A hores d'ara, Clara Ponsatí està detinguda a la Ciutat de Justícia. Veient com han anat les coses, la sospita forta és que se l'enduran a Madrid, detinguda, per a que declari davant del jutge. El que passa és que, per desobediència, no hi hauria d'anar a presó. A tots els efectes, la detenció és il·legal. No és només que tingui immunitat com europarlamentària, és que ni per la mateixa llei espanyola hauria de ser a presó. Però està detinguda, i se l'emportaran a Madrid.
Perquè això no va de justícia, ni de lleis. Això va de la venjança espanyola contra l'independentisme, això va de demostrar que ells manen i, en particular, nosaltres, els catalans, obeïm. Això va de por, de cinisme, de llirisme, i d'alguna gent valenta.
Això va de que fins que no entenguem que Espanya és el país que ocupa militarment, i depreda a Catalunya, fins que no entenguem que Espanya i els espanyols són els enemics, fins que no estiguem disposats a deixar-hi la pell per la independència, fins que el desig de guanyar no ens faci invencibles, fins que no busquem activament, constantment la destrucció, la derrota completa, de l'enemic, no guanyarem.
Avui hem tornat a veure com contra els catalans funciona el dret de l'enemic. Hem vist que els mossos d'esquadra són una policia espanyola més i, per tant, una força repressora igual com ho són totes les "fuerzas y cuerpos de seguridad del estado". Com el seu nom indica, el seu objectiu es la "seguridad del estado", en cap cas la seguretat dels ciutadans, o l'acompliment de la llei. No. La seguretat de l'estat. L'estat són ells, i nosaltres els seus súbdits. Ens ho recorden constantment.
Avui hem tornat a veure que som un país ocupat, i una minoria nacional represaliada. Avui , però també hem vist dignitat. El que potser també hem vist és un error de càlcul: dubto molt que, ni en el pitjor escenari, es preveiés que Ponsati romandria detinguda i, qui sap si segrestada a Madrid. Però la venjança fanàtica espanyola és així ¡Esto es España, coño!
A fe que ho és. I justament per això tot hauria de cremar. Els espanyols, rai, que estan encantats de conèixer-se. Però els catalans ens hauríem de fer un favor i desfer-nos d'una vegada per totes d'aquesta puta merda paràsita que és l'estat mafiós espanyol. Al preu que sigui. Per pura supervivència. Per fer que el món sigui una mica millor. I ja posats, cremem també tota la puta merda mafiosa que s'ha instal·lat a les institucions de Catalunya, i que ens converteix, i això sí que és ser desgraciat, en una còpia miserable i en petit d'aquest mateix estat.
Trenqueu-ho tot. Cremeu-ho tot. No perdoneu a ningú. No tingueu cap pietat. Torneu cent cops per cop.