Pàgines

dissabte, 26 de febrer del 2022

"Pau entre els pobles i guerra entre classes"

Els perdedors de les guerres són els que moren, els que són ferits, els que veuen la destrucció de les seves llars, els que han d'enterrar família, amics o éssers, els que han de fugir, emigrar o exiliar-se. Els perdedors de les guerres saben que ho són i no és qüestió de banderes. Potser "el teu país ha vençut", però tu has perdut. Potser "el teu país ha perdut", però tu has guanyat.

Avui els perdedors de la guerra a Ucraïna són els morts i els ferits, soldats o civils, els nens sense escoles, les que han perdut la seva llar, els que han  hagut de fugir. Tant se val sota quina bandera, o que la guerra segueixi. Ja hi han perdedors.

Per descomptat que també hi han guanyadors. Però sembla que els autèntics guanyadors no hi són pas als camps de batalla. Els guanyadors, de fet, gairebé no hi són mai. Gairebé sempre són lluny del perill. Gairebé sempre aconseguixen que algú altre lluiti per ells. Fins i tot aconsegueixen que alguns que, de fet, són perdedors, es creguin que són guanyadors. 

"No a la guerra" és un eslògan molt bonic, però que no passa de ser l'expressió d'un desig. La realitat és que al món hi han poderosos que tenen interessos particulars, i que per servir a aquests interessos particulars no dubten en provocar conflictes. 

Com ho aconsegueixen? en el fons, l'home més poderós del món no té superpoders. Pixa i caga com qualsevol altre. Si no menja, té gana. Té fred si no està abrigat. Tanmateix, aquest home (gairebé sempre és un home) ordena una acció militar i milers de soldats marxen a la batalla. O milions de persones es posen una mascareta. Com ho fan? Com pot ser que els generals que ordenen anar al combat no morin a mans dels seus soldats? com és que el que cap que ordena començar una guerra no caigui pels trets del primer subordinat que rep l'ordre?  Com pot ser que l'ordre d'un poderós es transformi en una cadena d'obediència, por, coacció, interessos o fanatisme que acabi involucrant a milers de persones? Com diu Yuval Noah Harari, la gent es creu els relats. Els poderosos ho són, sobre tot, perquè cavalquen sobre relats. Els inventen, els manipulen, els aprofiten. Creen maquinàries d'escampar relats fent servir relats. Els relats produeixen "realitat".

El relat, la versió oficial, es paraula de Déu. No es pot anar en contra del relat. Fa pocs dies, el relat de molts opinadors era que els no vacunats eren uns delinqüents als que, gairebé, calia empresonar. Avui, en canvi, és clar que els únics delinqüents eren aquells opinadors. El relat parla avui de guerra d'agressió de Rússia a Ucraïna. Amb això ja n'hi ha prou per a acontentar a la majoria. Amb això ja n'hi ha prou per omplir tertúlies i parlar de bons i dolents.

Però es pot anar una mica més enllà del relat de consum ràpid. Els més informats ens recorden que Rússia i Ucraïna són dos països que tenen centenars d'anys d'història comuna i, com a conseqüència, reivindicacions territorials creuades en diferents regions. La URSS va mantenir moltes reivindicacions territorials apaivagades, però amb el desmembrament de la Unió Soviètica els vells retrets van tornar i van esclatar a la guerra del Donbass de 2014. D'altres afegeixen que Rússia no vol tenir l'OTAN a les seves fronteres, i que hi han interessos estratègics relacionats amb el subministrament de gas de Rússia cap a Europa, ja sigui a través dels gaseoductes a Ucraïna, o al gaseoducte North Stream a l'Atlàntic Nord (amb interessos econòmics personals de Putin i Biden!). Encara n'hi ha que apunten a un interès per part de russos i xinesos per a trencar el monopoli del dòlar com a moneda de les transaccions comercials internacionals. 

Els poderosos tenen interessos. Els poderosos inflamen a llurs pobles amb nacionalisme i se'ls fa lluitar en batalles. Els pobles, i poble rima amb pobre, lluiten les guerres, posen la carn i la sang a disposició de les màquines picadores que són l'armament bèl·lic. Serveixen als interessos dels poderosos i, a canvi, reben orgull nacional, alguns, i mort, dolor, malaltia i pobresa, la majoria.

I segueixo preguntant-me com és que l primer subordinat que rep l'ordre de començar la guerra no li posa una bala al cap del poderós de torn i acaba, per la via ràpida, el conflicte abans que comenci.

Suposo que és el relat. Sempre és el relat. La mentida del relat. Al president ucraïnès li van prometre l'ajuda de la UE, el suport de la OTAN, la força dels EUA. A l'hora de la veritat tot eren mentides. Necessàriament havien de ser-ho. Els poderosos no es barallen entre ells si no hi ha un motiu extraordinari per a fer-ho. Un guany molt gran. Un botí immens. I cap d'aquests factors es donava. Els ucraïnesos, i segurament també polonesos, hongaresos, lituans, letons i estonians, potser també els búlgars estan descobrint avui, amb horror, que la UE i l'OTAN no són més que un gran engany. Un relat al servei dels interessos de les elits occidentals i que, com en totes les guerres, la carn de canó la posen el pobres.

Les elits occidentals (i les europees les primeres) són hipòcrites i mentideres. El món funciona en cercles de poder. Els més poderosos al capdamunt. Al poderós president d'Ucraïna el van enganyar els més poderosos caps de la UE i de l'OTAN, que no combatran, en cap cas, amb el poderós cap de Rússia perquè no hi ha ni un sol bon motiu per a fer-ho ni obtindrien cap benefici. Com a resultat, el molt poderós exercit rus esclafarà al molt menys poderós exercit ucraïnès. 

Els poderosos d'occident assenyalaran a l'ós rus com el nou perill, la nova amenaça de la que cal protegir-se. De nou, la roda de la por. Ahir, por a la Covid19 i tothom amb mascareta pel carrer, i delinqüent qui no es vaccini fins a tres cops, per a major glòria de la indústria farmacèutica. Avui, por de Putin que ens amenaça amb armes nuclears. El perill roig arriben a dir. Com si Putin fos comunista. Por. Por de la guerra. Els poderosos volen que tinguem por. 

A Barcelona estant, la por a la guerra amb Rússia és ridícula. Si observeu un mapa us adonareu que nosaltres ens trobem. geogràficament, a la rereguarda més allunyada del conflicte.  És absurd tenir por. No ho és, però, tenir por de l'estupidesa manifesta dels nostres "dirigents". Com tampoc ho és tenir por d'aquest sistema falsament democràtic en que vivim, ni de la manipulació informativa i educativa, i de la manca de valors i decadència col·lectiva ètica i moral de la nostra societat. Això sí que fa molta por.

Resaria, si mantingués la fe que vaig perdre fa temps, pels perdedors de la guerra, de les guerres, pels refugiats, els damnificats i les víctimes ucraïneses i  russes, sirianes, kurdes, palestines i israelianes, i tantes i tantes d'altres víctimes hipòcritament oblidades. 

"No a la guerra" entesa com la  dominació dels poderosos sobre els pobles. Prefereixo aquest altre: "Pau entre els pobles i guerra entre classes". Em sento mes identificat amb aquesta última. Guerra contra els poderosos. Així sigui, i si reso, que sigui a Atenea, dea de la guerra justa.

diumenge, 20 de febrer del 2022

NO als Jocs d'Hivern 2030 (V). Vídeo 2 per Octuvre.cat

Una imatge gràfica: La fotografia d'aquesta pintada que podeu trobar al digital andorrà Bondia.ad del passat 17/02/2022:   https://www.bondia.ad/societat/mes-de-150-cientifics-es-posicionen-contra-els-jocs-dhivern-al-pirineu.

 

Marta Sibina i Albano Dante, des de la seva plataforma Octuvre.cat, continuen investigant l'escàndol dels Jocs. Aquí va el segon vídeo que han publicat i ja anuncien el tercer.




NO als Jocs d'Hivern 2030 (IV). Manifest de la Plataforma #StopJJOO contra la candidatura olímpica

 Un altre manifest contra els jocs d'hivern de 2030 al Pirineu. Aquest de la plataforma #StopJJOO.

Lloc web: https://stopjjoo.cat

 

Qui Som

La plataforma #StopJJOO és un espai impulsat per veïns i veïnes del Pirineu ara fa aproximadament 3 anys. Arran de l’acceleració de la candidatura per part del govern de Junts i ERC i la mesa de negociació amb l’Estat Espanyol, aquesta va ser oberta i presentada públicament en una roda de premsa a Bellver de Cerdanya amb l’objectiu d’aglutinar al conjunt de pirinencs i pirinenques contraris als JJOO d’Hivern per organitzar-nos i aturar-los. Els Jocs Olímpics d’Hivern és macroprojecte que representa el màxim exponent d’un model socioeconòmic fracassat i depredador dels nostres ecosistemes i que aboca a les veïnes del Pirineu, especialment a les joves, a feines estacionals i mal pagades.

 

Manifest

PER UN PIRINEU VIU, ATUREM ELS JJOO D’HIVERN!

La candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern “Barcelona – Pirineus” és un projecte que no respon a les necessitats del Pirineu. S’està duent a terme amb secretisme i opacitat, sense la participació de la població del territori i està impulsada pels lobbies econòmics.

Apostar per uns jocs olímpics d’hivern en un context d’emergència climàtica és una greu irresponsabilitat. Les pujades de temperatura són més altes al Pirineu, i les conseqüències, més greus. El tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya avisa que la temperatura pujarà entre 0,7ºC i 2,1ºC i que la precipitació caurà un 6,8% entre els 2031 i el 2050. Les estacions d’esquí pirinenques, que ja depenen en bona mesura de la producció artificial de neu, no seran viables a mitjà termini. No té sentit abocar-hi més inversions.

Amb els jocs olímpics es pretén generar més turisme, fet que comportarà, també, un empitjorament de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i una dificultat afegida a l’adaptació del Pirineu al canvi climàtic. És bàsic tenir un mosaic agrícola-forestal i una gestió sostenible del territori, i els jocs olímpics van en direcció contrària.

El Pirineu pateix les conseqüències d’un model de desenvolupament caduc que la candidatura dels jocs olímpics pretén rescatar i eternitzar. L’Alt Pirineu i l’Aran és la vegueria amb major dependència del turisme, que en algunes comarques quadrupliquen la mitjana de Catalunya. Alhora, presenta les xifres més baixes de renda per càpita. És un sector amb una elevada precarietat laboral, temporalitat i salaris baixos. El cost de la vida s’encareix, un fet que agreuja l’èxode rural i l’envelliment de la població. Urgeix una aposta clara per a diversificar l’economia, potenciant, per exemple, la producció agrària ecològica i l’artesania, que ofereixi feines estables i amb salaris més alts. Calen inversions en millorar l’oferta educativa, els serveis sanitaris especialitzats, el transport públic, les xarxes de telecomunicacions i la connexió entre pobles i valls.

Hem de mirar el futur de cara. Volem viure al Pirineu i tenir una vida digna. No podem permetre que per una festa de 30 dies ens condemnin a 30 anys de misèria. Ara és l’hora de bastir un moviment social arreu del Pirineu que obri el camí del canvi, a les nostres comarques i a la resta de Països Catalans.

Les nostres demandes són clares:

  • Retirar la Candidatura dels JJOO d’Hivern 2030 i enterrar definitivament el macroprojecte

  • Canalitzar les inversions per cobrir les necessitats que té la muntanya per transitar cap a un canvi de model socioeconòmic basat en la vida dels pirinencs i pirinenques i en la defensa del territori

El temps per al nostre territori s’acaba, començar a salvar-nos és una qüestió urgent.

PER UN PIRINEU VIU, ATUREM ELS JJOO!

 

https://instagram.com/stopjjoo

https://twitter.com/stopjjoo

 

NO als Jocs d'Hivern 2030 (III). MANIFEST CIENTÍFIC INDEPENDENT DAVANT DE LA PROPOSTA DE JOCS OLÍMPICS D’HIVERN 2030 ALS PIRINEUS

Més informació per a oposar-se als jocs d'hivern de 2030.

Reprodueixo a continuació el "MANIFEST CIENTÍFIC INDEPENDENT DAVANT DE LA PROPOSTA DE JOCS OLÍMPICS D’HIVERN 2030 ALS PIRINEUS" que podeu trobar a la web: https://www.manifestjocshivern.cat/


MANIFEST CIENTÍFIC INDEPENDENT DAVANT DE LA PROPOSTA DE JOCS OLÍMPICS D’HIVERN 2030 ALS PIRINEUS

"Davant la proposta de celebració d’uns Jocs Olímpics (JJOO) d’hivern als Pirineus l’any 2030, impulsada pel Govern de la Generalitat de Catalunya, des de la comunitat científica volem expressar al conjunt de la ciutadania la nostra preocupació per l’impacte negatiu i les pèrdues que aquests grans esdeveniments esportius poden tenir sobre les economies locals, els paisatges rurals i els ecosistemes dels Pirineus.

En termes generals la proposta s’emmarca en la defensa d’un model de desenvolupament socioeconòmic per a les àrees de muntanya basat en el turisme de masses. Les dades científiques demostren que aquest model és incompatible amb la crisi climàtica i els reptes socials i ambientals que afronta el territori.

Al llarg de les darreres dècades, en diferents localitats del món, els JJOO d’hivern han comportat pèrdues de milions d’euros públics, així com el malbaratament de recursos escassos com l’aigua i l’energia. Així mateix, aquest tipus d’esdeveniments esportius generen l’emissió de milions de tones de CO2eq i impacten greument sobre la biodiversitat de les àrees de muntanya. Les dades de les edicions anteriors dels JJOO d’hivern des del 1980 i les informacions sobre l’actual escenari als Pirineus pronostiquen que aquests jocs d’hivern podrien ser un altre cas de fracàs.

 

 Beneficis i pèrdues de vuit Jocs Olímpics d’hivern en milions de dòlars

Resum de despeses i ingressos dels últims vuit Jocs Olímpics d’hivern en milions de dòlars (https://citeseerx.ist.psu.edu/viewdoc/download?doi=10.1.1.1001.6466&rep=rep1&type=pdf)

 

No existeixen opcions “verdes” de desenvolupar els JJOO d’hivern

DENUNCIEM que, d’acord amb els estudis científics recopilats, qualsevol proposta de JJOO d’hivern que es presenti com a “sostenible” serà un intent de mercats i governs d’apropiar-se d’etiquetes verdes. Ens trobarem davant d’una informació enganyosa que oculta les dades reals sobre la viabilitat tècnica, ambiental i econòmica del turisme de massa en el context actual d’emergència climàtica.

Per aquesta raó, EXPOSEM en deu punts els arguments principals que qüestionen la candidatura de JJOO d’hivern als Pirineus. Els estudis de referència i altres informacions complementàries es poden trobar als annexos inclosos al final d’aquest document.

 

LLEGEIX ELS 10 ARGUMENTS PRINCIPALS

EXPOSEM en deu punts els arguments principals que qüestionen la candidatura de JJOO d’hivern al Pirineu

1. La proposta de candidatura de JJOO d’hivern és poc transparent i no té un pla d’implementació concret, acompanyat pel document pertinent d’avaluació ambiental, com exigeixen: la Llei 6/2009 (28 abril), Llei 16/2015 (21 de juliol), Text refós de la Llei d’urbanisme (article 86 bis i redactat de la disposició transitòria divuitena) aprovat per la Llei 3/2012 (22 febrer) i Decret legislatiu 1/2005 (26 juliol) i amb el seu reglament (Decret 305/2006, de 18 de juliol – articles 70, 100, 106 i 115). També alertem que els grans esdeveniments d’aquest tipus poden ser incompatibles amb els diversos compromisos legals i polítics adquirits per les institucions catalanes a diferent escala (per exemple objectius de desenvolupament sostenible; normativa de protecció d’espais de la Xarxa Natura 2000; objectius de planificació dels espais naturals protegits que es poden veure afectats, objectius dels plans comarcals d’acció sectorial turística que advoquen per una desestacionalització, etc.)

2. Les darreres publicacions indiquen que la majoria de les estacions d’esquí als Pirineus seran inviables a finals de segle. La temperatura als Pirineus ha augmentat 1,3 °C al llarg dels darrers cinquanta anys i l’increment de temperatures màximes pot oscil·lar entre 1 i 2,7 °C al 2030 i 1,4 i 4 °C el 2050 en funció de si estabilitzem o seguim incrementant les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Segons els models, per cada grau que augmenta la temperatura el mantell redueix la seva durada en vint-i-cinc dies a cota de 2000 m. s.n.m

Cal tenir present que actualment un 30% d’estacions d’esquí dels Pirineus ja no són viables sense una aportació de neu artificial. L’augment de temperatura contribueix a una fusió prematura de la neu i n’escurça la durada. Es calcula que en un escenari d’estabilització de les emissions, un 70% de les estacions no seran viables sense neu artificial, mentre que un 7% no podrà funcionar ni tan sols amb l’ús de canons. Si les emissions continuen al ritme actual de creixement, el nombre d’estacions completament inviables està previst que augmenti fins al 20%.

viabilitat de les estacions d’esquí A LA REGIÓ DEL PIRINEU 2030-2050

Escenari d’estabilització d’emissions

Escenari d’augment d’emissions a ritme actual

Llegenda

Font: Spandre, P., et al. (2019). The Cryosphere, 13(4), 1325-1347.

3. Els JJOO d’Hivern només es podran realitzar amb un augment del consum d’energia, d’aigua i de la contaminació. L’increment de la mobilitat entre les zones més poblades i els Pirineus, i les inversions que farien falta per modernitzar les estructures, aniria associat a diversos impactes nocius per a la societat i el medi ambient, com per exemple l’abocament d’aigües residuals i l’augment d’emissions de CO2.

4. L’actual consum d’aigua de les estacions d’esquí per a la producció de neu artificial redueix la disponibilitat d’aigua per altres usos, degut a l’evaporació d’una part d’aigua utilitzada i l’ús d’additius que comporten una alteració de la seva qualitat. Atesa la reducció de les nevades, a conseqüència del canvi climàtic i l’augment de la massa forestal associat a l’abandonament de les pastures als Pirineus, que és produeixi una reducció de la recàrrega dels aqüífers en les properes dècades, fent plausible una necessitat d’optimització d’aigua per usos prioritaris.

5. El turisme és un dels cinc factors principals que causen una pressió directa sobre biodiversitat: pèrdua d’hàbitat i fragmentació ecològica, sobreexplotació de recursos, contaminació, introducció d’espècies exòtiques i canvi climàtic. La biodiversitat es veu negativament afectada per l’augment de la freqüentació humana, la contaminació directa, les infraestructures derivades dels JJOO (ampliacions de pistes, de carreteres i pàrquings, etc.) i les afectacions als cabals hídrics per generar neu artificial. Als Pirineus catalans la majoria dels hàbitats d’interès comunitari es troben en mal estat de conservació, i hi ha més de 50 espècies animals i 80 de vegetals que es troben amenaçades en diferents graus i se’n veurien afectades. Per exemple, espècies en situació crítica com el gall fer estan greument afectades per l’activitat humana a les muntanyes durant l’hivern, i d’altres com la llúdriga ho són per l’estat de les conques hídriques. Un gran esdeveniment turístic, com els JJOO, incrementaria aquests impactes.

La donzella de la bistorta es troba amenaçada, en estat En Perill a Catalunya així com l’hàbitat del qual depèn, les molleres de bistorta. Als Pirineus la majoria de molleres es troben amenaçades pels impactes del canvi climàtic i la regulació de cabals hídrics

6. Les estacions d’esquí dels Pirineus no són rendibles econòmicament. La Generalitat de Catalunya ha rescatat set estacions d’esquí dels Pirineus català degut a problemes de rendibilitat econòmica. Fins al 2017, aquestes van acumular un dèficit de 74 milions d’euros. Totes són deficitàries i La Molina, una de les possibles estacions per acollir proves olímpiques, és la que presenta unes pèrdues més elevades, de 2,6 milions d’euros anuals.

7. Els JJOO no aportaran riquesa als Pirineus. Els estudis realitzats sobre Jocs olímpics anteriors demostren que aquests esdeveniments no han tingut efectes positius significatius en el PIB de les regions on s’han celebrat. En canvi, sí que s’ha observat un efecte negatiu, amb caigudes del PIB d’entre el 2,3% i el 2,7% (en comparació amb el PIB nacional) durant l’any dels jocs i posteriorment. Diversos factors expliquen aquest fet, com per exemple que la capacitat d’acollir visitants és limitada, i que disminueix l’activitat turística habitual i l’activitat econòmica que se’n deriva. En el cas de la proposta de JJOO d’hivern als Pirineus, les grans inversions monetàries necessàries per a solucionar l’absència de neu i per adequar les infraestructures obsoletes podrien tenir costos molt alts. Els suposats JJOO d’hivern “verds” de Pequín, que es celebren aquest any, han tingut costos altíssims per produir neu artificial.

La repercussió econòmica del jocs sobre les poblacions locals és escassa, ja que només proporcionen feina precària, principalment a persones de fora del territori, i les inversions són captades bàsicament per grans empreses de construcció i hostaleria, sense repercussió positiva per la població local, com ara els petits comerços.

font d’ingressos als pirineus i catalunya

VAB turisme

Comparació de Valor Agregat Brut del turisme

Llegenda

 

Segones residències

% segona residència /total

Llegenda

 

Renda anual

Renda anual (€/any)

Llegenda

 

Llits turístics

Llits turístics/1000 habitants

Llegenda

Comparació de Valor Agregat Brut del turisme, Segones residències, Renda i llits turístics entre Catalunya i els Pirineus. Font: Idescat

8. La proposta de JJOO d’hivern agreujarà el desequilibri i la dependència que pateixen les comarques pirinenques. Actualment, les comarques amb més inversions turístiques no experimenten una gran disminució de l’atur, i la seva renda per habitant es situa entre els nivells més baixos de Catalunya.

Les zones dels Pirineus que acullen el turisme de neu pateixen un boom immobiliari de segones residències, que provoca un increment dels preus i una progressiva elitització i gentrificació dels seus pobles i ciutats. Els estudis fets en altres països evidencien que els esdeveniments olímpics han incrementat l’especulació i l’expulsió de veïns i veïnes per a treure més rendibilitat als habitatges amb la seva reconversió a allotjament turístic.

Les inversions vinculades a la celebració dels JJOO d’hivern estan enfocades a connectar l’àrea metropolitana de Barcelona amb les estacions d’esquí,reforçant, encara més, els models de gestió centralista que ha desatès les necessitats dels territoris Pirinencs. En canvi, no milloraran la xarxa ferroviària ni la resta de carreteres que penetren cap a les valls secundàries, dificultant la integració i connexió entre els pobles i veïnats, alguns dels quals pateixen mancances importants.

9. Els Pirineus han perdut el seu model de vida tradicional i uns JJOO d’hivern encara l’enfocarien més al sector turístic massiu. Les àrees de muntanya han estat territoris principalment productius al llarg de la història. No obstant, en les últimes dècades el model basat en el turisme i les segones residències ha passat per davant de les pràctiques tradicionals com són l’agricultura, la ramaderia i la petita indústria de transformació. Això incentiva canvis en l’ús del sòl i l’abandonament de terres productives, provocant el declivi de la biodiversitat i la pèrdua d’ecosistemes ecològicament claus com són les pastures d’alta muntanya, que són un embornal de carboni i una important reserva d’aigua. La priorització de l’activitat turística limita la possibilitat de diversificar l’economia local cap a d’altres sectors, com els serveis o la indústria.

10. Acollir uns Jocs Olímpics d’hivern implicaria canvis i ampliacions a les infraestructures d’unes determinades pistes d’esquí, cosa que suposaria posar en risc la preservació de nombrosos jaciments arqueològics de la zona. Aquests jaciments arqueològics són el testimoni material que s’ha conservat de les societats i cultures ancestrals que van habitar els Pirineus. Algunes pistes d’esquí i la seva àrea d’influència es troben en zones d’important riquesa arqueològica, que poden veure’s irreversiblement afectades per la seva ampliació. Una inversió cap a un turisme més sostenible significaria invertir en recuperar i posar a disposició de la ciutadania aquest patrimoni, com a transmissor d’un coneixement que visibilitzi la importància que han tingut les activitats agropecuàries ancestrals i actuals al Pirineu.

Probabilitat de presència de jaciments arqueològics d’alta muntanya
Pirineus I AMPLIACIÓ A LES PISTES DE BAQUEIRA BERET

La modelització evidencia com l’ampliació de les pistes d’esqui de Baqueria (en contorn negre) impactarien i afectarien a zones d’altra concentració de jaciments arqueològics de gran importància científica i patrimonial.

Models fets a partir de 1052 jaciments dels Pirineus catalans i andorrans pels quals s’han derivat les següents variables: altitud, gradient del vessant, orientació del vessant, distància euclidiana al riu o estany més proper, insolació solstici d’estiu, insolació solstici d’hivern, landcover, índex de prominència topogràfica a 100 m i índex de prominència topogràfica a 250 m., índex de rugositat del terreny calculat sobre 100×100 m., landform i índex de posició en el vessant (SCI).

Font: GAAM (Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya, UAB-CSIC)

 
Descarrega't el manifest i annexos:  http://www.manifestjocshivern.cat/wp-content/uploads/2022/02/manifestjjoohivern_annexos.pdf 

Visiteu el lloc web:  http://www.manifestjocshivern.cat/

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

diumenge, 13 de febrer del 2022

No a la guerra

El conflicte entre Rússia i Ucraïna no és nou. Probablement les arrels cal anar a trobar-les en el desmembrament de la URSS. En tot cas, la tensió actual segurament es pot enllaçar amb la guerra al Donbass, al 2014. 

Essencialment, les regions del Donbass i Crimea són russòfones i, nacionalment, de majoria russa. Rússia hi té interessos estratègics i militars, com la base naval de Sebastòpol, a Crimea, que és la principal base naval de la flota russa al mar Negre.

Els estats tenen interessos. Rússia té interessos al Donbass i són ben lícits. No volen tenir bases de l'OTAN a la porta de casa seva. Per la seva banda, Europa necessita el gas rus i Rússia és un proveïdor fiable. No es tracta de ser amics, es tracta de que Europa i Rússia puguin satisfer els propis interessos de la millor forma. Allò que se'n diu un win-win. A qui li interessa un guerra?

Als Estats Units. Per què? deuen tenir interessos, sens dubte. Econòmics. Segur. Per cert, sabeu quina és la primera indústria dels Estats Units, oi? correcte, l'armamentística. El cas és que l'avi Joe Biden està aconseguint  allò que semblava impossible: fer bo a Trump. Trump va replegar els Estats Units al  "seu territori" i va estalviar-se les accions militars. Resultat? Trump era odiat pel complex militar-industrial nord-americà.

Ha resultat que "els demòcrates" nord-americans són com "els socialistes" europeus. Exactament els millors representants de les elits. Aquells que sempre manen i volen seguir fent-ho. Els rics que guanyen per golejada la lluita de classes. Biden ens vol ficar una guerra perquè les guerres i el capitalisme de guerra, i el capitalisme del desastre, són una forma ràpida de fer molts diners. 

El nostre món marxa de pet al desastre. Estem en mans de psicòpates, aprofitats, narcisistes, mentiders, mafiosos, ignorants, hedonistes... Però, ai las, la humanitat també és així. Un món ple d'hedonistes, covards, ignorants. Un món ple d'irresponsables i d'indiferents. Un món sotmès que obstinadament tria la píndola blava. Aquest món va a la guerra, com un xai a l'escorxador. Un món que obeeix. Com no voleu que obeeixi, si va acceptar que li posessin morrió sense revoltar-se. Com una bèstia capada.

Jo dic No a la guerra. No als poders. No al poder. No a aquests governs al servei dels poders, No a l'OTAN. No als exercits quan són ofensius. No a les policies quan són policia política.No a la repressió de les dissidències. No a l'obscurantisme, a les supersticions, i a la ignorància. No als falsos déus. Ni deu, ni rei, ni amo! No a aquest món covard, irresponsable i indiferent. No als feixismes. No al capitalisme salvatge. NO. Diguem NO, com a la cançó.

Rússia no és la meva enemiga. Al contrari. Ja ho he dit algun cop. Jo tinc un deute personal amb Rússia i només puc estar agraït a la Rodina, la mare Rússia.  No a la guerra. A totes les guerres. Encara més contra aquesta guerra.

Ja n'hi ha prou de manifestar-se com xais, amb lliris, sense llençar un paper a terra, amb samarretes de colors i amb cants i eslògans puerils. Més ens val que comencem a fer-nos càrrec del món. Que ens desfem de les màfies que ens governen i se n'aprofiten de nosaltres. Amb aquests, cap pietat i cap misericòrdia. Ni oblit, ni perdó. Contra aquests, contra els malvats, contra el poder, llencem tota la ràbia de tants anys. Ells ens criden a la guerra, a la seva, a la que els convé a ells... Però  aquest cop els xais seran llops, i la guerra serà contra ells, contra els autèntics malvats. 

Serà la guerra justa. Aquesta guerra sí que cal fer-la.

dijous, 10 de febrer del 2022

NO als Jocs d'Hivern 2030 (II).

No serà queixant-nos i plorant per les oportunitats perdudes, o per la poca traça del nostres "estimats líders", o per l'acarnissament repressiu de l'enemic, o pel que més ràbia, o més por us faci que aconseguirem la Independència.

Per aconseguir la Independència ens hem de mobilitzar de forma permanent. Guanyar tantes batalles com sigui possible, o perdre-les fent tant mal com puguem a l'enemic. Guanyarem la independència se deixem enrere els "estimats líders" i nosaltres mateixos aprenem a liderar, o a reconèixer a autèntics líders que ens permetin guanyar cada petita o gran batalla en la que ens involucrem.

No ens mancaran batalles que lluitar: l'enemic està determinat a destruir la nació catalana. La determinació dels independentistes per alliberar Catalunya ha de ser més gran que la de l'enemic.

I, al final, haurem vençut, o no, però el que no podem fer és deixar de lluitar. Ni que sigui per simple orgull personal. Però és molt millor la victòria.

Una batalla que se'ns planteja als independentistes és la la protecció del Pirineu, aturant la candidatura dels jocs olímpics d'hivern de 2030.

Aquesta batalla l'hem de guanyar. Guanyar-la, a més d'aturar la candidatura vol dir, també, desemmascarar les elits del pont aeri que han ensumat sang i negoci especulatiu. La independència vol dir alliberar-se de l'estat ocupant, però també dels falsos "patriotes" que en públic parlen de nació i independència i, per darrere, es venen el país i només procuren pels propis interessos o dels lobbies que representen. La fauna del pont aeri, essencialment.

Informem-nos, parlem per convèncer als indecisos i mobilitzem-nos quan toqui. Sempre és igual. El primer pas és rebatre i destruir el discurs i la propaganda dels mitjans del pont aeri. Podem fer-ho.

Material: Afegeixo l'entrevista i debat que va protagonitzar Araceli Segarra el passat dissabte al FAQS. Semblava un parany. Semblava un tots contra una. Jo crec que es pensaven que se la menjarien. Però no. Araceli Segarra anava preparada, molt ben documentada i va defensar les seves posicions amb entusiasme i energia. Va aclaparar als tertulians habituals del FAQS que no estaven preparats, ni per casualitat, per a la tempesta que els va caure a sobre. 

Agrair a Araceli Segarra la seva determinació en la defensa del Pirineu. Va aportar dades i bones idees. És un vídeo que cal veure, compartir i comentar. Material de guerrilla, del bo.

Vet aquí el vídeo:

   

Més material: La plataforma Octuvre.cat d'Albano Dante i Marta Sibina està investigant sobre la candidatura del jocs olímpics d'hivern de 2030. Han promès que publicaran un vídeo explicant el que trobin i, de moment  han publicat el fil de Twitter que reprodueixo a continuació. 

Per una banda, destaca l'opacitat del projecte dels jocs, i per altra sembla que ja s'estan repartint diners a amics, coneguts i saludats, per a preparar una campanya de propaganda dels jocs. És curiós, oi? Si això dels jocs és tan bo com diuen, no hauria de caldre gaire propaganda, no?

Vet aquí el fil:


Un àudio per acabar, publicat a Catalunya Ràdio:

Científics en contra dels Jocs: "És un bogeria a nivell climàtic"

Extret de l'enllaç: "Més de 50 científics de tots els àmbits, des de les ciències socials fins a les ciències ambientals i naturals, preparen un informe contrari als Jocs d'hivern 2030. Segons ha avançat a "El matí" l'ambientòloga Anna Pérez Català, un projecte d'aquestes característiques és inviable: pronostiquen que al 2030 almenys una de cada quatre estacions d'esquí catalanes no es podran mantenir ni amb neu artificial."


 

 

Ho podeu llegir també al Vilaweb:

diumenge, 6 de febrer del 2022

NO als Jocs d'Hivern 2030 (I).

L'europarlamentària Clara Ponsatí ha expressat en aquest article publicat al Vilaweb la seva oposició a la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics d'hivern de 2030. 

No puc estar més d'acord amb l'ex-consellera.

La candidatura de Barcelona, la mera proposta, és una aberració.

el Principat de Catalunya és un país centralista i macrocefàlic.El resultat de molts anys de concentració de poder, indústria i serveis a Barcelona. El resultat també d'un profund provincianisme que pren Madrid com a referència de forma constant. Un provincianisme que pren forma en la imitació del poder i les formes d'exercir-lo o ostentar-lo de la capital castellana; però també en el rebuig explícit d'alguna d'aquestes formes. Madrid com a referència, en definitiva. No dels seus ciutadans, però sí de les elits. El pont aeri. 

Una imitació de formes i comportament centralistes que inevitablement, perquè les dimensions del país són les que són, provoquen la reconversió de bona part del Principat no metropolità en una mena de parc temàtic per a pixapins. I sovint també el despoblament, el  buidat, de les comarques amb pitjor comunicació amb l'àrea metropolitana

El Principat no metropolità: Comarques de Lleida, Terres de l'Ebre, Pirineus, comarques de Girona, i comarques no metropolitanes de Barcelona: Bages, Osona i Berguedà. Una Catalunya que Es tracta de comarques de forta personalitat, en algun cas amb una estructura social i humana prou potent com per resistir l'aspiradora barcelonina. Però no sempre. És un fet que una bona part de Catalunya ha esdevingut una mena de parc temàtic.

Una de les primeres víctimes d'aquesta reconversió a parc temàtic va ser el Pirineu. Enguany farà un segle que el tren va arribar a Puigcerdà (1922) Uns anys abans (1916) ho havia fet a Ribes de Freser. 

Des del primer dia, la burgesia barcelonina va fer seves les valls de l Ripollès i de la Baixa Cerdanya i només cal voltar una mica per les dues poblacions esmentades per adonar-se de la importància que te la connexió amb Barcelona i del turisme de la capital.

També és cert que els pobles amb estació de tren de la línia de Puigcerdà són un cas ben especial, tot i la precarietat de la línia. A molts pobles del Pirineu només s'hi pot arribar en vehicle privat o en taxi. No tots els pobles disposen de servei d'autobús ni, en cas de disposar-ne, tenen gaires horaris. Alguns cops el servei es redueix  a l'horari escolar en períodes lectius.

No sempre als pobles hi han prou nens per a mantenir una escola. Recordeu allò de "Catalunya triomfant, tornarà a ser rica i plena"? L'ordre hauria de ser el contrari: La Catalunya plena -de gent, de nens- serà rica i, aleshores, serà triomfant.

Com diu Ponsatí, no calen uns jocs per a fer que la gent visqui i treballi al Pirineu. Per a que la gent que hi viu no tinguin cap necessitat de marxar. Per a que la gent que hi viu puguin posar negocis de tota mena i no només hostaleria, restauració i esports d'hivern o d'aventura. Està molt bé que aquests negocis existeixin, però també estarien molt bé laboratoris de recerca, o empreses de desenvolupament de programari, o de serveis d'Internet, o de telecomunicacions. O centres d'atenció a usuaris. Per dir algunes que no demanen més infraestructura logística que unes bones comunicacions digitals. Digueu-ne fibra òptica.

Per a que passi que el Pirineu tingui una població estable que estimi el territori, les  tradicions i la parla, i se'n faci responsable, que en conegui la seva importància com a eix vertebrador entre la Catalunya Nord i el Principat, per a que aquesta gent existeixi cal que al Pirineu ofereixi possibilitats per a poder crear projectes vitals que et lliguin i et facin estimar al territori.

És dir, que calen infraestructures i serveis. Però, primer de tot, un pla estratègic amb l'objectiu principal de fer que qui viu el Pirineu no se'n vulgui, ni li calgui, marxar. Que el Pirineu sigui atractiu per anar-hi a viure i treballar.

I això s'aconseguirà amb Jocs d'hivern? És clar que no. Els jocs d'hivern només són l'enèsim projecte especulatiu i a curt termini per a major glòria dels comptes de resultats de  les elits del pont aeri. Aprofitant-se de la necessària reconversió que cal fer ja al Pirineu per mitigar els efectes adversos del canvi climàtic que afectarà al sector dels esports de neu. La reconversió no pot ser  obrir més hotels i més canons de neu. El que cal és canviar el model. 

Cal protegir els espais naturals, millorar la gestió de l'aigua i els recursos i posar infraestructures i serveis que permetin, com he dit abans, que una població estable i que estimi les comarques de muntanya, se'n faci responsable i les ompli de vida. Ben diferent que omplir-les de turistes i pixapins que no distingeixen una vaca d'un cavall, que es pensen que el pernil creix als arbres, o que la "natura" és redueix a pistes verdes, vermelles o negres.

HI han bons motius - ecològics, socials, econòmics, nacionals- per a dir No als Jocs d'hivern i Sí a la vida al Pirineu. Que no us enganyin. Els jocs no són una oportunitat de res. El que cal és que l'elit que depreda el país deixi de fer-ho. Que els fem fora. Que fem fora als pirates del pont aeri i que Catalunya torni a estar en mans de la gent que hi viu. Que Catalunya torni a ser plena, amb gent que viu i estima el país a tots els territoris del país. Una població estable que vol viure al país i pot fer-ho, que no li cal marxar a Barcelona per tenir oportunitats. Una Catalunya plena. I si està plena, serà rica. I serà triomfant, lliure i independent.