divendres, 16 de juliol de 2010

Comunicat d'Òmnium

Avui es podia trobar a pàgina completa el comunicat d'Òmnium Cultural agraint la participació en la manifestació del 10 de juliol i amb algunes reflexions interessants.

Òmnium ens emplaça a tots a una nova jornada reivindicativa aquest proper 11 de setembre.


A continuació reprodueixo el comunicat:


La manifestació del 10J, un èxit sense precedents

Òmnium Cultural vol expressar en primer lloc i per damunt de tot el seu profund reconeixement a totes les persones i entitats que s'hi van abocar amb entusiasme. A la multitud de gent que s'hi va aplegar, de totes les edats i condicions, i de les més variades procedències i adscripcions ideològiques. A les organitzacions de tot tipus --tant sindicals com empresarials, polítiques, culturals i socials-- que s'hi van implicar sense reserves, amb els seus dirigents al capdavant. Volem manifestar una gratitud especial a les persones de les diferents seus d'Òmnium i de les entitats de tots els racons del país que van participar incansablement en els preparatius i en les feines diverses de la jornada. I sobretot, deixar constància de l'orgull que sentim d'aquesta societat nostra que ha sabut afirmar-se rotundament com una nació amb el dret de decidir lliurement el nostre futur.

L'èxit i el mèrit són de tothom, encara que li hagi correspost a Òmnium el paper d'aglutinar l'expressió de la voluntat col·lectiva, des de la unitat plural i la independència política de la nostra entitat.

Ara bé: siguem tots conscients que la manifestació no és més que una fita inicial del procés, i que el seu èxit constitueix alhora una tremenda exigència per a cadascun de nosaltres.

1. Ara cal que cadascun de nosaltres sapiguem sostenir aquest inici esplèndid amb un treball coherent i continuat, infatigable i sistemàtic, sabent cadascú quin és el lloc que li pertoca en les noves etapes del projecte col·lectiu que hem començat a construir.

Òmnium Cultural té ben clar quin és el paper que li correspon tenir en aquesta conjuntura històrica i quines són les properes fites que posaran a prova la nostra capacitat d'organització col·lectiva. Precisament perquè tenim el dret inalienable de decidir, hem de demostrar que som capaços en cada moment de prendre les decisions adequades al nivell adequat, d'exercir aquest dret amb la justa proporció d'audàcia i de prudència.

2. En un sistema democràtic són evidentment les institucions polítiques que ens representen -el Parlament i el Govern de Catalunya- les que han d'exercir en nom de tota la societat el dret a decidir. Invoquem la responsabilitat de les forces polítiques i socials de tot el país perquè actuïn amb decisió i eficàcia per canalitzar aquesta empenta col·lectiva, que en cap cas ha de sentir-se a la intempèrie, abocada a una creixent desafecció política: la nostra llibertat depèn d'una democràcia representativa forta i plenament regenerada.

3. Avui es parla de la unitat imprescindible. Ens cal unitat, però no qualsevol unitat. La manifestació va ser un exemple de la unitat possible, de la unitat a l'alça, entesa com una base de mínims compartits, a partir de la qual totes les opcions que vagin més enllà han de ser acollides positivament. Però també hi pot haver una unitat indesitjable i a la baixa, entesa com un sostre en què ningú pugui aspirar a res més que allò que accepten els menys agosarats. Sapiguem escollir quina unitat ens impulsa i quina unitat ens engavanya.

4. Abans de la gran mobilització que sens dubte serà l'Onze de Setembre, ens correspon de fer i difondre una anàlisi crítica de la infausta sentència del Tribunal Constitucional. Però aquí també podem enfocar aquesta operació des d'òptiques molt diferents. No podem limitar-nos a fer una valoració de la sentència amb criteris possibilistes i acomodaticis, explorant quines serien les vies més o menys rocambolesques per les quals es podria salvar alguna de les moltes i greus mutilacions que ha sofert el projecte que va aprovar el 89 per cent del Parlament el 2005.

Ens cal sobretot una crítica de l'Estatut que desmunti partint de criteris radicalment democràtics els arguments immobilistes del Tribunal Constitucional: cal que el marc constitucional s'adapti a la voluntat democràtica i no al revés, que es pretengui fer-la entrar amb calçador dins d'una interpretació restrictiva i fossilitzada del pacte constituent. La nostra societat necessita arguments sòlids capaços de contrarestar les insídies que pretendran emparar-se en la sentència per a frenar la democràcia i escampar el conflicte i la controvèrsia.

En definitiva, ens cal arribar a la cita electoral imminent amb un ventall sòlid de projectes estratègics avalats per les diverses forces polítiques, amb la voluntat de consolidar una majoria social capaç d'aprofundir sense límits en la democràcia i en el dret a decidir, centrats en l'interès nacional, més enllà dels tacticismes partidistes, i sobretot, centrats en la plenitud de Catalunya, i no perdent estèrilment més energies en la regeneració d'un Estat que no té el més mínim interès a reconèixer que l'integren diferents nacions.
Publica un comentari a l'entrada