Pàgines

diumenge, 26 de gener del 2020

Rebutjar la inhabilitació de Torra i plantar cara als repressors.

L'ultimàtum de la Junta Electoral Central (JEC), avalada pel Tribunal Suprem (TS), és a poques hores d'expirar. Els ocupants espanyols volen que el president del Parlament, Roger Torrent, comuniqui al President Joaquim Torra que ja no és diputat del Parlament de Catalunya. En cas de negar-se el President Torrent serà acusat de desobediència, i el President Torra d'usurpació de poders.

El que pretén l'estat ocupant és humiliar les institucions catalanes. Volen demostrar que a Catalunya hi manen ells. Que a les institucions catalanes no els en queda cap altre que acotar el cap i obeir. Que els recursos legals que des de les institucions catalanes es podrien oposar, no tenen cap efecte ni recorregut, perquè a Catalunya s'aplica el dret de l'enemic. Que li expliquin  al major Trapero.

No és una qüestió de legalitats. És una qüestió de legitimitats. És una qüestió de plantar cara l'estat ocupant. Em la meva opinió, el President Torrent no ha de comunicar res al President Torra; el que han de fer el President Torrent i el President Torra, amb el suport del govern i de les forces republicanes del Parlament de Catalunya, és fer un comunicat formal indicant que rebutgen la suspensió de l'acta de diputat del President Torra.

I si això suposa que els Presidents han de ser detinguts. Que vinguin els mossos, la policia nacional i la guardia civil a detenir-los. Que es trobin amb la protesta de la gent. Que Catalunya es desperti i s'encengui com als dies de protesta que van seguir a la sentència del procés.

Són il·lusos els que creuen que a Madrid hi ha un « gobierno » amb el que es podrà dialogar, per una banda; i un « estat » franquista per l'altra. El « gobierno » mai serà dialogant més enllà del seu propi interès electoral. L'estat franquista, per la seva banda té i utilitza el poder executiu amb una agenda pròpia. Nominalment, el poder executiu l'exerceix el « gobierno », en la pràctica, però, és el franquisme qui exerceix el poder real. El PSOE, per la seva banda, ni vol ni pot canviar-ho i, més aviat, busca acomodar-s'hi. Espanya és franquista i irreformable. 

Al franquisme només el derrotarem si sortim de nou al carrer. SI tres milions de persones es mobilitzen de forma constant. Si desobeïm i plantem cara. Si reclamem els nostres drets i llibertats amb alguna cosa més que paraules i lliris. El camí l'assenyalen el primer i tercer d'octubre de 2017. El camí l'assenyalen les accions de l'aeroport del Prat, o la protesta a Urquinaona, o ña persistència de la Meridiana.

El camí per a conquerir la Independència i la República, els Drets i la Llibertat és la Desobediència i la Resistència Civil. La defensa de la democràcia depèn del poble.

Sempre ha estat així. Hem de persistir fins aconseguir-ho.

dissabte, 4 de gener del 2020

Cop d'estat

La Junta Electoral Central ha inhabilitat al President Torra. Tot seguit ha denegat el reconeixement com eurodiputat a Oriol Junqueras.

El que pretén la JEC és fer impossible l'abstenció d'ERC. Vol provocar el vot contrari d'ERC.

El que passa és que la JEC és un organisme que no té capacitat jurídica per a inhabilitar al Molt Honorable, i tampoc per ignorar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TSUE).

El que està passant és que hi ha una part de l'estat espanyol que no vol ni sentir a parlar d'un govern amb Podemos ni de diàleg amb l'independentisme català. És aquesta part que principalment representen PP, VOX i C's i que compta amb no pocs simpatitzants dins del PSOE. Aquesta part no te cap problema en fer servir un organisme com la JEC per a forçar el es pot interpretar sense massa dificultats com a un cop d'estat del lawfare.

Ha estat el poder judicial i no l'executiu el que donat aquest cop. Pedro Sánchez no controla als jutges. La judicatura espanyola, com l'exercit, la guàrdia civil, la policia, i tants i tants funcionaris de diputacions provincials, governs civils, ajuntaments... corresponen majoritàriament a perfils franquistes i ultres. A gent que vota PP, VOX i C's. El famós deep state. Els autèntics vencedors de la transició espanyola.

Aquest cop era inevitable. No serà l'únic. La pregunta és : què pensa fer el PSOE? Plantarà cara o, com tot sembla indicar, acotarà el cap ? Arribats a aquest punt, té sentit permetre la investidura de Pedro Sánchez si aquesta investidura no implica la demolició de l'aparell franquista de l'estat ?

Jo crec que el PSOE només pretén ocupar els llocs de poder de l'estat amb una intenció purament instrumental : per a permetre la realització de bons negocis a les elits que s'emparen sota les seves sigles. « Bons negocis » tipus AVE, bombolles urbanístiques o portes giratòries.  Les elits espanyoles fan servir l'estat per a satisfer els seus propis interessos des de sempre. Ara no serà diferent.

I repeteixo, té sentit permetre la investidura de Pedro Sánchez per a que segueixi aquest espoli ? Algú creu que el PSOE té la més mínima intenció de plantar cara al deep state? Au va, si bona part del mateix PSOE també és deep state!

Demà hi ha convocada una sessió al Parlament que ha servir per deixar ben clar que al President Torra no se'l pot inhabilitar. També caldrà recordar que no es pot menystenir la sentència del TSUE, a menys, és clar, que Espanya hagi decidit abandonar la UE per la via ràpida de l'expulsió.

Tot podria ser. Amb el que ha passat aquesta nit, la « democràcia espanyola » queda molt en entredit. El franquisme (l'ultranacionalisme espanyol en definitiva) està destruint l'estat des de dintre. La serp ha despertat.

Aviat caldrà tornar als carrers i fer-los nostres. Per defensar Catalunya. Per la Independència. Per la República Catalana. Contra el feixisme franquista.

Aquest cop hem de fer valdre tot el que hem après. Ho tornarem a fer, i aquest cop, bé. Aquest cop, culminarem,

divendres, 3 de gener del 2020

Abstenció

ERC  s'abstindrà i Pedro Sánchez serà president d'Espanya (o potser no?).

Què ha aconseguit ERC? Una taula de diàleg en la que « es pot parlar de tot », una promesa d'una « consulta » per validar els « acords » als que s'arribin en aquesta mesa de diàleg.

Ambigüitat per a que uns i altres, ERC i PSOE, puguin dir que han  aconseguit alguna cosa sense que, de fet, hagi res escrit en ferm.

El resultat és que aquest acord és la constatació de que el PSOE trenca Espanya, per a la dreta espanyola i que ERC és botiflera i traïdora per a la resta de partits independentistes.

Personalment crec que aquesta mnesa de diàleg no aportarà res. Però està clar també que si es vol dialogar ha de ser amb algú. Cal un interlocutor i, sobre el paper, millor una interlocució amb un govern espanyol amb el PSOE necessitat de suports que no amb un govern del PPSOE, o del trifatxet.

Però, sigui com sigui, no crec que sigiu bo donar més importància a aquest pacte que la que té, que segurament és molta. Però no ho és tot.

El que ha fet avançar cap a la Independència i la República Catalana ha estat, en primer lloc, la mobilització popular. Ho ha estat, ho és, i ho serà. Els polítics sempre han anat un pas, o més, per darrere. També és cert que els avanços més grans han estat quan poble i govern han anat de la ma, però qui marca el pas és el poble.

Avui, com sempre, el que és important és la mobilització ciutadana. Persistent. No ha canviat res. La independència la guanyarà el poble. Amb desobediència civil no violenta. No violència són, per exemple, els talls de vies i carreteres, o l'ocupació d'infraestructures estratègiques. Això, a més de no-violència és també control del territori. No es pot fer la independència sense control del territori. I això depèn del poble, no dels polítics.

Pedro Sánchez serà president d'Espanya amb l'abstenció d'ERC. Sembla que sí (o potser no?). MOlt bé. No està gens clar que això serveixi per res i , sospito molt, que ERC comet mel mateix error que en el seu moment va cometre Puigdemont en confiar en que els polítics espanyols farien honor de les seves promeses i pactes. Vull creure que ERC té bons motius per a pensar que aquesta no és una nova aixecada de camisa. Vull creure que el bon motiu no té a veure amb un pacte tripartit a la Generalitat amb PSC i comuns.

Perquè, tinguem-ho ben present : l'1d'octubre van votar i vam guanyar malgrat la violència policial. Vam proclamar la independència. La repressió encara manté segrestades a Carme i Dolors, a Oriol, a Raül, a Quim, a Josep, als tres Jordis (Sànchez, Cuixart i Turull). I obliga a l'exili a Meritxell, Clara, Marta, i Anna, i a Carles, Toni, Lluís... i també a Valtonyc, i  no només a ells. També als CDR, o els nois de Altsasu, que van ser detinguts i empresonats sota la falsa acusació de terrorisme. Tot això hem de tenir-ho present. Tot això ha comptat amb el suport del PSOE. El 155 va ser possible pel suport del PSOE. Està clar que al final d'un conflicte has de negociar amb el teu enemic, i has de fer-ho amb el cap fred... però cap fred no és ni oblit, ni perdó.

Sigui com sigui, que els polítics facin la seva part com millor sàpiguen i puguin. La nostra, la del poble, és la mobilització. Pel les notícies d'avui mateix  és ben clar que tindrem bons motius per tornar a fer nostres els carrers.

Fins aconseguir-ho.