Mediocritat domèstica

A Catalunya també estem en mans d'estúpids, imbècils, corruptes, fanàtics i cobdiciosos. A més, són particularment mediocres.

Al 2017 vam ser independents, de fet, durant prop de dos mesos aproximadament: des de les lleis de desconnexió del 6 i 7 de setembre al Parlament, una DUI a efectes pràctics, amb un moment culminant el 1 d'octubre, fins a la declaració unilateral seguida de "suspensió per a negociar" de la independència el 27 d'octubre. D'aleshores ençà la reculada ha estat brutal i sagnant. 

Avui els que manen a Catalunya ho són a conseqüència d'aquells fets. El pitjor, molts dels que manen, encara són els mateixos. Això, que hauria de ser impossible, en la pràctica vol dir que és cert, que anaven de catxa i que es va fe servir l'independentisme com a "producte ideològic" i argument de venda partidista, i en cap cas com un autèntic projecte de construcció d'un estat independent. Un engany que se'ls va anar de les mans i que ara, com no pot ser d'una altre forma, perquè no hi ha tanta gent estúpida, se'ls ha girat en contra i condemna a aquells partits auto anomenats "independentistes" a la irrellevància. 

Encara tenen prou escons per a defensar càrrecs i sous, però fa molt l'efecte que prou gent els ha vist el llautó com per a que, poc a poc, vagin perdent influència. Està bé que així sigui. Calen forces que siguin independentistes, i no partits espanyols (els sous dels diputats els paga l'estat espanyol) que només pretenen col·locar càrrecs i gestionar influències.

Una quantitat important de gent dins l'independentisme hem après aquestes lliçons pel camí difícil. Donem-ho per bo. És un avantatge saber amb qui et jugues els quartos. En particular és una avantatge sobre les esquerres i dretes espanyolistes que avui dominen el Parlament de Catalunya.

Perquè aquests partits són, essencialment, indistingibles del partits "independentistes" de  pa sucat amb oli dels que parlava abans. Es tracta de partits dirigits per estúpids, imbècils, corruptes, incompetents i cobdiciosos que, arribat al cas, trairan als seus votants amb tanta facilitat com pugui fer-ho qualsevol partit "independentista", ja sigui "d'esquerres" o "de dretes".

La corrupció, en particular, és un dels vicis favorits dels partits espanyolistes. Els últims temps recorden molt la caiguda de Felipe González, amb un PSOE que en aquell moment va ser escombrat per escàndols i més escàndols de corrupció, seguits i cada cop més greus i cada cop apuntant a més amunt. Ara és molt semblant. Si no hi ha res inesperat, tota aquesta corrupció acabarà amb la caiguda del PSOE i parits adlàters i l'ascens del PPVOX. No només. Si l'esquitxada de merda es fa a ritme de màquina d'estucat, com sembla que és, la caiguda pot afectar també a la Generalitat, on el nom president Illa ja està apareixent als àudios investigats. A Illa el pot salvar que ERC i Comuns el necessiten com l'aire que respiren per evitar unes eleccions que uns i altres volen tan lluny com sigui possible. La seva aposta és que si passa prou temps, la gent no recordarà els escàndols. Però la història ens diu que quan el PSOE cau és perquè està tan podrit que la quantitat d'escàndols destapats, en lloc d'aturar-se, creix en mida i intensitat. La mediocritat a ERC i Comuns només els deixa veure el sou (paga doble!) del proper mes, enlloc de tenir una certa visió estratègica o, com a mínim, un cert coneixement de la història. Mediocres que cauen, principalment, per la pròpia mediocritat, incompetència i cobdícia de vol gallinaci.

Un combinació excel·lent, si voleu que us digui: corrupció i mediocritat. Què pot fallar? Llàstima que no hi hagi cap alternativa creïble. Toca patir doncs. En fi. Per sort, o per desgràcia, les misèries polítiques domèstiques d'aquest racó del Mediterrani occidental no passen de ser això: batalletes xarones de baixa estofa, protagonitzades per individus mediocres. Res a veure amb els grans merders de la política internacional que -si bé també protagonitzada per estúpids, imbècils, corruptes, fanàtics i cobdiciosos- aquests, si més no, tenen poder de debò i, arribat el cas, ens poden enviar a tots al canyet. Alta política, amics! Aquesta sí que és una lliga interessant!