Pàgines

dissabte, 31 de juliol del 2010

Intersindical-CSC: "La reforma laboral es consolida, amb les noves esmenes, com una agressió als drets laborals sense precedents"

A continuació, un text de la Intersindical-CSC en el que detalla els aspectes de la nova reforma laboral, més les esmenes introduides en la seva tramitació, que més ens afecten:



La comissió de treball del Congrés dels Diputats va aprovar ahir en primera instància la reforma laboral gràcies als vots a favor del PSOE i les abstencions de CiU i PNB, amb qui el Govern central havia pactat diverses esmenes que endurien el projecte inicial. Des de la Intersindical-CSC ja vam denunciar les profundes mancances d’aquest projecte, que no tan sols no servirà per sortir de la crisi, sinó que serà contraproduent, en facilitar l’acomiadament en moments d’atur elevat i reduir l’estabilitat laboral precisament quan cal incentivar el consum. Però ara, amb les últimes modificacions, el resultat és encara més nociu per als interessos dels treballadors i les treballadores i una victòria més clara de les tesis patronals.

D’aquesta manera, al projecte inicial, que abaratia l’acomiadament, laminava les garanties de la negociació col·lectiva, eliminava les restriccions per actuar de les ETT i les agències privades de col·locació i aprofundia en la flexibilitat interna al servei de l’empresari, les esmenes més importants pactades i incorporades a la reforma han estat:

- Es permet acomiadar amb una indemnització de 20 dies per any treballat amb un topall de 12 mensualitat en cas que l’empresa “prevegi pèrdues”. No caldrà esperar a què aquestes es consolidin per tal d’obtenir la rebaixa i, amb el frau que té lloc actualment, no costarà gaire maquillar els números.

- Amb l’excusa d’una teòrica lluita contra l’absentisme laboral, es permet acomiadar amb la mateixa indemnització de 20 dies per any treballat amb un topall de 12 mensualitat els empleats i les empleades que faltin a la feina de forma reiterada, encara que sigui per malaltia. De la mateixa manera, els inspectors i inspectores de Seguretat Social podran forçar l’alta d’un/a malalt/a a partir del quart dia de baixa, i no del 14è, com fins ara. El sol fet d’emmalaltir, doncs, pot passar a estar penat o limitat.

- Es consolida la judicialització de les relacions laborals. Quan l’empresari no es posa d’acord amb els i les representants de la plantilla per modificar condicions laborals i evitar complir convenis i contractes, serà un jutge qui determinarà si la mesura convé.

- Qualsevol persona que porti un mes a l’atur, podrà ser contractada a través del contracte de foment de l’ocupació, amb una indemnització per acomiadament de 33 dies per any treballat, enlloc dels 45 dies del contracte indefinit ordinari. Per tal que fos així, en el projecte inicial la persona havia de dur 3 mesos a l’atur.

- Es dóna mig any a sindicats i patronal perquè negociïn la reforma de la negociació col·lectiva. De no posar-se d’acord, legislaria el Congrés, al qual de qui ja sabem de qui està i s’avançaria en noves mesures per laminar la representació col·lectiva i la força dels sindicats.

- Una esmena de CiU ha aconseguit arrencar el compromís que, un cop s’acabi la crisi actual, el Govern procedirà a dificultar la percepció de la prestació d’atur per part dels desocupats i les desocupades, els i les quals estarien obligats/des a assistir a cursos de formació o a acceptar ofertes de feina.

30-07-2010

Aprovada la reforma laboral

Estem a l'estiu i els treballadors en actiu se'n van majoritàriament de vacances (això si no les han fet ja). Aquesta és, segurament, la preocupació més immediata.

Pels que han anat seguint l'actualitat, no cal dir que l'abolició de les corridas a Catalunya ha estat la qüestió que més debat i polèmica ha provocat, però ha esdevingut immediatament d'altres qüestions que s'han viscut amb intensitat: tot just encara no s'ha explicat bé l'abast de la sentència de del constitucional sobre l'estatutet; encara estan penjades les darreres banderes de la manifestació per la Independència del 10 de juliol; i de la victòria de la selecció Espanyola al Mundial. El final d'aquest curs ha estat intens en notícies.

Doncs bé, el dijous passat no se'n va parlar gaire, però es va produir una notícia que no per prevista deixa de ser important: dijous es va aprovar la reforma laboral.

Només va comptar amb els vots a favor del PSOE (en particular, amb els vots del PSC), i l'abstenció de PNB i CiU. Van votar en contra la resta de grups. La coincidència de vot negatiu de PP amb ERC i IC cal trobar-la en motius ben diferents: el PP només pretén desgastar al Sr. Rodríguez. per la seva banda, el discurs d'ERC i IC, va ser clarament el de denunciar l'agressió a la classe treballadora que representa aquesta reforma.

El preu de l'abstenció de PNB i CiU va ser, atenció, endurir les condicions de la reforma.

Aquest reforma, segons CCOO i UGT, els mateixos que esperaran al 29 de setembre pe a fer una vaga general, diuen que aquest és el major atac als drets laborals en els darrers 30 anys. I tenen raó. Però la vaga general, que serà de broma i no indefinida i a per totes, la segueixen deixant per a finals de setembre, i encara està per veure.

Aquesta reforma laboral aprovada pel PSOE (i pel PSC), amb les esmenes que s'han pactat amb CiU i PNB endureix una mica les condicions per als treballadors i abarateix l'acomiadament, sobre les condicions del projecte que es va presentar el juny passat. De fet, segons alguns entesos, cal esperar una nova reforma per endurir encara més les condicions. Aquest també afirmen que això haurà d'anar acompanyat de noves mesures de protecció social per tal d'evitar "un desastre". El ministre Corbacho, en canvi, sembla que no ho ha entès.

Només una pregunta: com pot ser que abaratir l'acomiadament serveixi per a reduir l'atur?

dimecres, 28 de juliol del 2010

Dignitat. Toros no.

Avui el Parlament de Catalunya ha prohibit els toros.

Amb aquesta prohibició es corregeix una anomalia en les lleis de protecció dels animals que mantenien les corridas de toros com una excepció.

Una excepció brutal en la que a un animal se'l tortura i se'l massacra fins a la mort.

Una excepció en la que hi ha també un perill evident per als artífex de la tortura, de forma que cada any hi han toreros ferits o morts per haver estat enganxats per un toro malferit.

Un acte, las corridas, que personalment trobo una salvatjada i una demostració de barbàrie.

No trobo que això sigui cultura. I si és cultura, és el mateix tipus de cultura que eren les lluites de gladiadors, o les execucions públiques. Potser ha estat "cultura" algun cop. Però avui, jo dic que no ho és. Les corridas no són cultura.

Jo avui em sento alleujat i agraeixo als 68 diputats del Parlament que han votat per a prohibir aquests actes de barbàrie al meu país. De cor, gràcies.

Per cert, que els partits espanyols han vist en aquesta prohibició un atac a Espanya. Curiós que ho sentin així. A Canàries fa anys que els toros estan prohibits i ningú ha considerat que fos cap atac a Espanya. Potser perquè avui ha estat el parlament de Catalunya (només esmentar el nom de la nostra Nació, a Madrid se'ls infla la vena patriòtica) que a les Espanyes ja se senten agredits i amenacen amb nous boicots.

I compte que, ara que ja tenen pràctica, estan disposats a presentar recurs al Tribunal Constitucional (com no!) per a revocar (això em sona!) una decisió presa pel Parlament de Catalunya (ja ho havia dit que era una llei de Catalunya?)

Aquesta batalla, la d'avui s'ha guanyat. Avui, si més no, hem salvat la dignitat. Avui li hem dit al món que hi ha una majoria de catalans que estem en contra de torturar i matar animals per diversió i que en cap cas ens pensem que això és pugui anomenar cultura.

Avui s'ha guanyat una batalla, però compte, que no la guerra. I no ens equivoquem, com en tantes altres coses, la última paraula, la decisió final, mentre no siguem un país independent, la seguiran dient a Madrid. Entesos?

diumenge, 25 de juliol del 2010

Entrevista amb Puigcercós

En aquesta entrevista Puigcercós dona per acabada l'etapa del tripartit. Ni en cas de que sumin hi haurà nou tripartit.

És una noticia important. ERC ha esmerçat els anys del tripartit en la reconciliació de l'eix esquerra-dreta amb l'eix nacional. Avui aquests dos eixos estan més lligats que fa set anys.

El final dels governs tripartits, en la meva opinió, cal entendre'ls així. En cap cas significa un retorn als vells esquemes pujolians. No. El plantejament d'ERC és la superació del model autonòmic i el camí cap a la independència. Però és que aquest és un objectiu prioritari de l'esquerra.

Som els treballadors, més que no pas les elits burgeses els que obtindrem un benefici de la independència. I si no, torneu a llegir la sentència dels constitucional, o demaneu-vos a qui afecten les retallades de l'estat en l'obra pública.

Retallada en la inversió en infraestructures

Retallada en la inversió en infraestructures de l'estat. Quina és la comunitat més afectada? efectivament: Catalunya.

Amb la sentència de l'estatut quedava dit que la situació d'espoli i dèficit fiscal català persistiria i que l'esforç fiscal no tindria perquè tenir una correspondència a altres comunitats. És dir, la sentència de l constitucional ens condemna als ciutadans de Catalunya a seguir sent els que paguem més per rebre menys a canvi i per veure com amb el que paguem, altres comunitats que fan esforços fiscals menors... ens passen al davant! Això últim és molt fort!

Doncs bé, el cas és que, per si fos poc, l'esmena addicional tercera de l'estatut, la que garantia que durant un determinat període de temps, l'estat esmerçaria recursos i diners em infraestructures que són fonamentals per al desenvolupament de Catalunya queda en paper mullat (mullat i remullat, doncs al maig ja va haver una retallada), ara no per una sentencia del Constitucional, sinó perquè el "gobierno amigo" de l'estat diu que rescindeix contractes d'obres i se'n retardarà l'execució d'altres. El que és sagnant és que la retallada no afecta a tothom per un igual sinó que, una vegada més, el càstig gros recau sobre Catalunya. ZP, un cop més, ens vol enganyar. Només que a dia d'avui, ja no se'l creu ningú.

Aquesta retallada en obra pública, per si algú no ho ha entès, significa que molts treballadors s'aniran a l'atur, o hi seguiran. Parlem d'atur. Parlem també, que aquestes infraestructures són inversió directa en el territori i són també un pol d'atracció d'inversió, és dir, de treball. Aquestes retallades són, indirectament, més atur.

Aquestes retallades estan fotent i fotran, a molts treballadors.

La llàstima és que ZP va trampejant (més d'un cop amb el suport de partits catalans!). I els catalans, en particular els treballadors catalans, anem rebent.

Encara algú es demana què hi pintem a Espanya. No hi i pintem res. Si de cas, ser la bèstia de càrrega, la que rep els cops. Cada cop som més els que així ho entenem. Ja no ens enganyen.

Sentència sobre la independència de Kosovë.

Hem estat uns dies fora de Barcelona i, per tant, desconnectats de l'actualitat. Poc més que la lectura dels titulars dels diaris de l'hotel, però sense llegir-ne les continguts. Toca ara, doncs, posar-se al dia. M'han cridat l'atenció les següents informacions:

El Tribunal Internacional de Justícia ha ratificat el procés d'independència de Kosovë. Aquest article d'opinió de Vicent Partal és una bona referència. Per cert: histories paralel·les, el constitucional espanyol ens nega el ser i els drets. El Tribunal Internacional, en canvi, reconeix drets i, indirectament, refuta al constitucional Espanyol. Com diu en Partal:


"Resulta molt important, en aquest sentit, de llegir els paràgrafs 79-84 del document (pdf), en què s'aclareixen del tot i sense ni una ombra de dubte els principis d'aplicació general següents:
–el principi d'integritat territorial, el principi de salvaguarda de la integritat territorial d'un estat, només es pot aplicar a les relacions entre estats, o siga a un estat que, per exemple, provàs d'envair-ne un altre. Però no es pot aplicar aquest principi per impedir un procés d'independència (§ 80)
–de la pràctica del Consell de Seguretat de les Nacions Unides no es pot inferir en cap cas ni un sol argument que prohibesca una declaració d'independència (§ 81)
–el Tribunal considera que la llei general internacional no conté cap prohibició contra les declaracions d'independència –i atenció a l'ús del plural! (§ 84)"


Tribunals democràtics i tribunals "constitucionals"... Felicitats, un cop més, Kosovë. Gràcies Tribunal Internacional de Justícia de La Haia, per donar-nos la raó.

Serem independents si volem ser-ho.

dimecres, 21 de juliol del 2010

Cau la iniciativa popular i "solidaritat independentista"

Apunto un parell de fets destacats d'avui:

1. Finalment, CiU i IC han rebutjat avui de tornar a votar la IP per al referèndum per la independència. Ara sí, aquesta partida s'ha acabat. Amb derrota per gol en pròpia porta. Des del punt de vista de CiU es tractava de complicar-li la campanya a ERC i és en aquesta clau tàctica que cal entendre el rebuig. De nou, el tacticisme.

Però la IP no era d'ERC. Era d'Òmnium, i dels milers que hauríem estat disposats a signar-la.

2. Joan Laporta (Democràcia Catalana, DCat, el partit de Laporta), Alfons López Tena (CDC) i Uriel Bertran (ERC) han presentat una crida a la solidaritat independentista. Demanen una gran coalició de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Candidatura d’Unitat Popular (CUP), Entesa pel Progrés Municipal (EPM), Reagrupament (Rcat) i Democràcia Catalana (DCat).

Ara bé, CiU de moment no es pronuncia. ERC diu que faran depenent del que faci CiU. Cap dels dos s'hi apuntarà, sospito. En la meva opinió IC i EUiA, senzillament, diran que no. Crec que les CUP també passaran. Al final només s'ajuntaran Reagrupament i Democràcia Catalana.

Crec que cal entendre aquest moviment com el primer pas necessari de DCat tot i que crec que ells tenen clar que cap dels altres partits els acompanyarà.

Tanmateix, el que és important és què passarà ara: La irrupció de Laporta flanquejat per (una escissió de CDC capitanejada per) Alfons López Tena i per (una nova! escissió d'ERC capitanejada per) Uriel Bertran, pot sacsejar el mapa polític i fer que les previsions i enquestes fetes fins a la data siguin poc fiables.

Com a militant d'ERC trobo que la marxa d'Uriel Bertran seria una pèrdua per ERC. Ara bé, compto que l'escissió de Reagrupament ja està feta. Si Uriel marxa, poca gent el seguirà. Em fa l'efecte que això ja està descomptat.

No se si el mateix pot dir CDC. Un partit en el que Artur Mas, Oriol Pujol, Felip Puig, les JNC... es declaren independentistes (o partidaris de la independència) i pel que es veu també una bona part dels seus càrrecs, militants i votants se'n declaren... per anunciar, immediatament, que la independència no és el seu objectiu.

Caldrà veure com evoluciona aquesta nova formació. D'entrada, benvinguts siguin si és que aconsegueixen traduir la seva iniciativa en escons independentistes. Tant de bo que la suma d'escons independentistes a la tardor superi els 25 diputats que són el màxim assolits fins ara per ERC.

Personalment, crec que ERC està demostrant el seu múscul aquests darrers compassos de la legislatura. Les enquestes pronostiquen una forta davallada d'ERC a la tardor. Jo no ho veig. Davallada, potser sí, però forta no.

En aquest sentit, el Joan Puigcercós ens va mostrar quin és l'esperit d'ERC en aquesta intervenció en el debat sobre la sentència de l'estatut:

diumenge, 18 de juliol del 2010

Felicitats Joan i Àngels!


Ahir va ser el gran dia del Joan i l'Àngels.

Moltes gràcies pel dia tan divertit que tots plegats vam passar junts.

Us desitjo salut, diners i, més que cap altre cosa, amor!

Felicitats, Àngels i Joan! Molta sort!

Us estimem!

divendres, 16 de juliol del 2010

Comunicat d'Òmnium

Avui es podia trobar a pàgina completa el comunicat d'Òmnium Cultural agraint la participació en la manifestació del 10 de juliol i amb algunes reflexions interessants.

Òmnium ens emplaça a tots a una nova jornada reivindicativa aquest proper 11 de setembre.


A continuació reprodueixo el comunicat:


La manifestació del 10J, un èxit sense precedents

Òmnium Cultural vol expressar en primer lloc i per damunt de tot el seu profund reconeixement a totes les persones i entitats que s'hi van abocar amb entusiasme. A la multitud de gent que s'hi va aplegar, de totes les edats i condicions, i de les més variades procedències i adscripcions ideològiques. A les organitzacions de tot tipus --tant sindicals com empresarials, polítiques, culturals i socials-- que s'hi van implicar sense reserves, amb els seus dirigents al capdavant. Volem manifestar una gratitud especial a les persones de les diferents seus d'Òmnium i de les entitats de tots els racons del país que van participar incansablement en els preparatius i en les feines diverses de la jornada. I sobretot, deixar constància de l'orgull que sentim d'aquesta societat nostra que ha sabut afirmar-se rotundament com una nació amb el dret de decidir lliurement el nostre futur.

L'èxit i el mèrit són de tothom, encara que li hagi correspost a Òmnium el paper d'aglutinar l'expressió de la voluntat col·lectiva, des de la unitat plural i la independència política de la nostra entitat.

Ara bé: siguem tots conscients que la manifestació no és més que una fita inicial del procés, i que el seu èxit constitueix alhora una tremenda exigència per a cadascun de nosaltres.

1. Ara cal que cadascun de nosaltres sapiguem sostenir aquest inici esplèndid amb un treball coherent i continuat, infatigable i sistemàtic, sabent cadascú quin és el lloc que li pertoca en les noves etapes del projecte col·lectiu que hem començat a construir.

Òmnium Cultural té ben clar quin és el paper que li correspon tenir en aquesta conjuntura històrica i quines són les properes fites que posaran a prova la nostra capacitat d'organització col·lectiva. Precisament perquè tenim el dret inalienable de decidir, hem de demostrar que som capaços en cada moment de prendre les decisions adequades al nivell adequat, d'exercir aquest dret amb la justa proporció d'audàcia i de prudència.

2. En un sistema democràtic són evidentment les institucions polítiques que ens representen -el Parlament i el Govern de Catalunya- les que han d'exercir en nom de tota la societat el dret a decidir. Invoquem la responsabilitat de les forces polítiques i socials de tot el país perquè actuïn amb decisió i eficàcia per canalitzar aquesta empenta col·lectiva, que en cap cas ha de sentir-se a la intempèrie, abocada a una creixent desafecció política: la nostra llibertat depèn d'una democràcia representativa forta i plenament regenerada.

3. Avui es parla de la unitat imprescindible. Ens cal unitat, però no qualsevol unitat. La manifestació va ser un exemple de la unitat possible, de la unitat a l'alça, entesa com una base de mínims compartits, a partir de la qual totes les opcions que vagin més enllà han de ser acollides positivament. Però també hi pot haver una unitat indesitjable i a la baixa, entesa com un sostre en què ningú pugui aspirar a res més que allò que accepten els menys agosarats. Sapiguem escollir quina unitat ens impulsa i quina unitat ens engavanya.

4. Abans de la gran mobilització que sens dubte serà l'Onze de Setembre, ens correspon de fer i difondre una anàlisi crítica de la infausta sentència del Tribunal Constitucional. Però aquí també podem enfocar aquesta operació des d'òptiques molt diferents. No podem limitar-nos a fer una valoració de la sentència amb criteris possibilistes i acomodaticis, explorant quines serien les vies més o menys rocambolesques per les quals es podria salvar alguna de les moltes i greus mutilacions que ha sofert el projecte que va aprovar el 89 per cent del Parlament el 2005.

Ens cal sobretot una crítica de l'Estatut que desmunti partint de criteris radicalment democràtics els arguments immobilistes del Tribunal Constitucional: cal que el marc constitucional s'adapti a la voluntat democràtica i no al revés, que es pretengui fer-la entrar amb calçador dins d'una interpretació restrictiva i fossilitzada del pacte constituent. La nostra societat necessita arguments sòlids capaços de contrarestar les insídies que pretendran emparar-se en la sentència per a frenar la democràcia i escampar el conflicte i la controvèrsia.

En definitiva, ens cal arribar a la cita electoral imminent amb un ventall sòlid de projectes estratègics avalats per les diverses forces polítiques, amb la voluntat de consolidar una majoria social capaç d'aprofundir sense límits en la democràcia i en el dret a decidir, centrats en l'interès nacional, més enllà dels tacticismes partidistes, i sobretot, centrats en la plenitud de Catalunya, i no perdent estèrilment més energies en la regeneració d'un Estat que no té el més mínim interès a reconèixer que l'integren diferents nacions.

és broma? reformar la constitució?

Segons "La Vanguardia" el president Montilla vol que es reformi la Constitució per a recuperar la confiança en Espanya.

Increïble.

Ens pren el pel o s'ho creu de debò? És broma o ho diu seriosament?

A veure:
1. la sentència de l'estatut ha deixat clar fins on es pot arribar amb la constitució actual.
2. els partits espanyols: PSOE i PP, el PPSOE, mitjançant els seus jutges al Constitucional han estat els que han marcat les línies roges que tanquen la constitució.
3. Per canviar la Constitució cal una majoria ampla de dos terços al congrés de diputats. Això vol dir que és necessari un pacte entre PP i PSOE per a canviar la constitució. Són els únics que poden canviar-la.

Però el PP i el PSOE mai canviaran la constitució espanyola per encabir-hi coses del tipus "Espanya és un estat plurinacional"; o "Els ciutadans de les diferents nacions d'Espanya tenen el dret i el deure de conèixer la llengua pròpia de la seva Nació"; encara menys: "Les nacions d'Espanya podran exercir el dret a l'Autodeterminació"; o "Els governs de les nacions d'Espanya es poden relacionar entre elles i amb l'aparell de l'estat lliurement i en igualtat"; o si parlem de la butxaca, "Els diferents governs nacionals de l'estat recapten els seus impostos i paguen una quota a l'estat en concepte dels serveis d'àmbit supranacional que aquest presta en el seu territori". Un model confederal, per exemple..

Però això és fer volar coloms perquè ni al PP ni al PSOE mai se'ls acudiria ni tan sols intuir que pot haver un model com aquest. I encara menys posar-se d'acord en quelcom així.

No passarà mai. Si amb el "gobierno amigo" del Sr. Rodríguez, el resultat ha estat un estatut mutilat ¿perquè suposem que amb un "gobierno amigo" no tindríem una Constitució encara més espanyolista que l'actual? És ben bé el que ha passat.Això sense comptar amb la vergonya democràtica de veure uns jutges ignorant i esmenant el resultat d'un referèndum.

Demanar, des de Catalunya, reformes de la Constitució orientades a reconèixer la plurinacionalitat de l'estat, ni que sigui tan sols de forma cosmètica o superficial, és com demanar que et toqui la loteria sense tenir ni tan sols un bitllet. La possibilitat de que et donin el premi per error existeix, però més aviat té una probabilitat petita.

Montilla està enganyant, perquè demana un impossible: aquestes reformes de la constitució són impensables. Ara bé, "constitucionalment" és l'únic que pot dir: com que potencialment és pot canviar la constitució, aleshores "potencialment" la constitució reconeix tots els drets. Però, legalment només els que estan escrits són els que valen. I aquesta Constitució ens nega com a nació i com a poble. I el que diguin 10 paios a Madrid val més que el que vota el poble català en referèndum.

Prou galdosa també és la via alternativa que es comença a perfilar: no es demanen reformes a la Constitució, només es demana de canviar lleis per a poder obtenir per la porta del darrera allò que la Constitució i la sentència de l'estatut neguen. Això també és enganyar. Si una llei no és constitucional, doncs no ho és i en qualsevol moment algú podrà presentar un recurs d'inconstitucionalitat guanyador. La via que ofereixen, canviar lleis per a obtenir per a porta del darrera allò que la constitució i el constitucional deneguen, és també un engany. I miserable. És agafar-se al peix al cove sabent que el peix està podrit i el cove foradat.

No hi ha més que una via: superar la legalitat constitucional espanyola amb la legitimitat de la sobirania del poble català. Cal la independència i cal una majoria independentista al Parlament que proclami unilateralment la independència. Ens calen 68 diputats independentistes al Parlament de Catalunya.

dimecres, 14 de juliol del 2010

2na oportunitat

En contra del que semblava, la partida de la IP encara no ha acabat.

Ahir explicava que la IP per una consulta oficial per l'autodeterminació havia estat rebutjada per la mesa del Parlament (Només ERC la defensava, amb el vot del president del Parlament Ernest Benach), i es rebutjava per unanimitat el pla "B", la ILP per a una consulta no vinculant seguin el model de la de la Diagonal. Ernest Benach explica al seu bloc el perquè del sentit dels seus vots.

Esquerra ha fet un gest de dignitat que obligarà als partits catalans a reposicionar-se, o a confirmar que ja els va bé l'status quo actual. En cas de que CiU doni suport, de nou, a la IP, aleshores caldrà veure quina és la velocitat de reflexos del govern espanyol per a presentar recurs d'inconstituacionalitat però, en tot cas, s'obligarà al govern de l'estat, al ZP directament, a que digui en veu alta que nega als catalans el dret a decidir. A veure quina en diu.

El que ha passat és que ERC ha aconseguit aturar el vet a la IP per una consulta oficial per l'autodeterminació basant-se en els defectes de forma i en l'incompliment del reglament. Ara, la mesa del Parlament haurà de tornar a pronunciar-se.

Tant de bo que CiU i IC recuperin el sentit original del seu vot. Ara bé, jo em temo que el tacticisme, de nou, jugarà en contra dels interessos nacionals. És sabut que ERC volia centrar la seva campanya electoral al voltant de la recollida de signatures per la IP. Amb la sentència del constitucional, CiU i IC han trobat l'excusa perfecta per desactivar aquesta estratègia.

Només que l'estratègia de la IP no era d'ERC. Era, si de cas, d'un col·lectiu transversal que comptava amb noms com López Tena (CDC) o Uriel Bertran (ERC). En última instància, era l'estratègia dels milers i milers de catalans que hauríem aportat la nostra signatura.

Era, és, l'estratègia -si més no, una de les possibles- del milió llarg (potser més de dos milions) que votaríem a favor de la independència en un referèndum oficial.

I ara que tornin a jugar al tacticisme.


Vet aquí la noticia del directe.cat


ERC atura el vet de la IP pel referèndum i la mesa s'haurà de tornar a pronunciar

Demanen que la Mesa del Parlament reconsideri la votació d'aquest dimarts, on CiU i ICV van canviar el vot respecte la del 8 de juny


La portaveu d'ERC al Parlament, Anna Simó, i el diputat republicà Pere Aragonès, han formalitzat aquest dimecres al Parlament el recurs on mostren la seva queixa i reclamen que la Mesa del Parlament reconsideri la decisió d'avortar la tramitació de la IP pel referèndum d'independència després del dictamen contrari del Consell de Garanties Estatutàries (CGE). Des de l’entrada a registre de la petició d’Esquerra, ha quedat en suspens la revocació del tràmit de la IP sobre la independència fins que no es resolgui de nou a la Mesa. ERC vol donar així una 'segona oportunitat' perquè 'escoltin el clam' del 10J a CiU i ICV-EUiA, que van votar a favor fa un mes i mig a la tramitació de la IP, i, en canvi, dimarts van canviar de parer i van votar al costat de PSC i PP per revocar aquella decisió, impedint així que s'iniciï la recollida de signatures per tal de convocar un referèndum nacional d'independència.
anna  simó, erc, esquerra, maria àngels cabasés

Per ERC la revocació és un 'frau de llei' perquè es dóna a un dictamen no vinculant del CGE caràcter de vinculant, cosa pels republicans antiestatutària, i perquè la revocació es va fer fora del termini reglamentari.

Per això i amb l’objectiu que la Proposta de referèndum sobre la independència de Catalunya pugui continuar la seva tramitació d’acord amb allò previst a la Llei de consultes populars per via de referèndum, el Grup Parlamentari d’Esquerra ha registrat la petició que la Mesa del Parlament reconsideri i deixi sense efecte l’acord de revocació de l’admissió a tràmit de la Proposta de consulta o IP.

Reconsideració 'fora de reglament'

Esquerra argumenta que l’acord de la Mesa d’aquest dimarts incompleix l’article 30 del Reglament del Parlament, perquè el PSC i el PP van entrar la petició de reconsideració de l’acord de tramitació de la IP del 8 de juny un mes després d’aquest acord, quan el termini màxim per demanar de reconsiderar-lo són dos dies.

Per altra banda, argumenta que no es poden atorgar als dictàmens no vinculants del Consell de Garanties Estatutàries la capacitat d’aturar o incidir en una tramitació parlamentària que ja estava iniciada i no preveia cap més tràmit a la Mesa segons la Llei de consultes, tal com fa setmanes havien advertit els promotors de la IP.

La portaveu parlamentària d’Esquerra, Anna Simó, ha fet una crida tant a CiU com IC-V ‘que aprofitin la segona oportunitat que brindem per rectificar i permetre que el poble de Catalunya pugui exercir el seu dret a decidir, escoltant l’esperit d’unitat i valentia de la manifestació del 10 de juliol passat’.

dimarts, 13 de juliol del 2010

Només hi ha una via.

El dissabte es va viure la manifestació independentista més important que mai ha viscut Barcelona. Avui, dimarts 13, quina ha estat la resposta dels partits catalans?

Cagar-se als pantalons.

Alfons López Tena i Uriel Bertran havien impulsat una Iniciativa Popular (IP) per a que es realitzes una consulta per demanar al Poble Català si la Generalitat havia de sol·licitar els canvis constitucionals necessaris per a que Catalunya pogués assolir la independència. El redactat era d'aquest estil per a fer-lo, precisament, constitucional: és una atribució de la Generalitat poder sol·licitar canvis a la Constitució. Després que el canvi es realitzi o no depèn de que es tingui majoria a les Corts, però això no és el que es demanava.

Aquesta IP va ser, en el seu moment, acceptada per la mesa del Parlament i, en principi, hauria d'haver-se votat properament. Però la sentència del Tribunal Constitucional ha estroncat aquesta via.

Addicionalment a aquesta primera IP, també es va presentar una segona Iniciativa Popular el passat dilluns, el Pla "B", que tenia en compte les retallades a l'estatut i les interpretacions a del Tribunal Constitucional. Aquesta segona IP pretenia copiar el model de consulta popular feta per l'ajuntament de Barcelona amb la consulta de la Diagonal. Aquesta consulta no es va declarar il·legal i la segona IP pretenia repetir l'esquema però afegint-hi garanties democràtiques.

Doncs bé, avui tots els partits, llevat d'ERC, han "reconsiderat" la petició de la primera IP. En principi, aquesta IP ja havia superat el tràmit inicial i d'haver seguit el seu curs normal hauria acabat morint pel recurs d'inconstitucionalitat que el govern espanyol pretenia presentar.

En tot cas, aquesta petició anava a morir, però no és el mateix que te la matin des de Madrid, que no que la matin a Barcelona. A més, és el primer cop que es "reconsidera" una decisió de la mesa del Parlament.

CiU i IC, que l'havien votat a favor juntament amb ERC, avui han "reconsiderat" i han votat en contra.

La segona IP, la que es va presentar el 5 de juliol, dilluns passat, també ha estat rebutjada. Aquest cop per tots els partits de la mesa, també ERC, perquè atenent a la interpretació que ha fet el constitucional, les úniques consultes que es poden fer només són les d'àmbit municipal. Explícitament la interpretació del constitucional denega a la Generalitat cap competència per fer consultes o referèndums.

Dit d'una altre forma: No hi haurà referèndum d'autodeterminació o consulta similar.

La reacció d'Alfons López Tena (CDC) i Uriel Bertran (ERC) ha estat dimitir dels seus càrrecs a CiU i ERC, pel que consideren una claudicació dels propis partits i una acceptació incondicional de la sentència del Constitucional. Tant més greu, tenint en compte que el passat dissabte el clam de la manifestació va ser un i molt clar.

Amb la sentència dels constitucional a tots aquells que creiem que tenim el dret a decidir, que tenim el dret a l'autodeterminació, només ens estan deixant una via: si volem la independència de Catalunya només ens queda la proclamació unilateral d'independència per un Parlament amb majoria independentista. Ens calen 68 diputats independentistes.

La propera tardor tindrem la primera oportunitat per a triar-los. Què podem fer, mentrestant (i sempre, fins que siguem independents)? seguir preparant les consultes populars per la independència que encara resten. Seguir denunciant el tracte discriminatori que cap als catalans, cap a la nostra butxaca, cap a la nostra llengua i cap a la nostra llibertat es produeix cada dia, amb agressions tan brutals com la sentència del Constitucional. Cal seguir treballant, per convèncer i explicar als que encara no ho han entès (cada cop són menys, això també és cert) que ens cal la independència, per a nosaltres i per als nostres fills. Cal ser activistes cada dia i quan arribi el moment votar sent conseqüents amb allò que desitgem. Cada dia que passa la independència és més a la vora.

dilluns, 12 de juliol del 2010

La independència, en marxa (vídeo a Vilaweb.tv)

Encara un altre vídeo sobre la gran manifestació del dissabte. Lamentablement no es pot encastar al bloc, però vet aquí l'enllaç.

En aquesta ocasió el signa Vilaweb.tv. Per a qui no ho tingui clar, aquests sí que són de la corda indepe.

diumenge, 11 de juliol del 2010

Després de la Manifestació per la Independencia del 10 de juliol de 2010.

Tota aquesta setmana passada hem estat fora de Barcelona. Desconnexió total a un bonic poblet situat el bell mig del triangle que fan Vic, Ripoll i Olot.

Hauria pagat per poder anar a la mani del dissabte, però no va poder ser. Em sap molt de greu. Tinc la certesa que aquesta mani marca una inflexió i com deia en el post anterior, crec que el 10 de juliol de 2010 serà una data a recordar,

El que sí que vaig poder veure, a canvi, va ser com la mobilització per la mani estava estesa pels pobles de la comarca on passàvem els dies de descans. Amb la gent del càmping, ahir, vam estar veient el seguiment de la mani que se'n feia per Televisió de Catalunya, i ens vam emocionar.

No tot van ser flors i violes, però estava dins del guió previst: els polítics insistint en que aquesta era una mani per defensar l'estatut. Els manifestants -no diré que tots, però n'estic segur que una àmplia majoria- en canvi, ho tenien molt clar per a què estaven allà: El crit era Independència! Un cop més el poble està per davant dels polítics.

Un pas més. Gran o petit ja ho veurem. Sobretot ho veurem aquesta tardor quan tota aquesta mobilització haurà de traduir-se en vots a opcions polítiques. El plantejament és clar: A una banda del ring els partits espanyolistes, els que defensen una forma o una altre d'unitat espanyola o "refer pactes". I a l'altra els que defensen la independència.

Quin és el següent pas? continuar treballant dia a dia per la independència. No hi ha més. La d'ahir va ser una gran jornada. Molta gent es va manifestar per primer cop per la independència. Gent que mai ho haurien pensat. Cal seguir endavant

Jo no hi vaig poder ser. Però gràcies de cor als que sí que vau anar-hi. Als que vau manifestar-vos per la independència. Molt ben fet. Us envejo. Gràcies.

Una perla per acabar: El diari "El Periódico" que no és precisament de la corda indepe. ha fet aquest vídeo per il·lustrar la noticia.


diumenge, 4 de juliol del 2010

Independence Day ;-)

Avui és el 4 de juliol, El Dia de la Independència, Festa nacional dels Estats Units .

La cosa no passaria de ser un aniversari més -i en aquest senti i sent educats, felicitats als amics nord-americans, això sí- però per d'altra banda, com al nostre país les coses també van remogudes i sembla que s'estan donant passes en la direcció de l'emancipació nacional, no puc estar-me de penjar al bloc aquest cartell que he trobat i que fa referència a cert film de ciència ficció protagonitzat per Will Smith. El film prenia com a títol, justament, El Dia de la Independència.

Té un bonic detall. A veure si el trobeu.



;-)

divendres, 2 de juliol del 2010

10 de juliol. Manifestació per la Independència

El proper dissabte 10 de juliol es farà a Barcelona la més gran manifestació independentista que ha vist la ciutat.




Omnium Cultural porta prop d'un any preparant aquesta manifestació que estava previst convocar-la el "primer dissabte després que s'emetés la sentència".

El lema de la convocatòria d'Omnium és "Som una nació. Nosaltres decidim.". Però les manifestacions les fan els manifestants i el crit únic, unànime dels manifestants serà: Independència!

Cal anar-hi. Cal anar-hi perquè serà la primera demostració de força de l'independentisme després de la sentència. Cal anar-hi amb l'estelada. Tothom ha de dur la seva estelada. I des del primer pas només hi ha una consigna a cridar i ben fort: Independència!!

Cal anar-hi perquè n'hi hauran que voldran transformar aquesta demostració de força per la independència en una manifestació en "defensa de l'estatutet", com si no hagués quedat prou clar que l'estatutet ja està mort i enterrat i amb ell l'autonomisme. Provaran de manipular i tindran mitjans per tractar de distorsionar la realitat. Però la realitat és molt puta i sempre acaba imposant-se, i la realitat és que la del 10 de juliol serà una manifestació per la Independència.

La més gran que s'haurà vist a Barcelona.

Cal anar-hi. Si pots, ves-hi. Algun dia podràs dir, jo vaig ser-hi.