diumenge, 31 de desembre de 2017

Bon Any 2018

Últim post d'enguany.

Dedicat a Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Dedicat a Carles Puigdemont, Meritxell Serret, Clara Posatí, Toni Comín i Lluís Puig.




Us volem lliures, us volem a casa.

Junts farem la República.


Que aquest 2018 ens acosti o ens porti l'assoliment dels nostres projectes i dels nostres somnis, dels de cadascú i dels col·lectius.

Que tinguem un bon any.

dissabte, 30 de desembre de 2017

L'any que hem proclamat la República.

Demà serà cap d'any.

L'any que vam proclamar la República, però que no la vam desplegar, per evitar una escalada de la violència que, tanmateix, va ser ben present l'1 d'octubre, i a les concentracions de la ultradreta espanyolista.

Quatre presos polítics catalans. Consellers que van passar moltes nits a presó, i el president legítim i quatre consellers exiliats a Brussel·les.

Tanmateix, la gran victòria del 21 de desembre.

I els espanyols que no entenen com pot ser que ni amb la violència, ni amb les amenaces,  ni votant amb les cartes marcades les catalanes i els catalans no ens hàgim rendit.

No ens hem rendit.

Acaba l'any. Persistim.

Hi ha un President a l'exili, que el ratificarem, i si cal, presidirà el govern des de l'exili. Fixeu-vos que Rajoy i Soraya pretenen presidir la Generalitat des de Madrid, i només compten amb quatre diputats. Puigdemont compta amb 70.

Hi han uns presoners, que els alliberarem. No ens aturarem fins alliberar-los. Junqueras és el vicepresident.

Hi ha una República per desplegar. La desplegarem, des del carrer, des de les institucions quan les recuperem. Si cal també les recuperarem des del carrer.

Cal encetar el procés constituent. És fonamental en el desplegament de la República. 

Hi han molts conciutadans que encara no saben que són republicans. Els hi ho hem d'explicar. Els hem de convèncer. Han de participar al procés constituent i al desplegament de la República. Nosaltres creiem en aquest país i un país és, abans que res, la seva gent. Tota. Ni ens han dividit ni ens dividiran. Desplegarem la República entre totes i tots. Farem el procés constituent entre totes i tots.

Hi ha molta feina per fer. Ens en sortirem. No afluixem.

Enguany hem proclamat la República. 2018. Seguim.

dilluns, 25 de desembre de 2017

QUAN SOMRIUS . Us volem a casa.

Bon nadal.

Tant de bo que fóssiu a casa, però un segrest cruel i injust us ho impedeix.

Us alliberarem.

Us volem a casa.

Una nadala per vosaltres. 

Llibertat Oriol, Quim, Jordi C. i Jordi S.




QUAN SOMRIUS
Josep Thió (adaptada per Òmnium Cultural)




 Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Quim Forn: us volem a casa.

Ara que la nit s’ha fet més llarga
Ara que les fulles ballen danses al racó.
Ara que els carrers estan de festa
Avui que el fred du tants records.

Ara que importen les paraules
Ara que el vent bufa tant fort
Avui que no ens permeten veure-us,
Ni podeu parlar
Ens teniu sempre al vostre costat.

És Nadal i al meu cor
hi batega l’esperança
que aviat sereu a casa
quan s’acabi aquest malson.

I les llums i el color
Que lluïm en aquests dies
denuncien la injustícia,
no caminareu mai sols.

És el buit que et deixa comptar els dies,
i les nits tant lluny de casa, sense llibertat.
Sou homes de pau i us volem lliures.

Com queda al jersei un detall groc.
Vam dir que mai ens rendiríem, Seguim
dempeus i confiats
El vostre exemple és de fermesa i dignitat,
Us volem junts al nostre costat.

És Nadal i al meu cor
hi batega l’esperança
que aviat sereu a casa
Quan s’acabi aquest malson.

I les llums i el color
Que lluïm en aquests dies
denuncien la injustícia,
no caminareu mai sols.







divendres, 22 de desembre de 2017

Hem guanyat la batalla. Seguim. Fem la República.

Hem guanyat.

Ja s'ha dit : malgrat tenir tota la força de l'estat en contra, malgrat que Oriol, Quim, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a presó, malgrat que Carles, Meritxell, Clara, Toni i Lluís són a l'exili, malgrat les amenaces, malgrat la manipulació mediàtica... hem guanyat. Ahir vam guanyar.

Ahir vam guanyar perquè, primer de tot, no es va perdre cap vot independentista dels que van sortir a votar l'1 d'octubre passat; no només, nous votants, votants sortits de l'abstenció, votants potser d'altres formacions però que han vist que la dignitat i la democràcia es defensarien millor des del bloc republicà han incrementat la xifra de vots per la independència que es va obtenir l'1 d'octubre.

Han guanyat el desig de fer república, la reclamació de llibertat per als segrestats, la reclamació del retorn dels exiliats, el rebuig frontal al 155.

I ara tocarà administrar aquesta victòria.

Els presos i els exiliats han de ser amnistiats. S'han de recuperar les institucions i el govern legítim. S'ha d'iniciar un diàleg  de bona fe que reconegui el fet inqüestionable de la majoria per la independència. A Europa, les veus que reconeixen la victòria independentista són cada com més potents (com la d'Angela Merkel).

Tanmateix, el que es digui o es deixi de dir a Europa no ens hauria de capficar gaire. Prou que hem vist que aquesta Europa dels estats s'allunya de l'ideal de valors  cívics i democràtics que ens pensàvem que constituïen  la seva essència.

El que sí que hem de fer és actuar com un estat, com una república. Des d'ara mateix. Certament, un estat ocupat militarment, però justament, per això, disposat a lluitar per la seva llibertat. Serem un estat si ens captenim com estat. La mobilització, doncs, ha de ser permanent fins que l'objectiu de restitució i desplegament de la República sigui assolit. Dic restitució, perquè la república ja va ser proclamada com a conseqüència del mandat de l'1 d'octubre, que amb el resultat d'ahir, esdevé encara més legítim del que ja ho era.

Som República. Fiqueu-vos-ho al cap. I ara la desplegarem.

Alliberarem els presos i el govern legítim retornarà.

La batalla d'ahir la vam guanyar al carrer, amb la mobilització contínua, amb les vagues, amb tots els actes, amb les cassolades, amb les vetlles, amb les manifestacions, amb els llaços grocs, amb els debats i opinions, amb les denúncies, amb la resistència pacífica i passiva, ara sabem també que amb els grans actes de les diades, amb l'auto-organització i la imaginació, amb els somriures (i potser el més gran pecat del 155 és que molts somriures s'han apagat, però això també ho superarem), amb la valentia que vol dir vèncer la por, amb la fidelitat al país i al poble de tots i cadascun dels que s'han mobilitzat cada dia, com formigues, però tossudament alçats i rabiosament lliures.

Hem guanyat una batalla important. Però ja ha passat i avui la guerra continua:  L'estat espanyol vol imputar per rebel·lió -la condemna pot ser de  30 anys de presó- més electes i dirigents independentistes. Quan toquen a una ens toquen a totes. Caldrà plantar cara amb mobilització.  

Encara han de retornar els presoners i els exiliats. La victòria d'ahir va per ells. Moltes gràcies. Estem en deute amb vosaltres. La democràcia està en deute amb vosaltres. Sou els més valents de tots. Us volem lliures. Us volem a casa.

Ahir vam guanyar. Una victòria important. Seguim.

dimecres, 20 de desembre de 2017

Demà guanyarem.

Demà guanyarem.

Guanyarem perquè el nostre projecte és millor. Perquè la República és el millor projecte per a Catalunya.

Guanyarem perquè estimem la llibertat i la democràcia. Guanyarem perquè guanyar és el pas necessari per a la llibertat del vicepresident Oriol Junqueras, del conseller Joaquim Forn, del president de l'ANC, Jordi Sànchez i del president d'Òmnium, Jordi Cuixart.


Guanyarem perquè és el primer pas per aconseguir el retorn del President Carles Puigdemont, de la consellera Meritxell Serret, de la consellera Clara Ponsatí, del conseller Toni Comín, i del conseller Lluís Puig.



Guanyarem per dignitat. Perquè els exiliats i empresonats ho estan per defensar les seves idees, que també són les nostres. Els nostres presos i els nostres exiliats són infinitament més dignes que els mafiosos corruptes que els ha tancat i exiliat.

Guanyarem per dignitat. Perquè no callem la veu enfront les injustícies, les arbitrarietats i l'autoritarisme. Perquè ningú pot prohibir el groc, el vermell, el violeta, el verd, el blanc, el negre ni cap color.

Guanyarem per dignitatt, com la que vam demostrar el primer dia d'octubre, quan vam votar i vam guanyar. I ara tornarem a guanyar.



Guanyarem perquè la lluita per la llibertat de Catalunya és també la lluita pels drets socials. La vaga del 3 d'octubre va ser contra la violència i pels drets del poble treballador català.

Guanyarem perquè som valents, perquè ens van amenaçar amb policies, amb armes, amb helicòpters... i no vam tenir por, o potser sí que la vam tenir, però vam vèncer la por i vam anar a votar i a guanyar. Demà és molt més fàcil : no ens amenacen amb la força serà molt més fàcil guanyar.

Guanyarem perquè transformarem la ràbia en força constructora. Farem la República. La República que ja està proclamada i que ara hem de desplegar. Guanyarem la República.

Guanyarem per recuperar les institucions que els colpistes del 155 han ocupat. Els farem fora, amb determinació. No cedirem a la seva violència. No hi ha alternativa : si cedim a la seva violència els estem dient que sempre podran usar la violència per a fer-ńos retrocedir. Això ho saben tots els estats : no es pot cedir al xantatge dels violents i nosaltres hem après a ser estat. No cedirem. Els violents són ells i els guanyarem.

Guanyarem perquè som una nació que ha après a ser estat, i ens captindrem com estat, per tant, cal votar i guanyar les eleccions. I guanyarem totes les batalles democràtiques a els urnes que se'ns plantegin, i no cedirem als xantatges de la violència i dels violents. Els violents són ells.

Guanyarem perquè és des del respecte, des de la inclusió i des de la democràcia que es construeix la llibertat. I això ho saben tots els estats verdaderament  democràtics.

Demà tornarem a guanyar. Serà una victòria neta i clara. Necessària. Guanyarem. Seguim.

#Dempeus #FemRepública

dimarts, 19 de desembre de 2017

Despleguem la República! - Estat solvent

Avui, oficialment, és l'últim dia de campanya. Els partits fan actes de cloenda i demà serà oficialment la jornada de reflexió.

Però, certament, la campanya no s'atura perquè Oriol Junqueras, vicepresident del govern legítim de Catalunya, i Joaquim Form, conseller d'interior del govern legítim de Catalunya estan segrestats a Estremera, igual que Jordi Sànchez, president de l'ANC, i Jordi Cuixart, president d'Omnium. Tots ells són víctimes d'un segrest cruel i fins que no tornin a casa estarem permanentment en campanya. Avui no s'atura res.

Us volem lliures.


Igual com el president legítim de Catalunya, exiliat a Brussel·les, acompanyat en aquest exili per la consellera d'agricultura, Meritxell Serret, la consellera d'ensenyament Clara Posantí; el conseller de salut,  Toni Comín; i el conseller de cultura Lluís Puig. Fins que  no tornin seguirem en campanya.

Us volem a casa.


Demà diuen que hem de reflexionar. Els que ens diuen què hem de pensar, quan i com ens ordenen reflexionar. Els que divideixen el món entre "normals" i "tarats" parlen de reflexió. Els que volen escapçar-nos. Els que en el deliri fanàtic espanyolista han prohibit el color groc. Aquests, ara ens demanen que "reflexionem".



Jo dic que si demà reflexionem en tot això, per simple instint de supervivència, forçosament haurem de votar per perdre de vista i foragitar la barbàrie del PPSOEC's

Però, mireu, a més resulta que votar per desplegar la República és el millor que podem fer per tots i cadascun de nosaltres. 

La República la desplegarem si votem els partits de la República : ERC, CUP i PDEcat.

Reprenguem el camí del 27O i despleguem la República.

Com haureu notat si seguiu el bloc, totes les postals que he penjat aquests dies són les mateixes de la campanya de l'1 d'octubre. Les mateixes, perquè l'1-O vam votar per la República, i la campanya va consistir en explicar perquè ens convé la Independència. Avui, aquells criteris segueixen sent vàlids. De fet, ho són molt més, perquè en l'espai de temps de l'1 d'octubre al 21 de desembre, l'estat espanyol ha perdut  qualitat democràtica a marxes forçades,  i la recentralització del 155 i l'atac a l'autonomia només fan preveure que continuar a Espanya serà un calvari encara més dolorós que el que ha estat fins ara.

El 21D triem : recuperar les llibertat, la democràcia i les institucions i començar el desplegament de la República i un procés constituent, sabent que això significarà enfrontar-se amb la repressió de l'estat espanyol.  O bé deixem que els del 155 esclafin la llibertat, la democràcia i les institucions; destrossin el sistema educatiu català, destrueixin TV de Catalunya i Catalunya Ràdio, i converteixen Catalunya en una colònia al servei dels  interessos de la màfia corrupta de Madrid.

Esta clar, no? Jo trio futur i República,


La República catalana serà un estat solvent, i disposarà de més recursos financers per a destinar-los al benestar del seus ciutadans. Votar per desplegar la República és el millor per a la teva butxaca, i per a la butxaca de tots. No és una afirmació gratuïta meva : Premis Nobel d’economia com Joseph Stiglitz, Finn E. Kydland o Gary Becker, i institucions com el Deustche Bank afirmen que una Catalunya independent és econòmicament viable i solvent.








Quan despleguem la República, no ens tornaran a passar coses com...

    - 60.613 milions d’€ perduts en el rescat bancari.

    - 4.731 milions d’€ que pagarem pel projecte Castor fins a l’any 2044.

    - 3.718 milions d’€ per rescatar les autopistes radials de Madrid.

    - 67.337 milions d’€ gastats anticipadament del fons de reserva de la Seguretat Social.

    - 16.500 milions d’€ que marxen cada any de Catalunya i no hi retornen.

    - Més de 10.000 milions d’€ en infraestructures compromeses amb Catalunya i que mai hi arriben.
Tots aquests diners els podrem destinar a millorar la qualitat de vida de tots els ciutadans de la República.
    - Amb una Catalunya solvent i ben administrada podem ampliar les polítiques socials.

    - Podem garantir i augmentar les pensions.

    - Podem millorar els serveis d’ensenyament, salut i benestar.

    - Podem disposar d’infraestructures dignes.

    - Podem invertir en recerca i innovació.

    - Podem combatre l’atur i donar facilitats al desenvolupament de les empreses productives.

Per a viure millor, la resposta és desplegar la República!

diumenge, 17 de desembre de 2017

Despleguem la República! - Migració

Primer el ecordatori per Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Segrestats per defensar les seves idees, i les meves també, i les de molts de nosaltres.


Ni que només fos per a facilitar el seu alliberament del cruel, indigne i vergonyós segrest al que els colpistes del 155 els han sotmès, ja seria prou motiu per votar les forces republicanes en les eleccions - il·l.egals i il·legitimes, però no renunciarem a cap batalla que es lliuri a les urnes - del proper dijous 21 de desembre. 

Guanyarem. També per ells.



Migració. Els que vivim i fem, els que som Catalunya, venim del nord, venim del sud, de terra endins i de mar enllà.

Som de diferents llengües, races, cultures i religions, tenim identitats nacionals diverses i barrejades. Cadascú amb la seva identitat personal pròpia i intransferible en la que la identitat nacional és un element més, també personal i intransferible i que ningú et pot imposar ni té dret a jutjar.

Al votar pels partits republicans : ERC, PDECat, CUP diem que volem desplegar la República de Catalunya que vol acollir els refugiats, que vol bandejar el racisme explícit i, potser encara més important, l'estructural. Diem que volem desplegar la República de Catalunya inclusiva, respectuosa i que ajudi al creixement personal i al desenvolupament de cadascú.

Diem sí a la identitat lliurement triada i construïda, de cadascú.

Diem sí a desplegar la República de Catalunya acollidora, on poder viure lliurement des del respecte i la solidaritat amb els altres.

Per això, primer de tot, cal votar. El proper dijous cal votar i guanyar

Motius per a fer la República. Migració.






Durant segles, Catalunya s’ha enriquit amb les aportacions de les diferents migracions que ha acollit, configurant una societat plural i inclusiva.

Votant per desplegar la República deixarem enrere ...

    - Una Llei d’estrangeria repressiva com l’espanyola.

    - Els Centres d’Internament per a Estrangers (CIE).

    - La negació de l’accés a la sanitat.

    - Un sistema que dificulta el dret al treball i una vida digna per a les persones migrades.

    - Qualsevol expressió de racisme o xenofòbia.
La República catalana és una oportunitat única per a construir plegats un país on:
    - Es respectin els drets humans, independentment de l’origen de les persones.

    - S’estableixi un sistema de drets i deures que reconegui el dret de vot i la plena ciutadania.

    - S’aprofiti el potencial econòmic de la República catalana per a generar més riquesa, ocupació de qualitat i benestar per a tothom.

    - Gestionem els nostres propis recursos per a garantir els serveis socials, la sanitat, l'educació i les pensions.

    - Oferim més i millors oportunitats als nostres fills i filles.

Per a un país plural i un futur millor, la resposta és 
desplegar la República.
 

dissabte, 16 de desembre de 2017

Despleguem la República! - Autònoms

Abans de començar, un recordatori per al vicepresident  Oriol Junqueras, per al conseller  Quim Forn, per al president de l'ANC, Jordi Sànchez, i d'Òmnium, Jordi Cuixart.



Estan segrestats per defensar les seves idees, que són les meves. Estan segrestats per ser els meus representants. El seu cruel segrest és, per tant, com si jo mateix estigués segrestat a Estremera. Com si tots els independentistes que els vam votar estiguéssim tancats a una cel·la. És el que els colpistes del 155 volen per als independentistes... i per a totes les dissidències. 

Fer la República i alliberar els presos no és, doncs, només una qüestió política, és -vist l'odi amb el que se'ns ataca per part de l'estat espanyol- una qüestió bàsica de supervivència, d'ètica, de drets, i de llibertat personal i del país.

Guanyar el 21D és, doncs, imperatiu, per revertir aquesta situació. El 27O es fa ver un pas enrere. Ara en farem un parell, o més, de passos endavant. 



Avui, per què els autònoms haurien de votar per a desplegar la República?





Catalunya és un país de petits empresaris i d'autònoms. Representen una part important de la ciutadania del país i configuren un determinat model econòmic i la forma de vida quotidiana del país. A tots ells, i a tots nosaltres, ens interessa que la nova república assumeixi un tracte just per als autònoms i que apliqui les recomanacions de la Comissió Europea (Small Bussines Act), seguint les millors pràctiques de països del nostre entorn com ja fan França o el Regne Unit.

Quan votis per a desplegar la República, votaràs per deixar enrere ...


    - Una cotització fixa, que s’ha de pagar encara que sigui superior als ingressos.

    - Treballar sense dret a posar-se malalt.

    - L’excés de feina administrativa per als autònoms i les microempreses.

    - La multiplicitat de gestions i finestretes.

    - Les obligacions asfixiants si es tenen persones assalariades (quotes empresarials, cotització pels treballadors de baixa...).


Amb la República dius sí a ...


    - Un Estat català on les obligacions de l’autònom siguin proporcionals a la seva facturació.

    - On l’autònom pugui disposar de prestacions econòmiques en cas de malaltia o accident.

    - On se simplifiquin els tràmits i l’Administració estigui al servei del contribuent.

    - On es puguin deduir, d'una manera efectiva, totes les despeses relacionades amb el negoci.

    - On no s’ofegui els autònoms que contracten treballadors.
Per a defensar els teus drets, la resposta és desplegar la República!

divendres, 15 de desembre de 2017

Despleguem la República! - Pagesia

Més motius per votar pel desplegament de la República. Avui, el primer sector.

Però abans, un recordatori per Oriol, Quim, Jordi i Jordi. Segrestats per defensar les seves idees, i les meves també, i les de molts de nosaltres.




Són els meus representants. A Oriol i a Quim els vaig votar per a que em representessin. Jordi Sànchez és president de l'ANC,  de la que sóc soci.  I amb Cuixart, també, tota la solidaritat.

Que estiguin segrestats ells que són els meus representats només vol dir que l'estat també em vol segrestat i tancat; només vol dir que ens volen segrestats a tots els que estem representats per Oriol, Quim, Sànchez o Cuixart.


Reclamar la seva llibertat és quelcom, doncs, que m'interpel·la personalment. És una reclamació i una exigència de drets bàsics. Ahir ho deia : sembla mentida que estiguem reclamant això avui. Són motius per a exigir als partits independentistes que la República es desplegui sense cap dubte. Demano que aquesta sigui l'actitud després del 21D, quan guanyarem.

El 21D guanyarem. Caldrà, immediatament recuperar les institucions que els colpistes del 155 retenen de forma il·legal i il·legítima (fins i tot segons la seva constitució! com diu aquest grup d'experts constitucionalistes). 

Atenent a la manca de respecte per la legalitat de les forces que actualment controlen l'estat espanyol (per no dir res de la seva absoluta manca de legitimitat) és clar que haurem de recuperar les institucions des del carrer amb mobilització. No en tinc cap dubte.

Recuperarem les institucions, des del carrer, i desplegarem la República. No pararem fins que nostres representants segrestats tornin a casa. Per això votem el dia 21D : per recuperar la llibertat i la democràcia,  per desplegar la República. Hem fet un pas enrere, però ara en farem dos endavant.

No dubtem. Que no es perdi cap vot independentista. ERC, PDECat i CUP han, hem, de guanyar. Som els del llaç groc. Els de la República. Els de la Llibertat i la Democràcia. Guanyarem.



Arguments per a la República. Pagesia. El medi rural representa el 70 % del territori català i fa possible la producció d’aliments, els productes de proximitat i gaudir d’un entorn equilibrat.




Quan votis per desplegar la República diràs prou ...

- A la gestió centralista i discriminadora de l’Estat espanyol, que administra la política agrària comuna.

- A un Estat que no defensa l’especificitat del camp català
a Brussel·les.

- A aportar a la UE més de 2600 milions d’€ i rebre’n poc més de 500.

- A rebre només un 3’92 % del Programa de Desenvolupament Rural sense tenir en compte les necessitats del territori.

- Al fet que un pagès català rebi la meitat dels ajuts directes de la PAC que rep un agricultor espanyol o una tercera part dels que rep un d’alemany.

- A un Pla Hidrològic que menysté els necessaris cabals ecològics.

Amb la República es disposarà de més recursos i de tota la força d’un Estat, per a millorar les condicions del sector i permetre :

- Garantir més benestar per a la pagesia.

- Disposar de recursos que permetin la formació reglada i contínua de tota la pagesia.

- Potenciar la recerca, l’experimentació i l’assessorament, per competir a nivell internacional.

- Defensar directament les necessitats del territori català dins de la UE.

- Mantenir el cabal d’aigua de l’Ebre i completar el pla de regadius.

- Establir un règim especial de la Seguretat Social i un sistema potent d’assegurances agràries.

- Reconèixer professionalment la pagesia.

- Assegurar la qualitat de la nostra producció amb totes les garanties de sanitat i seguretat.

- Promoure el relleu generacional i l’atracció del jovent emprenedor.


Per a un futur digne per a la pagesia, la resposta és desplegar la República!

dijous, 14 de desembre de 2017

Despleguem la República! - Infraestructures

Ja hem repassat Educació, Sanitat i Pensions. Avui és el torn de les Infraestructures. Per què votar els partits independentistes el proper 21 de desembre i desplegar la República ens ajudarà a millorar les infraestructures?

Primer de tot, les postals :





Quan votis per desplegar la República diràs prou a ...

- A un sistema d’infraestructures radial i centralista que perjudica els ciutadans de Catalunya i la nostra economia.

- A les inversions que no arriben. Més de 10.000 milions d’€ que l’Estat ha d’invertir en infraestructures a Catalunya i que mai hi arriben.

- A la manca d'inversió a Rodalies. Rodalies ha rebut la meitat d’inversió que Cercanías Madrid en el darrers 30 anys i l’Estat no ha invertit ni el 5 % dels diners compromesos en la darrera dècada.

- A les incidències i retards a Rodalies i Regionals. Des del 2012, Rodalies ha patit més de 1600 incidències per mal estat de la infraestructura i 1 de cada 2 trens de regionals arriba amb retard.

- A caos com el del Prat provocats per la manca d’inversió estatal i per la gestió centralista d’AENA.

- A pagar peatges al 44 % de les vies ràpides a Catalunya, mentre a l’Estat només són el 17 % i rescaten les de Madrid amb 3718 milions d’€ públics.

- A una xarxa viaria plena de punts negres que s’eternitzen com la N-II a Girona, el desdoblament de la N-340 a la Bisbal del Penedès o l’A-27 Tarragona-Montblanc.

La República de Catalunya generarà uns recursos de més de 80.000 milions d’€. Això ens permetrà projectar unes infraestructures eficients i adequades a les necessitats de la nostra economia i la nostra gent. Per això, quan despleguem la República aconseguirem ...

- Una política d’infraestructures que ajudi a augmentar la creació de riquesa.

- Un aeroport que es converteixi en un hub i ens connecti amb tot el món.

- Una xarxa ferroviària moderna que faciliti la mobilitat de les persones sense haver de patir incidències constants.

- Resoldre els punts negres de les nostres carreteres.

- Crear un xarxa de mobilitat que equilibri el territori.

- Potenciar la importància logística de Catalunya com una de les principals portes d’entrada a Europa.

- Deixar de pagar peatges.


Per unes infraestructures dignes i ben gestionades, la resposta és desplegar la República.

Carta d'Oriol Junqueras des de la presó d'Estremera

Avui, l'espai és per a la carta que Oriol Junqueras ens ha enviat (el dia 12 de desembre de 2017) a tots des de la presó d'Estremera, on està segrestat per l'estat espanyol.

Està segrestat. Perquè li tenen por. És un segrest cruel d'una bona persona per les seves idees que també són les meves.

SI a ell l'han empresonat, no tinc cap dubte que jo també podria estar-ho. L'estat ha empresonat Junqueras per independentista, i ens voldria presos a tots els independentistes, o alguna cosa pitjor.  

En aquesta situació, la solidaritat amb Junqueras és alguna cosa més que la reclamació de la llibertat d'un home bo : és la reclamació de llibertat per al meu país ; és la reclamació del dret a defensar les pròpies idees. 

Sembla mentida que hàgim d'estar defensant quelcom de tan bàsic avui.

Però ni empresonat Junqueras defalleix. Aquest és l'exemple que ens dona. Hem de perseverar : donec perficiam, fins aconseguir-ho.

El 21 de desembre hem de guanyar. Guanyar per tornar la llibertat als presos, per tornar la llibertat a Catalunya i rescatar-la de les urpes dels feixistes del 155 i per desplegar la República. Guanyarem.

Vet aquí la carta del vicepresident del govern legítim de Catalunya (reproduïda del Vilaweb).





« Els dies van passant en aquesta presó. Portes metàl·liques que s’obren i es tanquen, fred intens, inquilins amb qui convius condemnats per tot tipus de delictes, des d’assassinats a agressions sexuals, des d’estafes bancàries a multitud de casos de tràfic d’estupefaents. El que no hi ha és ni un individu de cap dels partits que tenen centenars d’imputats –o condemnats- per casos de corrupció. Almenys aquí no hi són. Deuen ser en algun altre lloc perquè diuen que la justícia, a l’estat espanyol, és igual per a tots.

Mantinc una bona relació amb molts presos, hi comparteixo hores d’esbarjo, hi xerro i atenc preguntes de tota mena. A la presó, com arreu, hi ha gent de tot. Però sobretot hi ha persones, també aquí. Hi ha gent disposada a ajudar si et cal res, hi ha presos que t’aconsellen, que t’aconsellen fins i tot amb qui has de tenir una bona relació, qui és de fiar i amb qui és millor que no et relacionis. I molt sovint t’aconsellen amb criteri.

La major part del dia, però, vius en un petit espai, el de la cel·la. Són setze hores del dia que ets a la cel·la, tancat a pany i forrellat. Durant un mes el meu company de cel·la va ser el Carles Mundó, el conseller que va tancar la Model, paradoxes de la vida. Ara el meu company és el Quim Forn, una bellíssima persona.

La presó d’Estremera és sobretot rutina. Tot és pautat i tot passa en funció dels horaris de la presó i supervisat pels funcionaris. Escric molt i llegeixo. Faig esport, que és el millor passatemps. Jugo a escacs. I he recuperat l’hàbit d’escriure a mà; faig cartes manuscrites que envio per correu postal. A la presó no existeixen les xarxes socials. No hi ha accés a Internet, no existeixen els mòbils. No hi ha comunicació amb l’exterior, excepte les visites i les trucades que et permet fer la presó, amb telèfons convencionals. Són trucades de quatre minuts. Deu trucades a la setmana. Les faig servir totes, per parlar amb la família o amb l’equip d’ERC. A estones, pots veure la tele, TVE. Mai no hi sortim si no és per boca dels del bloc del 155. La desinformació és absoluta, no existeix la nostra veu.

Les visites són un bàlsam. Les dels amics són el cap de setmana. Una per setmana. Són quaranta minuts, separats per un vidre que fa tres dits de gruix. Parlo a través d’un telèfon i els meus ‘convidats’ ho fan a través d’un intèrfon. És com una cabina telefònica. Darrerament les visites fan patir. No sé què passa, però les sol·licituds no arriben a destí, de manera que en lloc de ser quatre, el darrer dia van ser dos els que van poder entrar a la cabina. Els altres no van ser autoritzats. Dijous són les visites de la família, aquestes són també vigilades però sense vidre pel mig.
Una de les activitats a què dedico més temps és a obrir la correspondència. A llegir les cartes que m’arriben. Intento respondre totes les que puc. Però la veritat és que no dono l’abast.

Em sento fort, en les meves conviccions, les que he tingut sempre. D’altra banda, els informes jurídics diuen –avalats per la jurisprudència– que podré prendre l’acta de diputat encara que fos en situació de presó. I que mantinc tots els drets. Si és així, els exerciré, amb tot l’entusiasme, fidel al mandat democràtic sorgit de les urnes el 21 de desembre. No sé quan podré sortir de la presó, cert. Desestimen els recursos. Però no tinc cap dubte que com més suport popular s’expressi a les urnes, més força i arguments tindré –tindrem, també els Jordis i el Quim– per deixar enrere Estremera. La ciutadania, amb els seus vots, posaria en entredit una situació manifestament injusta contra persones que sempre hem lluitat honestament, de cara, que mai no ens hem amagat, de res ni de ningú. I que sempre, sempre, ho farem pacíficament i cívica. També cal ser honest, que la jurisprudència i els informes jurídics em permetin exercir tots els drets no és una garantia, ja hem vist com les gasten. Però els seria difícil de privar-me’n i justificar-ho.

Estic bé, amb ganes de retrobar tothom. Hauria desitjat poder participar en campanya, poder recórrer el país amunt i avall o almenys poder expressar-me de viva veu. No ho han permès. Però aquesta és la situació i és en aquestes condicions que es disputa la cursa electoral, en el meu cas, i malgrat ser el cap de llista, tancat en una presó a l’altiplà de Castella. Diguem que en condicions d’igualtat no competim.

Però insisteixo, un cop més: ho hem de tornar a fer. Els hem de posar a lloc a les urnes, amb més determinació que mai. Conciliant també, teixint aliances, eixamplant la base per ser més forts. I sobretot, us demano pel bé de tots que no defalliu; lluiteu sense descans, persevereu, perquè tard o d’hora ens en sortirem. I somrieu, que no us prenguin el somriure, ni us arrabassin l’esperança. Hi ha llum a l’horitzó, n’hi ha. I és de plenitud. Lluiteu, lluiteu per un poble que plora, no ploreu per un poble que lluita.

Salut i una abraçada a tots! »

Oriol Junqueras. Cap de llista d’Esquerra Republicana

Presó d’Estremera (Madrid)


Moltes gràcies, Oriol, per tot el teu esforç i sacrifici. Ets un exemple i un model. I un orgull per al país.

Oriol, Quim, Jordi i Jordi, us esperem! us volem lliures!



dilluns, 11 de desembre de 2017

Sixena i el Bloc del 155

Avui l'espai del blog és per al vicepresident del govern legítim Oriol Junqueras i per a la consellera del govern legítim Meritxell Serret. 

Ens adrecen aquesta reflexió referida al saqueig del museu de Lleida per part del bloc del 155.

Els del 155 volen fer mal a Catalunya. La volen expoliar. 

Per aturar aquesta maldat cal, primer de tot, guanyar clarament el proper 21 de desembre.

Vet aquí l'article conjunt de Junqueras i Serret (reproduit de elnacional.cat):


Sixena i el Bloc del 155

Oriol Junqueras i Meritxell Serret
Barcelona. Dilluns, 11 de desembre de 2017

«Aquest dilluns s’ha fet efectiva l’execució provisional que obligava al retorn de les quaranta-quatre peces de Sixena que formen part de la col·lecció del Museu de Lleida. La mesura contradiu la Llei de Patrimoni Cultural Català pel que fa a la unitat de la col·lecció del Museu de Lleida i tots els informes tècnics que aconsellen no fer efectiu el trasllat fins que no hi hagi una sentència ferma. I, alhora, posa en un alt risc la conservació de les peces.

El Govern espanyol ha precipitat la decisió amb càrregues policials incloses. Ho ha fet parapetant-se en el 155, atorgant-se la representació del Govern de Catalunya amb un minso 8 per cent dels vots. I amb la complicitat del Bloc del 155 que governa la Paeria, és a dir, PSC, Cs i el PP. És la mateixa estampa que s'ha estat repetint, amb un PSC submís, que ha compartit la unitat d'acció amb Cs i el PP i que no ha dubtat a sumar-se o compartir totes i cadascuna de les iniciatives del PP i Cs, ja fos amb recursos davant el TC, en les seves iniciatives al Parlament o justificant o callant davant els cops de porra o de les agressions de l'extrema dreta al carrer. Aquest cop no hi ha hagut ballaruga, senzillament l'alcalde Àngel Ros i els seus socis de Cs i el PP han deixat fer, sigui per incapacitat per defensar Lleida o per una submissió incondicional que ens deixa desprotegits.

Avui ha estat amb Sixena. Però demà hi voldran tornar amb l'Escola. O amb els mitjans públics. O amb les infraestructures. O amb els peatges. O amb la Sanitat. O impedint que ajudem els que passen fred a l'hivern. O senzillament, degradant dia a dia la nostra capacitat de decisió o la mateixa democràcia. La història recent així ens ho fa preveure.

Un altre argument que posa en qüestió la decisió —i que evidencia una voluntat de perjudicar el país i la societat en el seu conjunt— és que hi ha diverses obres de Sixena que es troben fora de Catalunya i que no han estat reclamades pel govern de l’Aragó. Això demostra una vara de mesurar radicalment diferent segons el lloc on es trobin les obres. Recordem que, el 1970, les monges que van marxar de Sixena es van emportar les peces i algunes les van dipositar al Museu de Lleida i al MNAC. Quan ja feia anys que les peces eren a Catalunya, la Generalitat i el MNAC van comprar 97 peces de Sixena, que ara són objecte de litigi. No són un botí de guerra.

El trasllat de les obres pot representar un risc inassumible per a algunes de les obres. Això, sumat al fet que l’espai on han d’anar no tingui les garanties de conservació necessàries, fa que sigui una decisió que de cap manera s’hauria hagut de fer efectiva en la situació processal actual.

L’aplicació del 155 ha servit un altre cop per actuar contra els interessos de Catalunya. Però en aquest cas, a més, contra els interessos d’un patrimoni amb un valor incalculable. Aquesta és una nova evidència del projecte que tenen per a Catalunya i per al conjunt dels ciutadans els partits que han promogut i defensat el 155, que són els partits que han entregat el control de les institucions al PP.
Només una acció combinada de les institucions catalanes i de la societat civil podrà aturar una ofensiva per terra, mar i aire que no té cap més propòsit que espoliar el conjunt del país i empobrir el territori. Reaccionem. I el primer capítol d'aquesta reacció ha de ser omplir les urnes de vots el 21 de desembre.»

diumenge, 10 de desembre de 2017

Despleguem la República! - Pensions

Com sempre, abans de començar, recordatori per Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart. Una altre nit que passen a presó per defensar les seves idees i les de molts de nosaltres. 

I recordatori també per Puigdemont, Serret, Ponsatí, Comín i Puig que són a l'exili,



Les eleccions del #21D no ofereixen garanties, són il·legals i il·legítimes, i amb censura i candidats a la presó, amb organitzacions cíviques sota vigilància i amb els seus presidents a la presó. No és victimisme, són fets.

Però, tanmateix, guanyarem les eleccions. Les guanyarem. Amb la legitimitat dels vots i la força del carrer recuperarem les institucions que els colpistes del 155 han arrabassat, i alliberarem a la bona gent que està segrestada.

Guanyar el 21D és el primer pas. Recuperar les institucions i encetar el desplegament de la República, el següent.

Per a què volem la República? Hi han moltes i bones raons. Després de l'educació i la sanitat, avui toca parlar de pensions. La gent gran estan, lògicament, preocupats per les seves pensions.Els afecta directament. Per què haurien de votar els partits independentistes -ERC, PDECat i CUP- que volen desplegar la República?





Quan votes els partits que desplegaran la República dius prou a ...

- 67.337 milions d’€ gastats anticipadament del fons de reserva de la Seguretat Social.

- Un forat estructural de més de 15.000 milions d’€ que obliga l’Estat a endeutar-se.

- Pèrdua de poder adquisitiu amb pensions que pugen per sota del cost de la vida.

- Pensions mínimes que impedeixen que moltes persones jubilades i vídues puguin sobreviure dignament.

Les perspectives de creixement econòmic de la República Catalana–sense dèficit fiscal i amb una política econòmica pròpia-, són el millor aval per al futur de les nostres pensions. La nova república garanteix...

- Cobrar pensions dignes de jubilació, viudetat, orfandat i invalidesa.

- Mantenir el seu poder adquisitiu en relació amb el cost de la vida.

- Assolir unes pensions mínimes més altes.

- Disposar d’una renda garantida de ciutadania com la que ja ha aprovat el Parlament.

- Garantir el sistema per a aconseguir que els nostres fills i nets tinguin pensions.

- Dedicar a la dependència els recursos que calen per a complir amb les obligacions de les administracions.


Per a defensar les pensions, la resposta és desplegar la República!

dissabte, 9 de desembre de 2017

Despleguem la República! - Sanitat

Ahir parlava dels motius per a votar independentista (ERC, PDECat o CUP) el proper #21D, relacionats amb l'educació. Avui, la sanitat. Un dels eixos de la cohesió social i un dret fonamental del ciutadans.

Abans de res : està clar que no és el mateix votar ERC que PDECat  o CUP. Són tres partits diferents amb tres visions diferents de com es vol que sigui la República, però tots tres saben una cosa : per a poder, democràticament, tirar endavant els respectius models d'organització social i política cal, primer  de tot i abans que res, que la República estigui desplegada.  

Votar independentista és el primer pas, i dins de les opcions, triar aquella que millor representi a cadascú. Són ben diferents entre elles. Són totes tres democràtiques. Són totes tres republicanes.

Abans de seguir, però, obligat el recordatori per Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart. Una altre nit que passen a presó per defensar les seves idees i les de molts de nosaltres. Bona gent tancada a la presó per un estat espanyol venjatiu i temerós de la seva dignitat i coratge, i encara més temerós del lideratge democràtic que exerceixen. Presos polítics. Vergonya d'estat. Dignitat catalana.





Sanitat. Quan votis un partit independentista, estaràs reclamant el desplegament de la República. Per a què volem la República, quan parlem de sanitat?





Desplegant la República diem prou ...

- A l’exclusió de part de la població del sistema de salut, configurant una societat desigual i injusta.

- A les llistes d’espera, a l’ofec de recursos per part de l’Estat i a estar a la cua d’Europa en inversió.

- A un sistema reactiu basat en els problemes i no en la prevenció.

- A un marc legislatiu anacrònic que no permet optimitzar les competències de les professions sanitàries.

- A una gestió farmacèutica allunyada dels estàndards europeus.

- A una mala gestió de la recerca que frena el potencial de Catalunya i provoca una fuga de cervells.

Desplegant la república aconseguim ...

- Augmentar fins a un 50 % el pressupost de sanitat: millorar l’assistència, retribuir justament els professionals i promoure la recerca.

- Un model que reforci la prevenció, la promoció de la salut i una integració sanitària i social.

- Un sistema transparent que garanteixi un exercici ètic i de bones pràctiques.

- Optimitzar les professions sanitàries per a aprofitar tot el seu potencial i abordar, d’una manera sostenible i integral, les necessitats de la població.

- Crear una Agència Catalana del Medicament -coordinada amb l’europea- que potenciï la indústria i la investigació a casa nostra.

- Aprofitar el potencial biomèdic de Catalunya per a intensificar la recerca, l’atracció de talent i la transferència de coneixement.

Per a fer una sanitat pública catalana de qualitat i per a tots, la resposta és desplegar la República!

divendres, 8 de desembre de 2017

Despleguem la República! - Educació

Aquestes eleccions del 21 de desembre són la segona volta de l'1 d'octubre. Si l'independentisme guanya recuperarem les institucions que el cop d'estat contra el govern legítim de Catalunya ens va arrabassar.

No ens enganyem, no serà fàcil : l'estat espanyol ja ha avisat que pensen seguir amb el 155, per tant, sense dubtar-ho, caldrà recuperar les institucions des del carrer. Amb la legitimitat dels vots i amb la força del carrer.

I un cop recuperarem les institucions, caldrà continuar amb el desplegament de la República que va aquedar aturat el 27 d'octubre, quan es va decidir no continuar el desplegament per evitar la violència de l'estat.

Avui l'estat diu cínicament que aquesta denúncia de la violència és mentida, però tots tenim presents la violència policial de l'u d'octubre; els assalts a les conselleries; l'exili de Puigdemont, Comín, Serret, Puig i Ponsatí  i l'ordre de cerca i captura que l'estat espanyol s'ha vist obligat a retirar per evitar quedar en evidència internacionalment; tenim ben present el segrest a la presó de Romeva, Rull, Turull, Mundó, Borràs i Bassa -gràcies a Déu, ben tornats ja; la nit a la presó de Carme Forcadell i, fins i tot, de Santi Vila; i el més indignant de tot : el segrest a la presó -un segrest cruel i que només s'explica per la por que els tenen i per venjança- de Junqueras, Forn, Cuixart i Sànchez.




Menteixen quan diuen que no faran servir violència quan tornarem a guanyar el 21D. La fan servir. La faran servir. N'estem segurs. És a la natura violenta, mafiosa i feixista de l'estat espanyol i no canviaran ara. Però aquest cop els esperarem al carrer. Recuperarem les nostres institucions i desplegarem la República.

Tot el que fem ho fem amb aquest únic objectiu : desplegar la República, que ja està proclamada, però encara no desplegada.

Desplegarem la República perquè és la forma de construir un present i un futur millor per a nosaltres i per als nostres fills,  i per a tots els ciutadans de Catalunya.

Votar ERC, PDECat o CUP és votar Sí a la República, és desplegar la República, és guanyar drets i llibertat

Avui, a la campanya per defensar i desplegar la República, parlem d'Educació.




Cal votar els partits de la Independència  perquè...

L’educació és un element indispensable per a la igualtat i la llibertat dels individus i de la societat. L’Estat espanyol ha canviat sis vegades el marc legal del sistema educatiu en els últims trenta anys basant-se en criteris polítics, ha imposat més hores en castellà i n’ha ofegat el finançament.

La República catalana aposta per un sistema educatiu que garanteixi la plena competència del seu alumnat en tots els àmbits curriculars de coneixement i que situï Catalunya al nivell dels països capdavanters de l’OCDE.

Votar els partits independentistes és dir sí ...

- A una escola catalana de qualitat.

- A un finançament que permeti exercir els drets i deures dels alumnes, els treballadors i els centres.

- A un sistema educatiu estable i que no canviï cada vegada que hi ha un nou Govern.

- A l'escola inclusiva amb els recursos realment necessaris perquè sigui d'alta qualitat.

- A una educació que no discrimini per nivells.

- A garantir el dret a l’accés a l’educació des dels 0 anys.

- A la formació del personal docent, inicial i permanent, d'alta qualitat, tant pel que fa als continguts com a la metodologia i la didàctica.

- Al reconeixement social de la professió docent.

- A les substitucions de mestres i professorat des del primer dia.

- A preparar l’alumnat per a un bon accés al món laboral.

- A facilitar l’accés als estudis superiors amb un bon sistema de beques i de crèdits universitaris.

Per a un model educatiu de qualitat, la resposta és República. Vota els partits de la República :  ERC - PDECat - CUP!

dilluns, 4 de desembre de 2017

En campanya per la República



Encara són a la presó  el vicepresident Oriol Junqueras, el conseller Joaquim Forn, el president de l'ANC Jordi Sànchez, i el president d'Omnium,  Jordi Cuixart. 

Han sortit en  llibertat sota fiança la consellera Meritxell Borràs, la consellera  Dolors Bassa, el conseller Raül Romeva, el conseller Jordi Turull,  el conseller Josep Rull i el conseller Carles Mundó.

Avui comença "oficialment" la campanya d'unes eleccions il·legals i il·legítimes.

En realitat, la campanya ja va començar fa molt amb el cop d'estat perpetrat amb l'aplicació del inconstitucional article155.

No es va voler executar la implementació de la República per evitar morts.

Cínicament es diu ara que és mentida, però tots vam veure la violència de la policia el dia 1 d'octubre. Encara més cínicament se'ns diu que allò no va passar, que no hi va haver violència.

Violenta va ser l'actuació de la policia l'1 d'octubre. Violència han estat les detencions i segrests dels presos polítics. Presos polítics.

Amb l'administració catalana en mans de les forces d'ocupació no ens queda una altre que guanyar les eleccions del 21D per forçar les contradiccions de l'ocupació de l'administració catalana.

Ja s'ha dit molts cops : el camí a la independència de Catalunya va començar al carrer i al carrer haurà d'acabar.  L'independentisme guanyarà a les urnes el proper 21D. Perquè tenim raó, perquè tenim projecte. perquè nosaltres som els demòcrates enfront de les forces del feixisme.

Ara bé, que guanyem el 21D no vol dir, en cap cas que l'estat espanyol retorni les institucions. Per què hauria de fer-ho? ja està anunciat que si el resultat no els agrada continuarà l'aplicació del 155.

L'estat no retornarà les institucions. Les haurem de recuperar. Des del carrer, que és on es guanyen o es perden les revolucions. I repeteixo el que he dit altres cops, i n'estic convençut : aquesta que vivim és la revolució més important del que portem de segle XXI.

És la revolució de l'empoderament ciutadà, és la revolució de les petites nacions d'Europa, és la revolució contra l'Europa dels estats venuts als tractats comercials transnacionals. Aquesta revolució l'hem de guanyar.

L'1 d'octubre vam començar a guanyar. Ara hem de continuar guanyant el 21D de forma que, la mateixa nit del 21D puguem, des dels carrers, recuperar les nostres institucions i començar a desplegar la República.

Perquè desplegar la República vol dir recuperar la llibertat i la democràcia, vol dir empoderar-nos, vol dir feminisme, vol dir ecologisme, vol dir acolliment, vol dir protecció social, vol dir sanitat i escola públiques i de qualitat, vol dir trencar l'austeritat criminal de la Troica, vol dir Europa -l'ideal d'Europa que avui està pervertit i segrestat per lobbies transnacionals- vol dir foragitar la màfia i la corrupció, vol dir Revolució.

Ens toca a nosaltres ser-ne els protagonistes. Potser caldran sacrificis. Com el que estan fent aquesta gent bona i honorable que avui segueixen a presó, o que romanen a l'exili. Ells no han dubtat a sacrificar-se per la revolució. Prenem-los d'exemple de coratge i fermesa.

El 21D hem de guanyar i guanyarem. Que no es perdi ni un sol vot independentista! Per nosaltres. Per ells. Per la República. Per la Revolució.

El 21D vota independència. Vota sí. Vota ERC - PDECat - CUP

Guanyarem. Ens trobarem als carrers i farem la República.

dimarts, 21 de novembre de 2017

21D - Votaré per a fer efectiva la República

Se'm fa insuportable posar la TV i escoltar pràcticament qualsevol programa de producció pròpia d'emissores espanyoles. Poc o molt hi ha alguna referència a la independència de Catalunya, i poc o molt aquesta referència acaba sent insultant o manipuladora.

La solució és, evidentment, apagar la tele i informar-se per vies alternatives, però, és clar, aquest acte d'anar a buscar les pròpies fonts d'informació resulta cansat. Tanmateix, té una cosa bona, cadascú de nosaltres es pot convertir en reemissor, via xarxes socials del missatge alternatiu, de la veu que es vol silenciar, del nostre relat dels fets, aquell que honestament considerem com a cert i més significatiu.

I el relat que hem de transmetre és, al meu entendre, el següent : l'1 d'octubre es va votar en unes condicions adverses inacceptables, i més de dos milions de votants van triar independència, malgrat la violència policial i el segrest d'urnes. Aquest és el fet : més de dos milions de vots per la independència i més de mil ferits per una violència policial que va incloure les prohibides pilotes de goma.

Fets previs : la llarga llista de lleis, gairebé totes de caràcter social,  recorregudes i tombades pel tribunal constitucional, l'assalt a les conselleries. Més fets posteriors : l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i de mig govern de la Generalitat i l'altre mig a l'exili, la nit a la presó de Carme Forcadell, les manifestacions espanyolistes acompanyades sempre, inevitablement, de violència ultradretana, l'aplicació, en definitiva, de l'article 155 contra la democràcia i la llibertat a Catalunya.

I també , i fonamental, que el 27 d'octubre es va proclamar la República.  La República ha estat proclamada, però no s'ha fet executiva aquesta proclamació per evitar l'enfrontament al carrer en una decisió presa pel govern català  i que, en tot cas, com a mínim, s'hauria d'haver consultat. Avui estem on estem perquè no ens hem donat l'oportunitat de plantar cara. Des del govern es va prendre aquesta decisió de no plantar cara.

En tot cas, el proper 21D es torna a votar. Es vota per ratificar la República. Es vota per recuperar el govern i les institucions legítimes de Catalunya. Es vota per rebutjar el 155 i tot el que implica de violència i racisme anticatalà. Es vota per rebutjar i foragitar de Catalunya aquestes institucions que han tombat drets socials bàsics pel fet d'estar emparats i legislats amb lleis catalanes. Es vota per protegir el model inclusiu i immersiu d'escola catalana. Es vota per protegir l'espai comunicacional i la pluralitat dels mitjans públics catalans. Es vota per alliberar els presos polítics. Es vota per la llibertat i la democràcia a Catalunya.

El 155 es torna a votar per la independència de Catalunya, per a ratificar i referendar la República. Es vota per, aquest cop sí, fer executiva la República.

Ara hi han veus de l'estat que diuen escandalitzades que en cap cas s'hauria aplicat la violència extrema que va denunciar Marta Rovira. Menteixen. No en tingueu cap dubte que l'haurien aplicat, i que l'aplicaran.

Els votants per la independència hem d'assumir que, en tot cas, aplicaran la violència.

Els votants per la Independència hem d'assumir que la lluita contra el feixisme no es pot fer només amb paraules. Hem d'assumir la resistència, i que sigui pacífica. Hauria de ser pacífica si, com ara es diu amb grans escarafalls, l'estat no farà servir la violència. No me'ls crec.  Jo crec que menteixen i que caldrà, doncs, ser conseqüents.

Cal anar a votar el 21D, i cal guanyar. Cal guanyar clarament, en vots i escons. Tinguem-ho clar: tot el que no siguin vots per ERC, CUP i PDECat serà comptat com vot contrari a la independència. En un plebiscit només el vot en blanc és  comptat com blanc. Les regles són aquestes : votar Sí és votar ERC, CUP o PDECAT. Votar No és votar qualsevol altre opció i blanc és blanc. No ens farem trampes al solitari. Si guanya el sí en vots i escons ha de ser per fer executiva la proclamació de la República del passat 27 d'octubre, encara que això suposi la resposta violenta de l'estat espanyol.

En soc conscient i n'assumeixo el risc (més aviat la certesa). Aquest és el meu mandat democràtic als partits independentistes i jo votaré amb aquesta intenció al partit independentista que consideri que em garanteixi el seu compliment.

I ara fem campanya i expliquem-ho. Votarem i farem efectiva la República.

dimarts, 7 de novembre de 2017

Vaga general 8N.

Demà hi ha vaga general.

Finalment, després dels dos recursos de la patronal  Foment  del Treball, el TSCJ ha confirmat que la vaga de demà és legal.

Els de Foment deien que aquesta vaga és per motius polítics, no per motius laborals.

És el que diu la llei : que no es poden fer vagues per motius polítics.

Com si el que afecta al laboral no fos, tot ell, polític. Es veu que hi ha una política laboral, que sí permet fer vagues, i una política general que no. Per mi tot és política i entenc que, com a treballador que soc, el recurs a la vaga ha de poder fer-se servir sempre. Però, en fi, és igual.

En tot cas, el TSCJ avala que aquesta vaga es fa per motius laborals. Concretament pels motius al·legats a la convocatòria de Intersindical-CSC.

És cert. Només faltaria. Aquesta vaga es fa per motius laborals. El cinisme dels que diuen que els motius de la vaga estan descontextualitzats fa vergonya aliena.

Això de la contextualització em fa pensar en la història de la granota dins la cassola d'aigua bullint. Ja sabeu : si hom tira una granota dins una cassola amb aigua calenta, la granota salta immediatament. En canvi, si tens una granota dins una cassola i vas escalfant l'aigua progressivament, la granota no salta i acaba bullida.

Doncs bé, els que "contextualitzen" en realitat el que volen és anar pujant la temperatura i que la granota no salti i  segueixi treballant com si res. De fet, qualsevol granota que avui caigués a la cassola laboral sense la "contextualització" prèvia, no trigaria mig segon a fer un bot que l'apartés d'una escaldada segura. Però nosaltres, les granotes que ja fa temps que estem "contextualitzades", anem nedant en aquest brou cada cop més insà, i quan algú xipolleja una mica i mira de saltar ha de sentir-se dir que què fa, que no està prou "contextualitzat"?

Ai senyor... Motius estrictament laborals per a una vaga n'hi han de sobres. N'hi han des de fa anys i n'hi han no per a una vaga d'un dia, si no per a una d'indefinida.

I sí, totalment d'acord : a més dels estrictament laborals n'hi han també de política general. De ben grossos, no cal dir.

Però per aquests altres ja hi ha convocada una "aturada de país". No sé ben bé en què consisteix, però em sembla bé i també en donaré suport.

El que sí tinc clar, com a treballador català és que no perdré ni una sola oportunitat per protestar per la retallada de drets que arrosseguem des de la reforma laboral, per la pèrdua generalitzada i progressiva del poder adquisitiu dels salaris des de fa tant de temps, per les retallades en educació i sanitat i en drets socials, per l'atur dels joves, per la pèrdua de poder adquisitiu de les pensions... voleu que segueixi? i  protestaré també contra l'estat espanyol que ha empresonat mig govern de la República, i sort que l'altre mig és a l'exili, protestaré contra aquestes forces d'ocupació que van pegar als meus compatriotes l'1 d'octubre i que ara es camuflen en grups ultres per seguir apallissant a gent. Protestaré contra tot això i m'hi oposaré de la millor forma que tenim els treballadors : amb una vaga general.

Demà, doncs, jornada de lluita. Vaga general. En defensa dels drets del poble treballador català, i en defensa de la República.

diumenge, 5 de novembre de 2017

Defensem la República. Donec perficiam.

La indignitat dels presos polítics clama al cel.

Jo no tinc paraules per expressar la ràbia que sento.

Però la situació reclama dir i actuar. Faig meves les paraules de Marta Rovira ahir, al consell nacional d'Esquerra Republicana de Catalunya.



Crec que el to i el missatge són adequats al moment. Ens caldrà fermesa i perseverància per defensar la República i rescatar els presoners.

Som-hi doncs.

Donec perficiam.

dissabte, 4 de novembre de 2017

21D. Votarem per defensar la República.

Ràbia. Sento ràbia. Dones i homes pacífics, bons i honestos han estat empresonats per feixistes i corruptes.

Han estat empresonats perquè no han volgut carregar les seves consciències amb sang i violència sobre gent indefensa. però no sang i violència provocada per ells, si no provocada pels mateixos feixistes corruptes que els han tancat.

Hem proclamat la república, però no tenim més forces per a defensar-la que els nostres cossos i la nostra resistència pacífica. El nostre govern ha preferit l'exili o la presó que demanar aquest sacrifici i aquest dolor al seu poble : a nosaltres.

Són ells els que ara pateixen repressió, i qui sap quants més aniran a presó. Tenim més de 700 alcaldes amenaçats, i la mesa del Parlament, i "si ho afinen" els mateixos diputats de JxSí i la CUP poden anar a presó.

Cal exigir la llibertat d'aquestes dones i homes. Gent pacífica, bona i honesta, empresonada de forma totalment arbitrària i injusta per defensar les seves idees, repeteixo,  de forma pacífica. Clama al cel i és una vergonya per a tots els demòcrates d'arreu del món cada minut del segrest del govern legítim de Catalunya.

Aquests dies de teories i de rumors per Internet en circula un que diu que és la UE la que va impedir que la repressió violenta de l'1 d'octubre durés tot el dia i que per això per la tarda es va poder votar amb relativa tranquil·litat. Aquesta mateixa teoria diu que el proper 21D serà, en realitat, un plebiscit camuflat auspiciat per la UE i que s'haurà de respectar el resultat. També diu aquesta teoria que l'estat espanyol tracta de decantar la balança del 21D mirant d'espantar tant com pugui, que l'empresonament i vexació del govern català va en aquesta línia. Diu que, tanmateix, com que la UE té un ull posat a Catalunya, per això encara no han intervingut TV3 i Catalunya Ràdio. Però també diu que l'estat espera que es produeixi el més mínim acte de violència per a poder justificar davant la UE la suspensió del referèndum del 21D i aplicar el 155 encara més durament.

El que és important, segons aquest plantejament, és que el 21D és el referèndum en el que, aquest cop sí, tothom podrà votar "amb garanties" i "lliurement".

Garanties... Amb el govern empresonat o a l'exili. Amb policies espanyols que es dediquen a inflar les manifestacions violentes (aquestes sí que es toleren) de l'ultra-dreta com ja s'ha pogut veure i ha quedat documentat. Amb l'amenaça d'il·legalització dels partits i organitzacions  independentistes, aquestes són les seves garanties i la seva llibertat. Només un cínic o un fanàtic pot negar aquestes evidències.

És només una teoria. En tot cas, és una oportunitat per deixar ben clar que no ens han trencat, que tenim un govern legítim u una República a defensar. Cal guanyar el plebiscit del 21D. Cal, doncs, no posar-los-hi fàcil que el suspenguin, o que l'aplacin. Cal anar a votar, i cal anar a votar sabent que el nostre govern legítim està empresonat o a l'exili. Hem d'anar a votar per a que guanyi la independència de forma rotunda i indiscutible.

Enfront tenim els del NO. Els que defensen l'Espanya que empresona, humilia i tortura en nom de la "sagrada unidad de la patria", i que posa això per sobre de la democràcia. El feixisme. O pitjor, fa servir aquest sentiment, odi al dissident,  per a tapar els seus negocis bruts, la màfia.

Nosaltres som els del Sí : els que demanem la llibertat, els que defensem la democràcia i les vies pacífiques per a resoldre els conflictes, però també els de la dignitat dels treballadors, els de la solidaritat entre els pobles.

I no es possible l'equidistància. No hi ha una tercera via. És un referèndum perquè és evident que les "garanties" i la "llibertat" deixen ben clar que en cap cas es pot qualificar d'unes eleccions lliures. Si us plau, que no ens vingui ningú amb unicorns de fraternitat i reforma constitucional. No mentre tinguem presoner el govern, no mentre tinguem a l'exili al President. Prou cinisme.

El proper 21D, si es pot votar, es comptaran com a vots del NO tots aquells que no siguin explícitament independentistes. per tant, si es vota, cal omplir les urnes de vots inequívocament independentistes. Vots als partits que siguin i que es puguin presentar. No és el referèndum que volíem, però és el que tenim, com l'1 d'octubre.

Mirem-ho així: l'1 d'octubre vam guanyar clarament , amb més vots independentistes que mai, malgrat la violència policial. El 21D, esperem, no hi haurà violència. Serà més fàcil. Hem de tornar a guanyar, incrementant el nombre de vots si és que és possible.

El nostre govern legítim ens demana que votem i guanyem. Fem el possible per aconseguir-ho. Demostrem al món i a nosaltres mateixos que som capaços de defensar la República, de forma pacífica, però ferma.

Votarem! Llibertat Presos! Visca la República!

dimecres, 1 de novembre de 2017

Prou lliris

Jo sóc optimista de mena, i és un biaix que reconec, però també miro de ser analític. Penso que, per paradoxal que sigui, una anàlisi social o polític que es limiti al estrictament racional serà erroni. Precisament perquè l'emoció individual i col·lectiva pesa decisivament en els comportaments individuals i col·lectius.

La meva opinió és, doncs que una anàlisi del social o del polític es veu influïda per quatre factors :  l'estat emocional de l'analista (la seva intel·ligència emocional), l'empatia amb la societat analitzada (la seva intel·ligència social), el raonament lògic i la disponibilitat de la informació més rellevant.

Quatre factors. Dels quals només un, el raonament lògic, segueix unes regles formals ben establertes, però que cal saber utilitzar correctament i que, en tot cas, precisa de  tota la informació disponible per obtenir resultats fiables.

Sobre el cas de Catalunya, en particular, el meu biaix optimista, avui trontolla. La meva empatia amb la societat es limita a allò que m'és més proper i a la influència dels mitjans. La informació que m'arriba està, en els millors dels casos, filtrada i puc estar segur que és incompleta. En resum, doncs, que les meves opinions són només això, opinions personals, intransferibles i fruit de l'escadussera informació (o propaganda) que m'arriba. És important tenir-ho present.

Tenint en compte, doncs, totes aquestes limitacions a l'hora d'opinar vet aquí el que penso, els meus dubtes, les meves conclusions a partir del que crec que sé (i que, per tant, pot canviar en el moment que apareguin noves informacions... o em canviï la lluna) :

Crec que Puigdemont està en una posició extremadament difícil. S'està jugant el patrimoni i el físic... i crec que, lamentablement, ha comès dos errors greus : primer, el passat divendres 27 va oferir la declaració d'independència a canvi de retirada del 155, la llibertat dels Jordis... Crec que va ser un error. La declaració d'independència no es podia oferir en la negociació, perquè volia dir que s'estava disposat a renunciar a allò que dona sentit a un partit independentista. El govern espanyol va inferir, lògicament inclús, que era el mateix vell escenari de les negociacions amb CiU: un farol. De fet, em sembla que l'estat espanyol ara creu que qualsevol negociació amb el PDECat es farà essencialment amb els mateixos termes que es feia amb CiU i que  l'independentisme del PDECat només és un espantall.

El segon error ha estat desactivar el carrer. La declaració d'independència s'ha fet, però s'ha renunciat a defensar-la a l'únic lloc on és possible : al carrer. Al menys, a hores d'ara això sembla que és així. L'argument per a fer-ho és noble : es vol evitar més violència de l'estat espanyol contra la gent. Ho entenc, ningú vol morts a la consciència.  Tanmateix, aquesta decisió no li corresponia a Puigdemont, si no a la gent que votar JxSí i CUP per a fer la independència. La gent estava disposada a resistir? de moment no ho sabem. Però la meva opinió és que sense el carrer, la independència no és possible. És el vell eslògan que diu que "Si lluites pots perdre. Si no lluites, ja has perdut". El carrer feia molta por a l'estat i per això els piolins i l'agressiva campanya de repressió que, segons Puigdemont, s'estava preparant. Però ara, de moment, sembla que el carrer està desactivat. L'estat respira alleujat i es prepara per esclafar l'autonomia als despatxos, amb les seves pròpies regles i on, evidentment, no tindrà cap oposició.

Més coses : les eleccions del 21D són autonòmiques. Punt. No tinc cap indici que em faci pensar que es tracta d'un plebiscit camuflat tutelat per la UE. De fet, tot fa pensar que és una decisió lògica de l'estat : un cop han guanyat i el carrer està desactivat, han de posar un govern titella al front de Catalunya com abans millor. Per això han triat un dijous per fer baixar la participació, cosa que sempre beneficia a la dreta (al PPSOECs) i si arriba el cas i els sondejos ho recomanen, s'il·legalitzaran els partits independentistes i/o sobiranistes. És el 155 aplicat amb tot el seu esplendor. En unes eleccions autonòmiques amb les cartes marcades i després del que ha passat, pot guanyar l'independentisme? Ho dubto. Però és que fins i tot en el cas que es guanyés i es repetissin o es milloressin resultats, el vice-president del senat ja ha dit que es tornaria aplicar el 155. Sense resistència i lluita al carrer, doncs, no es pot fer la independència. Fiquem-nos-ho al cap.

El cinisme espanyol és esfereïdor : ahir algú declarava que els independentistes haurien d'obtenir 90 diputats per a canviar la llei. Quina llei? l'estatut, evidentment. Però justament tenim l'exemple de l'actual estatut per dir que això és mentida : amb més de 90 diputats es va canviar l'estatut, i després el constitucional va reescriure el que li va rotar. Des del 2010 la llei fonamental de Catalunya és una llei imposada des de Madrid, quan hauria d'haver estat una llei aprovada en referèndum pel poble català.

Es diu ara que es vol convertir les eleccions del 21D en un plebiscit. No ho veig gens clar. Els comuns estan d'acord amb aquest caràcter plebiscitari? aposto a que no. I per què l'estat hauria de permetre-ho? Per la declaració de Puigdemont des de Brussel·les? Si els sondejos d'aquest suposat plebiscit no els quadren, vista l'experiència del 27S de fa dos anys, en tenen prou amb il·legalitzar els partits independentistes. Ja ho van fer a Euskadi. O fins i tot de buscar un pacte amb el PDECat : Santi Vila ja s'ha postulat com a candidat. Un PDECat a l'estil CiU amb Santi Vila al front, trencant la unitat independentista i tornant als vells temps del putaramonetisme peixalcovista pujolià (un PDECat fent de PNV. Això també ho van provar a Euskadi).

En fi, suposant que el PDECat no caigui a la temptació de ser la CiU 2.0 i romangui fidel a l'independentisme (que no li facin a Puigdemont el mateix que el PNV a Ibarretxe!), i suposant que els partits independentistes ERC i CUP puguin participar, que tot plegat és molt suposar, certament una victòria gran, rotunda en vots i escons de l'independentisme seria un bon escenari. Ara bé, si no s'està disposat a activar decididament el carrer, la situació serà la mateixa que ara : autonomia suspesa. No veig per què hauria de ser diferent. La UE no pinta res. Per a l'oligarquia mafiosa hispànica és més assumible ser expulsats de la UE i tornar a formes de vida autàrquiques que perdre Catalunya. En definitiva, a la UE es tornaria tard o d'hora, però una Catalunya independent  s'hauria perdut per sempre. Crec que ho veuen així.

Si guanya l'independentisme en escons i vots el proper 21D ha de ser per a fer valdre la força del carrer aquella mateixa nit. Sense dubtes. Ocupant el que calgui ocupar i disposant-se a resistir amb el que sigui contra qui sigui. No hi ha una altre, com s'ha pogut veure amb tots els fets que han passat des de l'1 d'octubre.

Perquè la meva opinió és que no hi ha més sortida : enfront no hi ha un estat democràtic. El que hi ha és la màfia que controla l'estat espanyol i que no vol perdre la mamella catalana (20% del PIB). Estan disposats a fer servir la violència, com quan van extorquir a Mas, Rigau i Ortega, com quan van llençar la policia contra votants indefensos l'1 d'octubre, com quan han segrestat als Jordis, com quan han emparat a grups ultres per a provocar el pànic entre la gent, com ho faran quan segrestin a Forcadell, Junqueras i a tothom que vagi a declarar demà, com quan apareixen morts els testimonis dels judicis de corrupció. És una màfia que fa servir mètodes mafiosos. És tant així que l'apel·lació a la resistència al carrer encara pren més sentit, perquè és impossible, per definició, cap negociació democràtica amb la màfia. Només cap derrotar-la policialment, però ai las! resulta que la màfia també controla jutges i policia... I per si fos poc manté milers, centenars de milers -potser alguns milions- de vots captius, però això és la xocolata del lloro, perquè encara en té més, molts més, de votants nacionalistes convençuts que la "con los catalanes hay que tener mano dura", amb la qual cosa el control mafiós de l'estat i les seves estructures és complet.

És així : el cas Gürtel hauria fet dimitir en bloc qualsevol govern, però això, simplement, no passarà ni s'espera, i la majoria de gent a l'estat no protesta ni posa el crit al cel per aquesta indignitat. En realitat, els que criden diuen "a por ellos, oe".

En fi, és la meva opinió. Queda un munt de temps fins el 21D i ja veurem què passa. Jo no descarto res. Però em temo que l'espiral de repressió pot augmentar fins a fer-se angoixant. En definitiva, opino que l'estat sent que està guanyant i que pot esclafar tota dissidència. Avui ho veig així. Negre.

Arribats el cas, serà necessària una victòria clara i contundent de l'independentisme el 21D, o quan sigui, caldrà guanyar sempre que es plantegi una votació. Es cert. Però, si us plau, prou lliris. Si es guanya ha de ser per anar a totes. Assumim tots, partits i bases independentistes però també les dissidències de tota mena contra l'estat mafiós, la responsabilitat d'una resistència que haurà de ser, necessàriament al carrer i amb el que això implica.

I si es creu que no es té prou força, doncs diguem-ho també, i fem el que calgui per a que sigui possible algun dia. Però, sobretot, prou lliris. La màfia se'n fot dels lliris i, més que de cap altre cosa, se'n fot de la democràcia.

PD: He afegit l'enllaç al llibre "De la dictadura a la democràcia". Lectura imprescindible.  Com des de la resistència no violenta es pot derrocar una dictadura. Si fa no fa, el cas en que avui, lamentablement, encara ens trobem.

divendres, 27 d’octubre de 2017

Visca la República

Hem proclamat la República.

El pas més important ha estat donat.

Però la República és molt jove i els seus enemics són forts. Hem de protegir-la. Com ho vam fer l'1 d'octubre. Estem guanyant la llibertat. Estem guanyant l'oportunitat de fer un país més lliure, més net, més just, més culte.

Ens ve una gran feinada : la defensa de la República, el procés constituent... No val a badar. És un gran repte, però també és una gran oportunitat. És l'oportunitat més gran que mai tindrem a les nostres vides de marcar una gran diferència pel be de tots nosaltres, dels que ens seguiran, pel bé de tot el món.

Defensem-la, doncs. No tinguem por. Coratge. Cuidem-la i cuidem-nos. Fem-la florir.

Llibertat, igualtat i fraternitat. Per a tots els ciutadans de la República. Per a tots els pobles del món.

Que ningú no s'enganyi : les hores que vindran seran greus i difícils. La República és molt jove i els seus enemics forts.

Però per nosaltres és el mateix que defensar la nostra família, als nostres fills, als nostres pares i als nostres avis, és el mateix que defensar la nostra casa, que defensar als nostres amics. És el mateix que defensar el paisatge, el mar, els rius i les muntanyes que estimem, les seves plantes, i els seus animals. És el mateix que defensar els seus pobles i les seves ciutats.

Que tot aquest territori és la nostra responsabilitat, i és la nostra obligació cuidar-lo, que som tots nosaltres els que vivim en aquest lloc i que ens sustenta i és just i és de ser agraïts amb aquesta terra sentir-se'n responsables i cuidar-la.

I que com el cant dels ocells són les paraules i les cançons que hem après.  També els hem de cuidar i protegir. I paraules noves i cançons vingudes d'arreu també són des d'avui responsabilitat nostra. Responsabilitat de la República.

Defensem-la, doncs. No tinguem por. Coratge. Cuidem-la i cuidem-nos. Fem-la florir.

No perdem de vista aquest noble propòsit.

I seguim. Democràticament i pacíficament : Defensa de la República i Procés Constituent.

Visca la República!