dissabte, 23 de setembre de 2017

#1Oct. Arguments pel Sí - 6. Autònoms.

Avui toca la postal dels autònoms. Per què als autònoms els interessa la independència?
    Però abans de seguir, el recordatori d'on pots descarregar-te la papereta, i on has d'anar a votar :

    Les paperetes

    El model de papereta es pot descarregar de la web del referèndum https://ref1oct.eu. A la zona de descàrregues es pot trobar la butlleta de votació. A aquest link https://www.ref1oct.eu/wp-content/uploads/2017/09/butlleta-amb-mides.pdf.

    Si tens dificultats d'accés a aquesta web és possible que es tracti d'un impediment posat per l'estat espanyol. En realitat, però, mirar de censurar Internet és un esforç inútil i que demostra que no tenen ni idea de en quin segle vivim. Per accedir a la web pots fer servir un proxy web. Cercant la paraula proxy a google et surt una llista de proxys web. El primer que em surt a mi és https://hidester.com/es/proxy/ . N'hi han d'altres. Accediu a aquesta web i al camp on demana URL poseu l'adreça  https://www.ref1oct.eu/wp-content/uploads/2017/09/butlleta-amb-mides.pdf
    ... i ja teniu papereta!

    Les urnes. ON VOTAR?

    A més de papereta és necessita una urna on dipositar la papereta.

    La teva urna t'espera. Per saber on és la teva urna i el teu col·legi electoral també pots consultar-ho per Internet, a l'adreça : https://onvotar.garantiespelreferendum.com/on-votar/index.html
     Actualització : El govern espanyol segueix sense entendre que no es poden posar portes al camp. Som al segle XXI i existeix Internet. A l'era d'Internet els ciutadans estem empoderats. Podem accedir i compartir informació lliurement. El model d'estat autoritari -el seu model d'estat- no és possible perquè els ciutadans som molt més actius i tenim eines que ens fan molt més lliures : accés a pluralitat de fonts d'informació i de contra-informació, capacitat de publicar la pròpia opinió; o de coordinar-se amb d'altres sense restriccions. No es pot tractar al ciutadà del segle XXI com a mer súbdit. Això ja no funciona així i el seu sistema autoritari, simplement, no és possible.

    El cas és que la repressió insisteix en censurar Internet, com si això fos possible. Pots tancar una, però obriran d'altres. Han blocat l'accés a l'adreça web del referèndum. Bé, cap problema. Es tracta de fer servir el proxy d'abans. 
    Ara mateix sembla que la web està col·lapsada. Calma.  
Ok, un cop tenim clar on són les eines per a fer la Independència, entrem en matèria :




Catalunya és un país de petits empresaris i d'autònoms. Representen una part important de la ciutadania del país i configuren un determinat model econòmic i la forma de vida quotidiana del país. A tots ells, i a tots nosaltres, ens interessa una nova república que assumeixi un tracte just per als autònoms i que apliqui les recomanacions de la Comissió Europea (Small Bussines Act), seguint les millors pràctiques de països del nostre entorn com ja fan França o el Regne Unit.

Quan dius sí, el que dius és que vols deixar enrere ...


    - Una cotització fixa, que s’ha de pagar encara que sigui superior als ingressos.

    - Treballar sense dret a posar-se malalt.

    - L’excés de feina administrativa per als autònoms i les microempreses.

    - La multiplicitat de gestions i finestretes.

    - Les obligacions asfixiants si es tenen persones assalariades (quotes empresarials, cotització pels treballadors de baixa...).


Amb la Independència dius sí a ...


    - Un Estat català on les obligacions de l’autònom siguin proporcionals a la seva facturació.

    - On l’autònom pugui disposar de prestacions econòmiques en cas de malaltia o accident.

    - On se simplifiquin els tràmits i l’Administració estigui al servei del contribuent.

    - On es puguin deduir, d'una manera efectiva, totes les despeses relacionades amb el negoci.

    - On no s’ofegui els autònoms que contracten treballadors.

Per a defensar els teus drets, la resposta és Sí.
1 d'octubre. Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya. Vota Sí!

(Continuarà)

dijous, 21 de setembre de 2017

#1Oct. Arguments pel Sí - 5. Pagesia.

Un dia menys pel referèndum i encara queden algunes postals amb motius per anar a votar sí! Avui, el primer sector.

Però abans de començar un recordatori de què ens cal per votar i, molt important, on aconseguir-ho!

    Per votar -i per tant, per votar Sí-  ens calen...

    Les paperetes

    El model de papereta es pot descarregar de la web del referèndum https://ref1oct.eu. A la zona de descàrregues es pot trobar la butlleta de votació. A aquest link https://www.ref1oct.eu/wp-content/uploads/2017/09/butlleta-amb-mides.pdf.

    Si tens dificultats d'accés a aquesta web és possible que es tracti d'un impediment posat per l'estat espanyol. En realitat, però, mirar de censurar Internet és un esforç inútil i que demostra que no tenen ni idea de en quin segle vivim. Per accedir a la web pots fer servir un proxy web. Cercant la paraula proxy a google et surt una llista de proxys web. El primer que em surt a mi és https://hidester.com/es/proxy/ . N'hi han d'altres. Accediu a aquesta web i al camp on demana URL poseu l'adreça 
https://www.ref1oct.eu/wp-content/uploads/2017/09/butlleta-amb-mides.pdf
    ... i ja teniu papereta!

    Les urnes. ON VOTAR?

Dir tot l'anterior, anem per la postal d'avui : Pagesia. El medi rural representa el 70 % del territori català i fa possible la producció d’aliments, els productes de proximitat i gaudir d’un entorn equilibrat.




Quan votis Sí a la Independència hauràs dit que No a ...

- A la gestió centralista i discriminadora de l’Estat espanyol, que administra la política agrària comuna.

- A un Estat que no defensa l’especificitat del camp català
a Brussel·les.

- A aportar a la UE més de 2600 milions d’€ i rebre’n poc més de 500.

- A rebre només un 3’92 % del Programa de Desenvolupament Rural sense tenir en compte les necessitats del territori.

- Al fet que un pagès català rebi la meitat dels ajuts directes de la PAC que rep un agricultor espanyol o una tercera part dels que rep un d’alemany.

- A un Pla Hidrològic que menysté els necessaris cabals ecològics.

Quan votis Sí diràs que Sí a una Catalunya independent. Amb la independència Catalunya disposarà de més recursos i de tota la força d’un Estat, per a millorar les condicions del sector i permetre :

- Garantir més benestar per a la pagesia.

- Disposar de recursos que permetin la formació reglada i contínua de tota la pagesia.

- Potenciar la recerca, l’experimentació i l’assessorament, per competir a nivell internacional.

- Defensar directament les necessitats del territori català dins de la UE.

- Mantenir el cabal d’aigua de l’Ebre i completar el pla de regadius.

- Establir un règim especial de la Seguretat Social i un sistema potent d’assegurances agràries.

- Reconèixer professionalment la pagesia.

- Assegurar la qualitat de la nostra producció amb totes les garanties de sanitat i seguretat.

- Promoure el relleu generacional i l’atracció del jovent emprenedor.


Per a un futur digne per a la pagesia, la resposta és Sí.

1 d'octubre. Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya. Vota Sí!


(Continuarà)

dimecres, 20 de setembre de 2017

Welcome to the Catalan Republic

Ja en ho esperàvem. Ningú amb dos dits de front pot dir que no s'ho esperava : la repressió ha pujat de grau, i no és el definitiu ni de bon tros.

El cas és que la resposta a la repressió ha estat contundent i pacífica. Lluny de males cares he de dir que aquesta tarda, a la cantonada entre Gran Via i Rambla de Catalunya, si l'ambient era d'alguna cosa, per moments era gairebé d'eufòria.

La cassolada de fa un moment ha estat també perfectament comparable, si no superior, a les grans cassolades contra la guerra, o contra la manipulació de la informació dels atemptats de l'11M. Estem parlant d'una mobilització popular de capil·laritat fina.

La guàrdia civil ha intervingut un munt de paperetes i les notificacions als membres de les meses. Ja veurem quina és la resposta del govern. En tot cas no ens hem de preocupar d'això per ara. El govern manté la convocatòria de referèndum. Si hi ha convocatòria, votarem. Si hem de portar les paperetes impreses de casa, les imprimirem. Si els membres de les meses acaben sent els voluntaris del referèndum, també val.

A hores d'ara només un cínic pot demanar "garanties". Demane-les a la guàrdia civil les garanties. Es votarà amb els mitjans que es tinguin disponibles. I si no et refies del recompte, acredita't d'apoderat i vigila'l tu mateix. Potser descobriràs que els voluntaris tenen molta més talla democràtica que la que et pensaves.

Avui l'estat espanyol ha perdut Catalunya. Hem de votar l'1 d'octubre per a certificar-ho. Tothom que tingui una impressora, que imprimeixi les paperetes per a qui li demani. Tothom que es vegi amb cor de ser a taules, que s'apunti si encara es pot. I si cal, les urnes que les portin d'Amazon per entregar-les el mateix dia 1 a les 8 del matí. O que es reprenguin urnes del 9N. És igual. Ara això ja va de votar d'una vegada, fer prevaldre la democràcia i acabar amb l'estat corrupte i repressor.  

Havia una pancarta enorme penjada a una de les façanes de la cruïlla entre Gran Via i Rambla de Catalunya. Posava "Welcome to the Catalan Republic". Un dels eslògans que cantava la gent era "Avui comença la nostra independència".



Fem -ho possible. L'1 d'octubre, votarem.

dimarts, 19 de setembre de 2017

#1Oct. Arguments pel Sí - 4. Infraestructures.

Ja hem repassat Educació, Sanitat i Pensions. Avui és el torn de les Infraestructures. Per què votar Sí al referèndum d'autodeterminació ens ajudarà a millorar les infraestructures?

    Abans de seguir, però, insistir un altre cop en que cal anar a votar.

    L'1 d'octubre, votarem. Per votar calen moltes coses, però n'hi ha una de verdaderament imprescindible : les paperetes. Vatua l'olla! On són les paperetes? Hi han molts uniformats buscant-les, darrerament. Potser és que busquen al lloc equivocat. El diumenge 1 d'octubre hi hauran llocs per votar, urnes i paperetes. En tot cas, l'objecte físic de la papereta, en sí mateix, només té com a requisit que ha de seguir el model del DOGC en mida i forma. No hi ha res especial en les paperetes que trobem als llocs de votació. No estan beneïdes ni consagrades ni res per l'estil. Són paper imprès. Per tant, te les pots fer a casa, si tens una impresora i el model.

    El model de papereta es pot descarregar de la web del referèndum https://ref1oct.eu, a la zona de descàrregues pots trobar la butlleta de votació. A aquest link https://www.ref1oct.eu/wp-content/uploads/2017/09/butlleta-amb-mides.pdf.

    "És que soc usuari de Movistar, o de Vodafone, i no puc accedir a aquesta web". En aquest cas pots fer servir un proxy web. Cercant la paraula proxy a google et torna proxys web, per exemple, https://hidester.com/es/proxy/ és el primer que em surt. N'hi han d'altres. La tècnica és sempre la mateixa _ només cal que indiquis a la url l'adreça http://ref1oct.eu i el proxy et permetrà accedir. Un consell, canviat de proveïdor d'accés a Internet per un que respecti la neutralitat de la xarxa. Està clar que Movistar i Vodafone no ho fan.
Reprenc. Infraestructures. Primer de tot, les postals :




Quan votis Sí a la Independència, diràs que No a ...

- A un sistema d’infraestructures radial i centralista que perjudica els ciutadans de Catalunya i la nostra economia.

- A les inversions que no arriben. Més de 10.000 milions d’€ que l’Estat ha d’invertir en infraestructures a Catalunya i que mai hi arriben.

- A la manca d'inversió a Rodalies. Rodalies ha rebut la meitat d’inversió que Cercanías Madrid en el darrers 30 anys i l’Estat no ha invertit ni el 5 % dels diners compromesos en la darrera dècada.

- A les incidències i retards a Rodalies i Regionals. Des del 2012, Rodalies ha patit més de 1600 incidències per mal estat de la infraestructura i 1 de cada 2 trens de regionals arriba amb retard.

- A caos com el del Prat provocats per la manca d’inversió estatal i per la gestió centralista d’AENA.

- A pagar peatges al 44 % de les vies ràpides a Catalunya, mentre a l’Estat només són el 17 % i rescaten les de Madrid amb 3718 milions d’€ públics.

- A una xarxa viaria plena de punts negres que s’eternitzen com la N-II a Girona, el desdoblament de la N-340 a la Bisbal del Penedès o l’A-27 Tarragona-Montblanc.

Una Catalunya independent generarà uns recursos de més de 80.000 milions d’€. Això ens permetrà projectar unes infraestructures eficients i adequades a les necessitats de la nostra economia i la nostra gent. Per això, quan votis Sí, diràs Sí a ...

- Una política d’infraestructures que ajudi a augmentar la creació de riquesa.

- Un aeroport que es converteixi en un hub i ens connecti amb tot el món.

- Una xarxa ferroviària moderna que faciliti la mobilitat de les persones sense haver de patir incidències constants.

- Resoldre els punts negres de les nostres carreteres.

- Crear un xarxa de mobilitat que equilibri el territori.

- Potenciar la importància logística de Catalunya com una de les principals portes d’entrada a Europa.

- Deixar de pagar peatges.


Per unes infraestructures dignes i ben gestionades, la resposta és Sí.

1 d'octubre. Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya. Vota Sí!


(Continuarà)

dilluns, 18 de setembre de 2017

#1Oct. Arguments pel Sí - 3. Pensions.

Després de l'educació i la sanitat, avui toca parlar de pensions. La gent gran estan, lògicament, preocupats per les seves pensions.Els afecta directament. Per què haurien de votar que sí?





Quan votes Sí a la Independència, dius No a ...

- 67.337 milions d’€ gastats anticipadament del fons de reserva de la Seguretat Social.

- Un forat estructural de més de 15.000 milions d’€ que obliga l’Estat a endeutar-se.

- Pèrdua de poder adquisitiu amb pensions que pugen per sota del cost de la vida.

- Pensions mínimes que impedeixen que moltes persones jubilades i vídues puguin sobreviure dignament.

Les perspectives de creixement econòmic d’una Catalunya independent –sense dèficit fiscal i amb una política econòmica pròpia-, són el millor aval per al futur de les nostres pensions. La nova república garanteix...

- Cobrar pensions dignes de jubilació, viudetat, orfandat i invalidesa.

- Mantenir el seu poder adquisitiu en relació amb el cost de la vida.

- Assolir unes pensions mínimes més altes.

- Disposar d’una renda garantida de ciutadania com la que ja ha aprovat el Parlament.

- Garantir el sistema per a aconseguir que els nostres fills i nets tinguin pensions.

- Dedicar a la dependència els recursos que calen per a complir amb les obligacions de les administracions.


Per a defensar les pensions, la resposta és Sí.

(Continuarà)

dissabte, 16 de setembre de 2017

#1Oct. Arguments pel Sí - 2. Sanitat.

Ahir parlava dels motius per a votar Sí, rel·lacionats amb l'educació. Avui, la sanitat. Un dels eixos de la cohesió social i un dret fonamental del ciutadans.

Però, abans de seguir, recordar, un cop més que per aconseguir canviar les coses, primer de tot, cal anar a votar.

La guàrdia civil, cos militar que paguem entre tots els ciutadans de l'estat espanyol, catalans inclosos, i que hauria d'encarregar-se de la nostra seguretat i de garantir que podem exercir tots els nostres drets civils lliurement, en realitat s'està dedicant al contrari (algú els ha parlat de l'article 7 dels tractats de la Unió?) i, com que no hi ha res millor que fer, visiten impremtes i diaris amenaçant i buscant pòsters. És molt trist que un exercit europeu es dediqui a fer aquestes bestieses. A més algú els hauria de recordar que avui existeix una cosa que es diu Internet i que no és tan fàcil censurar-lo. Potser algú no podrà imprimir uns pòsters, però podran fer-ho altres, àdhuc imprimir-ne de pòsters encara més bonics.

Vols imprimir el teu propi pòster? pots descarregar-te aquests en català, castellà, o anglès de la web http://empaperem.cat, i fes totes les còpies que et vinguin de gust, per amics, coneguts, companys de feina, o per a les associacions a les que participis. Pots dir-lis que ho facin ells també.

Contra la repressió, desbordament democràtic. Que ens tanquin a tots, si poden.

Entrem en matèria. Sanitat. Quan votis sí, a què diràs sí i a què diràs no?





És curiós, però quan votis SÍ, també diràs que NO a...

- A l’exclusió de part de la població del sistema de salut, configurant una societat desigual i injusta.

- A les llistes d’espera, a l’ofec de recursos per part de l’Estat i a estar a la cua d’Europa en inversió.

- A un sistema reactiu basat en els problemes i no en la prevenció.

- A un marc legislatiu anacrònic que no permet optimitzar les competències de les professions sanitàries.

- A una gestió farmacèutica allunyada dels estàndards europeus.

- A una mala gestió de la recerca que frena el potencial de Catalunya i provoca una fuga de cervells.

Però, per descomptat, quan votis SÍ, el que diràs serà un SÍ rotund a...

- Augmentar fins a un 50 % el pressupost de sanitat: millorar l’assistència, retribuir justament els professionals i promoure la recerca.

- Un model que reforci la prevenció, la promoció de la salut i una integració sanitària i social.

- Un sistema transparent que garanteixi un exercici ètic i de bones pràctiques.

- Optimitzar les professions sanitàries per a aprofitar tot el seu potencial i abordar, d’una manera sostenible i integral, les necessitats de la població.

- Crear una Agència Catalana del Medicament -coordinada amb l’europea- que potenciï la indústria i la investigació a casa nostra.

- Aprofitar el potencial biomèdic de Catalunya per a intensificar la recerca, l’atracció de talent i la transferència de coneixement.

(Continuarà)

divendres, 15 de setembre de 2017

#1Oct. Arguments pel Sí - 1. Educació.

Només quinze dies pel referèndum! Aprofitem-los, doncs, per acabar de decantar a aquella indecisa o indecís que -malgrat els esforços del Gobierno de España- encara no sap que votarà sí.

Primer de tot, un vídeo. Per guanyar, primer cal anar a votar. Vas néixer amb capacitat de decidir, hi renunciaràs?.



Seguim. L'Assemblea Nacional Catalana ens aporta l'argument definitiu per votar sí i esdevenir República : ja no caldrà que siguem independentistes. S'haurà acabat aquesta ratllada i, per fi, ens podrem dedicar a ser ciutadans amb els drets i deures d'un ciutadà d'un país nou i democràtic, sense cabòries addicionals. Vist el panorama, és un argument potent. Gairebé definitiu.



Entrem en matèria. Parlem d'Educació. Arguments per votar sí :





Cal votar sí perquè...

L’educació és un element indispensable per a la igualtat i la llibertat dels individus i de la societat. L’Estat espanyol ha canviat sis vegades el marc legal del sistema educatiu en els últims trenta anys basant-se en criteris polítics, ha imposat més hores en castellà i n’ha ofegat el finançament.

La República catalana aposta per un sistema educatiu que garanteixi la plena competència del seu alumnat en tots els àmbits curriculars de coneixement i que situï Catalunya al nivell dels països capdavanters de l’OCDE.

Votar Sí..

- A una escola catalana de qualitat.

- A un finançament que permeti exercir els drets i deures dels alumnes, els treballadors i els centres.

- A un sistema educatiu estable i que no canviï cada vegada que hi ha un nou Govern.

- A l'escola inclusiva amb els recursos realment necessaris perquè sigui d'alta qualitat.

- A una educació que no discrimini per nivells.

- A garantir el dret a l’accés a l’educació des dels 0 anys.

- A la formació del personal docent, inicial i permanent, d'alta qualitat, tant pel que fa als continguts com a la metodologia i la didàctica.

- Al reconeixement social de la professió docent.

- A les substitucions de mestres i professorat des del primer dia.

- A preparar l’alumnat per a un bon accés al món laboral.

- A facilitar l’accés als estudis superiors amb un bon sistema de beques i de crèdits universitaris.

Per a un model educatiu de qualitat, la resposta és Sí.



(Continuarà...)

dimecres, 13 de setembre de 2017

Resistir és vèncer.

El compte enrere que porta fins l'1 d'octubre continua. Ja només són 17 dies.

Ha passat la Diada Nacional. De nou, mobilització massiva al carrer i una gran performance. Amb alguns moments realment emocionants, com el minut de silenci per les víctimes dels atemptats d'agost o el multitudinari cant dels segadors.

Ara mateix ens trobem en un punt en el que, després d'un munt de querelles i notificacions, la majoria dels alcaldes del país, el govern en ple, la presidenta i la mesa del Parlament... estan amenaçats de ser detinguts. La guàrdia civil està actuant a per, per exemple tancar la web del referèndum.

La resposta quina és? desobeir. Els alcaldes volen acordar una posició comuna, alguns estan disposats a declarar, altres implement diuen d'ignorar els requeriments de fiscalia. Fora de l'acció concreta que està per veure quina serà, l'argument dels alcaldes és molt simple: hi ha una llei de referèndum que els empara. El constitucional dirà el que vulgui, però la llei del referèndum és molt clara : és de rang superior perquè respon a un dret bàsic.

Atenent a aquesta llei, doncs, el que ens trobem és un acte d'obediència al Poble de Catalunya. Per això els alcaldes cedeixen espais per al referèndum, i la fiscalia dirà el que vulgui i però les policies locals a les ordres dels respectius alcaldes; i els mossos, a les ordres del conseller d'interior i del govern.

La fiscalia, el tribunal constitucional i el gobierno amenaçaran i es querellaran i faran de tot, i enviaran guàrdies civils a redaccions de revistes o a proveïdors d'Internet, però el cas és que la gent, de forma massiva, el que faran serà fer cas de la llei catalana. La gent, de forma massiva, obeirà la legalitat catalana. En moltes ocasions no perquè estiguin particularment convençudes de res, serà, simplement, perquè el més senzill i natural.

Això no treu que, segurament, més d'hora que tard caldrà una mobilització explícita. Segur que caldrà. Cal estar preparats per quan toqui sortir al carrer a protegir els drets i llibertats democràtiques, la democràcia mateixa, i les institucions on aquests drets i llibertats es fan efectius. Preparats, doncs, si cal envoltar el Parlament per a protegir-lo.

Però a hores d'ara, quan encara resten 17 dies, no és el moment. De fet, el millor que podem fer és no posar-nos gens nerviosos, deixar-los que cridin i que amenacin. No passa res. Gos que borda, no mossega. Per una orella entra i per l'altre surt. Nosaltres a la nostra, preparant el referèndum i, sobretot, fent campanya pel sí.

Fer campanya pel sí, el més intensament possible, anant a buscar els vots dubtosos, i refermant els convençuts però espantadissos. És una feina prou feixuga així que no perdem el temps amb la claca cridanera dels que volen boicotar el referèndum. Objectius clars i no despistar-se.

Amb el ben entès que cal denunciar activament totes les accions antidemocràtiques i de guerra bruta que està duent a terme l'estat espanyol. El millor que podem fer és, en una clau de judo comunicativa, convertir aquestes agressions en campanya en favor de la independència. Fem servir la seva força contra ells mateixos.

Confiança i perseverança. Resistir és vèncer.

dilluns, 11 de setembre de 2017

Diada del Sí!

Bon dia!

Que tingueu una feliç i reivindicativa Diada Nacional!

La d'enguany és la Diada de la Democràcia, la del Referèndum, i la del Sí.

És, per tant, o si més no així ho veig jo, la Diada de l'esperança. És la Diada de la confiança.

Confiança i esperança.

És a dir :  alegria.

És un gran dia per sortir al carrer, com deia Vicent Andrés Estellés:

No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d’un poble
unit, alegre i combatiu.

Ens veiem, doncs, al carrer.

Salut i República.


Visca Catalunya Lliure!

dissabte, 9 de setembre de 2017

Digues que sí!

Encara no saps si aniràs a votar l'1 d'octubre? No? no m'explico què fas llegint aquest bloc! Bé, en to cas, si encara no t'has decidit, potser la campanya institucional que crida a votar pel referèndum et motivarà a fer-ho.

El punt central de la campanya és la web https://www.referendum.cat/

A la web trobarem un apartat de preguntes i respostes que expliquen diferents aspectes del referèndum

I com una imatge val més que mil paraules, i un vídeo es reprodueix a 25 imatges per segon, vet aquí el vídeo promocional :


I aquí el pòster :

  

Per acabar, és important anar a votar o, si més no, jo crec que aquest cop és el més important de tots. Un cop decidit que aniràs a votar, fes-me cas i vota Sí.


divendres, 8 de setembre de 2017

Lleis vigents i no vigents, i mobilització fins l'#1Oct

Amb una mica de calma he rellegit les lleis de referèndum i de transitorietat, he prestat atenció a explicacions diverses que m'han arribat i he parat atenció a les dates de publicació de les dues lleis. Tot plegat m'ha servit per fer-me una idea més precisa de la situació legal i de perquè estan passant algunes coses.

Primer de tot, he de reconèixer que algun concepte no el tenia clar. Per una banda, la llei de transitorietat està aprovada al Parlament, però encara no està publicada al DOGC i, per tant, no és vigent. Aquesta llei es publicarà després  del referèndum.

La data de publicació de la llei de transitorietat és clau, perquè aquesta llei és la que estableix la forma d'estat independent en un marc de procés constituent. En particular és la llei que converteix el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en Tribunal Suprem de Catalunya.

Per altra banda, la llei que sí que és vigent perquè sí està publicada al DOGC és la del referèndum. Aquesta llei diu al punt 2 de l'article 3 que : « Aquesta Llei     estableix un règim jurídic excepcional adreçat a regular i garantir el referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Preval jeràrquicament sobre totes les normes que hi puguin entrar en conflicte, en tant que regula l’exercici d’un dret fonamental i inalienable del poble de Catalunya. »

La llei de referèndum, doncs, preval sobre la constitució en el que afecta al referèndum. Però no diu res, per exemple, sobre l'organització del sistema de judicial.

Per això fa un moment el TSJC ha admès la querella contra Puigdemont. El TSJC està sota la legalitat espanyola i en forma part del sistema judicial. Caldrà veure què fa el TSJC en allò que afecti al referèndum pròpiament dit. Sobre el paper la legalitat catalana ha blindat el referèndum, però ja veurem. Al final, les institucions depenen de persones i aquestes tenen, també al sistema judicial, les seves pròpies opinions polítiques i les seves fidelitats. A més, a les institucions funcionen les cadenes de comandament. Per acabar, el judicial és, en principi, un dels tres poders independents dels estats democràtics (independència més que en entredit a Espanya). Tot plegat deixa el judicial com una incògnita.

Bé, a on volia anar a parar és que, al meu entendre, les lleis de desconnexió són una declaració d'independència implícita i això s'ha votat al Parlament, però cal tenir en compte que :

1 - La llei del referèndum declara la independència... però només limitada a garantir el referèndum.

2 - La llei de transitorietat no és vigent. Està aprovada i diu el que diu, però formalment, només serà vigent si es celebra el referèndum i guanya el sí. Es tracta d'una declaració d'independència implícita "diferida" a l'espera del que passi l'u d'octubre.

Jo crec que o ets independent o no ho ets. Però es tracta de jugar la partida d'escacs mesurant molt bé cada pas i amb els riscos ben calculats. Fins ara els passos que s'han donat han anat aplaçant el xoc entre legalitats, però aquest xoc, finalment, s'ha produït. Les lleis de desconnexió ja hi són. El fet és que no estem parlant d'una declaració unilateral d'independència pura i dura, si no d'una declaració d'independència només per a fer el referèndum. Però tal com ho veig jo, implícitament és una declaració d'independència -perquè o ets independent o no ho ets, i si dius que ho ets per una cosa, pots dir-ho per a tot.

Suposo que l'objectiu d'aquest plantejament és intentar modular la resposta de l'estat, en el sentit de forçar-los a una resposta proporcional. Però la resposta de l'estat serà proporcional o no. Ja veurem.

Sigui com sigui, tocarà mobilitzar-se, podeu estar-ne segurs. Per descomptat l'11 de setembre, però caldrà una mobilització permanent fins l'1 d'octubre, com a mínim, i si guanya el sí estic segur que caldrà mantenir la mobilització per defensar la nova República, almenys fins que Espanya deixi de ser una amenaça.

Així que previnguts i amatents. Venen dies durs. Caldrà no caure en provocacions i ser intel·ligents i valents. Serà difícil, però la recompensa és gran.

Aquesta ha estat fins ara la revolució els somriures. Ha de seguir sent-ho.

Aprovada la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República.

La proposició de llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República ha estat aprovada per 71 vots a favor, 10 en contra i cap abstenció.

S'ha suspès la sessió fins demà a les 10h.

Les diputades i diputats de JxSí i la CUP estan fent honor a la seva promesa electoral. Cal agrair-los l'esforç i el coratge. Això encara no ha acabat i, certament, venen dies molt durs, però ahir i avui, com mai, s'han fet mereixedors del meu respecte i del meu aplaudiment i puc dir amb orgull que són els meus representants, que avui em sento ben representat per tots i cadascun d'ells. Gràcies.

El pas més important ja està fet. En aquests moments la constitució espanyola ja no és la norma de rang superior a Catalunya.

Aquest pas era imprescindible i necessari per donar cobertura legal al referèndum de l'1 d'octubre. Fixeu-vos que era necessari perquè no s'ha pogut pactar el referèndum. Amb un referèndum pactat no hauria calgut fer aquest pas que, de fet, és una declaració d'independència implícita (jo ho veig així, per molt que es digui i es repeteixi des del govern de Catalunya que no és una declaració d'independència).

La negativa al diàleg per part de l'estat espanyol ens -els- ha dut a aquest punt. El seu nacionalisme supremacista els ha impedit ni tan sols plantejar la possibilitat de referèndum.

Tant se val.

Ara cal seguir avançant i només depèn de tots i cadascun de nosaltres. 

És el moment de la veritat. No ens poden tremolar les cames.


L'11 de setembre ha de ser la major mobilització de totes.

L'1 d'octubre, votarem.

Guanyarem i proclamarem la República.

dimecres, 6 de setembre de 2017

Aprovada la llei del referèndum d'autodeterminació.

Només per a deixar-ne constància al blog : fa pocs minuts que s'ha aprovat al Parlament de Catalunya la llei de convocatòria del Referèndum d'Autodeterminació de l'u d'octubre de dos mil disset.

Es tracta de la primera de las conegudes com lleis de desconnexió. Les lleis de desconnexió constitueixen, de fet, la declaració d'independència implícita prèvia i necessària per emparar el referèndum d'autodeterminació, degut a no ha estat possible convocar aquest referèndum de forma pactada amb l'estat.

Ara queda per aprovar, doncs, la segona d'aquestes lleis de desconnexió, és dir: la Llei de transitorietat i fundacional de la República. Per l'hora que és suposo que això serà demà o divendres.

Pas a pas.

22:33.  Reunió del govern per a signar el decret de convocatòria, emparat en la llei del referèndum aprovada avui.

23:10 A hores d'ara la sessió parlamentària continua.Han d'aprovar-se els síndics electorals que han de vetllar pel bon funcionament del referèndum.

23:22 Comença la signatura. Un rere l'altre els consellers signen la convocatòria.

23:25 ... Romeva, Turull, Junqueras i, finalment, Puigdemont. El govern ha signat.

L'enllaç al DOGC, amb la publicació de la llei :

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7449A/1633375.pdf

23:42 En aquest moment acaba d'incloure's via 81.3 l'elecció dels membres de la sindicatura electoral. 

00:02 Es suspèn el debat per a fer una mesa i tractar qüestions d'ordre. A més sembla que hi ha una hora per presentar els candidats a la sindicatura
electoral.

... i jo me'n vaig a dormir perquè demà treballo.

Em quedo amb les ganes de saber si es presentarà (via 81.3) l'aprovació de la llei de transitorietat.

Podria ser que ara m'anés a dormir i demà em llevés amb la declaració d'independència  (implícita) ja feta!

Tanmateix, em sembla que avui això acabarà amb la tria dels membres de la sindicatura.


Demà, més.

diumenge, 3 de setembre de 2017

El setembre definitiu

Màxima atenció aquesta setmana. JxSí i CUP han pactat que serà el dimecres quan s'aprovarà la llei del referèndum i, probablement, el mateix dia, immediatament, la llei de transitorietat.

La llei de transitorietat, més que la del referèndum, és l'autèntica pedra de toc del  procés d'independència. Es tracta de la declaració d'independència implícita necessària per a poder realitzar el referèndum no acordat.

Parlaríem d'un altre escenari si el referèndum hagués estat acordat: aleshores no caldria la llei de transitorietat que, en cas de resultat contrari no seria necessària, i en cas de resultat favorable a la independència encara es podria pactar amb l'estat. No som en aquest punt i, per tant, cal una llei de transitorietat que, forçosament, deixa per a l'endemà de la declaració explícita tota la negociació de la separació.

En tot cas, aquesta llei de transitorietat, necessàriament demana que  la declaració d'independència explícita sigui immediata per a poder encarar aquestes negociacions.

Però això serà més endavant. És necessari primer aprovar les lleis de referèndum i, sobretot, de transitorietat.

L'aprovació d'aquesta llei serà l'autèntic xoc de trens. La llei de transitorietat explícitament diu a l'article 1 del títol 1sobre disposicions generals, territori i nacionalitat que :

Article 1. Estat Català
Catalunya es constitueix en una República de Dret, democràtica i social.


Mireu-ho com vulgueu : és una declaració d'independència. Aleshores, la reacció del govern espanyol només té sentit immediatament a l'aprovació d'aquesta llei, i limitar-se a declarar-la inconstitucional és, simplement, inútil. Sobretot si, després de l'aprovació, el govern català continua amb el desplegament d'aquesta llei i de la del referèndum.

Cada dia que passi després de l'aprovació de la llei de transitorietat sense que l'estat prengui el control de Catalunya serà un dia d'independència de fet que consolidarà de forma efectiva el control del govern de Catalunya.

O sigui que molt atents, perquè si ha d'haver una resposta ha de ser el mateix dimecres o el dijous. Cada dia que passi la reacció de l'estat serà inevitablement més dèbil i menys justificable. A favor de l'independentisme hi ha que la diada sigui el dilluns següent amb una mobilització que es preveu, de nou, massiva i que fa molt difícil la resposta amb força de l'estat (que ja era difícil de per si).

Per descomptat pot passar que l'estat faci alguna barbaritat. En aquest cas cal estar atents a veure quina resposta donar. De nou, la mobilització de la Diada pot ser clau i segurament caldria reconvertir-la en una protesta massiva, que potser caldrà perllongar en el temps, potser fins el mateix 1 d'octubre. Si passa res, les xarxes socials bulliran i seran l'eina clau per coordinar la resposta.

Atents, doncs. Perquè aquesta setmana és autènticament crítica. Si les lleis es poden aprovar i arribem a l'11 de setembre sense reacció de l'estat més enllà de la suspensió de lleis aleshores, al meu entendre, els passos hauran estat definitius.

Perquè la llei de transitorietat diu el que diu, i arribats a aquest punt, si l'estat no es pot imposar per la força, aleshores és que de forma efectiva ja no és l'estat a Catalunya, si no que l'estat ho serà la Generalitat, i els fets es precipitaran.

Si l'estat espanyol aconsegueix imposar-se, en el menys dolent  dels escenaris, Catalunya veuria la seva autonomia retallada i reduïda  i, probablement, amb els partits independentistes prohibits i els seus caps engarjolats. Dic en el menys dolent.

Podem guanyar. També podem perdre. En tot cas, ja no ens podem retirar de la partida. Però tenim bones cartes.

 Sigui com sigui, el procés s'acaba. Per fi.

Espero que Catalunya sigui un nou estat d'Europa. Podem aconseguir-ho. Ho tenim a tocar. Depèn de nosaltres.

 Aquest setembre serà definitiu, i la setmana que comença, clau.

dimarts, 29 d’agost de 2017

Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República.

Ahir es va registrar al Parlament  la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República.

La mesa del Parlament encara no ha procedit a la seva tramitació. És un moviment tàctic per minimitzar els temps de resposta de l'estat espanyol. En tot cas, no hauria de trigar gaire a entrar. La CUP demana que es tramiti aquesta llei i la del referèndum abans de l'11 de setembre. El que està clar és que els terminis no són molt amples, avui no serà, potser tampoc demà. Però molt més lluny no es podrà anar.

Aquí teniu el text. L'enllaç és de la CCMA. He provat d'accedir a la web del Parlament per posar l'enllaç oficial, però sembla que la web del Parlament està col·lapsada. En tot cas, el document es pot descarregar d'un munt de llocs, com es pot comprovar amb una cerca ràpida.

Es tracta d'un text relativament curt (54 pàgines en el PDF enllaçat). Ja se n'han fet alguns primers anàlisis, com per exemple aquest, o aquest altre.

Personalment, ho trobo impressionant. Tal com ho veig jo aquest document és la Declaració d'Independència, implícita. Aquesta Declaració d'Independència serà referendada l'1 d'octubre i, si com s'espera, efectivament és referendada, a continuació vindrà la Declaració d'Independència explícita i el Procés Constituent.

No tinc paraules. Estem a pocs dies de que el Parlament aprovi aquesta llei. A pocs dies, doncs, de que aprovi la Declaració d'Independència (implícita).

Cal estar atents i disposats al que sigui. Cal seguir fent campanya pel sí. Cal seguir sumant.

Cal fer molta feina encara. Per començar, aprovar aquesta llei, però certament, que ja la tinguem em produeix una sensació d'emoció i vertigen. No per ser una llei esperada em deixa d'impressionar.

Però, tanmateix, encara està tot per fer... Un nou pas, important. Seguim. Confiança. Endavant.

diumenge, 27 d’agost de 2017

Mani neutral, mani plural.

El lema de la manifestació d'ahir, « No tinc por », realment, no vol dir res.

O més ben dit, expressa la reacció emocional i visceral de rebuig als atemptats. Com a resposta emocional, em fa l'efecte que seria l'equivalent a plorar, o enfadar-se, o riure dels terroristes, una reacció que surt de dins, no pensada, una reacció emocional.

En la meva opinió una manifestació de suport a les víctimes hauria d'incloure, almenys, algun tipus de referència a les víctimes, i « No tinc por », no la té.

Encara més, ni tan sols era un lema explícitament de rebuig contra el terrorisme. L'afirmació « No tinc por », en ella mateixa, no diu gran cosa. Ens diu que no tenim por, però no que passarem a l'acció, o que, ens sentim tristos, o enfadats, o què volem fer. Ni tan sols com estem emocionalment. No ens diu com estem, ens diu com no estem. No estem espantats.

Evidentment que es pot fer la interpretació de que amb el « No tinc por » es desafia el terrorisme : ens heu matat, però no ens feu por. De fet, va per aquí. A mi, però, no m'ha agradat que el lema hagi demanat interpretació.

En aquest punt, crec que ja està clar que el lema no m'ha convençut gaire i que, de fet, el seu únic mèrit és que es va cridar espontàniament després del minut de silenci que es va fer l'endemà dels atemptats.

Algú a la Generalitat, o a l'Ajuntament, no ho sé,  va decidir que aquest crit espontani del poble podia ser un bon lema. Ho tenia tot : qui pot criticar un lema nascut espontàniament? i millor encara, un lema que, de fet, no vol dir res. Un lema neutre que, en tot cas, cal contextualitzar i interpretar. Un lema que podia ser un bon punt de trobada entre Generalitat i Ajuntament. Es va dissenyar l'acte per a fer-lo compatible per a les dues administracions, i cedint capçalera i protagonisme als mossos i als serveis d'emergències.

Però,justament, per la seva neutralitat, també era un lema al que es podia agafar el Gobierno. El qual, de fet, va plantejar el requeriment insòlit de l'assistència de la casa reial. Mai el rei, ni als atemptats de l'11-M, havia anat a una manifestació.

A Madrid van veure que era el disseny propici per a poder anar  i fer-se fotos. Un lema neutre, per quedar bé, i sense cap càrrega política. un lema que igual podia servir per una manifestació contra el terrorisme, com per una excursió a l'Hotel Krueger, o de títol per una cançó del club Súper3.

Era una gran oportunitat, des del punt de vista del Gobierno. Estava cantat. El fet que hi hagués una primera capçalera amb el serveis d'emergència no presentava cap problema perquè per motius de seguretat, aquesta primera capçalera havia de quedar forçosament separada de la capçalera d'autoritats, l'única que, de fet, es mostraria per les TV, i seguida, distància pel gruix de la manifestació.

Havia el detall d'amagar les banderes. No s'havien de portar banderes. "Que no tocava". Va haver-hi una certa campanya a les xarxes socials demanant de no anar amb banderes. Per això. Perquè no tocava. A altres manis contra el terrorisme, no s'havien portat banderes. Perquè ara havia de ser diferent?

Tot estava lligat : un lema neutre, una mani sense banderes i la imatge de milers de catalans marxant ordenadament darrera Felipe i Mariano. Com no havien de venir?


* * * * *


S'ha de ser molt burro i no tenir ni idea de com funciona Catalunya per pensar que això sortiria bé.

Algú, o molts, es van adonar que, efectivament, aquest lema no volia dir res i encara alguns més es van adonar que aquesta manifestació plantejada amb aquest lema neutre i els representants polítics de l'estat acaparant el primer pla  era, en realitat, només un decorat perfecte per unes fotos de catalans darrera el rei.

Per això es va convocar una manifestació dels moviments socials, a les 16:00 del mateix dissabte, amb el lema, aquest sí, significat : «Les vostres polítiques, els nostres morts » .

No només això. Les entitats socials, i molta gent, van comprendre ràpidament que els lemes de veritat havien de ser uns altres, que els lemes necessaris, els que calien per al moment havies de ser, forçosament, uns altres : « No a la islamofòbia », « Qui vol la pau, no ven armes ». I d'altres, com « Refugees welcome » o « les vostres guerres, els nostres morts », « la millor resposta, la pau ».

De la mateixa manera, també per xarxes socials es va estendre la consigna, « porta la bandera amb un crespó ».

A la gent no se la pot enganyar tan fàcilment.

Igual com el crit « No tinc por » va ser espontani, també va ser espontània la xiulada a Mariano i a Felipe. La manifestació no va ser, en cap cas neutre. Els « No tinc por » es van barrejar amb els « No a la islamofòbia », « Qui vol la pau, no ven armes » o "Mariano / Felipe, volem pau, no vendre armes"

No només. Es van veure banderes : moltes, la majoria, catalanes, però també espanyoles (monàrquiques i republicanes), i  també d'altres. Amb crespons o sense. Es van barrejar. No van haver-hi conflictes entre els portadors d'unes i altres. Lògicament, com li correspon a una societat plural.

No va ser una manifestació neutre. Va ser una manifestació plural.

Per mi aquesta dualitat neutralitat / pluralitat és clau per comprendre el país.

Va resultar que l'intent de manipulació des de l'estat es va veure trencat per una ciutadania que és i se sap plural, que ho passeja amb orgull i convicció i que, de fet, va un parell de passos per davant dels propis polítics catalans, i no diguem ja dels polítics espanyols.

El disseny neutre de la manifestació pretenia servir de punt de trobada entre Generalitat i Ajuntament, cedir protagonisme i retre homenatge als mossos i serveis d'emergència. Probablement així hauria estat i segurament no hauríem vist tantes banderes però algú a Madrid va pensar que en podria treure profit del disseny neutre.

Tot es va precipitar i la neutralitat va saltar pel aires i, en canvi, es va posar de manifest que des de la pluralitat es pot rebutjar el terrorisme. De fet, des de la pluralitat el rebuig al terrorisme és molt més ric i pren molts més matisos. de fet, des de la pluralitat, el diàleg i el debat fan que la lluita contra el terrorisme siguin molt més eficaços perquè es poden tenir en compte moltes més idees i enfocaments.

En general, la pluralitat sempre és més enriquidora que la neutralitat. la pluralitat es basa en el respecte mutu, el debat i el diàleg. La neutralitat, en canvi, busca el mínim comú, es basa en amagar i ignorar les diferències; Inevitablement, la neutralitat és un plantejament més pobre.


Neutralitat o pluralitat. Una altre de els dualitats que defineixen una societat. Una tria a fer.

Diria que la mani del dissabte va ser plural com a resposta i no per intenció. Però penso que cal rumiar bé el que va passar perquè sospito que va ser millor així. Em sembla que diu molt d'aquest país. I el que diu és bo.

dilluns, 21 d’agost de 2017

No odiaré

S'ha acabat. El terrorista fugit ha mort i l'actuació dels Mossos ha estat brillant. Ho deia en el post anterior i ho repeteixo ara. Cal felicitar a la nostra Policia.

... Però, tanmateix, no em trec del cap el relat d'aquest darrer episodi.

De forma resumida : El responsable directe de la mort de catorze persones avui s'ha immolat. S'ha fet matar pels mossos. Ha cridat "Al·lah és gran!", ha mostrat  un cinturó d'explosius (fals) enganxat al cos i els mossos han fet l'únic que podien fer davant l'amenaça.

Abans l'havien descobert uns forestals, i una senyora que l'ha vist l'ha cridat que què feia i s'ha amagat a les vinyes.

Va matar a catorze  persones el dijous. A sang freda. Què pensava quan ho feia? anava drogat d'alguna forma? i què ha pensat aquests dies que ha estat amagat. Ha tingut temps d'adonar-se com ha destrossat la vida de tanta gent, i la seva pròpia? s'ha adonat que era un monstre? S'ha adonat que s'havia convertit en un monstre? o, pel contrari, la promesa del paradís ha estat present i impedint cap altre pensament? Ha estat un monstre fins al final o hi ha hagut algun penediment? s'ha immolat per esdevenir un màrtir? o s'ha fet matar en adonar-se que ja no tenia cabuda entre els humans?

No ho sé. No ho sabrem mai. Però sigui com sigui no penso odiar a ningú, ni tan sols als monstres. No odiaré. Massa sang s'ha vessat.

Cal cuidar a les víctimes. És el més important.

Però no només. De veritat, busquem la forma, trobem-la, és urgent i necessari, de dignament  cuidar i reconfortar als que pateixen, de perdonar als que ens ofenen. De fer que estimar sigui la primera tria. Trobem la forma d'estimar.

Si més no, encara que sigui migrat, no odiem.

‘Bueno, pues molt bé, pues adiós’

Acaben d'informar de la mort del, sembla, darrer membre de la cèl·lula gihadista que va atemptar a Barcelona i Cambrils.

A hores d'ara, doncs, sembla que ja es pot donar per tancada l'operació. Avui, no ahir com deia el ministre Zoido.

L'actuació dels mossos ha estat impecable. Brillant. La sensació que han transmès ha estat de confiança i de seguretat. Es pot dir que, veient al conseller d'Interior Forns i  al major Trapero "sabíem" que el terrorista fugit seria detingut més aviat que tard, com així ha estat.

Això era el més important en aquests moments, junt amb la tasca d'atendre les víctimes.

Per això, quan aquesta tarda s'ha donat una conferència de premsa per presentar el resultat d'aquesta darrera actuació dels mossos, la sorpresa i la vergonya aliena han estat màxims quan uns periodistes (espanyols) s'han queixat que es contestés en català a les preguntes fetes en català.

En totes les comunicacions públiques que s'han fet, sempre s'ha contestat amb l'idioma en que s'ha fet la pregunta i no hi ha hagut cap problema en repetir en castellà si el periodista ho ha demanat.

La situació ha provocat la resposta espontània del major Trapero. Per emmarcar.

Però per a alguns periodistes nacionalistes supremacistes espanyols es veu que això era un ofensa.

Ha estat increïble però, per sort, ha quedat gravat en vídeo i ho podrà veure tot el món per a vergonya i escarni d'aquests incultes prepotents.

Vet-ho aquí (el vídeo està inclòs a una piulada del periodista i professor de la UOC  Sergi Forcada @sergifor):




Doncs això. Vergonya aliena. Per ells no, és clar. Avui, al contrari, han deixat anar la seva cagadeta i ja estan tranquils, però algun dia, aviat, tota aquesta gent s'adonaran, com la seva infinita supèrbia, prepotència i incultura va fer que els catalans marxessin.

No puc deixar de pensar que tot plegat, a aquesta colla de supremacistes els sap greu, els fa molta ràbia, els fa esclatar d'odi i de fel que la resposta als atemptats hagi estat tan neta, contundent i brillant per part de tothom. Em fa l'efecte que els sap molt greu haver comprovat que Catalunya funciona, i funciona molt bé, sense la crosta que ells representen, sense la seva hipocresia, el seu postureig mediocre. Els sap molt greu que Catalunya sigui un país infinitament més plural i lliure que l'Espanya que volen imposar. Els sap molt greu, els fa esclatar el fetge que aquest és un país de ciutadans, i no de súbdits, i que ells, aquí ja no son amos ni senyors per imposar privilegis, llengües o pensament, i que aquí no serveix el "Usted no sabe con quién está hablando". Doncs miri, no, no ho sé, i ara posi's a la cua i agafi número com tothom.

dissabte, 19 d’agost de 2017

la inseguretat provocada per l'estat espanyol

Twit de Ramon Tremosa :



Penjo la imatge aquí, per a qui no pugui llegir-la al twitter :



La pregunta és aquesta: si l'estat espanyol no només és incapaç de garantir uns nivells de seguretat raonables si no, de fet, és ell mateix un dels principals motius de la inseguretat, aleshores, per a què serveix l'estat espanyol?

La meva conclusió, diria que lògica, és que per seguretat, millor fora de l'estat espanyol.

El país dels nostres joves

Suposo que igual com molta gent, porto un parell de dies enganxat al twitter i als noticiaris de 24 hores atent a les novetats sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils.

Enmig de tot aquest volum -certament buscat- d'informació i d'opinions n'hi han hagut algunes que m'han fet rumiar sobre el fet de l'extraordinària joventut dels components de la cèl·lula gihadista. Alguns d'ells menors d'edat. Gairebé nens.

Realment fa pensar, i molt. Com ha estat possible convertir a nois, que pel que es veu han estat formats aquí, que  aquest era el seu país, o això ens pensàvem, o aquest era el discurs que ens volíem creure, com ha esta possible que es convertissin en assassins. Que fossin capaços de matar a sang freda, llençant un vehicle a tota velocitat sobre els vianants, o mirant de matar a la gent del carrer amb ganivets. Per qui i com han aparegut els monstres?

És duríssim. Vol dir que el nostre model social ha patit un fracàs de proporcions gegantines. És evident que la planificació d'aquests atemptats ha estat cosa d'un cervell entrenat i que sabia el que feia, i que segurament aquest cervell és un operatiu internacional, però els reclutes d'aquest comando, els disposats a matar i morir, en definitiva, han estat joves, molt joves, que han sortit de barris i ciutats catalanes.

A Catalunya, de fa molt temps, hem fet bandera de la "integració" i de la multiculturalitat, del mestissatge... És una gran idea i penso que és bona, però resulta que no ho hem fet bé. O no prou bé com per evitar la radicalització de joves que, seguint la lògica d'aquest discurs integrador i multicultural, no són estrangers, si no, exactament, els nostres joves.

També podria ser que, en realitat, aquest discurs no estigui explicant la realitat si no, més aviat, estigui presentant un model utòpic del que ens agradaria que fos. Somiar escenaris ideals obviant la realitat i sense posar els mitjans per a fer-los possibles és, en canvi, una molt mala idea.

Alguna cosa falla de forma catastròfica en el nostre model de convivència i d'educació i d'integració social quan uns joves poden, en el plaç de poc temps (són joves, forçosament no podem parlar de gaire temps), convertir-se en assassins. I dic assassins i no gihadistes. Aquest han esdevingut gihadistes, i altres esdevindran camells, o membres d'un grup neonazi, o ves a saber què.

Està clar que per a que passi això hi deuen influir qüestions que deuen anar des la família, passant per l'entorn social d'amics i entitats a les que pertanyen, o fins i tot  l'escola. Però cal analitzar-ho.

Acabo. Jo crec que ara que estem fent un nou país i que en aquest nou país recollim la bandera de la multiculturalitat i les identitats múltiples hem d'aprofitar per analitzar molt bé i buscar els perquès d'aquest fracàs per corregir-los i incorporar el que aprenguem al disseny del nou estat per la via  del procés constituent.

No us estranyi si descobrim que al final, això no va de religions, o de salafisme i wahabisme, si no de ghettos, de rics i pobres , de racisme estructural, i de societats que encara han de trencar murs i fer molt camí abans d'assolir l'utopia. És la meva opinió, en tot cas, repeteixo, cal analitzar-ho.

En fi, és  imperatiu fer l'esforç de l'autocrítica. Si no tenim por, hem de posar-nos enfront del mirall i fer, de veritat, que aquest sigui el país de tots, i, en particular, dels nostres joves. De tots. Que cap psicòpata manipulador ens els pugui malmetre.

Atemptats a Barcelona i Cambrils

El primer de tot : solidaritat amb les víctimes de l'atemptat del dijous. Condolences als familiars i amics dels difunts, i el suport i ànims als hospitalitzats. De cor, esperar que es recuperin aviat. Jo no sabria dir res més a les víctimes i els seus. Penso que en ocasions dures com la patida el millor és acompanyar i posar-se a disposició i mantenir un silenci respectuós.

Com a ciutadà d'aquesta societat, en canvi, sí que tinc coses a dir.

Abans de res : la felicitació i l'admiració al cos dels Mossos d'Esquadra. La resposta de la policia catalana a l'atemptat, al doble atemptat, pel que es veu, ha estat eficient i segons diuen mitjans i forces de seguretat internacionals, modèlica.  Sembla que la cèl·lula gihadista que va perpetrar les accions de Barcelona i Cambrils està, essencialment, capturada o morta. Tanmateix, a hores d'ara, es veu que encara hi ha un terrorista fugit. Espero que el capturin aviat. En tot cas, em sembla molt just felicitar als Mossos per la seva actuació.

No només els Mossos. La resposta dels hospitals, de les ambulàncies, del personal sanitari va ser igual d'eficaç Es va veure un sistema públic funcionant en una situació d'emergència, i funcionant bé. Gràcies a tots ells també. Orgull per tots aquests treballadors.

Els Mossos van donar una lliçó d'eficàcia i de  com actuar en cas d'atemptat. La ciutadania de Barcelona va donar una gran resposta també. Des dels donants de sang, fins a l'oferiment d'allotjament als turistes, o la paciència als controls, la col·laboració amb la policia, o l'autocontrol a l'hora de no publicar imatges i vídeos morbosos a les xarxes socials. Segurament està ben motivat el hashtag #OrgullBarcelona. la resposta a l'atemptat a posat de relleu els millors valors del país i de la ciutat.

Però l'atemptat també ha posat de relleu dubtes, preguntes i vergonyes importants.

D'on han sortit els terroristes? A Catalunya hi han banlieus, com a França? Qui finança el salafisme i el wahabisme a Catalunya? És molt interessant -el recomana la periodista Ariadna Oltra- aquest fil de Twitter, per l'experta en gihadisme del New York Times


També aquest fil del perfil "AlOtroLadoDelMuro" d'un militant comunista que en un to força dur té la virtut de dir algunes coses que no es diuen, o no es volen sentir :

també cal fer una crítica ben dura a alguns mitjans de comunicació que han resultat ser irresponsables, mentiders o sensacionalistes :

Telecinco : La cadena de TV estava emetent en directe les operacions dels Mossos mentre des dels mateixos Mossos s'estava demanant al públic general de NO penjar vídeos ni imatges de les operacions policials, per no donar pistes ni facilitats als terroristes. Telecinco va posar en perill a la gent i als Mossos per obtenir més audiència.

El Periódico i El Mundo : van publicar fotos i vídeos de les víctimes ferides i mortes. Aprofitant el morbo per obtenir més audiència i més clicks.

El Periódico : encara amb l'operació dels Mossos en marxa, el Periódico publica un editorial en que assegura que la CIA havia avisat als mossos de la possibilitat d'un atemptat. Això es va desmentir casi immediatament. En tot cas, la CIA hauria parlat amb el CNI, que és el seu homòleg, no amb els Mossos. L'editorial no deia ni mitja paraula sobre el fet que l'estat espanyol ha vetat l'accés dels Mossos a l'Europol, on es coordinen les policies europees contra el terrorisme, i també es va deixar de dir que l'estat espanyol va vetar la incorporació de 500 nous agents a la policia catalana. És dir, el Periódico va intentar acusar als Mossos de ineficàcia i de ser responsables de l'atemptat quan la realitat és que la resposta de la policia catalana ha estat modèlica i així ha estat reconegut internacionalment; en canvi ha obviat que l'estat espanyol ha limitat activament la capacitat de resposta dels Mossos.

El País, el Mundo : els primers aprofiten l'atemptat per a fer un al·legat unionista. Els segons acusen la política migratòria de la Generalitat de ser en part responsable de l'atemptat. Sent suau, diré que pixen fora de test. 

ABC : directament diuen que l'atemptat és "turismefòbia" duta a l'extrem, "com la CUP a lo bestia". Es desqualifiquen sols.



Molt de fàstic pels diaris de Madrid, i algun de Barcelona.

La resposta de la gent a les xarxes socials va ser, i encara és, de solidaritat. Hi ha missatges de solidaritat i condolences  provinents d'arreu del món i, en particular, de l'estat espanyol, i  cal agrair-les.

Però una minoria, sorollosa, també ha mostrat la pitjor cara de la catalanofòbia a les xarxes socials. Des d'insults racistes a les víctimes  fins a insults per l'us de la llengua catalana. El pitjor d'aquesta catalanofòbia -que és minoritària, però sorollosa- és que, en tot cas, és persistent en el temps i respon, al meu entendre, a un odi racista que amara a una minoria de la societat espanyola, i que no és combatut perquè, de fet la majoria de la societat espanyola és nacionalista i no veu aquesta minoria com la xacra que és en realitat. El nacionalisme espanyol majoritari entre els votants del PPSOEC's és de tall supremacista i, encara que nominalment diu que la llengua catalana és una "riquesa cultural", en la pràctica prefereix que aquesta "riquesa" no ocupi més espai que el domèstic o folklòric.

El millor i el pitjor. Tot això dintre d'un marc en que el terrorisme, en aquest cas el gihadista, ha atacat un cop més a Catalunya, a Barcelona i a Cambrils. Les claus en que s'incardina el terrorisme gihadista són internacionals, però és evident que també té claus pròpies i aquestes darreres cal analitzar-les molt bé.

Finalment, la resposta de les institucions catalanes va estar en la línia de la independència de fet, amb els Mossos com a principals protagonistes, però no només ells, també els sistemes d'emergència i de salut.

Va ser un dia trist, i de ràbia, però també d'orgull. Ara, atenent com cal a les víctimes,  és el moment, però, de deixar les emocions i investigar i reflexionar com a societat. Per què? Com? Què hem après? Sobretot això últim : quines lliçons extraiem? 

divendres, 11 d’agost de 2017

11S2017. La Diada del Sí!


Un mes just per a la Diada d'enguany.

Des de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'estatut, el 2010, les diades han vist concentracions i actes multitudinaris, amb un to cada cop més obertament independentista. Hem passat de veure com es retallava l'estatut d'autonomia de forma humiliant, a trobar-nos a les portes del referèndum d'autodeterminació.

Som al 2017 i falten 59 dies pel referèndum d'autodeterminació de Catalunya.

Sí, ha passat molt temps, ens hem fastiguejat, ens hem discutit entre nosaltres, hem comès molts errors, hem avançat i hem reculat, però, en conjunt, la progressió ha estat endavant, i ara estem aquí. Amb ferides i cansament a l'ànima, però també amb molta força i molta il·lusió. I amb esperança. I amb confiança. I també amb alegria.

Enguany, doncs, i més que cap altre any, els independentistes hem de mobilitzar-nos. La Diada ha de ser un gran acte de campanya en favor del Sí. Aquesta ha de ser la Diada del Sí.

Enguany la proposta de l'ANC és formar un gran signe més omplint el Passeig de Gràcia i el carrer Aragó :

« Aquest Onze de Setembre encarem la mobilització més transcendent de la història del país: la Diada del Sí. Omplirem el passeig de Gràcia i el carrer d’Aragó de Barcelona per fer un immens signe Més, símbol de totes les oportunitats del nou estat en forma de república que ens espera a les paperetes del referèndum. Entre tots, convertirem la Diada del Sí en el tsunami d’il·lusió que ens portarà des del compromís amb la democràcia a la majoria per la independència l’1 d’octubre.

Que sigui un gran Onze de Setembre, junts defensarem la democràcia i acabem de gestar el nou estat que està per a tothom!

L’11S omplim el centre de la capital, l’1 d’octubre guanyem el referèndum!
»


Per si hi han dubtes, l'ANC ha preparat aquestes "respostes a preguntes freqüents" :

Per què haig de tornar a sortir al carrer?
 
Hem treballat molt per arribar fins aquí. Tantes Diades, manifestacions, actes ja són part de la història. Ja comptem els dies que falten per al referèndum que tant havíem somniat. Mostrem la força de la gent als polítics d’aquí i d’allà. Ara més que mai no és el moment de les excuses ni de desanimar-se.

És el moment de donar un últim impuls per guanyar el Sí i no pots fallar. La teva veu, determinació i somriure són la palanca perquè neixi el nou Estat a partir del dia dos d’octubre. Aquesta Diada serà un esdeveniment mundial de primera magnitud, i no hi pots fallar, tant si és la primera com la cinquena o la vintena Diada que et manifestes.
 
Com puc aconseguir un lot de l’11S?
 
El lot de l’11S, a part de la samarreta de la Diada, conté un ventall per 
protegir-te de les altes temperatures i una motxilla perquè hi puguis ficar tot allò que vulguis portar. Aquest any, la samarreta és feta a Catalunya i 6 euros de cada lot es destinen directament a finançar la Campanya del Sí.
 
Pots demanar el lot a http://botiga.assemblea.cat/index.php. També el trobaràs a la seu de l’ANC o a la teva assemblea territorial, on els voluntaris t’ajudaran a 
 triar la talla que necessites.
 
Per què m’hi he d’inscriure? No hi puc anar per lliure?
 
És molt important que tots els trams de la Diada del Sí s'omplin de participants. I per aquest motiu és imprescindible que tothom que hi vulgui anar s’hi inscrigui a través del formulari del web. Només així podrem assolir el nostre objectiu: omplir el passeig de Gràcia i el carrer d’Aragó amb la gent que farem la nova república.

Si t’hi inscrius, sabràs quins són els trams on encara hi ha places disponibles per omplir, rebràs informació pràctica de com arribar al lloc a temps evitant els embussos i et posarem en contacte amb la gent que et rebrà al tram que hagis escollit. Naturalment no impedirem que la gent baixi al carrer i hi participi, tant si s'havien inscrit com si no --com més serem, millor!

D'acord amb la Llei de protecció de dades (LOPD), no es poden inscriure al web de la Diada del Sí els menors de 16 anys. Però esperem els somriures i la determinació de tothom!
 
És obligatori comprar el lot de la Diada del Sí?
 
L’ANC es finança únicament amb les quotes dels seus socis i la venda de productes de l’Assemblea. El material, la comunicació i la logística dels actes que fa arreu del país suposen una despesa molt gran, i una de les principals fonts d’ingressos, que permet a l’ANC continuar amb força la seva tasca, és el lot de l’Onze de Setembre, que consisteix en una samarreta i altres complements. Enguany, 6 euros de cada lot serveixen per finançar directament la campanya del Sí.

Evidentment no és obligatori comprar el lot. Tothom és benvingut a la Diada del Sí, tant si compra el lot com si no. Els estatuts de l'ANC li prohibeixen acceptar cap subvenció per garantir que sempre serà una organització absolutament independent.
 
Com funcionen les inscripcions?
 
Per inscriure’t, has d’omplir el formulari, apuntar-te al tram indicat i confirmar la inscripció a través del correu electrònic que rebràs. Has de fer la confirmació per correu abans que passin 24 hores perquè la inscripció sigui vàlida. Si al cap de 24 hores d'omplir el formulari no has rebut el correu, voldrà dir que hi ha hagut algun error. Et demanem que, en aquest cas, tornis a fer la inscripció.
 
Com podem inscriure’ns per venir en grup?
 
Pots apuntar fins a cinc persones en un mateix correu per poder venir junts a la Diada del Sí. Si sou un grup més nombrós, us haureu d’apuntar per petits grups de cinc, o bé individualment. Si sou una entitat o un col·lectiu (equip esportiu, entitat social, cultura popular, etc.), podeu posar-vos en contacte amb l’assemblea territorial de l’ANC més propera perquè us puguin inscriure com a grup (caldrà que informeu de totes les dades dels participants). D’aquesta manera, garantireu la possibilitat d’estar tots junts al mateix tram i anar-hi plegats.
 
Sóc una entitat i vull col·laborar en la Diada: què he de fer?
 
La Diada del Sí és una acció de país. Per tant, necessitem tots els catalans, amb tota la seva diversitat i inquietuds, amb la voluntat de construir un país lliure i millor per a tothom.

La Diada del Sí s’omplirà dels continguts, dels anhels i de les lluites del conjunt del país i, per tant, és importantíssim que s'hi vegin representades tantes entitats i col·lectius com sigui possible als trams dels eixos corresponents. Posa’t en contacte amb diadadelsi@assemblea.cat i ajuda’ns a enriquir la Diada del Sí!
 
Puc canviar d’ubicació?
 
Si vols canviar d’ubicació, t’has de donar de baixa de la inscripció que hagis fet i escollir una nova ubicació. Et demanem que ho facis així, ja que llavors podrem saber en tot moment si tots els trams estan coberts. Els trams que podràs escollir seran funció de la teva procedència per aconseguir la millor distribució possible.

En donar-te de baixa, també estaràs donant de baixa la resta de persones que hagis inscrit en cas que la teva inscripció sigui col·lectiva.
 
Si m’hi he inscrit per lliure, puc inscriure’m després per anar-hi en grup amb gent del meu municipi?
Només serà vàlida una inscripció. Et demanem que et donis de baixa de la 
primera i després t’apuntis a la inscripció col·lectiva en la qual participaràs.
 
A quina hora començarà la Diada del Sí?
 
La Diada del Sí començarà a les 17:14 hores. Et recomanem que al matí participis en els actes institucionals o cívics del teu municipi i que després et desplacis cap a la teva ubicació perquè siguis allà a l’hora de dinar.

És fonamental que arribis al teu tram amb força antelació. Et recomanem dinar prop, en un restaurant o bar proper o bé amb el teu menjar, i que després vagis amb calma i prou temps fins al lloc. Et recordem que, a les 15:00 hores, es tallarà el recorregut al pas de vehicles per garantir la mobilitat i la seguretat dels vianants.
 
Per què he de complir els horaris?
 
A la Diada del Sí hi assistiran moltes persones d’arreu del país, que generaran una circulació de vehicles molt elevada. Per aquest motiu, és clau ser puntuals i escrupolosos amb els horaris per evitar col·lapses i assegurar que tothom és al lloc que li correspon a l’hora adequada.
 
Tots els llocs són igual d’importants?
 
Sí. La Diada del Sí serà un èxit si aconseguim omplir tots els trams previstos.
S’organitzaran autocars per arribar a la Diada del Sí?
 
Quan t’hi inscriguis, pots posar-te en contacte amb l’assemblea territorial de l’ANC més propera per saber si organitzen un viatge amb autocar. Si no hi hagués prou places, coordina’t amb altres persones que vagin al mateix tram que tu i ompliu al màxim permès els vehicles per no col·lapsar les carreteres.
 
Què fareu amb les meves dades? Per què he de donar el meu document d'identitat?
 
Les teves dades es tractaran amb la finalitat de gestionar, coordinar, organitzar i informar sobre els actes que es realitzin l’Onze de Setembre i, en general, activitats organitzades o en què participi l’Assemblea Nacional Catalana. És necessari donar el número de document d'identitat per evitar duplicitats i assegurar d'aquesta manera que cada inscripció respon a una persona física. L’Assemblea és un moviment cívic de base amb un objectiu finalista: la independència. Per tant, un cop aconseguida la independència ens dissoldrem i les bases de dades seran eliminades. Les teves dades no seran mai traspassades a una empresa ni tindran fins mercantils ni partidistes, i en tot moment podràs demanar-ne la rectificació o l'eliminació.

Per a més informació podeu adreçar-vos  a la « Web del Sí » a al de « La Diada del Sí »


L'onze de setembre guanyarem la Democràcia, i l'u d'octubre guanyarem la Llibertat! Som-hi!




No ho dubtis : el canvi ets TU!



Conferència d'Àngels Folch a Calàbria 66 sobre l'1-Oct



Campanya pel sí :Vet aquí un enllaç que m'ha arribat de part de l'ANC. l'Àngels Folch, membre del secretariat nacional de l'ANC va donar un conferència sobre l'1-Oct fa un parell de setmanes a l'espai Calàbria 66.

La conferència anava dirigida, principalment, als militants i simpatitzats de l'ANC i cal ubicar el contingut i el discurs en aquestes coordenades.

Personalment, trobo que alguna explicació es podria haver afinat més i, en concret, la descripció de l'abstencionisme estructural com "no interessats en la política" em sembla, directament, errònia.

Tanmateix, la conferència argumenta molt bé perquè, per exemple, no cal un mínim de participació a l'1-Oct però que, tot i això, l'objectiu de l'ANC, l'independentisme i el sobiranisme en general es que la participació sigui la més alta possible.

La conferència dura uns tres quarts d'hora,. Espero que la trobeu interessant i us forneixi d'arguments per als vostres debats.

dijous, 27 de juliol de 2017

D'aquí a l'1 d'octubre

El compte enrere per l'u d'octubre és imparable. El govern català avança en el full de ruta i a cada nou pas que dona hi ha una resposta de l'estat espanyol.

L'estratègia nacionalista espanyol és la repressiva -ideològicament són incapaços d'una resposta diferent. Aquesta repressió es tradueix en que la Guàrdia Civil (que, malgrat el seu nom, és un cos militar, per cert) es presenti al Teatre Nacional fent preguntes, miri d'entrar al Parlament de Catalunya per "buscar informació" sobre la corrupció del 3%, citi a declarar a alts càrrecs de la Generalitat.

És la tàctica de la por. Per aquesta banda, de la "privatització del dolor", és dir, pressionar persones concretes de les cadenes de comandament de la Generalitat. És el moviment lògic de l'estat i, per tant, el moviment previ de la Generalitat d'una crisi de govern per col·locar a gent d'absoluta confiança en les cadenes de comandament va ser necessari i intel·ligent.

Però no és l'única tàctica. També està emprant la censura, la intoxicació informativa. Exemples recents ha estat el boicot a l'emissió de "las cloacas de interior" a les TV d'àmbit estatal. Només GOL, una cadena amb baixos índex d'audiència fora del control del PPSOE va emetre el documentari. Val a dir que li va servir per triplicar la seva audiència però, amb tot, l'audiència a nivell estatal va ser menor que l'audiència només a Catalunya quan es va emetre per TV3.

EL PPSOE té els grans mitjans estatals, públics i privats al seu servei. En aquest sentit, la posició contra l'independentisme català és monolítica i es tradueix en una flagrant manca de pluralitat informativa que, lògicament, es veu reflectida en l'opinió pública majoritària.

La "pluralitat" només es dona quan PP i PSOE s'esbatussen entre ells. En aquell moment passa que, com avui, per les cadenes privades es podia seguir la compareixença de Rajoy al jutjat, i a la TVE, no.

Sobre aquesta qüestió de la compareixença de Rajoy al jutjat,l'opinió pública internacional està "sorpresa" de la manca de dimissions. Poc a poc estan descobrint la molt pobre qualitat democràtica de l'estat espanyol. Als països escandinaus, per falsejar un curriculum, o per no declarar un regal, per exemple, dimiteixen ministres. A Espanya, en canvi, el PP està imputat per corrupció i ningú dimiteix, al contrari, el PP governa amb el suport del PSOE que és el principal partit de "l'oposició"! L'ombre del dubte arriba fins a la sospita que algunes trames de corrupció s'estan tapant amb morts, com la de Blesa, o la de Barberà. Es parla d'assassinats. Ningú va a la presó, ni és citat per la Guàrdia Civil, ni com a mínim, dimiteix. L'estat espanyol està en aquest nivell de degradació.

El govern del PP té, doncs, problemes propis ben grossos, a més del "desafío catalán". Fins i tot si el front del nord-est estigués pacificat, el govern del PP seguiria estant en dubte perquè la magnitud dels seus escàndols només es pot tapar amb la connivència de l'oposició, però la lluita entre les elits madrilenyes (PP o PSOE) per controlar el pastís estatal és a sang i fetge.

Aquesta lluita entre el que representen PP i PSOE (una lluita d'elits, no d'ideologies) vampiritza i dessagna l'estat espanyol al complet i, certament, el debilita. Tanmateix, la clau del poder és sempre mantenir el control sobre el territori. Per tant la independència de Catalunya és la major amenaça al status-quo i serà combatuda amb totes les forces.

La independència de Catalunya és la major amemaça perquè més que cap altre cosa, representa que no tenen control sobre el territori i que, per tant, el seu poder no és real. Tots els ciutadans de l'estat veuran que la promesa de l'estat de seguretat i serveis a canvi de sotmetre's a la seva autoritat trontolla des del moment en que no és capaç d'exercir el seu poder efectiu sobre el territori català. Amb la independència de Catalunya, Espanya haurà de fer un procés constituent. Les alternatives són la disgregació o un estat policial.

Un procés constituent és exactament el que les elits que representen PP, PSOE i C's no volen. Vet-ho aquí. Per això és tan important votar, i que guanyi el Sí. Perquè és la millor opció per a provocar canvis que d'altre forma serien impossibles, tant a Catalunya com a Espanya.

A hores d'ara el pla de l'estat és escapçar les cadenes de comandament. Però ara, a aquestes cadenes es troben amb independentistes que, en algun cas, tenen comptes pendents amb l'estat espanyol : al conseller d'interior, un policia espanyol li va trencar un braç quan la campanya del Freedom for Catalonia de fa uns quants anys; a la consellera d'ensenyament, el ministre Margallo la va vetar per a la beca de lecturer que ocupava en una universitat americana per ser independentista... trobaríem més exemples). No serà fàcil que es dobleguin aquestes voluntats que, en més d'un cas, li tenen ganes a l'estat espanyol.

Però, fins i tot, si algunes d'aquestes voluntats es trenca, que és possible, encara hi ha la força de la mobilització ciutadana. Portem molts anys de mobilitzacions, sempre festives, espectaculars i coloristes. Tant de bo que sigui tot el que calgui, però arribat el cas, només gent molt superba poden menystenir aquesta força.

Resistir. Completar i reforçar les cadenes de comandament, les estructures d'estat que manquin, els detalls i els preparatius. Respondre amb intel·ligència i eficàcia als atacs de l'estat espanyol. Informar, contrainformar, desintoxicar. És la tasca d'aquí a l'u d'octubre.

L'u d'octubre, votarem.

dimecres, 19 de juliol de 2017

Las cloacas de interior

Ahir es va poder veure (amb certes dificultats a l'emissió per Internet) a Catalunya i Illes Balears el documentari "Las cloacas de interior" de la productora Mediapro.

El documentari no s'ha vist a Espanya. No per raons tècniques. No s'ha vist perquè cap dels grans grups de comunicació que controlen l'audiovisual estatal no l'ha volgut emetre.

Val a dir que si al seu moment vau veure el "30 minuts: Operació Catalunya", o les compareixences dels periodistes de Público Patricia López i Carlos Enrique Bayo a la comissió del Parlament, o el Salvados amb l'entrevista d'Évole a Villarejo, ja teniu pràcticament tota la informació que es mostra al documentari.

El punt fort del documentari és la contextualització que fa del clavegueram, de com es fa servir, i s'ha fet servir, per una elit funcionarial, política i empresarial madrilenya hereva, o la mateixa, del franquisme, per als propis interessos i beneficis. Com la rojigüalda ha servit i serveix per tapar corrupció i malversació de fons de l'estat amb l'objectiu d'obtenir beneficis privats. Descriu com els mètodes emprats són propis de dictadures i ho diu així mateix. Jo afegiria que també són propis de les màfies.

Una elit de molts i poderosos tentacles que ha impedit l'emissió d'aquest documentari a l'estat.

Es diu, ahir el twitter bullia, que un reportatge així hauria de fer caure el govern de forma immediata. Jo també ho penso, però a una democràcia de veritat, no a una democràcia orgànica post-franquista. No passarà res perquè, si de cas, ja hauria d'haver passat.

En aquest sentit, que a TVC i a IBTV hagin passat el documentari és una demostració de la pluralitat que es pot trobar a l'espai audiovisual català i que no existeix a l'estatal. Amb totes les seves mancances, a Catalunya, la pluralitat és més gran. Com a mostra, l'emissió d'ahir, i no és pas l´únic cas. Cal repetir-ho : a més pluralitat dels mitjans, més qualitat democràtica. Quan des de Catalunya es rebutja l'argument de "l'adoctrinament" és perquè es pot fer. Els fets ho demostren. El drama és que a l'altre banda ningú pot escoltar aquest contra-argument perquè, entre altres coses a l'estat, tot i disposar de molts més canals i mitjans, en canvi hi ha menys pluralitat en estar concentrat el poder audiovisual en un parell de grans grups mediàtics controlats pel PPSOE.

Si no heu vist el documentari crec que val la pena fer-ho. Mentre Mediapro ho permeti, el documentari es pot veure en els següents enllaços. 

Al YouTube :




A Televisió de Catalunya (tot i que em sembla que només es pot veure al territori català) :