Pàgines

dilluns, 25 de gener del 2016

Canvi climàtic. Últim avís.

La costa est dels EUA va patir fa un parell de dies els efectes d'una important tempesta de neu. La tempesta Jonas va provocar almenys divuit víctimes i una quantitat important de danys materials, a més de causar problemes en transports i comunicacions.

Una conseqüència del canvi climàtic? segurament, potser de forma indirecta, doncs aquests fenòmens excepcionals no són,històricament, tan excepcionals. D'altre banda el canvi climàtic es manifesta, justament, en l'increment de la freqüència d'aquests fenòmens excepcionals.

Amb tots els matisos que se li vulguin donar, simplificaré i diré que probablement sí, aquesta tempesta és una de les conseqüències del canvi climàtic.

I què? doncs, em temo, res. Per a les víctimes, aquesta tempesta ha estat tràgica però segurament per a la gran majoria dels consumidors de notícies aquesta només és, dos dies després, una notícia consumida.

Pels EUA aquesta tempesta ha estat, en el pitjor dels casos, una molèstia. El gegant nord-americà no s'atura per que nevi una mica, o molt. Com a molt, una molèstia. Res a tenir en compte.

En canvi, fa també cosa d'un parell de dies em va arribar a través de Global Voices en Català aquest article: "El canvi climàtic ja podria estar desplaçant més persones que la guerra" (article de Jason Margolis per The World publicat originalment a PRI.org el 9 de desembre del 2015).

Sí,hem llegit bé. Podria ser que els refugiats climàtics ja fossin més que els refugiats per conflictes bèl·lics.

Uns fugen del desert, altres del mar que augmenta de nivell i nega i salinitza deltes i terres fèrtils, altres de la destrucció provocada per tempestes mai vistes abans. La biosfera està rebent un munt de gasos d'efecte hivernacle i els delicats equilibris planetaris de la biosfera es veuen alterats. El resultat són nous punts d'equilibri als quals s'hi arriba de forma abrupta. O, més greu, apareixen llaços de realimentació positiva que inestabilitzen encara més la biosfera.

L'emissió de gasos d'efecte hivernacle és, majoritàriament, d'origen humà. Tot i que l'emissió del metà atrapat al permafrost siberià podria estar-se disparant per un llaç de realimentació positiva i el CO2 atrapat al llit marí també es podria estar alliberant en un altre cicle de realimentació positiva.

Tanmateix, aquest cicles no serien encara tan determinants com els produïts per l'emissió de gasos per processos industrials. En tot cas, el mal ja està fet i ni que avui s'aturés en sec l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, els seus efectes -alguns d'ells ja irreversibles pel que fa, per exemple, en biodiversitat- continuaran percebent-se de forma catastròfica durant un munt d'anys.

El cas és que avui els efectes ja s'estan notant. A països com els EUA, o a casa nostra, amb aquest hivern calorós que estem passant, no deixen de ser, per ara, una molèstia. Però per als refugiats climàtics és una tragèdia.

Vet aquí el gran problema: pels països rics, el canvi climàtic és, per ara, només una molèstia. No és urgent. No és res que no es pugui arreglar amb uns bons llevaneus, si neva massa, o amb canons de neu a les pistes d'esquí, si neva poc. Encara en podrem fer un bon negoci, i potser podrem obrir noves rutes comercials pel pol nord aprofitant el desglaç de l'Àrtic. Digues-i capitalisme.

Pels països pobres, en canvi, el canvi climàtic és una tragèdia. És la condemna a la pobresa i al deute, a la pèrdua de les formes de vida tradicionals, a l'emigració i al desarrelament.

Interessos econòmics envien gas d'efecte hivernacle a l'atmosfera en benefici d'uns pocs i per a misèria de molts. Igual com les guerres es fan per interessos econòmics, l'emissió de gasos d'efecte hivernacle es un atemptat al procomú que és l'atmosfera, que diria Jeremy Rifkin. Es pot considerar lícitament i a tots els efectes, un acte de guerra de les multinacionals contra els habitants del planeta, humans i no humans, animals i vegetals. El capitalisme contra el clima, que diria Naomi Klein. Convé llegir el llibre "Això ho canvia tot" de l'activista canadenca.



Una nevada als EUA. Notícia caduca ja. Només una molèstia. Informació de consum ràpid i d'entreteniment. Obviem els refugiats, per conflictes bèl·lics o pel conflicte climàtic. Refugiats. Gent que fuig. Que fugen de la guerra, o de la fam o d'un clima que es torna hostil. En realitat fugen dels capitalisme global. Refugiats del capitalisme global en un món on el capitalisme global és a tot arreu.

Tenim un problema, i gros. Però no és l'escalfament global. Certament que l'escalfament global és el seu efecte més cridaner i la febre de la Terra ja és un problema en ella mateixa. Mireu aquest vídeo:



L'escalfament de la Terra des de 1880 fins avui. Des de la Revolució Industrial fins avui. Gairebé segle i mig de capitalisme industrial i progressivament global.

Hem de repensar el present i el futur i no valen els plantejaments econòmics tradicionals. Ordenadament o de forma traumàtica, però haurem de decréixer. És urgent fer-ho. Avui el clima és una "molèstia" -aquest hivern que sembla primavera- a casa nostra, però cal adonar-se que no és una molèstia: és l'últim avís.

dissabte, 9 de gener del 2016

18 mesos (com a màxim) fins a la Independència.

Hi ha acord. Mas ha fet el que era més raonable: cedir la Presidència. El candidat a la presidència serà l'actual alcalde de Girona, Carles Puigdemont, que anava de 3  la llista de JxSí per la demarcació gironina.

Mas ha mantingut un pols amb la CUP que gairebé parteix a la formació anticapitalista. La CUP ha resistit com ha pogut. Metafòricament, els han inflat la cara a hòsties. Tanmateix, no han cedit i Mas s'ha vist obligat a fer el pas enrere. A canvi, la CUP garantirà la investidura de Puigdemont i l'estabilitat dels govern constituent i el full de ruta.

No és només la retirada de Mas. La CUP també ha obtingut el pla de xoc contra  la probresa. El pla de xoc tenia dues versions: la de JxSí i la de la CUP. Suposo que també haurà estat objecte de negociació. Entenc que hi haurà una versió definitiva i pública del pla en breu.

Mas obté que la presidència de la Generalitat segueix en mans de CDC. Guanya temps per refundar el partit i per presentar-se com a candidat en les futures eleccions... a la Presidència de la República?  Com a candidat a la Generalitat autonòmica si tot se'n va en orris?

Aquests tres mesos, des del 27S, l'independentisme ha sagnat. No han estat cops  de colze; més aviat han estat punyalades, cops de destral i trets a boca de canó. Una carnisseria. L'unionisme s'ho ha passat en gran.

Però s'ha superat. Tindrem un govern amb una missió clara. Amb fites i agenda.

Ara faríem bé de recuperar el full de ruta i recordar què posava:

- Formació del govern de concentració i Declaració solemne d'inici del procés d'independència.
- Tram civil del procés constituent i creació de les estructures d'estat imprescindibles per a la Independència.
- En no més de 6 a 8 mesos després de l'inici del procés (o sigui, demà, amb la investidura del President de la Generalitat), proclamació Unilateral de la Independència. A partir d'aquest moment ja es poden produir els reconeixements internacionals.
- Desconnexió de l'estat espanyol amb la llei de Successió d'Administracions.
- S'enceta el tram parlamentari del Procés Constituent. Redacció de la constitució a partir dels treballs realitzats durant el tram civil.
- Eleccions constituents, no més tard de 18 mesos a partir de demà.
- Referèndum d'aprovació de la Carta Magna de la República i culminació de la construcció del nou estat.

I sempre tenint en compte que aquest divuit mesos poden ser menys si l'estat espanyol decideix actuar a la brava.

Ara sí. Ara és l'hora de la veritat.

divendres, 8 de gener del 2016

Stop Mare Mortum

No se'n parla (excepte, potser, a twitter)...


...però la tragèdia dels refugiats al mediterrani continua.

La plataforma Stop Mare Mortum tracta de respondre en la mida de les seves possibilitats a aquest horror, ja que els governs de la fortalesa Europa no responen, o ho fan malament. Vet aquí el seu manifest:

.

. NOU MANIFEST

. Han passat mesos d’ençà que el darrer 19 d’abril s’enfonsés un vaixell camí de les costes europees, tragèdia que va deixar pel camí centenars de persones ofegades, entre les quals, molts nens i nenes. Aquest fet va despertar la indignació i rebuig de part de la ciutadania, que sabent de la gravetat de la situació, va impulsar la Plataforma Stop Mare Mortum (SMM) com a eina de denúncia, incidència política i sensibilització.

. Mesos després ens trobem que la xifra de morts a la Mediterrània ha anat augmentant dia rere dia, convertint les seves aigües en una autèntica fossa comuna on han perdut la vida més de 30.000 persones des de l’any 2000, i sempre, com a resultat d’unes polítiques migratòries i de control de fronteres que podem catalogar de genocides, ja sigui per acció, com en les morts del Tarajal, o per omissió de les responsabilitats de salvament. Davant d’aquesta crisi humanitària ─la més important a Europa des del final de la II Guerra Mundial─, les institucions europees i els estats membres no tan sols no han sabut respondre amb celeritat, sinó que ho han fet en una línia oposada a allò que exigim des de la gran majoria d’entitats socials, organitzacions no governamentals i moviments socials.

. Des de SMM lluitem pels drets d’aquelles persones que han de deixar els seus països d’origen, sense fer distinció entre persona migrant i persona refugiada: totes elles es veuen obligades a abandonar el seu país, sigui per salvar la vida que una guerra o una persecució ha posat en perill, sigui per fugir d’una situació econòmica insostenible que també posa en perill la seva subsistència.

. Alhora, la Plataforma SMM rebutja frontalment les actuals polítiques europees i estatals d’externalització i control de fronteres, de retenció i expulsió de persones, d’intervenció militar exterior, així com tantes altres que responen més a discursos de l’extrema dreta i a interessos electoralistes que no pas als valors universals de solidaritat, igualtat de tracte i respecte pels drets humans, que la UE suposadament defensa. És per aquest motiu, i perquè ens oposem que se segueixi legitimant aquest genocidi migratori, que la Plataforma SMM exigeix a la UE i als estats membres que:

. Es clausuri FRONTEX i els recursos que ara s’hi inverteixen es destinin a la creació d’una agència europea el mandat de la qual sigui l’ajuda humanitària i el rescat, tant a la mar Mediterrània com en totes les fronteres exteriors de la UE. Les institucions europees no poden seguir obviant la seva responsabilitat de salvament.

. S’elabori i s’apliqui un sistema Europeu Comú d’Asil que estableixi uns drets i procediments unificats per a tots els països d’acollida.

. Es treballi cap a una ampliació del concepte de persona refugiada que inclogui també totes aquelles persones que es troben en una situació de greu vulnerabilitat per motius econòmics i socials, fent-los extensius els drets i garantint-los un procediment d’acollida digne que permeti la seva inclusió social i laboral.

. Es facilitin vies legals d’accés a la UE per a aquelles persones que es troben en una situació d’extrema vulnerabilitat i la vida de les quals corre perill. Les màfies que s’aprofiten d’aquestes persones només són una conseqüència de la política de l’Europa Fortalesa.

. Acabin amb la hipocresia de les polítiques d’externalització de fronteres de la UE, que tenen com a objectiu traslladar el drama migratori a tercers països a canvi d’acords econòmics i comercials, arribant a l’extrem de subvencionar centres de detenció en tercers països amb fons destinats a la cooperació , així com altres pràctiques repressives.

. Canviïn les actuals polítiques europees d’intervenció militar a tercers països per unes polítiques de resolució de conflictes basades en el diàleg entre les parts implicades, evitant així la massacre de milers de persones innocents.

. Acabin amb el comerç irresponsable d’armes del qual es beneficien molts estats europeus, com l’espanyol, i que només contribueixen a alimentar conflictes armats on la violació de drets humans és una pràctica constant.

. Garanteixin que ni l’acció exterior ni els fons de cooperació europeus a tercers països s’instrumentalitzaran a favor dels propis governs europeus o de governants sense escrúpols. És imprescindible assegurar que aquests fons donaran resposta a les necessitats reals dels països d’origen, evitant així èxodes obligats de poblacions per causes econòmiques.

. La participació en els afers públics és un dret i un deure que cal exercir. Apel·lem la ciutadania a posicionar-se i a mobilitzar-se per assolir aquests objectius i per totes aquelles qüestions que generen injustícies i vulneren els drets humans, tant a Catalunya com més enllà.

. Per una Europa d’acollida i respectuosa amb els drets humans. NO MÉS MORTS al mar Mediterrani.

.

diumenge, 3 de gener del 2016

candidat de consens o eleccions al març

Amb el no a la investidura de Mas es tanca un nou episodi, potser l'últim, de la formació del primer govern independentista de Catalunya.

O potser no. Tal com ho veig, en aquest moment la pilota torna a estar al terrat de JxSí. Ara és quan hauria de fer-se vàlid allò que deia el mateix Mas que "puc encapçalar la llista i hi estic a disposició, però també la puc tancar".

Seria el moment, doncs de fer un pas enrere, o al costat, si es prefereix.

Romeva o Junqueras serien òptims. Neus Munté també seria una gran proposta de consens, tot i que al provenir de CDC segurament comptaria amb la resistència de part de la CUP.

En tot cas, cada cop queda menys temps.

Com a votant de JxSí demano als meus representants un darrer esforç per evitar eleccions al març. Aquest esforç, al meu entendre, és assumible i passa per un candidat de consens. Com a votant de JxSí, autoritzo als meus representants a buscar aquest candidat amb prestesa.

Però això no funciona així amb JxSí. Una llàstima. Aquí sí que hauria anat bé una assemblea oberta de votants de JxSí per triar entre canvi de candidat, o anar a noves eleccions al març.

La decisió, però, no la prendran els votants si no que es prendrà a la war room de JxSí. Ara es deuen estar fent anàlisis, estimacions i sondejos d'urgència per tractar d'esbrinar quin són els escenaris més probables i quina decisió prendre. Però, en resum, les opcions són dues: candidat alternatiu, o eleccions al març.

L'última paraula, doncs, la té JxSí.

El temps corre. Cavalca. El dia 9, si de cas, en tornem a parlar.