divendres, 22 de desembre de 2017

Hem guanyat la batalla. Seguim. Fem la República.

Hem guanyat.

Ja s'ha dit : malgrat tenir tota la força de l'estat en contra, malgrat que Oriol, Quim, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a presó, malgrat que Carles, Meritxell, Clara, Toni i Lluís són a l'exili, malgrat les amenaces, malgrat la manipulació mediàtica... hem guanyat. Ahir vam guanyar.

Ahir vam guanyar perquè, primer de tot, no es va perdre cap vot independentista dels que van sortir a votar l'1 d'octubre passat; no només, nous votants, votants sortits de l'abstenció, votants potser d'altres formacions però que han vist que la dignitat i la democràcia es defensarien millor des del bloc republicà han incrementat la xifra de vots per la independència que es va obtenir l'1 d'octubre.

Han guanyat el desig de fer república, la reclamació de llibertat per als segrestats, la reclamació del retorn dels exiliats, el rebuig frontal al 155.

I ara tocarà administrar aquesta victòria.

Els presos i els exiliats han de ser amnistiats. S'han de recuperar les institucions i el govern legítim. S'ha d'iniciar un diàleg  de bona fe que reconegui el fet inqüestionable de la majoria per la independència. A Europa, les veus que reconeixen la victòria independentista són cada com més potents (com la d'Angela Merkel).

Tanmateix, el que es digui o es deixi de dir a Europa no ens hauria de capficar gaire. Prou que hem vist que aquesta Europa dels estats s'allunya de l'ideal de valors  cívics i democràtics que ens pensàvem que constituïen  la seva essència.

El que sí que hem de fer és actuar com un estat, com una república. Des d'ara mateix. Certament, un estat ocupat militarment, però justament, per això, disposat a lluitar per la seva llibertat. Serem un estat si ens captenim com estat. La mobilització, doncs, ha de ser permanent fins que l'objectiu de restitució i desplegament de la República sigui assolit. Dic restitució, perquè la república ja va ser proclamada com a conseqüència del mandat de l'1 d'octubre, que amb el resultat d'ahir, esdevé encara més legítim del que ja ho era.

Som República. Fiqueu-vos-ho al cap. I ara la desplegarem.

Alliberarem els presos i el govern legítim retornarà.

La batalla d'ahir la vam guanyar al carrer, amb la mobilització contínua, amb les vagues, amb tots els actes, amb les cassolades, amb les vetlles, amb les manifestacions, amb els llaços grocs, amb els debats i opinions, amb les denúncies, amb la resistència pacífica i passiva, ara sabem també que amb els grans actes de les diades, amb l'auto-organització i la imaginació, amb els somriures (i potser el més gran pecat del 155 és que molts somriures s'han apagat, però això també ho superarem), amb la valentia que vol dir vèncer la por, amb la fidelitat al país i al poble de tots i cadascun dels que s'han mobilitzat cada dia, com formigues, però tossudament alçats i rabiosament lliures.

Hem guanyat una batalla important. Però ja ha passat i avui la guerra continua:  L'estat espanyol vol imputar per rebel·lió -la condemna pot ser de  30 anys de presó- més electes i dirigents independentistes. Quan toquen a una ens toquen a totes. Caldrà plantar cara amb mobilització.  

Encara han de retornar els presoners i els exiliats. La victòria d'ahir va per ells. Moltes gràcies. Estem en deute amb vosaltres. La democràcia està en deute amb vosaltres. Sou els més valents de tots. Us volem lliures. Us volem a casa.

Ahir vam guanyar. Una victòria important. Seguim.
Publica un comentari a l'entrada