquest motiu és imprescindible que tothom que hi vulgui anar s’hi inscrigui a través del formulari del web. Només així podrem assolir el nostre objectiu: omplir el passeig de Gràcia i el carrer d’Aragó amb la gent que farem la nova república.

Si t’hi inscrius, sabràs quins són els trams on encara hi ha places disponibles per omplir, rebràs informació pràctica de com arribar al lloc a temps evitant els embussos i et posarem en contacte amb la gent que et rebrà al tram que hagis escollit. Naturalment no impedirem que la gent baixi al carrer i hi participi, tant si s'havien inscrit com si no --com més serem, millor!

D'acord amb la Llei de protecció de dades (LOPD), no es poden inscriure al web de la Diada del Sí els menors de 16 anys. Però esperem els somriures i la determinació de tothom!
 
És obligatori comprar el lot de la Diada del Sí?
 
L’ANC es finança únicament amb les quotes dels seus socis i la venda de productes de l’Assemblea. El material, la comunicació i la logística dels actes que fa arreu del país suposen una despesa molt gran, i una de les principals fonts d’ingressos, que permet a l’ANC continuar amb força la seva tasca, és el lot de l’Onze de Setembre, que consisteix en una samarreta i altres complements. Enguany, 6 euros de cada lot serveixen per finançar directament la campanya del Sí.

Evidentment no és obligatori comprar el lot. Tothom és benvingut a la Diada del Sí, tant si compra el lot com si no. Els estatuts de l'ANC li prohibeixen acceptar cap subvenció per garantir que sempre serà una organització absolutament independent.
 
Com funcionen les inscripcions?
 
Per inscriure’t, has d’omplir el formulari, apuntar-te al tram indicat i confirmar la inscripció a través del correu electrònic que rebràs. Has de fer la confirmació per correu abans que passin 24 hores perquè la inscripció sigui vàlida. Si al cap de 24 hores d'omplir el formulari no has rebut el correu, voldrà dir que hi ha hagut algun error. Et demanem que, en aquest cas, tornis a fer la inscripció.
 
Com podem inscriure’ns per venir en grup?
 
Pots apuntar fins a cinc persones en un mateix correu per poder venir junts a la Diada del Sí. Si sou un grup més nombrós, us haureu d’apuntar per petits grups de cinc, o bé individualment. Si sou una entitat o un col·lectiu (equip esportiu, entitat social, cultura popular, etc.), podeu posar-vos en contacte amb l’assemblea territorial de l’ANC més propera perquè us puguin inscriure com a grup (caldrà que informeu de totes les dades dels participants). D’aquesta manera, garantireu la possibilitat d’estar tots junts al mateix tram i anar-hi plegats.
 
Sóc una entitat i vull col·laborar en la Diada: què he de fer?
 
La Diada del Sí és una acció de país. Per tant, necessitem tots els catalans, amb tota la seva diversitat i inquietuds, amb la voluntat de construir un país lliure i millor per a tothom.

La Diada del Sí s’omplirà dels continguts, dels anhels i de les lluites del conjunt del país i, per tant, és importantíssim que s'hi vegin representades tantes entitats i col·lectius com sigui possible als trams dels eixos corresponents. Posa’t en contacte amb diadadelsi@assemblea.cat i ajuda’ns a enriquir la Diada del Sí!
 
Puc canviar d’ubicació?
 
Si vols canviar d’ubicació, t’has de donar de baixa de la inscripció que hagis fet i escollir una nova ubicació. Et demanem que ho facis així, ja que llavors podrem saber en tot moment si tots els trams estan coberts. Els trams que podràs escollir seran funció de la teva procedència per aconseguir la millor distribució possible.

En donar-te de baixa, també estaràs donant de baixa la resta de persones que hagis inscrit en cas que la teva inscripció sigui col·lectiva.
 
Si m’hi he inscrit per lliure, puc inscriure’m després per anar-hi en grup amb gent del meu municipi?
Només serà vàlida una inscripció. Et demanem que et donis de baixa de la 
primera i després t’apuntis a la inscripció col·lectiva en la qual participaràs.
 
A quina hora començarà la Diada del Sí?
 
La Diada del Sí començarà a les 17:14 hores. Et recomanem que al matí participis en els actes institucionals o cívics del teu municipi i que després et desplacis cap a la teva ubicació perquè siguis allà a l’hora de dinar.

És fonamental que arribis al teu tram amb força antelació. Et recomanem dinar prop, en un restaurant o bar proper o bé amb el teu menjar, i que després vagis amb calma i prou temps fins al lloc. Et recordem que, a les 15:00 hores, es tallarà el recorregut al pas de vehicles per garantir la mobilitat i la seguretat dels vianants.
 
Per què he de complir els horaris?
 
A la Diada del Sí hi assistiran moltes persones d’arreu del país, que generaran una circulació de vehicles molt elevada. Per aquest motiu, és clau ser puntuals i escrupolosos amb els horaris per evitar col·lapses i assegurar que tothom és al lloc que li correspon a l’hora adequada.
 
Tots els llocs són igual d’importants?
 
Sí. La Diada del Sí serà un èxit si aconseguim omplir tots els trams previstos.
S’organitzaran autocars per arribar a la Diada del Sí?
 
Quan t’hi inscriguis, pots posar-te en contacte amb l’assemblea territorial de l’ANC més propera per saber si organitzen un viatge amb autocar. Si no hi hagués prou places, coordina’t amb altres persones que vagin al mateix tram que tu i ompliu al màxim permès els vehicles per no col·lapsar les carreteres.
 
Què fareu amb les meves dades? Per què he de donar el meu document d'identitat?
 
Les teves dades es tractaran amb la finalitat de gestionar, coordinar, organitzar i informar sobre els actes que es realitzin l’Onze de Setembre i, en general, activitats organitzades o en què participi l’Assemblea Nacional Catalana. És necessari donar el número de document d'identitat per evitar duplicitats i assegurar d'aquesta manera que cada inscripció respon a una persona física. L’Assemblea és un moviment cívic de base amb un objectiu finalista: la independència. Per tant, un cop aconseguida la independència ens dissoldrem i les bases de dades seran eliminades. Les teves dades no seran mai traspassades a una empresa ni tindran fins mercantils ni partidistes, i en tot moment podràs demanar-ne la rectificació o l'eliminació.

Per a més informació podeu adreçar-vos  a la « Web del Sí » a al de « La Diada del Sí »


L'onze de setembre guanyarem la Democràcia, i l'u d'octubre guanyarem la Llibertat! Som-hi!




No ho dubtis : el canvi ets TU!



Conferència d'Àngels Folch a Calàbria 66 sobre l'1-Oct



Campanya pel sí :Vet aquí un enllaç que m'ha arribat de part de l'ANC. l'Àngels Folch, membre del secretariat nacional de l'ANC va donar un conferència sobre l'1-Oct fa un parell de setmanes a l'espai Calàbria 66.

La conferència anava dirigida, principalment, als militants i simpatitzats de l'ANC i cal ubicar el contingut i el discurs en aquestes coordenades.

Personalment, trobo que alguna explicació es podria haver afinat més i, en concret, la descripció de l'abstencionisme estructural com "no interessats en la política" em sembla, directament, errònia.

Tanmateix, la conferència argumenta molt bé perquè, per exemple, no cal un mínim de participació a l'1-Oct però que, tot i això, l'objectiu de l'ANC, l'independentisme i el sobiranisme en general es que la participació sigui la més alta possible.

La conferència dura uns tres quarts d'hora,. Espero que la trobeu interessant i us forneixi d'arguments per als vostres debats.

dijous, 27 de juliol de 2017

D'aquí a l'1 d'octubre

El compte enrere per l'u d'octubre és imparable. El govern català avança en el full de ruta i a cada nou pas que dona hi ha una resposta de l'estat espanyol.

L'estratègia nacionalista espanyol és la repressiva -ideològicament són incapaços d'una resposta diferent. Aquesta repressió es tradueix en que la Guàrdia Civil (que, malgrat el seu nom, és un cos militar, per cert) es presenti al Teatre Nacional fent preguntes, miri d'entrar al Parlament de Catalunya per "buscar informació" sobre la corrupció del 3%, citi a declarar a alts càrrecs de la Generalitat.

És la tàctica de la por. Per aquesta banda, de la "privatització del dolor", és dir, pressionar persones concretes de les cadenes de comandament de la Generalitat. És el moviment lògic de l'estat i, per tant, el moviment previ de la Generalitat d'una crisi de govern per col·locar a gent d'absoluta confiança en les cadenes de comandament va ser necessari i intel·ligent.

Però no és l'única tàctica. També està emprant la censura, la intoxicació informativa. Exemples recents ha estat el boicot a l'emissió de "las cloacas de interior" a les TV d'àmbit estatal. Només GOL, una cadena amb baixos índex d'audiència fora del control del PPSOE va emetre el documentari. Val a dir que li va servir per triplicar la seva audiència però, amb tot, l'audiència a nivell estatal va ser menor que l'audiència només a Catalunya quan es va emetre per TV3.

EL PPSOE té els grans mitjans estatals, públics i privats al seu servei. En aquest sentit, la posició contra l'independentisme català és monolítica i es tradueix en una flagrant manca de pluralitat informativa que, lògicament, es veu reflectida en l'opinió pública majoritària.

La "pluralitat" només es dona quan PP i PSOE s'esbatussen entre ells. En aquell moment passa que, com avui, per les cadenes privades es podia seguir la compareixença de Rajoy al jutjat, i a la TVE, no.

Sobre aquesta qüestió de la compareixença de Rajoy al jutjat,l'opinió pública internacional està "sorpresa" de la manca de dimissions. Poc a poc estan descobrint la molt pobre qualitat democràtica de l'estat espanyol. Als països escandinaus, per falsejar un curriculum, o per no declarar un regal, per exemple, dimiteixen ministres. A Espanya, en canvi, el PP està imputat per corrupció i ningú dimiteix, al contrari, el PP governa amb el suport del PSOE que és el principal partit de "l'oposició"! L'ombre del dubte arriba fins a la sospita que algunes trames de corrupció s'estan tapant amb morts, com la de Blesa, o la de Barberà. Es parla d'assassinats. Ningú va a la presó, ni és citat per la Guàrdia Civil, ni com a mínim, dimiteix. L'estat espanyol està en aquest nivell de degradació.

El govern del PP té, doncs, problemes propis ben grossos, a més del "desafío catalán". Fins i tot si el front del nord-est estigués pacificat, el govern del PP seguiria estant en dubte perquè la magnitud dels seus escàndols només es pot tapar amb la connivència de l'oposició, però la lluita entre les elits madrilenyes (PP o PSOE) per controlar el pastís estatal és a sang i fetge.

Aquesta lluita entre el que representen PP i PSOE (una lluita d'elits, no d'ideologies) vampiritza i dessagna l'estat espanyol al complet i, certament, el debilita. Tanmateix, la clau del poder és sempre mantenir el control sobre el territori. Per tant la independència de Catalunya és la major amenaça al status-quo i serà combatuda amb totes les forces.

La independència de Catalunya és la major amemaça perquè més que cap altre cosa, representa que no tenen control sobre el territori i que, per tant, el seu poder no és real. Tots els ciutadans de l'estat veuran que la promesa de l'estat de seguretat i serveis a canvi de sotmetre's a la seva autoritat trontolla des del moment en que no és capaç d'exercir el seu poder efectiu sobre el territori català. Amb la independència de Catalunya, Espanya haurà de fer un procés constituent. Les alternatives són la disgregació o un estat policial.

Un procés constituent és exactament el que les elits que representen PP, PSOE i C's no volen. Vet-ho aquí. Per això és tan important votar, i que guanyi el Sí. Perquè és la millor opció per a provocar canvis que d'altre forma serien impossibles, tant a Catalunya com a Espanya.

A hores d'ara el pla de l'estat és escapçar les cadenes de comandament. Però ara, a aquestes cadenes es troben amb independentistes que, en algun cas, tenen comptes pendents amb l'estat espanyol : al conseller d'interior, un policia espanyol li va trencar un braç quan la campanya del Freedom for Catalonia de fa uns quants anys; a la consellera d'ensenyament, el ministre Margallo la va vetar per a la beca de lecturer que ocupava en una universitat americana per ser independentista... trobaríem més exemples). No serà fàcil que es dobleguin aquestes voluntats que, en més d'un cas, li tenen ganes a l'estat espanyol.

Però, fins i tot, si algunes d'aquestes voluntats es trenca, que és possible, encara hi ha la força de la mobilització ciutadana. Portem molts anys de mobilitzacions, sempre festives, espectaculars i coloristes. Tant de bo que sigui tot el que calgui, però arribat el cas, només gent molt superba poden menystenir aquesta força.

Resistir. Completar i reforçar les cadenes de comandament, les estructures d'estat que manquin, els detalls i els preparatius. Respondre amb intel·ligència i eficàcia als atacs de l'estat espanyol. Informar, contrainformar, desintoxicar. És la tasca d'aquí a l'u d'octubre.

L'u d'octubre, votarem.

dimecres, 19 de juliol de 2017

Las cloacas de interior

Ahir es va poder veure (amb certes dificultats a l'emissió per Internet) a Catalunya i Illes Balears el documentari "Las cloacas de interior" de la productora Mediapro.

El documentari no s'ha vist a Espanya. No per raons tècniques. No s'ha vist perquè cap dels grans grups de comunicació que controlen l'audiovisual estatal no l'ha volgut emetre.

Val a dir que si al seu moment vau veure el "30 minuts: Operació Catalunya", o les compareixences dels periodistes de Público Patricia López i Carlos Enrique Bayo a la comissió del Parlament, o el Salvados amb l'entrevista d'Évole a Villarejo, ja teniu pràcticament tota la informació que es mostra al documentari.

El punt fort del documentari és la contextualització que fa del clavegueram, de com es fa servir, i s'ha fet servir, per una elit funcionarial, política i empresarial madrilenya hereva, o la mateixa, del franquisme, per als propis interessos i beneficis. Com la rojigüalda ha servit i serveix per tapar corrupció i malversació de fons de l'estat amb l'objectiu d'obtenir beneficis privats. Descriu com els mètodes emprats són propis de dictadures i ho diu així mateix. Jo afegiria que també són propis de les màfies.

Una elit de molts i poderosos tentacles que ha impedit l'emissió d'aquest documentari a l'estat.

Es diu, ahir el twitter bullia, que un reportatge així hauria de fer caure el govern de forma immediata. Jo també ho penso, però a una democràcia de veritat, no a una democràcia orgànica post-franquista. No passarà res perquè, si de cas, ja hauria d'haver passat.

En aquest sentit, que a TVC i a IBTV hagin passat el documentari és una demostració de la pluralitat que es pot trobar a l'espai audiovisual català i que no existeix a l'estatal. Amb totes les seves mancances, a Catalunya, la pluralitat és més gran. Com a mostra, l'emissió d'ahir, i no és pas l´únic cas. Cal repetir-ho : a més pluralitat dels mitjans, més qualitat democràtica. Quan des de Catalunya es rebutja l'argument de "l'adoctrinament" és perquè es pot fer. Els fets ho demostren. El drama és que a l'altre banda ningú pot escoltar aquest contra-argument perquè, entre altres coses a l'estat, tot i disposar de molts més canals i mitjans, en canvi hi ha menys pluralitat en estar concentrat el poder audiovisual en un parell de grans grups mediàtics controlats pel PPSOE.

Si no heu vist el documentari crec que val la pena fer-ho. Mentre Mediapro ho permeti, el documentari es pot veure en els següents enllaços. 

Al YouTube :




A Televisió de Catalunya (tot i que em sembla que només es pot veure al territori català) :

dilluns, 10 de juliol de 2017

Els partits i l'1-OCT

Cal repetir-ho : les garanties del referèndum de l'u d'octubre vindran donades per la participació. El que farà que el referèndum sigui vinculant serà la participació de la gent : la participació dels votants del sí a la independència, i la participació dels votants del no

Si les enquestes i els sondejos són correctes cal preveure una forta mobilització dels votants del sí i, a diferència del que va passar el 9N, una activació dels votants del No que no servirà per a fer majoritària la seva opció, però suficient com per a que la participació en el referèndum sigui de la majoria del cens.

En aquesta situació, una victòria del Sí habilitaria, segons la llei del referèndum, la declaració d'independència en un termini màxim de dos dies després de la publicació dels resultats oficials.

Les posicions són, a dia d'avui, les següents : ERC, CUP i PDECat criden a la participació i demanen el vot favorable a la independència. PP, PSC i C's demanen el boicot el referèndum. Catalunya en Comú diu que donaran suport al 1-O entès com a "mobilització" però no com a referèndum (sigui el que sigui el que vulgui dir això). Per la seva banda, Podem Catalunya crida a la participació "multitudinària" en el referèndum i, implícitament, demana el vot negatiu en expressar que el seu model és un estat espanyol "plurinacional". Cal afegir que la posició de Podem Catalunya xoca amb la posició de Podemos a nivell estatal, que és la crida al boicot. Pablo Iglesias : "si yo fuera catalán, no participaría en este referendum".

Arribats a aquest punt, hi han posicions que s'entenen i altres que no. Jo entenc, i participo, de la posició independentista. Entenc, i m'oposo per antidemocràtica a la posició de PP, PSOE i C's. Entenc i també m'oposo, però en aquest cas per discrepàncies de model, amb Podem Catalunya.

Però, ai las! no entenc la posició de Catalunya en Comú.

No entenc que se segueixi negant el caràcter transversal i ampli de la reivindicació independentista. Qui no vulgui veure que la independència també és un projecte de la classe treballadora catalana, és molt cec.

Aquest postulat que diu que catalanisme igual a burgesia, i que es troba darrera de l'anti-independentisme d'una determinada esquerra "pura" és un argument estúpid. La primera classe obrera de l'estat espanyol va ser la catalana i, des d'aleshores, ho ha continuat estant en nombre i importància. El mite que diu que els catalans són els burgesos, els botiguers, els empresaris i que els treballadors són immigrants espanyols mai ha estat cert. És pura estadística : la majoria dels treballadors de les fàbriques catalanes eren, i són, catalans. Les successives onades migratòries van alimentar les factories, cert, però la barreja es va produir i aquells que eren migrants van esdevenir catalans. No per assimilació, o dissolució (o el més lleig "integració"), si no per arrelament. Per haver tingut aquí els fills, la llar, la feina, la lluita -nacional, social i obrera, indestriables-- i l'orgull de pertànyer a la classe treballadora d'una comunitat inclusiva i lliure

No entenc que es digui que no hi ha debat. El debat existeix, les propostes existeixen. El que passa és que hi ha incompareixença del contrari. Hi ha un projecte, la República Catalana, amb un munt de matisos per discutir, amb un procés constituent a l'espera i que els independentistes estem desitjant començar aviat (voldrà dir que s'haurà declarat la Independència). El que no hi ha és un projecte alternatiu versemblant : el que proposa Podem Catalunya, de fet, no compta ni amb el suport de Podemos, incapaç de donar suport al referèndum que permetria, ara sí, la ruptura amb el règim del 78. El  projecte alternatiu de PPSOEC's és el manteniment del R78, i amb la derrota de l'independentisme, encara més centralista, més uniformitzador i més angoixant. A Catalunya en Comú no se li coneix cap model ni cap proposta més enllà d'ocurrents i imaginatives declaracions.

No entenc moltes coses.  No soc gaire espavilat, ves.

El que si entenc és que l'1 d'octubre votaré Sí. Entenc que si guanyem farem la Independència. Entenc que si toca defensar-la al carrer, allà hi seré. Entenc que vull fer una República que sigui inclusiva, neta, culta, lliure i sobirana, de la que ens puguem sentir orgullosos, a la que sigui fàcil, pels nouvinguts, arrelar-se.

Els independentistes tenim un projecte i un pla per aconseguir-lo. Volem debatre'l. Si els partidaris del No es neguen a entrar al debat aleshores la crítica de la manca de debat la desactiven ells. En realitat, són els partidaris del no els que haurien d'esforçar-se en justificar que seguir a Espanya és millor. Amb tot, si els partidaris del no es neguen a debatre segueixen tenint la possibilitat de votar no i guanyar fent valdre la "majoria silenciosa" que afirmen tenir. Nosaltres, els independentistes, acceptarem el resultat sigui quin sigui. Els unionistes també?

dimarts, 4 de juliol de 2017

Votarem com sempre per a que tot canviï

Avui ha estat un dia de màxima intensitat.

Aquest matí s'ha fet la presentació al Parlament de la Llei del Referèndum.

Vet aquí el vídeo de l'acte :




La web garanties.cat s'ha posat en marxa al mateix temps que al Teatre Nacional de Catalunya es realitzava l'acte « Garanties per a la democràcia. Per un referèndum legal, efectiu i vinculant »

L'acte al TNC s'ha pogut seguir per TVC dins del programa "Divendres" que s'ha dedicat en exclusiva a l'acte. Només he pogut trobar l'enllaç al programa complet. Suposo que TVC posarà l'acte en un enllaç separat. En tot cas, al vídeo següent, l'acte del TNC comença a 1h 21min, aproximadament, i que arriba fins a la marca de 2h 23min, també aproximadament.



Un darrer vídeo. El vídeo amb que s'ha encetat l'acte al TNC i que ens saluda en accedir a la pàgina garanties.cat :



El vídeo ens diu que l'u d'octubre votarem, com sempre. Com sempre. Però mai més res ja no serà igual.

A la web de garanties.cat ja es pot trobar el text amb el projecte de llei de referèndum d'autodeterminació. El text és disponible per a tothom. Vet aquí l'enllaç :  https://garanties.cat/wp-content/uploads/2017/07/Llei-del-Referendum.pdf

Us encoratjo a visitar la web. Jo en destacaria...

les 10 preguntes més freqüents :

1 - Quina serà la base legal del Referèndum?

La Llei del Referèndum que aprovarà el Parlament de Catalunya i que pots consultar íntegra al portal www.garanties.cat

2 - Quin serà el paper dels funcionaris?

El paper dels funcionaris serà el mateix que ha estat vigent durant els darrers 30 anys. La llei electoral no preveu la utilització de treballadors públics en l’organització de les jornades electorals. Hi ha ajuntaments que per defecte designen funcionaris com a coordinadors electorals, però n’hi ha que no els han designat mai perquè la llei no en fa referència. El que són imprescindibles són els Representants de l’Administració o agents electorals que sempre han estat triats des d’una bossa de treballadors públics voluntaris.

3 - Hi haurà cens?

El Govern de la Generalitat té totes les dades de la població de Catalunya i d’acord amb això s’elabora el cens. Són cridats a votar les persones que tenen dret a vot en les eleccions al Parlament de Catalunya i que estiguin inscrites en el cens.

4 - Hi haurà una sindicatura electoral?

Sí. Serà l’organisme independent i imparcial per garantir la transparència i l’objectivitat del procés electoral i validar-lo. Estarà formada per juristes i politòlegs de prestigi.

5 - Quin serà el paper del Govern de la Generalitat?

El Govern convocarà el referèndum, n’assumirà tota la part logística i garantirà que la jornada electoral es desenvolupi en plena normalitat democràtica, tal com ha fet en els últims 30 anys. Garantirà el cens, l’obertura dels locals electorals i la recollida dels resultats.

6 - Hi haurà urnes i butlletes de votació?

Per votar l’1 d’octubre hi haurà urnes com en tots els processos electorals i butlletes de votació amb el ‘Sí’ i el ‘No’ per respondre la pregunta del referèndum. El govern, després d’haver declarat desert per qüestions tècniques la primera compra d’urnes, està iniciant un procés de compra directa de les mateixes i garanteix que el dia 1 d’octubre hi haurà tot el necessari per votar. També les urnes, és clar.

7 - Quins seran els punts de votació?

Els mateixos que s’utilitzen habitualment. Si hi ha algun canvi, es comunicarà a cada elector.

8 - Hi haurà observadors internacionals?

Una missió internacional farà el seguiment de tot el procés de convocatòria del Referèndum per garantir la màxima qualitat democràtica. La missió estarà integrada per experts en diferents àmbits, des de juristes fins a observadors del seguiment periodístic. Durant la jornada de l’1 d’octubre també hi haurà observadors internacionals que faran un seguiment del desenvolupament del dia del Referèndum.

9 - Com es farà el vot exterior?

Els ciutadans que viuen a l’estranger podran votar, com a totes les eleccions, sempre que formin part del Censo de Españoles Residentes Ausentes, i estiguin inscrits al registre que el Departament d’Exteriors té habilitat per relacionar-se amb els catalans que viuen arreu del món.

El vot es farà efectiu mitjançant correu que s’adreçarà a les 11 oficines que té el Departament d’Exteriors.

10 - Qui tindrà dret a vot?

Tots els ciutadans que habitualment poden votar a les eleccions al Parlament de Catalunya.

L'u d'octubre votarem. Votarem com sempre, però ja res serà com sempre. És la revolució que estàvem esperant. Mai més res ja no serà igual.

Votarem com sempre... per a que tot canviï.

Ho deia Lluís Llach en la presentació de l'acte : Visca la democràcia! i Visca Catalunya!

Llei de referèndum d'autodeterminació de Catalunya

Tot just ha conclòs al Parlament  la presentació de la llei del Referèndum. La llei que empararà el referèndum d'autodeterminació de l'u d'octubre.

La llei diu que  Catalunya és un subjecte polític sobirà.

La llei s'acull als tractats de dret internacional als quals la constitució espanyola diu que s'adhereix.

La llei respon al trencament del pacte constitucional perpetrat pel tribunal constitucional amb la sentència contra l'estatut d'autonomia.

La llei diu que en cas de victòria del SI, la proclamació de la independència es farà dos dies després. Si el resultat és NO, es procedirà a la convocatòria d'eleccions autonòmiques.

L'èxit del referèndum, les garanties,  depèn exclusivament de la participació. Cal doncs, sortir al carrer, a votar, pacíficament.

Aquesta tarda es farà un acte polític al Teatre Nacional de Catalunya per presentar a la ciutadania la Llei del Referèndum.

Al mateix moment, s'activarà la web http://garanties.cat, que ara mateix mostra el següent text d'avís :

« La pàgina web estarà activa el proper dimarts 4 de juliol al vespre, un cop iniciat l’acte de presentació “Garanties per a la Democràcia, per un referèndum legal, efectiu i vinculant” »

Una curiositat,per acabar :  la llei del referèndum ja té la seva entrada a la Viquipèdia! https://ca.wikipedia.org/wiki/Llei_del_refer%C3%A8ndum_d'autodeterminaci%C3%B3_vinculant_sobre_la_independ%C3%A8ncia_de_Catalunya





divendres, 30 de juny de 2017

Resistir és vèncer

L'ajuntament de Jaen vota a favor d'aplicar l'article 155 de la Constitució, la suspensió de l'autonomia. L'ex-ministre d'exteriors Margallo diu, per la seva banda, que arribat el cas, caldrà "desallotjar el Parlament".

Són coses que diuen al país del costat.

No val la pena ni exclamar-se'n.  És evident que veuen que Catalunya se'n va i que el  chiringuitu que tenen muntat a base de repartir-se el dèficit fiscal de Catalunya, Illes Balears i País Valencià se'ls acaba. Veuen que hi ha en marxa una revolta que subverteix completament l'estat oligàrquic que s'han fet a mida i posen el crit al cel, i miren de fer por i amenaçar.


Aquí ens cal resistir. Resistir és vèncer.



No poden aplicar el 155. Fins i tot ho deia Iceta avui. Si volen emprar mesures "extraordinàries", com desallotjar el Parlament, hauran de fer-ho per la força. Per desallotjar el Parlament, primer hauran de desallotjar el Parc de la Ciutadella, i primer hauran d'arribar-hi. De veritat ho faran?  Jo ho dubto. Que se m'entengui : segur que en tenen moltes ganes de fer-ho, però és molt lleig emprar la força contra ciutadans desarmats.

SI és abans de l'u d'octubre, perquè s'utilitzaria la força contra ciutadans pacífics que demanaven una solució democràtica : votar. A Europa no li agradaria.
Si és després de l'u d'octubre, i el Sí ja guanyat el referèndum, aleshores una intervenció per la força contra ciutadans desarmats encara seria pitjor, perquè aquesta mateixos ciutadans tot just hauran expressat amb el seu vot que no es reconeixen com a súbdits de l'estat espanyol i, per tant, no li en reconeixen l'autoritat i que, precisament, l'autoritat que reconeixen és la del Parlament. Es tractaria d'una agressió d'un estat contra un altre d'incipient. No diguem si a més ja s'ha produït algun reconeixement internacional. A Europa li agradaria molt menys

Resistir, doncs. Resistir. Ja són mitjans internacionals molt importants i prestigiosos (El Financial Times (o aquest altre), El New York Times, Politico, Clarín...) els que es posicionen a favor de la realització d'un referèndum. A Madrid no en faran cas perquè la seva estratègia no és política, si no de psicòpata : Catalunya és seva, una propietat, i els catalans, súbdits, que aporten treball i ingressos als seus negocis corruptes. Però, per ells,  els catalans no som un poble; som, més aviat els inquilins rellogats del territori. Com que per ells Catalunya és un objecte, no un subjecte, es tractada com a tal. Estratègia de psicòpata.

Algun dia els espanyols descobriran, segurament amb horror, que la crosta capitalina també els considera inquilins rellogats dels respectius territoris. Però encara no estan en aquest punt, perquè els psicòpates estan jugant molt bé amb les seves emocions.

Però els psicòpates poden perdre. I aquest cop perdran. Els psicòpates juguen amb les emocions per obtenir un benefici. En aquest cas l'emoció és el nacionalisme supremacista i catalanofòbic espanyol, però el càlcul també ha de tenir en compte que l'abús de la força contra Catalunya ja és avui percebut com una agressió per la opinió pública internacional, i els negocis madrilenys no es poden permetre la marginació internacional.

I saben que l'única forma de guanyar és que l'independentisme es rendeixi. Per això amenaçaran, insultaran, faran un us limitat de la força. No ens estranyi si en algun cas se'ls en va la ma -a ells, als nacionalistes espanyols, els únics que van armats en aquest conflicte-  més del previst i hem de parlar de desgràcies personals. Però arribats a aquest punt, qualsevol violència que intentin només farà que atiar la resistència. Ho saben i, per tant, se'n cuidaran prou d'arribar a aquest punt (que no vol dir que no acabin arribant-hi).

Resistir. Que bramin, que cridin, que insultin i amenacin. Estan perdent. Estem guanyant.

L'U d'octubre votarem, i cada vot, sí o no, serà una victòria particular. El Sí no dubteu que guanyarà el Sí- serà la victòria de tots, també dels que hauran votat No.

Els independentistes votarem Sí. Jo votaré Sí.

Resistència. Guanyarem.