diumenge, 26 de gener de 2020

Rebutjar la inhabilitació de Torra i plantar cara als repressors.

L'ultimàtum de la Junta Electoral Central (JEC), avalada pel Tribunal Suprem (TS), és a poques hores d'expirar. Els ocupants espanyols volen que el president del Parlament, Roger Torrent, comuniqui al President Joaquim Torra que ja no és diputat del Parlament de Catalunya. En cas de negar-se el President Torrent serà acusat de desobediència, i el President Torra d'usurpació de poders.

El que pretén l'estat ocupant és humiliar les institucions catalanes. Volen demostrar que a Catalunya hi manen ells. Que a les institucions catalanes no els en queda cap altre que acotar el cap i obeir. Que els recursos legals que des de les institucions catalanes es podrien oposar, no tenen cap efecte ni recorregut, perquè a Catalunya s'aplica el dret de l'enemic. Que li expliquin  al major Trapero.

No és una qüestió de legalitats. És una qüestió de legitimitats. És una qüestió de plantar cara l'estat ocupant. Em la meva opinió, el President Torrent no ha de comunicar res al President Torra; el que han de fer el President Torrent i el President Torra, amb el suport del govern i de les forces republicanes del Parlament de Catalunya, és fer un comunicat formal indicant que rebutgen la suspensió de l'acta de diputat del President Torra.

I si això suposa que els Presidents han de ser detinguts. Que vinguin els mossos, la policia nacional i la guardia civil a detenir-los. Que es trobin amb la protesta de la gent. Que Catalunya es desperti i s'encengui com als dies de protesta que van seguir a la sentència del procés.

Són il·lusos els que creuen que a Madrid hi ha un « gobierno » amb el que es podrà dialogar, per una banda; i un « estat » franquista per l'altra. El « gobierno » mai serà dialogant més enllà del seu propi interès electoral. L'estat franquista, per la seva banda té i utilitza el poder executiu amb una agenda pròpia. Nominalment, el poder executiu l'exerceix el « gobierno », en la pràctica, però, és el franquisme qui exerceix el poder real. El PSOE, per la seva banda, ni vol ni pot canviar-ho i, més aviat, busca acomodar-s'hi. Espanya és franquista i irreformable. 

Al franquisme només el derrotarem si sortim de nou al carrer. SI tres milions de persones es mobilitzen de forma constant. Si desobeïm i plantem cara. Si reclamem els nostres drets i llibertats amb alguna cosa més que paraules i lliris. El camí l'assenyalen el primer i tercer d'octubre de 2017. El camí l'assenyalen les accions de l'aeroport del Prat, o la protesta a Urquinaona, o ña persistència de la Meridiana.

El camí per a conquerir la Independència i la República, els Drets i la Llibertat és la Desobediència i la Resistència Civil. La defensa de la democràcia depèn del poble.

Sempre ha estat així. Hem de persistir fins aconseguir-ho.