dilluns, 25 de gener de 2016

Canvi climàtic. Últim avís.

La costa est dels EUA va patir fa un parell de dies els efectes d'una important tempesta de neu. La tempesta Jonas va provocar almenys divuit víctimes i una quantitat important de danys materials, a més de causar problemes en transports i comunicacions.

Una conseqüència del canvi climàtic? segurament, potser de forma indirecta, doncs aquests fenòmens excepcionals no són,històricament, tan excepcionals. D'altre banda el canvi climàtic es manifesta, justament, en l'increment de la freqüència d'aquests fenòmens excepcionals.

Amb tots els matisos que se li vulguin donar, simplificaré i diré que probablement sí, aquesta tempesta és una de les conseqüències del canvi climàtic.

I què? doncs, em temo, res. Per a les víctimes, aquesta tempesta ha estat tràgica però segurament per a la gran majoria dels consumidors de notícies aquesta només és, dos dies després, una notícia consumida.

Pels EUA aquesta tempesta ha estat, en el pitjor dels casos, una molèstia. El gegant nord-americà no s'atura per que nevi una mica, o molt. Com a molt, una molèstia. Res a tenir en compte.

En canvi, fa també cosa d'un parell de dies em va arribar a través de Global Voices en Català aquest article: "El canvi climàtic ja podria estar desplaçant més persones que la guerra" (article de Jason Margolis per The World publicat originalment a PRI.org el 9 de desembre del 2015).

Sí,hem llegit bé. Podria ser que els refugiats climàtics ja fossin més que els refugiats per conflictes bèl·lics.

Uns fugen del desert, altres del mar que augmenta de nivell i nega i salinitza deltes i terres fèrtils, altres de la destrucció provocada per tempestes mai vistes abans. La biosfera està rebent un munt de gasos d'efecte hivernacle i els delicats equilibris planetaris de la biosfera es veuen alterats. El resultat són nous punts d'equilibri als quals s'hi arriba de forma abrupta. O, més greu, apareixen llaços de realimentació positiva que inestabilitzen encara més la biosfera.

L'emissió de gasos d'efecte hivernacle és, majoritàriament, d'origen humà. Tot i que l'emissió del metà atrapat al permafrost siberià podria estar-se disparant per un llaç de realimentació positiva i el CO2 atrapat al llit marí també es podria estar alliberant en un altre cicle de realimentació positiva.

Tanmateix, aquest cicles no serien encara tan determinants com els produïts per l'emissió de gasos per processos industrials. En tot cas, el mal ja està fet i ni que avui s'aturés en sec l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, els seus efectes -alguns d'ells ja irreversibles pel que fa, per exemple, en biodiversitat- continuaran percebent-se de forma catastròfica durant un munt d'anys.

El cas és que avui els efectes ja s'estan notant. A països com els EUA, o a casa nostra, amb aquest hivern calorós que estem passant, no deixen de ser, per ara, una molèstia. Però per als refugiats climàtics és una tragèdia.

Vet aquí el gran problema: pels països rics, el canvi climàtic és, per ara, només una molèstia. No és urgent. No és res que no es pugui arreglar amb uns bons llevaneus, si neva massa, o amb canons de neu a les pistes d'esquí, si neva poc. Encara en podrem fer un bon negoci, i potser podrem obrir noves rutes comercials pel pol nord aprofitant el desglaç de l'Àrtic. Digues-i capitalisme.

Pels països pobres, en canvi, el canvi climàtic és una tragèdia. És la condemna a la pobresa i al deute, a la pèrdua de les formes de vida tradicionals, a l'emigració i al desarrelament.

Interessos econòmics envien gas d'efecte hivernacle a l'atmosfera en benefici d'uns pocs i per a misèria de molts. Igual com les guerres es fan per interessos econòmics, l'emissió de gasos d'efecte hivernacle es un atemptat al procomú que és l'atmosfera, que diria Jeremy Rifkin. Es pot considerar lícitament i a tots els efectes, un acte de guerra de les multinacionals contra els habitants del planeta, humans i no humans, animals i vegetals. El capitalisme contra el clima, que diria Naomi Klein. Convé llegir el llibre "Això ho canvia tot" de l'activista canadenca.



Una nevada als EUA. Notícia caduca ja. Només una molèstia. Informació de consum ràpid i d'entreteniment. Obviem els refugiats, per conflictes bèl·lics o pel conflicte climàtic. Refugiats. Gent que fuig. Que fugen de la guerra, o de la fam o d'un clima que es torna hostil. En realitat fugen dels capitalisme global. Refugiats del capitalisme global en un món on el capitalisme global és a tot arreu.

Tenim un problema, i gros. Però no és l'escalfament global. Certament que l'escalfament global és el seu efecte més cridaner i la febre de la Terra ja és un problema en ella mateixa. Mireu aquest vídeo:



L'escalfament de la Terra des de 1880 fins avui. Des de la Revolució Industrial fins avui. Gairebé segle i mig de capitalisme industrial i progressivament global.

Hem de repensar el present i el futur i no valen els plantejaments econòmics tradicionals. Ordenadament o de forma traumàtica, però haurem de decréixer. És urgent fer-ho. Avui el clima és una "molèstia" -aquest hivern que sembla primavera- a casa nostra, però cal adonar-se que no és una molèstia: és l'últim avís.
Publica un comentari a l'entrada