dissabte, 4 de gener de 2020

Cop d'estat

La Junta Electoral Central ha inhabilitat al President Torra. Tot seguit ha denegat el reconeixement com eurodiputat a Oriol Junqueras.

El que pretén la JEC és fer impossible l'abstenció d'ERC. Vol provocar el vot contrari d'ERC.

El que passa és que la JEC és un organisme que no té capacitat jurídica per a inhabilitar al Molt Honorable, i tampoc per ignorar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TSUE).

El que està passant és que hi ha una part de l'estat espanyol que no vol ni sentir a parlar d'un govern amb Podemos ni de diàleg amb l'independentisme català. És aquesta part que principalment representen PP, VOX i C's i que compta amb no pocs simpatitzants dins del PSOE. Aquesta part no te cap problema en fer servir un organisme com la JEC per a forçar el es pot interpretar sense massa dificultats com a un cop d'estat del lawfare.

Ha estat el poder judicial i no l'executiu el que donat aquest cop. Pedro Sánchez no controla als jutges. La judicatura espanyola, com l'exercit, la guàrdia civil, la policia, i tants i tants funcionaris de diputacions provincials, governs civils, ajuntaments... corresponen majoritàriament a perfils franquistes i ultres. A gent que vota PP, VOX i C's. El famós deep state. Els autèntics vencedors de la transició espanyola.

Aquest cop era inevitable. No serà l'únic. La pregunta és : què pensa fer el PSOE? Plantarà cara o, com tot sembla indicar, acotarà el cap ? Arribats a aquest punt, té sentit permetre la investidura de Pedro Sánchez si aquesta investidura no implica la demolició de l'aparell franquista de l'estat ?

Jo crec que el PSOE només pretén ocupar els llocs de poder de l'estat amb una intenció purament instrumental : per a permetre la realització de bons negocis a les elits que s'emparen sota les seves sigles. « Bons negocis » tipus AVE, bombolles urbanístiques o portes giratòries.  Les elits espanyoles fan servir l'estat per a satisfer els seus propis interessos des de sempre. Ara no serà diferent.

I repeteixo, té sentit permetre la investidura de Pedro Sánchez per a que segueixi aquest espoli ? Algú creu que el PSOE té la més mínima intenció de plantar cara al deep state? Au va, si bona part del mateix PSOE també és deep state!

Demà hi ha convocada una sessió al Parlament que ha servir per deixar ben clar que al President Torra no se'l pot inhabilitar. També caldrà recordar que no es pot menystenir la sentència del TSUE, a menys, és clar, que Espanya hagi decidit abandonar la UE per la via ràpida de l'expulsió.

Tot podria ser. Amb el que ha passat aquesta nit, la « democràcia espanyola » queda molt en entredit. El franquisme (l'ultranacionalisme espanyol en definitiva) està destruint l'estat des de dintre. La serp ha despertat.

Aviat caldrà tornar als carrers i fer-los nostres. Per defensar Catalunya. Per la Independència. Per la República Catalana. Contra el feixisme franquista.

Aquest cop hem de fer valdre tot el que hem après. Ho tornarem a fer, i aquest cop, bé. Aquest cop, culminarem,

divendres, 3 de gener de 2020

Abstenció

ERC  s'abstindrà i Pedro Sánchez serà president d'Espanya (o potser no?).

Què ha aconseguit ERC? Una taula de diàleg en la que « es pot parlar de tot », una promesa d'una « consulta » per validar els « acords » als que s'arribin en aquesta mesa de diàleg.

Ambigüitat per a que uns i altres, ERC i PSOE, puguin dir que han  aconseguit alguna cosa sense que, de fet, hagi res escrit en ferm.

El resultat és que aquest acord és la constatació de que el PSOE trenca Espanya, per a la dreta espanyola i que ERC és botiflera i traïdora per a la resta de partits independentistes.

Personalment crec que aquesta mnesa de diàleg no aportarà res. Però està clar també que si es vol dialogar ha de ser amb algú. Cal un interlocutor i, sobre el paper, millor una interlocució amb un govern espanyol amb el PSOE necessitat de suports que no amb un govern del PPSOE, o del trifatxet.

Però, sigui com sigui, no crec que sigiu bo donar més importància a aquest pacte que la que té, que segurament és molta. Però no ho és tot.

El que ha fet avançar cap a la Independència i la República Catalana ha estat, en primer lloc, la mobilització popular. Ho ha estat, ho és, i ho serà. Els polítics sempre han anat un pas, o més, per darrere. També és cert que els avanços més grans han estat quan poble i govern han anat de la ma, però qui marca el pas és el poble.

Avui, com sempre, el que és important és la mobilització ciutadana. Persistent. No ha canviat res. La independència la guanyarà el poble. Amb desobediència civil no violenta. No violència són, per exemple, els talls de vies i carreteres, o l'ocupació d'infraestructures estratègiques. Això, a més de no-violència és també control del territori. No es pot fer la independència sense control del territori. I això depèn del poble, no dels polítics.

Pedro Sánchez serà president d'Espanya amb l'abstenció d'ERC. Sembla que sí (o potser no?). MOlt bé. No està gens clar que això serveixi per res i , sospito molt, que ERC comet mel mateix error que en el seu moment va cometre Puigdemont en confiar en que els polítics espanyols farien honor de les seves promeses i pactes. Vull creure que ERC té bons motius per a pensar que aquesta no és una nova aixecada de camisa. Vull creure que el bon motiu no té a veure amb un pacte tripartit a la Generalitat amb PSC i comuns.

Perquè, tinguem-ho ben present : l'1d'octubre van votar i vam guanyar malgrat la violència policial. Vam proclamar la independència. La repressió encara manté segrestades a Carme i Dolors, a Oriol, a Raül, a Quim, a Josep, als tres Jordis (Sànchez, Cuixart i Turull). I obliga a l'exili a Meritxell, Clara, Marta, i Anna, i a Carles, Toni, Lluís... i també a Valtonyc, i  no només a ells. També als CDR, o els nois de Altsasu, que van ser detinguts i empresonats sota la falsa acusació de terrorisme. Tot això hem de tenir-ho present. Tot això ha comptat amb el suport del PSOE. El 155 va ser possible pel suport del PSOE. Està clar que al final d'un conflicte has de negociar amb el teu enemic, i has de fer-ho amb el cap fred... però cap fred no és ni oblit, ni perdó.

Sigui com sigui, que els polítics facin la seva part com millor sàpiguen i puguin. La nostra, la del poble, és la mobilització. Pel les notícies d'avui mateix  és ben clar que tindrem bons motius per tornar a fer nostres els carrers.

Fins aconseguir-ho.

dilluns, 30 de desembre de 2019

No a la investidura de Pedro Sánchez !

Diuen que ERC ha rebut la filtració de l'informe de l'advocacia de l'estat, que li sembla bé el que ha llegit i que l'abstenció per fer president a Pedro Sánchez és cosa feta.

Vull creure que aquest és un rumor més i que no té fonament. Vull creure que un informe no vinculant no decidirà l'abstenció d'ERC.

Vull creure-ho.

Perquè el PSOE és tan culpable com la resta de partits nacionalistes espanyols del 155, de la repressió, dels exiliats i dels presos polítics. És tan culpable de la violència, dels ulls buidats, dels CDR segrestats (segrestos que són, aquests sí, terrorisme). Sent el PSOE culpable, per què se'ls ha de permetre que facin un govern? Per a que continuïn amb la repressió ?

O potser és per la mesquina i estúpida amenaça de que no s'apujaran les pensions si no hi ha investidura ? Quina amenaça és aquesta quan no cal investir a ningú per aprovar las pujada ? El govern espanyol en funcions pot fer-ho ara mateix. Més aviat sembla que els que han de sentir-se amenaçats són els pensionistes, en veure com el PSOE juga amb les seves pensions.

No vull ni pensar que ERC s'abstindrà. Vull creure que la direcció d'ERC sotmetrà la qüestió als afiliats i que aquests salvaran aquesta situació vergonyosa dient-li clarament a la direcció que la independència no s'aconseguix donant aire a l'enemic.

L'informe de l'advocacia de l'estat, que no és vinculant, no parlarà, ni s'espera, de dret d'autodeterminació, ni de referèndums acordats, ni de llibertat ni retorn dels exiliats. De fet, estan tractant de veure de quina forma poden evitar fer cas de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Una sentència que no admet interpretacions. Però l'advocació de l'estat la retorçarà per a fer que els presos segueixen sent presos, i els exiliats, exiliats. Això serà així i ho sabem.

Què vol pactar ERC ? Qui, amb dos dits de front, voldria pactar res amb l'estat espanyol ? L'estat menteix i retorça les lleis per a fer-se-les venir bé, el PSOE menteix i promet allò que sap que no complirà, el govern en funcions amenaça als dèbils, als pensionistes, per forçar la investidura, L'oposició la formen franquistes i partits condemnats per corrupció i que, de forma legítima, se'ls pot qualificar de mafiosos. A  aquesta gentola proto-feixista i corrupta se li ha de permetre accedir al poder que dona el govern ?

Per pura supervivència el que cal és impedir que aquests partits toquin cap mena de poder. Si anem a terceres eleccions, hi anem. El que cal és debilitar l'estat, forçar les seves contradiccions, fer-lo trontollar i, finalment, derrotar-lo.

SI vols derrotar el teu enemic, el que fas és colpejar-lo sense descans, no donar-li cap respir. El que no fas és concedir-li temps i espai.

Diu Sun Tzu que el bon general tria el seu enemic i quan i com donar batalla. Però pensar que el PSOE és un enemic preferible a la dreta espanyola és d'una ingenuïtat sorprenent. És molt pitjor, perquè menteix millor que ningú. També diu Sun Tzu que l'engany és el que fa guanyar les batalles. El PSOE es prepara per mentir i guanyar i, em temo, ERC ni ho ensuma.

Alguns farien bé  de repassar l'Art de la Guerra, abans de prendre cap decisió.

Lectura urgent !

dimecres, 25 de desembre de 2019

Nit de Nadal

Nit de Nadal. Hem fet cagar el tió, tot i que en una versió adaptada per a un adolescent amb molt sentit de l'humor. Gràcies, fill.

Aquesta tarda, abans del sopar i del tió, hem visitat als meus pares. Ja molt grans. Malalts. Però encara vius. Aquest és un altre motiu que tinc per sentir-me agraït. Els cal cada cop més ajuda. Encara estem aquí.

La vida passa. Un altre Nadal. Vull donar les gràcies perquè encara estem aquí. Un any més, malgrat el pas del temps, malgrat la vellesa i les malalties. No puc sentir-me feliç. Estem aguantant. Els meus pares aguanten. Voldria donar-lis anys de vida. Anys de bona vida. Ara mateix, però, només puc donar les gràcies perquè avui encara som aquí. No em sento feliç, però em sento agraït. Faré el que estigui en les meves mans per a poder seguir donant les gràcies demà, i l'altre, i l'altre...

Dono les gràcies a qui pugui rebre-les. A qui li puguin fer profit, o servei. A mi em serveix donar-les.

Al twitter moltes piulades desitjant bones festes. M'han colpit les piulades de les preses i presos polítics. Elles i ells no estaran aquesta nit, ni demà, ni per Sant Esteve amb les seves famílies. Tanmateix, ens desitgen felicitat i ens encomanen esperança. Bon Nadal, Carme, Dolors, Oriol, Raül, Quim, Josep, Jordi Turull, Jordi Cuixart. Jordi Sànchez. Bon Nadal, als CDR que també són presos polítics. Bon Nadal, exiliades i exiliats. Bon Nadal als represaliats independentistes, Bon nadal als dissidents de tota mena a aquest sistema autoritari que han estat represaliats i segrestats. A tots, el record, el respecte i la solidaritat. Des de fora farem per a que torni la llibertat, la vostra i la nostra.

Tinguem confiança. Tinguem esperança. Donem les gracies pel que tenim. Cuidem-nos. Estimen-nos. Lluitem. Seguim.

Bon Nadal. 





dilluns, 18 de novembre de 2019

Al·legat final del MHP Joaquim Torra

La repressió espanyola no s'atura, i apunta contra el mateix President de la Generalitat de Catalunya.

Avui sha celebrat el judici contra el Molt Honorable President. Pretenen inhabilitar-lo per 20 anys perquè no va retirar pancartes i llaços grocs de la façana del Palau de la Generalitat. Ens trobem en aquest punt.


És profecia que inhabilitaran al MHP. És un fet que a qualsevol país amb mínims democràtics aquest judici ni tan sols s'hagués plantejat.

Però els mínims democràtics del regne d'Espanya fa temps que degeneren .

El judici d'avui ha estat un judici polític. No és casualitat que la ultradreta franquista hagi estat l'acusació particular... ni que el jutge (el jutge!) hagi esbroncat al President Torra per haver remarcat el caràcter franquista i ultradretà de la dita acusació particular. Tenint en compte els antecedents de tots plegats, no seria d'estranyar que el mateix jutge sigui votant de la ultradreta franquista. Declaracions no li falten.

A un judici polític se l'ha de respondre políticament. És el que ha fet el MHP Torra amb el seu al·legat final que reprodueixo a continuació. Hi ha qui diu que aquest discurs ja és part de la història de Catalunya i que està a l'alçada dels al·legats finals dels presos polítics independentistes durant el judici del Procés.

Heus-lo ací :



Gràcies, President.

diumenge, 17 de novembre de 2019

No a Sánchez.

Per mi està molt clar : cal votar que NO a la investidura de Sánchez.

No, mentre hagin preses i presos polítics.

No, mentre  hagin exiliades i exiliats.

No, mentre segueixi la repressió.

No, mentre no es reconegui el dret a l'autodeterminació.

Aquests són bàsics. Però també :

No, mentre no es retirin la policia nacional i la guàrdia civil de Catalunya.

No, mentre se segueixi aplicant un 155 encobert. Que fa, per exemple, que demà el Molt Honorable President Quim Torra vagi a ser jutjat per no despenjar uns llaços i sigui, previsiblement, inhabilitat. Quina puta merda és aquesta?


Encara més :

No, mentre no es derogui la reforma laboral.

No, mentre no es derogui la llei mordassa.

No, mentre no es derogui la llei mordassa digital.
 
No, mentre se segueixi  bloquejant l'acció d'organitzacions com Open Arms.

No, mentre no es reverteixin les retallades.

No, No i NO.


Per això vaig votar la CUP  a les darreres eleccions. per impedir que l'establishment corrupte de l'estat espanyol segueixi fent i desfent, per dignitat personal, per convicció, perquè vull la República Catalana.

I no, amb Pedro Sánchez, no hi ha res a dialogar. De fet, ell tampoc ho vol. Com abans es demostri que Sánchez va de farol, millor. Vet aquí la meva aposta : Sánchez no dialogarà de veritat amb l'independentisme. Només ho farà veure i, arribat el moment, trencarà el diàleg i buscarà l'abstenció del PP oferint a canvi, el trencament amb Unidas Podemos.

Espanya és el seu país. No el meu. Si han de salvar el seu país, que es posin d'acord  amb el PP, o amb Vox. Ja veureu com es posaran d'acord.

Missatge a Unidas Podemos : Només des de la ignorància, o la incomprensió, o potser és cinisme, o només una profunda estupidesa es pot pretendre que els partits independentistes donin suport a la investidura de Sánchez a canvi de res.

Els partits independentistes, com el seu nom indica, són independentistes i, per tant, no són partits de govern del regne d'Espanya. El seu objectiu no és governar Espanya. El seu objectiu és que Catalunya se'n separi, com abans millor, amb el mínim cost i sacrifici possible. Un cop la República Catalana estigui en marxa, aquests partits avui independentistes seran, molt probablement, partits de govern de Catalunya. Però ara mateix aquest no és el combat. El combat, avui. és aconseguir la independència de Catalunya.

Per tant, si de veritat a Unidas Podemos esperen que els independentistes facin de partits de govern, estan molt equivocats.

El que dic és que el PSOE no té la més mínima voluntat d'obtenir el consentiment de l'independentisme. Crec que, igual com va fer després del 28A, està tornant a enganyar a Unidas Podemos. Els està ensarronant i, de nou, Pablo Iglesias no se n'adona. L'objectiu d'aquesta nova mentida és provocar que el PP s'abstingui oferint el cap d'Iglesias. M'ensumo que és el que passarà.

Sánchez és un mentider que es pensa que mentir és fer política, i Iglesias és massa superb. Casado, de moment, s'ho mira i espera. Segurament ja l'han avisat de la jugada, però la seva ambició pot fer que decideixi no seguir el joc.

Només hi han dues sortides possibles a aquesta comèdia : o bé un pacte PSOE-PP, o noves eleccions.

I com que el pacte PSOE PP demana massa intel·ligència per part dels dos, no ho dubteu : en sis mesos caldrà votar un altre cop, i potser aleshores sí que hi haurà un PPSOE.

Pel camí, l'estat espanyol s'haurà debilitat una mica més. És l'únic benefici que  ha d'esperar l'independentisme. Aprofitem-lo. Tinguem ben present que la Independència només es guanyarà al carrer. Amb mobilització constant, amb desobediència civil, amb no violència, amb persistència. Amb accions continuades i distribuïdes per tot el territori. Com vam fer-ho el #1Oct i el #3Oct i amb totes les accions que han seguit a la sentència.

I guanyarem.

dissabte, 9 de novembre de 2019

Sem Catalunya Nord. Sem Països Catalans. 360 anys de resistència.



El 7 de novembre passat va fer 360 anys que  Espanya i França van esquarterar Catalunya amb el Tractat dels Pirineus.

Però el Pirineu no és una frontera, al contrari, és columna vertebral

El dia 7 de Novembre és la Diada de la Catalunya Nord. El cap de setmana més proper a aquesta data, les entitats catalanistes de les comarques nord-catalanes organitzen actes diversos i la manifestació reivindicativa a Perpinyà.

Avui, doncs, és commemora aquella data i es reivindica la persistència i la resistència de la llengua, cultura i nació catalanes al nord del Pirineu.

És la diada dels nostres compatriotes del nord. Massa sovint oblidats. Tanmateix, sempre fidels.  La més recent i sonada és que gran part de l'èxit del primer d'octubre de 2017 va ser fruit del compromís i l'organització dels activistes nordcatalans.

La més gran admiració i afecte per 360 anys de compromís i resistència.  Sou el nostre nord.

*  *  *

Manifest de l’Esquerra Independentista amb motiu del 7 de novembre, Diada de Catalunya Nord de 2019
Autodeterminació per canviar-ho tot


Fa un any, la indignació social esclatava en forma d’armilles grogues. Començaven a aflorar alguns dels problemes que patim la societat nord-catalana i altres pobles de l’estat francès.

La resposta de l’estat s’ha basat en una repressió brutal i en un intent de cooptació del moviment assumint algunes de les seves reivindicacions. Però, malgrat el Grand Débat National, sabem que la V República francesa és irreformable: una presó de pobles destinada a perpetuar el centralisme francès i el sotmetiment de la classe treballadora.

El xomatge, la manca de perspectives juvenils, les polítiques que destrueixen les bases econòmiques del país, la segregació social i la doble explotació a les dones treballadores fan del nostre territori un dels més empobrits de tot l’estat. Condemnats a ser una colònia interior, la francesització del nostre territori ha servit per a dominar-lo millor, i no per modernitzar-lo, tal com pregonaven els apologetes de la République.

Les reivindicacions que precisa la Catalunya Nord per poder sortir d’aquesta situació comporten totes la recuperació de la sobirania política i econòmica. Això és, la capacitat de la Catalunya Nord per decidir lliurement el seu futur. En definitiva, autodeterminació per canviar-ho tot.

Una autodeterminació que també fa camí al sud. Les mobilitzacions al sud també relliguen totes dues reivindicacions: la independència política i la sobirania econòmica per tal de superar la situació d’empobriment que també pateixen les classes populars al Principat, al País Valencià i a les Illes Balears. Per això, la Catalunya Nord ha estat solidària amb aquesta lluita que també és la nostra. I per això, també, tenim dret a exigir a la resta dels Països Catalans una solidaritat de tornada amb les lluites de la Catalunya Nord.

Perquè això va d’una vida digna per a les classes populars. Autodeterminació per canviar-ho tot!

Objectiu independentista : obtenir més del 50% dels vots emesos a Catalunya.

Votar. Hem de votar i guanyar. Hem de fer que els partits independentistes sumin la majoria absoluta de vots a Catalunya. Hem d'assolir aquesta fita.

El repartiment en escons d'aquests vots és poc important. Els diputats independentistes a Madrid, independentment del partit al que estiguin adscrits, no compten en cap suma per a fer cap govern. Se'ls demanarà, si de cas, un suport a canvi de res. Suport que, com ja ehem vist, només serveix per a continuar la presó, la repressió i per tancar les portes a l'autodeterminació. Per tant, el vot dels diputats catalans a Madrid ha de ser no a qualsevol candidat que no estigui disposat a parlar d'autodeterminació, primer de tot, i d'amnistia després.

No hi ha cap candidat espanyol a Madrid disposat a parlar d'autodeterminació i d'amnistia. Per tant, no cal discutir més. Els diputats catalans a Madrid han d'anar amb l'únic objectiu de bloquejar i de forçar unes noves eleccions espanyoles d'aquí a sis mesos.

En tot cas, aquesta capacitat de bloqueig no depèn exclusivament d'ells. Ja veurem què és el que acaba passant i com es gestiona la situació. Però el que és cert i segur és que obtenir més del 50% dels vots emesos només depèn dels votants.

Els votants independentistes ens hem de mobilitzar. Hem de votar tots. Hem de votar independentista, tots. Votar partits independentistes és, precisament, la millor forma de passar per sobre dels partits independentistes. De fer-los entendre que són un instrument al servei del poble. Que són clau, no martell. Que el martell som els votants. Que si el clau és rom, se'n posa un altre.

Demà els independentistes encarem una nova mobilització. Una de molt important que requereix del concurs de tantes mans i cors com sigui possible. Hem de guanyar votant. Com vam guanyar el 9N de 2014, i els 1O, 3O i 27D de 2017.

Anem a votar. Votem. Amb ràbia, amb confiança, amb convicció, amb dubtes... com sigui. Però anem a votar i guanyem amb més del 50% dels vots emesos a Catalunya. Aquest és l'objectiu i és assolible. Aquesta és la reflexió que hem de fer avui. Aquest ha de ser el convenciment. Som-hi.