dimarts, 21 de novembre de 2017

21D - Votaré per a fer efectiva la República

Se'm fa insuportable posar la TV i escoltar pràcticament qualsevol programa de producció pròpia d'emissores espanyoles. Poc o molt hi ha alguna referència a la independència de Catalunya, i poc o molt aquesta referència acaba sent insultant o manipuladora.

La solució és, evidentment, apagar la tele i informar-se per vies alternatives, però, és clar, aquest acte d'anar a buscar les pròpies fonts d'informació resulta cansat. Tanmateix, té una cosa bona, cadascú de nosaltres es pot convertir en reemissor, via xarxes socials del missatge alternatiu, de la veu que es vol silenciar, del nostre relat dels fets, aquell que honestament considerem com a cert i més significatiu.

I el relat que hem de transmetre és, al meu entendre, el següent : l'1 d'octubre es va votar en unes condicions adverses inacceptables, i més de dos milions de votants van triar independència, malgrat la violència policial i el segrest d'urnes. Aquest és el fet : més de dos milions de vots per la independència i més de mil ferits per una violència policial que va incloure les prohibides pilotes de goma.

Fets previs : la llarga llista de lleis, gairebé totes de caràcter social,  recorregudes i tombades pel tribunal constitucional, l'assalt a les conselleries. Més fets posteriors : l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i de mig govern de la Generalitat i l'altre mig a l'exili, la nit a la presó de Carme Forcadell, les manifestacions espanyolistes acompanyades sempre, inevitablement, de violència ultradretana, l'aplicació, en definitiva, de l'article 155 contra la democràcia i la llibertat a Catalunya.

I també , i fonamental, que el 27 d'octubre es va proclamar la República.  La República ha estat proclamada, però no s'ha fet executiva aquesta proclamació per evitar l'enfrontament al carrer en una decisió presa pel govern català  i que, en tot cas, com a mínim, s'hauria d'haver consultat. Avui estem on estem perquè no ens hem donat l'oportunitat de plantar cara. Des del govern es va prendre aquesta decisió de no plantar cara.

En tot cas, el proper 21D es torna a votar. Es vota per ratificar la República. Es vota per recuperar el govern i les institucions legítimes de Catalunya. Es vota per rebutjar el 155 i tot el que implica de violència i racisme anticatalà. Es vota per rebutjar i foragitar de Catalunya aquestes institucions que han tombat drets socials bàsics pel fet d'estar emparats i legislats amb lleis catalanes. Es vota per protegir el model inclusiu i immersiu d'escola catalana. Es vota per protegir l'espai comunicacional i la pluralitat dels mitjans públics catalans. Es vota per alliberar els presos polítics. Es vota per la llibertat i la democràcia a Catalunya.

El 155 es torna a votar per la independència de Catalunya, per a ratificar i referendar la República. Es vota per, aquest cop sí, fer executiva la República.

Ara hi han veus de l'estat que diuen escandalitzades que en cap cas s'hauria aplicat la violència extrema que va denunciar Marta Rovira. Menteixen. No en tingueu cap dubte que l'haurien aplicat, i que l'aplicaran.

Els votants per la independència hem d'assumir que, en tot cas, aplicaran la violència.

Els votants per la Independència hem d'assumir que la lluita contra el feixisme no es pot fer només amb paraules. Hem d'assumir la resistència, i que sigui pacífica. Hauria de ser pacífica si, com ara es diu amb grans escarafalls, l'estat no farà servir la violència. No me'ls crec.  Jo crec que menteixen i que caldrà, doncs, ser conseqüents.

Cal anar a votar el 21D, i cal guanyar. Cal guanyar clarament, en vots i escons. Tinguem-ho clar: tot el que no siguin vots per ERC, CUP i PDECat serà comptat com vot contrari a la independència. En un plebiscit només el vot en blanc és  comptat com blanc. Les regles són aquestes : votar Sí és votar ERC, CUP o PDECAT. Votar No és votar qualsevol altre opció i blanc és blanc. No ens farem trampes al solitari. Si guanya el sí en vots i escons ha de ser per fer executiva la proclamació de la República del passat 27 d'octubre, encara que això suposi la resposta violenta de l'estat espanyol.

En soc conscient i n'assumeixo el risc (més aviat la certesa). Aquest és el meu mandat democràtic als partits independentistes i jo votaré amb aquesta intenció al partit independentista que consideri que em garanteixi el seu compliment.

I ara fem campanya i expliquem-ho. Votarem i farem efectiva la República.

dimarts, 7 de novembre de 2017

Vaga general 8N.

Demà hi ha vaga general.

Finalment, després dels dos recursos de la patronal  Foment  del Treball, el TSCJ ha confirmat que la vaga de demà és legal.

Els de Foment deien que aquesta vaga és per motius polítics, no per motius laborals.

És el que diu la llei : que no es poden fer vagues per motius polítics.

Com si el que afecta al laboral no fos, tot ell, polític. Es veu que hi ha una política laboral, que sí permet fer vagues, i una política general que no. Per mi tot és política i entenc que, com a treballador que soc, el recurs a la vaga ha de poder fer-se servir sempre. Però, en fi, és igual.

En tot cas, el TSCJ avala que aquesta vaga es fa per motius laborals. Concretament pels motius al·legats a la convocatòria de Intersindical-CSC.

És cert. Només faltaria. Aquesta vaga es fa per motius laborals. El cinisme dels que diuen que els motius de la vaga estan descontextualitzats fa vergonya aliena.

Això de la contextualització em fa pensar en la història de la granota dins la cassola d'aigua bullint. Ja sabeu : si hom tira una granota dins una cassola amb aigua calenta, la granota salta immediatament. En canvi, si tens una granota dins una cassola i vas escalfant l'aigua progressivament, la granota no salta i acaba bullida.

Doncs bé, els que "contextualitzen" en realitat el que volen és anar pujant la temperatura i que la granota no salti i  segueixi treballant com si res. De fet, qualsevol granota que avui caigués a la cassola laboral sense la "contextualització" prèvia, no trigaria mig segon a fer un bot que l'apartés d'una escaldada segura. Però nosaltres, les granotes que ja fa temps que estem "contextualitzades", anem nedant en aquest brou cada cop més insà, i quan algú xipolleja una mica i mira de saltar ha de sentir-se dir que què fa, que no està prou "contextualitzat"?

Ai senyor... Motius estrictament laborals per a una vaga n'hi han de sobres. N'hi han des de fa anys i n'hi han no per a una vaga d'un dia, si no per a una d'indefinida.

I sí, totalment d'acord : a més dels estrictament laborals n'hi han també de política general. De ben grossos, no cal dir.

Però per aquests altres ja hi ha convocada una "aturada de país". No sé ben bé en què consisteix, però em sembla bé i també en donaré suport.

El que sí tinc clar, com a treballador català és que no perdré ni una sola oportunitat per protestar per la retallada de drets que arrosseguem des de la reforma laboral, per la pèrdua generalitzada i progressiva del poder adquisitiu dels salaris des de fa tant de temps, per les retallades en educació i sanitat i en drets socials, per l'atur dels joves, per la pèrdua de poder adquisitiu de les pensions... voleu que segueixi? i  protestaré també contra l'estat espanyol que ha empresonat mig govern de la República, i sort que l'altre mig és a l'exili, protestaré contra aquestes forces d'ocupació que van pegar als meus compatriotes l'1 d'octubre i que ara es camuflen en grups ultres per seguir apallissant a gent. Protestaré contra tot això i m'hi oposaré de la millor forma que tenim els treballadors : amb una vaga general.

Demà, doncs, jornada de lluita. Vaga general. En defensa dels drets del poble treballador català, i en defensa de la República.

diumenge, 5 de novembre de 2017

Defensem la República. Donec perficiam.

La indignitat dels presos polítics clama al cel.

Jo no tinc paraules per expressar la ràbia que sento.

Però la situació reclama dir i actuar. Faig meves les paraules de Marta Rovira ahir, al consell nacional d'Esquerra Republicana de Catalunya.



Crec que el to i el missatge són adequats al moment. Ens caldrà fermesa i perseverància per defensar la República i rescatar els presoners.

Som-hi doncs.

Donec perficiam.

dissabte, 4 de novembre de 2017

21D. Votarem per defensar la República.

Ràbia. Sento ràbia. Dones i homes pacífics, bons i honestos han estat empresonats per feixistes i corruptes.

Han estat empresonats perquè no han volgut carregar les seves consciències amb sang i violència sobre gent indefensa. però no sang i violència provocada per ells, si no provocada pels mateixos feixistes corruptes que els han tancat.

Hem proclamat la república, però no tenim més forces per a defensar-la que els nostres cossos i la nostra resistència pacífica. El nostre govern ha preferit l'exili o la presó que demanar aquest sacrifici i aquest dolor al seu poble : a nosaltres.

Són ells els que ara pateixen repressió, i qui sap quants més aniran a presó. Tenim més de 700 alcaldes amenaçats, i la mesa del Parlament, i "si ho afinen" els mateixos diputats de JxSí i la CUP poden anar a presó.

Cal exigir la llibertat d'aquestes dones i homes. Gent pacífica, bona i honesta, empresonada de forma totalment arbitrària i injusta per defensar les seves idees, repeteixo,  de forma pacífica. Clama al cel i és una vergonya per a tots els demòcrates d'arreu del món cada minut del segrest del govern legítim de Catalunya.

Aquests dies de teories i de rumors per Internet en circula un que diu que és la UE la que va impedir que la repressió violenta de l'1 d'octubre durés tot el dia i que per això per la tarda es va poder votar amb relativa tranquil·litat. Aquesta mateixa teoria diu que el proper 21D serà, en realitat, un plebiscit camuflat auspiciat per la UE i que s'haurà de respectar el resultat. També diu aquesta teoria que l'estat espanyol tracta de decantar la balança del 21D mirant d'espantar tant com pugui, que l'empresonament i vexació del govern català va en aquesta línia. Diu que, tanmateix, com que la UE té un ull posat a Catalunya, per això encara no han intervingut TV3 i Catalunya Ràdio. Però també diu que l'estat espera que es produeixi el més mínim acte de violència per a poder justificar davant la UE la suspensió del referèndum del 21D i aplicar el 155 encara més durament.

El que és important, segons aquest plantejament, és que el 21D és el referèndum en el que, aquest cop sí, tothom podrà votar "amb garanties" i "lliurement".

Garanties... Amb el govern empresonat o a l'exili. Amb policies espanyols que es dediquen a inflar les manifestacions violentes (aquestes sí que es toleren) de l'ultra-dreta com ja s'ha pogut veure i ha quedat documentat. Amb l'amenaça d'il·legalització dels partits i organitzacions  independentistes, aquestes són les seves garanties i la seva llibertat. Només un cínic o un fanàtic pot negar aquestes evidències.

És només una teoria. En tot cas, és una oportunitat per deixar ben clar que no ens han trencat, que tenim un govern legítim u una República a defensar. Cal guanyar el plebiscit del 21D. Cal, doncs, no posar-los-hi fàcil que el suspenguin, o que l'aplacin. Cal anar a votar, i cal anar a votar sabent que el nostre govern legítim està empresonat o a l'exili. Hem d'anar a votar per a que guanyi la independència de forma rotunda i indiscutible.

Enfront tenim els del NO. Els que defensen l'Espanya que empresona, humilia i tortura en nom de la "sagrada unidad de la patria", i que posa això per sobre de la democràcia. El feixisme. O pitjor, fa servir aquest sentiment, odi al dissident,  per a tapar els seus negocis bruts, la màfia.

Nosaltres som els del Sí : els que demanem la llibertat, els que defensem la democràcia i les vies pacífiques per a resoldre els conflictes, però també els de la dignitat dels treballadors, els de la solidaritat entre els pobles.

I no es possible l'equidistància. No hi ha una tercera via. És un referèndum perquè és evident que les "garanties" i la "llibertat" deixen ben clar que en cap cas es pot qualificar d'unes eleccions lliures. Si us plau, que no ens vingui ningú amb unicorns de fraternitat i reforma constitucional. No mentre tinguem presoner el govern, no mentre tinguem a l'exili al President. Prou cinisme.

El proper 21D, si es pot votar, es comptaran com a vots del NO tots aquells que no siguin explícitament independentistes. per tant, si es vota, cal omplir les urnes de vots inequívocament independentistes. Vots als partits que siguin i que es puguin presentar. No és el referèndum que volíem, però és el que tenim, com l'1 d'octubre.

Mirem-ho així: l'1 d'octubre vam guanyar clarament , amb més vots independentistes que mai, malgrat la violència policial. El 21D, esperem, no hi haurà violència. Serà més fàcil. Hem de tornar a guanyar, incrementant el nombre de vots si és que és possible.

El nostre govern legítim ens demana que votem i guanyem. Fem el possible per aconseguir-ho. Demostrem al món i a nosaltres mateixos que som capaços de defensar la República, de forma pacífica, però ferma.

Votarem! Llibertat Presos! Visca la República!

dimecres, 1 de novembre de 2017

Prou lliris

Jo sóc optimista de mena, i és un biaix que reconec, però també miro de ser analític. Penso que, per paradoxal que sigui, una anàlisi social o polític que es limiti al estrictament racional serà erroni. Precisament perquè l'emoció individual i col·lectiva pesa decisivament en els comportaments individuals i col·lectius.

La meva opinió és, doncs que una anàlisi del social o del polític es veu influïda per quatre factors :  l'estat emocional de l'analista (la seva intel·ligència emocional), l'empatia amb la societat analitzada (la seva intel·ligència social), el raonament lògic i la disponibilitat de la informació més rellevant.

Quatre factors. Dels quals només un, el raonament lògic, segueix unes regles formals ben establertes, però que cal saber utilitzar correctament i que, en tot cas, precisa de  tota la informació disponible per obtenir resultats fiables.

Sobre el cas de Catalunya, en particular, el meu biaix optimista, avui trontolla. La meva empatia amb la societat es limita a allò que m'és més proper i a la influència dels mitjans. La informació que m'arriba està, en els millors dels casos, filtrada i puc estar segur que és incompleta. En resum, doncs, que les meves opinions són només això, opinions personals, intransferibles i fruit de l'escadussera informació (o propaganda) que m'arriba. És important tenir-ho present.

Tenint en compte, doncs, totes aquestes limitacions a l'hora d'opinar vet aquí el que penso, els meus dubtes, les meves conclusions a partir del que crec que sé (i que, per tant, pot canviar en el moment que apareguin noves informacions... o em canviï la lluna) :

Crec que Puigdemont està en una posició extremadament difícil. S'està jugant el patrimoni i el físic... i crec que, lamentablement, ha comès dos errors greus : primer, el passat divendres 27 va oferir la declaració d'independència a canvi de retirada del 155, la llibertat dels Jordis... Crec que va ser un error. La declaració d'independència no es podia oferir en la negociació, perquè volia dir que s'estava disposat a renunciar a allò que dona sentit a un partit independentista. El govern espanyol va inferir, lògicament inclús, que era el mateix vell escenari de les negociacions amb CiU: un farol. De fet, em sembla que l'estat espanyol ara creu que qualsevol negociació amb el PDECat es farà essencialment amb els mateixos termes que es feia amb CiU i que  l'independentisme del PDECat només és un espantall.

El segon error ha estat desactivar el carrer. La declaració d'independència s'ha fet, però s'ha renunciat a defensar-la a l'únic lloc on és possible : al carrer. Al menys, a hores d'ara això sembla que és així. L'argument per a fer-ho és noble : es vol evitar més violència de l'estat espanyol contra la gent. Ho entenc, ningú vol morts a la consciència.  Tanmateix, aquesta decisió no li corresponia a Puigdemont, si no a la gent que votar JxSí i CUP per a fer la independència. La gent estava disposada a resistir? de moment no ho sabem. Però la meva opinió és que sense el carrer, la independència no és possible. És el vell eslògan que diu que "Si lluites pots perdre. Si no lluites, ja has perdut". El carrer feia molta por a l'estat i per això els piolins i l'agressiva campanya de repressió que, segons Puigdemont, s'estava preparant. Però ara, de moment, sembla que el carrer està desactivat. L'estat respira alleujat i es prepara per esclafar l'autonomia als despatxos, amb les seves pròpies regles i on, evidentment, no tindrà cap oposició.

Més coses : les eleccions del 21D són autonòmiques. Punt. No tinc cap indici que em faci pensar que es tracta d'un plebiscit camuflat tutelat per la UE. De fet, tot fa pensar que és una decisió lògica de l'estat : un cop han guanyat i el carrer està desactivat, han de posar un govern titella al front de Catalunya com abans millor. Per això han triat un dijous per fer baixar la participació, cosa que sempre beneficia a la dreta (al PPSOECs) i si arriba el cas i els sondejos ho recomanen, s'il·legalitzaran els partits independentistes i/o sobiranistes. És el 155 aplicat amb tot el seu esplendor. En unes eleccions autonòmiques amb les cartes marcades i després del que ha passat, pot guanyar l'independentisme? Ho dubto. Però és que fins i tot en el cas que es guanyés i es repetissin o es milloressin resultats, el vice-president del senat ja ha dit que es tornaria aplicar el 155. Sense resistència i lluita al carrer, doncs, no es pot fer la independència. Fiquem-nos-ho al cap.

El cinisme espanyol és esfereïdor : ahir algú declarava que els independentistes haurien d'obtenir 90 diputats per a canviar la llei. Quina llei? l'estatut, evidentment. Però justament tenim l'exemple de l'actual estatut per dir que això és mentida : amb més de 90 diputats es va canviar l'estatut, i després el constitucional va reescriure el que li va rotar. Des del 2010 la llei fonamental de Catalunya és una llei imposada des de Madrid, quan hauria d'haver estat una llei aprovada en referèndum pel poble català.

Es diu ara que es vol convertir les eleccions del 21D en un plebiscit. No ho veig gens clar. Els comuns estan d'acord amb aquest caràcter plebiscitari? aposto a que no. I per què l'estat hauria de permetre-ho? Per la declaració de Puigdemont des de Brussel·les? Si els sondejos d'aquest suposat plebiscit no els quadren, vista l'experiència del 27S de fa dos anys, en tenen prou amb il·legalitzar els partits independentistes. Ja ho van fer a Euskadi. O fins i tot de buscar un pacte amb el PDECat : Santi Vila ja s'ha postulat com a candidat. Un PDECat a l'estil CiU amb Santi Vila al front, trencant la unitat independentista i tornant als vells temps del putaramonetisme peixalcovista pujolià (un PDECat fent de PNV. Això també ho van provar a Euskadi).

En fi, suposant que el PDECat no caigui a la temptació de ser la CiU 2.0 i romangui fidel a l'independentisme (que no li facin a Puigdemont el mateix que el PNV a Ibarretxe!), i suposant que els partits independentistes ERC i CUP puguin participar, que tot plegat és molt suposar, certament una victòria gran, rotunda en vots i escons de l'independentisme seria un bon escenari. Ara bé, si no s'està disposat a activar decididament el carrer, la situació serà la mateixa que ara : autonomia suspesa. No veig per què hauria de ser diferent. La UE no pinta res. Per a l'oligarquia mafiosa hispànica és més assumible ser expulsats de la UE i tornar a formes de vida autàrquiques que perdre Catalunya. En definitiva, a la UE es tornaria tard o d'hora, però una Catalunya independent  s'hauria perdut per sempre. Crec que ho veuen així.

Si guanya l'independentisme en escons i vots el proper 21D ha de ser per a fer valdre la força del carrer aquella mateixa nit. Sense dubtes. Ocupant el que calgui ocupar i disposant-se a resistir amb el que sigui contra qui sigui. No hi ha una altre, com s'ha pogut veure amb tots els fets que han passat des de l'1 d'octubre.

Perquè la meva opinió és que no hi ha més sortida : enfront no hi ha un estat democràtic. El que hi ha és la màfia que controla l'estat espanyol i que no vol perdre la mamella catalana (20% del PIB). Estan disposats a fer servir la violència, com quan van extorquir a Mas, Rigau i Ortega, com quan van llençar la policia contra votants indefensos l'1 d'octubre, com quan han segrestat als Jordis, com quan han emparat a grups ultres per a provocar el pànic entre la gent, com ho faran quan segrestin a Forcadell, Junqueras i a tothom que vagi a declarar demà, com quan apareixen morts els testimonis dels judicis de corrupció. És una màfia que fa servir mètodes mafiosos. És tant així que l'apel·lació a la resistència al carrer encara pren més sentit, perquè és impossible, per definició, cap negociació democràtica amb la màfia. Només cap derrotar-la policialment, però ai las! resulta que la màfia també controla jutges i policia... I per si fos poc manté milers, centenars de milers -potser alguns milions- de vots captius, però això és la xocolata del lloro, perquè encara en té més, molts més, de votants nacionalistes convençuts que la "con los catalanes hay que tener mano dura", amb la qual cosa el control mafiós de l'estat i les seves estructures és complet.

És així : el cas Gürtel hauria fet dimitir en bloc qualsevol govern, però això, simplement, no passarà ni s'espera, i la majoria de gent a l'estat no protesta ni posa el crit al cel per aquesta indignitat. En realitat, els que criden diuen "a por ellos, oe".

En fi, és la meva opinió. Queda un munt de temps fins el 21D i ja veurem què passa. Jo no descarto res. Però em temo que l'espiral de repressió pot augmentar fins a fer-se angoixant. En definitiva, opino que l'estat sent que està guanyant i que pot esclafar tota dissidència. Avui ho veig així. Negre.

Arribats el cas, serà necessària una victòria clara i contundent de l'independentisme el 21D, o quan sigui, caldrà guanyar sempre que es plantegi una votació. Es cert. Però, si us plau, prou lliris. Si es guanya ha de ser per anar a totes. Assumim tots, partits i bases independentistes però també les dissidències de tota mena contra l'estat mafiós, la responsabilitat d'una resistència que haurà de ser, necessàriament al carrer i amb el que això implica.

I si es creu que no es té prou força, doncs diguem-ho també, i fem el que calgui per a que sigui possible algun dia. Però, sobretot, prou lliris. La màfia se'n fot dels lliris i, més que de cap altre cosa, se'n fot de la democràcia.

PD: He afegit l'enllaç al llibre "De la dictadura a la democràcia". Lectura imprescindible.  Com des de la resistència no violenta es pot derrocar una dictadura. Si fa no fa, el cas en que avui, lamentablement, encara ens trobem.