dimecres, 30 de maig de 2018

Donar suport a la moció de censura?

Contra tot el que creia possible, sembla que la moció de censura contra Rajoy té alguna possibilitat de reeixir.

Personalment : no veig que canviar a un del 155 per un altre del 155 serveixi per a res. Crec que des de l'1 d'octubre els diputats independentistes no haurien d'assistir al "Congreso". Però ja que hi van el meu vot, personal i intransferible, seria l'abstenció. No veig la diferència entre PP, PSOE i C's. Tots tres són hereus del nacionalisme supremacista espanyol. Tots tres conformen el bloc PPSOEC's, tots tres han aplicat el 155 amb la intenció d'anorrear la República. Tots tres són nius de corruptes. Sí, evidentment, hi han matisos entre ells, però contra Catalunya  actuen com un bloc homogeni i criminal.

Sembla, però, que el vot dels dipuatst d'ERC i PDECat serà favorable a la moció.

Voldria creure que hi ha alguna contrapartida. Voldria creure que, al menys, el segrest de Carme Forcadell i Dolors Bassa, de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, d'Oriol Junqueras, Quim Forn, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull és a punt d'acabar.

Em nego a creure que donen gratis el vot a l'energumen de Pedro Sánchez.

Si no hi ha contrapartida, no pot haver-hi suport.

És tan senzill com això. Amb presoners i exiliats no pot haver cap diàleg de res.

Amb presoners i exiliats l'únic que pot haver és enfrontament. Ho veig així.

La neva opinió és que aquest suport a la moció és tornar a formes de fer que són caduques. No és a Madrid que es farà la República. És a Barcelona on la República es forta i s'ha d'enfortir. A més, tenim la responsabilitat d'alliberar a les segrestades i els segrestats, però estic convençut que només la República els rescatarà del captiveri. Em de ser forts i determinats a Catalunya. El mercadeig a Madrid ja no és un mètode o una opció.

Com deia Rufián : "Si el PSOE vol el vot d'ERC, que vagi Pedro Sánchez a Estremera a demanar-li a Oriol Junqueras". HI ha anat? Doncs això. 

Però ja veurem què passa. No em farà sentir bé si la moció de censura prospera amb vots d'ERC i PDECat. No veig la utilitat des del punt de vista Republicà, o dels segrestats. Crec que no servirà de res.

Tant de bo que m'equivoqui.

dimarts, 29 de maig de 2018

Crida a la mobilització

L'actuació de l'estat per impedir el nomenament dels consellers ha estat, simplement, impedir-ne la publicació al DOGC dels nomenaments.

La "legalitat" adduïda és que el 155 els permet fer el que els roti. No ho han dit amb aquestes paraules, però aquest era l'esperit.

Som un país ocupat. I fins que no ens captinguem com un país ocupat que lluita per la seva llibertat ens fotran.

Ens foten i ens fotran. El nacionalisme de PPSOEC's es basa en l'odi a Catalunya, al català i a qualsevol senyal de catalanitat. Sigui quin sigui.

Amb el 155 el PPSOEC's té l'arma perfecta per fer mal. Per aquest motiu el 155 ja no decaurà fins que fotem fora l'ocupant.

Torra ha decidit canviar els consellers "vetats" per nous noms. Aquesta segona llista li serveix per corregir la lamentable manca de paritat de la primera proposta de govern. Però aquesta correcció no pot amagar el gravíssim fet que l'estat espanyol, el PPSOEC's, via 155, ha impedit que el president del govern català pogués nomenar els consellers de la seva elecció, ens agradessin més o menys els noms de la llista proposada.

Us penseu que amb la nova llista decaurà el 155? No em feu riure. Entrarà en una nova fase de control penitenciari que en qualsevol moment reactivaran a plena repressió pel motiu que sigui.

En fi, Torra farà govern i descobrirà ell mateix que el 155 no se n'anirà fins que no se'l foragiti.

Ni el 155 decaurà, ni els segrestats tornaran a casa, ni es farà efectiva la República fins que els carrers no tornin a bullir amb la gent mobilitzada, de nou disposada a defensar la República fins allà on calgui.

Cal recuperar la mobilització perquè el que se'ns oposa és el feixisme espanyol disfressat de PPSOEC's. El feixisme espanyol que és l'enèsima encarnació de l'odi a Catalunya característic i secular d'Espanya. Un odi que ens vol físicament destruïts. Un odi que ens vol sotmesos i empresonats com a opció dolenta, ja que la pena de mort no la poden aplicar, de moment. Exagero? No, no exagero. Poseu qualsevol TV de l'estat i escolteu el discurs d'odi de les seves tertúlies.

I aquí anem de pacífics i no-violents.

No violents. És clar, hem de ser no-violents perquè la força només és una forma de lluita política útil quan ets més fort. Per això tothom assenteix quan es parla del "monopoli de la violència" per part dels estats. El que no diuen aquests és que quan l'estat no pot exercir "legalment" el monopoli de la violència: amb llei mordassa, amb presos polítics, amb presos de consciència... aleshores fa servir escamots d'ultra-dreta, com estem veient a Catalunya, com estan dolorosament farts de veure al País Valencià, o com ho han patit, i pateixen encara, al País Basc i Navarra. Això és guerra bruta i criminal, no "monopoli de la violència". La impunitat dels escamots de la ultra-dreta tampoc és una interpretació "generosa" del concepte "monopoli de la violència". És, simplement que la "justícia" és part, que Catalunya és un país ocupat, qualsevol insurgència reprimida i que la democràcia no existeix.

Serem no-violents, quin remei, però ni oblit ni perdó. I no podem descartar en cap moment la força de la indignació, que ha de créixer i s'ha de desbordar.

Perquè no podem deixar de plantar cara ni un segon. Cal atacar l'estat, posar-lo en evidència, denunciar-lo, i arribat el moment col·lapsar-lo i enfrontar-se de nou a les seves armes.

Sí, aquest és un discurs insurgent. Un discurs que el dia menys pensat serà motiu de denúncia, qui sap si de segrest. Però no podem callar. No podem deixar de denunciar i, quan arribi el moment, que arribarà, i tant de bo que sigui aviat, no podrem deixar de lluitar i plantar cara al feixisme.

Han caigut les caretes. O derrotem el feixisme, o la democràcia, la llibertat, el nostre país, la nostra llengua, nosaltres mateixos, serem anorreats.

Ens necessitem totes i tots, i ens cal determinació, contundència, intel·ligència, sacrifici i persistència. No hi ha una altre. No cap esperar miracles o regeneracions que són completament il·lusòries. A l'altra banda el seu nacionalisme només acceptarà la nostra desaparició com a poble. Per això sistemàticament es neguen a reconèixer la nostra existència com a nació i a procurar que es faci efectiva la nostra aniquilació. Ho fan tots. Tot el PPSOECs en bloc. I ara que algun unicorn demani donar suport a mocions de censura per canviar a un del PPSOECs per un altre del PPSOECs.

Lluitem contra el feixisme. Al feixisme se'l combat i se'l derrota, o morim en el combat.

No és una frase èpica, al contrari: és un angoixada crida a fer el que calgui per sobreviure.

Mobilització. No en tenim una altre. Fins aconseguir-ho.

divendres, 18 de maig de 2018

"El gobierno actuará"

Amb l'infinit cinisme que els caracteritza, avui deia un portaveu de l'estat que és hora de començar un diàleg amb el govern català, i deia això just després d'amenaçar amb que no es poden restituir els consellers del govern legítim: Que si Rull, Turull, Puig o Comín són nomenats consellers, "el gobierno actuará".

No ha dit quina mena d'actuació. Aposto que la cosa serà presentar recurs al constitucional o alguna cosa per l'estil, i el constitucional es treurà del barret alguna sorprenent resolució per impedir aquests nomenaments.
 
O, qui sap, igual el constitucional ens sorprèn complint la llei que assegura defensar i permetent-los. En definitiva, si no estan inhabilitats per a exercir càrrecs públics, aleshores és que els poden exercir, no? O és que m'he perdut alguna cosa?

En tot cas, el que és segur, és que cal intentar aquests nomenaments, i la feina que sigui seva per a no permetre'ls.

Però i si la cosa no va de recurs al constitucional? aleshores,  què pensen fer? matar als presos polítics? tancar-los permanentment a cel·les d'aïllament? Quina barbaritat tenen en ment? torturar-los? Espanya té una llarga tradició en aquesta mena d'actes repressius, val a dir.

Recordem que aquests presos polítics no han comès cap delicte de sang, fins al punt que Pedro Sánchez "El Cínic" ha demanat canviar el codi penal perquè la "rebel·lió"  de l'1 d'octubre, en realitat, no encaixa amb el delicte de rebel·lió dels codi penal. Hòstia! Aleshores què hi foten a presó? I què coi és això de legislar amb efectes retroactius? quina merda és aquesta? O sigui, la presó preventiva només s'hauria d'aplicar en casos d'evident perill per a les persones: assassins, violadors; i en cap cas a gent que no ha comès delictes amb sang i violència. Però és que resulta que el delicte del que se'ls acusa no és correspon amb els fets. I arriba el cínic de Pedro Sánchez, que fa uns mesos demanava una reforma constitucional per solucionar el "encaje territorial", i demana una reforma del codi penal per a poder aplicar retroactivament uns delictes a una gent que està tancada a presó sense judici perquè un "jutge" a les ordres del govern d'Espanya així ho ha decidit. Au va.

És tan urgent desplegar la República... És tan urgent corregir l'error monumental de no haver defensat amb tots els mitjans possibles la República proclamada el 27O. És tan absolutament necessari tornar a posar-nos en aquella situació.

I recordem-ho: cap ajuda ni cap recolzament vindrà dels fraternals països ibèrics. Prou pena tenen. A Espanya guanyarà l'ultra-dreta de Ciutadans, que cada dia que passa és més evident que és l'últra-dreta que fins avui vivia còmoda al PP; que ara, per fi té un partit que la representa, amb l'afegit de no estar ni la meitat d'emmerdat per la corrupció que el PP, per ara; i que resulta que l'ultra-dreta era la part majoritària de la dreta.

A més, amb les declaracions de Pedro Sánchez d'avui, el que és segur és que el PSOE confirma un cop més el que fa temps que se sap, que també són dreta. L'esquerra espanyola, petitoneta i acollonida és, si de cas, UP; i sembla que van pel camí de ser cada dia més petitonets i estar més acollonits.

Cap ajuda, doncs, ens vindrà de ponent i així, un cop més, queda clar que l'¡única via és la unilateral, la mobilització ciutadana i l'enfrontament directe amb l'estat. Europa ja fa més del que s'espera deixant en ridícul la justícia espanyola.

Però la llibertat ens l'haurem de guanyar nosaltres. Ens haurem d'enfrontar a la dreta i ultra-dreta espanyola que són de llarg, les forces absolutament majoritàries del país del costat. Una dreta cada cop més extrema i que representada a Ciutadans esdevé a cada dia que passa una ultra-dreta més i més indistingible dels partits més radicals de l'ultra-dreta europea.

I Pedro Sánchez que va qualificant a Quim Torra del "Le Pen español"...

No us vulgueu imaginar quina sorpresa que es portarà amb Albert Rivera i C's.   O potser no, perquè sembla que cada dia que passa  Pedro Sánchez, Mariano Rajoy i Albert Rivera s'assemblen més, i més a la dreta es troben.

Pinta molt malament tot plegat, perquè quan les ultra-dretes guanyen -i hi ha un munt d'exemples històrics, i recents- corre la sang.

Tornaran a venir, és cosa de temps. poc. Tornaran a fer-ho al crit de "a por ellos" i "dejadnos actuar".

Aquest cop ens haurem que defensar. Som l'únic que s'interposa entre la ultra-dreta espanyola i la democràcia, a Catalunya i a Espanya, al sud d'Europa.

Que vinguin. 

dilluns, 14 de maig de 2018

Quim Torra, president.

Jo no ho veia gaire clar, la CUP podia haver dit que no, però han mantingut l'abstenció de la primera sessió i han permès l'a investidura.

La CUP és la que més crítiques rebrà per aquesta abstenció. Des de l'ala dura de l'independentisme que demanava anar a noves eleccions per tractar d'incrementar la majoria independentista i allargar la situació de bloqueig de la Generalitat, fins a l'extrema dreta de Ciutadans que veia en unes noves eleccions la possibilitat de fagocitar encara més a PP i PSOE, passant per ECP que s'ha apressat a acusar a la CUP de "permetre un govern de la dreta", i de fer president a "un racista i un xenòfob". En fi.

Tal com ho veig jo, tant l'abstenció que finalment ha estat, com un 'No'  de la CUP haurien estat lícits i tenien, tots dos, arguments a favor i en contra.

Tanmateix, permetre, o no, la investidura implica estratègies ben diferents.

Per la rapidesa en com han pres la decisió sospito que el debat de si permetre o no permetre la investidura ja portava temps dins la CUP i que, realment, els objectius estratègics estaven força ben definits. Tenint en compte això, suposo les assemblees cupaires han decidit que la investidura afavoreix la consecució d'aquests objectius estratègics. O els motius que siguin que hagin tingut en compte.

En tot cas, la CUP permet que tiri endavant l'estratègia de PDECat i ERC de recuperació de la Generalitat.

Investir a Torra té un valor polític per la forma com s'ha fet : amb els vots delegats de Puigdemont, Comín, Junqueras, Jordi Sánchez, Rull, Turull i Romeva. A més, és probable que, excepte Puigdemont, tots o alguns d'ells siguin proposats com a consellers. Per acabar de rematar-ho, demà Torra serà a Berlín per a fer una conferència amb Puigdemont.

El missatge és clar : el govern legítim és el que va ser segrestat o forçat a l'exili. El 155 no ha canviat aquesta percepció. El nou govern reconeix la primacia del govern legítim víctima dels colpistes. Són missatges polítics que reforcen a Puigdemont en la seva batalla al front internacional.

Per la seva banda, Torra té una missió fonamental. La Generalitat és la principal institució de l'estat a Catalunya, i aquesta institució, amb el 155 va passar a estar controlada per voluntats que l'han utilitzada per reprimir al poble de Catalunya, moltes vegades trepitjant i traïnt la voluntat de servei al país dels funcionaris de la institució. El 155 és profundament odiós i algú haurà de pagar per tot aquest mal quan arribi el moment de retre comptes, que arribarà.

El mal que fan els colpistes del 155 a la institució de la Generalitat i a les seves  treballadores i treballadors és immens, sagnant i dolorós. Torra ha de procurar, primer de tot, que la Generalitat deixi d'actuar contra el poble de Catalunya, és dir, deixi de ser un instrument més de la repressió, per tornar a posar-se al servei del país. Pel bé del país, i per la dignitat dels mateixos funcionaris de la Generalitat. No serà fàcil. Pot ser que sigui impossible. Però és la primera tasca.
.
Només algú que cregui en unicorns de colors pot pensar que el 155 serà retirat. Com a molt ho serà nominalment, però no efectivament. La tasca de Torra és tractar de recuperar allò que es pugui, per una banda, i denunciar i desemmascarar el control il·lícit i il·legítim que l'estat espanyol seguirà exercint.

Hi ha, doncs, un  president investit que farà un govern. Un govern que no podrà fer gran cosa més que denunciar l'ocupació. No ens podem plantejar falses expectatives.

Caldrà, doncs, construir una nova institucionalitat. Des dels municipis, des de l'assemblea d'electes, dels del Procés Constituent i des del Consell de la República. Sempre, amb la força de la mobilització ciutadana.

Necessitem un procés constituent. De fet, és el pas natural un cop s'ha arribat al punt en que la principal institució del país ha estat destruïda pels colpistes del 155. No hi ha una altre via.

Sigui com sigui, Quim Torra és el nou president de la Generalitat. Una Generalitat que ha de donar pas a una nova institucionalitat. Certament un moment molt difícil, trist  i desagradable que el posa a ell, personalment, en perill de ser, també, segrestat per l'estat ocupant.

Hi ha qui acusen a Torra de ser xenòfob i de dretes. Potser sí que ho és. Però el que se segur és que està acceptant un compromís i uns riscos que tots aquests que l'acusen no han pres mai.

N'hi han que assenyalen amb el dit i acusen de manca de puresa, A Torra,  a la CUP, a ERC, al PDECat, a Òmnium, a l'ANC... Però aquests que acusen mai seran capaços del coratge i el compromís amb el país de Carme Forcadell i Dolors Bassa, de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, d'Oriol Junqueras i Quim Forn, De Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull, Ni tampoc del de Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Marta Rovira i Anna Gabriel, ni el de Carles Puigdemot, Toni Comín i Lluís Puig... el coratge i el compromís de tants i tants d'altres compatriotes. Un compromís que avui ha acceptat solemnement Quim Torra.

Sí, ja ho se, anar a la presó o a l'exili no et fa tenir raó, no et fa superior èticament. Només et converteix en un presoner o un exiliat.

Però és que no és la presó. El que les fa i els fa grans a tots ells és el compromís. El compromís amb els propis ideals i el país. Estic parlant de compromís amb la llibertat, la justícia i la República i d'aquí els hi ve l'alçada ètica. 

Aquesta és la  diferència entre uns i altres : a uns me'ls puc creure, estigui o no estigui completament d'acord amb ells. A d'altres, potser els donaré la raó, potser tindré, fins i tot, més punts d'acord... però el que diuen i el que fan no va a l'hora i no em crec el seu compromís. Em sembla que aquest és el motiu últim pel que la CUP ha permès la investidura.

Som-hi, doncs.

Coratge i encert, President Torra. El seu serà un mandat més que difícil. Recordi que no està sol. En la defensa de la República ens trobarem. Ens trobarà a molts.

Persistim. Fins aconseguir-ho.

dissabte, 12 de maig de 2018

Quim Torra, president?

Ahir plantejava una teoria i deia que, probablement, avui algun fet la desautoritzaria.

Bé, potser encara no, però el cert és que sembla que PDECat i ERC estan decidits a fer que Quim Torra sigui el proper president de la Generalitat i, de pas, desautoritzar la meva teoria. Jo ja ho deia.

El PP i el PSC no s'hi han posat de cul, cosa que vol dir que potser ja els va bé, o  és el que menys malament els va.

Em fa arrufar el nas.

C's sí que s'ha posat obertament en contra. Per als tabarnis, Quim Torra ja hauria de ser a la cadira elèctrica.

Per la seva banda, la CUP encara no ha decidit què votarà.

Avui s'ha conegut la darrera enquesta del CEO. Aquestes dades estimen que, en cas de noves eleccions, la majoria independentista podria, fins i tot, ampliar-se, gràcies al creixement de la  CUP que compensaria els descensos d'ERC i PDECat i captaria vot provinent de CeC.

LA CUP pot plantejar-se seriosament l'estratègia que comentava ahir que passa per forçar unes noves eleccions, bloquejar la formació del govern i convertir la Generalitat del 155 en una trampa per al govern espanyol. Tot amb la intenció d'encarar unes eleccions municipals en les que caldria que la majoria dels municipis, començant per Barcelona, passessin a mans republicanes.

És una aposta arriscada, però em fa l'efecte que encaixa en el municipalisme i el projecte de país cupaire. Crec que la CUP necessita debatre sobre el sentit del seu vot. Ara mateix jo no donaria per fet que s'abstindran el proper dilluns.

Per la seva banda, C's veu que si hi ha nou govern independentista a Catalunya es confirmarà el seu fracàs en l'assalt a la Generalitat. Un fracàs molt dolorós, perquè ho han tingut tot a favor, la mobilització ha estat màxima i han posat tot el que tenien i el que no tenien, però no. Sospiten,  penso que amb raó, que mai més ho tindran tan a tocar. Per ells, el nou govern és la fi d'aquesta batalla i la confirmació de la seva derrota. Ni amb 155, ni amb el poder mediàtic al seu favor, ni fagocitant a PP i PSOE han pogut amb els republicans.

Per C's, anar a noves eleccions sembla, doncs, bo. Els pronòstics del CEO els confirmen com el vot útil unionista i, tot i que perdrien algun diputats, seguirien sent primera força. El creixement, ni que fos per poc, dels republicans els permetria justificar la seva reclamació d'endurir el 155 i atiar l'estratègia de la confrontació. Amb quin objectiu? Apropar-se al PP i, en els seus somnis humits, superar-lo. Sembla possible :  segons el darrer CIS, el PP es manté com a primera força, però cada cop a menys distància de C's, que sembla el gran beneficiat del 155.

Des del càlcul estrictament electoral, doncs, és evident que C's és el primer  interessat en que no hagi govern a la Generalitat i que, nominalment, el 155 segueixi i es reforci.

Què cal fer? Jo crec que  forçar noves eleccions per part de la CUP tindria sentit dins d'una estratègia de confrontació i de tractar de portar el combat als municipis. Però també crec aquesta estratègia només funciona si PDECat i ERC hi estan d'acord. Ho estan? Si ho estan, aleshores és que hi ha un pla traçat. Si no ho estan, de debò la CUP es veu capaç de portar-los a aquesta estratègia?

No ho se pas. Jo no creuré fins que no veuré, el proper dilluns.

Per acabar. Avui ha fet un dia esplendorós de sol i he aprofitat per tornar caminant de la feina tot fent un passeig. He passat per davant d'un parell d'edificis de conselleries de la Generalitat i m'he fixat en el detall que els llaços grocs hi eren ben visibles. He pensat en el que deia ahir de que la Generalitat del 155 és la principal institució de l'estat a Catalunya.

Ho és. Però una cosa és la institució i l'altre els funcionaris que hi treballen.

El 155 posa la Generalitat, com a institució, en contra del seu poble. Però no tinc cap dubte que els treballadors de la Generalitat, en la seva majoria, són demòcrates, estan al servei de Catalunya, estimen i són fidels a aquest país.

No per cap qüestió de patriotisme o nacionalisme. Ho estan perquè, simplement, aquest és el seu país, on viuen ells i els seus fills i, com tota la resta de compatriotes, volen el millor per a Catalunya i per a la gent que hi viu, sigui el que sigui el que per a cadascun d'ells vulgui dir "millor".

Per això hi havien llaços grocs penjats. Per això és tan odiós el 155, i tot el mal que ha fet, fa i farà. Per això cal enviar tota la solidaritat i l'afecte als treballadors de la Generalitat. Per això una nit més cal reclamar ben fort la llibertat dels presos polítics i el retorn, en llibertat, dels exiliats.

Cosa que només passarà quan fem efectiva la República.

divendres, 11 de maig de 2018

Política ficció

Fer pronòstics sobre política catalana és més difícil que mirar d'encertar quina cançó guanyarà Eurovision.

Només saps quines cançons t'agraden, i després, la geopolítica soft europea  ja decidirà, tenint en compte, o no, les opinions del espectadors.

A la política catalana passa alguna cosa semblant. Els discursos són molt variats però després els fets poden portar-nos per camins absolutament inesperats.

Com que realment ningú sap què passarà (o potser sí?) podem inventar les teories que ens semblin més bé.

Jo en tinc una, a veure què us sembla :

La meva teoria és que l'estat major republicà (si és que existeix alguna cosa digna d'aquest nom) vol anar a noves eleccions.

És una jugada més que arriscada. Gairebé suïcida. Per què?

Primer de tot, perquè saben que la principal força de la República és la gent. La mobilització de la gent. La millor forma de mobilitzar a la gent és amb una campanya.

Segon: saben que el 155 no es retirarà. Mai més. Hi hagi govern o no. Qualsevol nou govern de la Generalitat serà, forçosament, menys que autonòmic. Estarà sota vigilància i tutela. Amb el 155 la Generalitat ha mort com govern autonòmic de Catalunya, i els morts no ressusciten.

Ara bé, que la Generalitat ja no sigui una institució útil per al desplegament de la República no vol dir que hagi de ser un instrument útil per a la repressió espanyola.

Per tant, què cal fer? bloquejar-la. Convertir-la en una institució buida. Una institució a la que el Republicanisme no participarà, però que tampoc li servirà a l'estat ocupant. Si Espanya vol posar un president i un govern titelles a la Generalitat, que els posi a dit, però per això haurà de carregar-se primer el Parlament de Catalunya i esmicolar encara més la pròpia constitució.

És molt simple. El republicanisme hauria de governar la Generalitat, però no vol fer-ho en les condicions del 155 que ja sabem que mai més es retiraran. No es pot restaurar la Generalitat, però es pot impedir que la faci servir l'ocupant. Com? guanyant les eleccions, negant-se a formar govern i impedint fer govern a  la minoria unionista.

L'aparent victòria espanyola, amb presos polítics i govern a l'exili es revela com un regal enverinat. Com un boomerang. Han buidat la institució de la Generalitat però ara tenen un país, Catalunya, sense govern autonòmic, és dir sense la representació ordinària de l'estat. Al carregar-se la Generalitat s'han carregat la principal institució de l'estat a Catalunya.

Però resulta que, oh sorpresa! el país segueix funcionant. Resulta que l'entramat social del país resisteix aquesta manca de govern. No hi ha caos. El que hi ha és una societat organitzada i madura que sap cuidar-se d'ella mateixa sense tuteles estatals i que, si bé aspira a transformar aquest autogovern en institucions, també vol que aquestes institucions siguin pròpies i que la representin. Sense tuteles, ingerències o imposicions.

Jo dic, per tant, que Catalunya no tindrà govern autonòmic. Ni simbòlic, ni efectiu. La Generalitat ja no tornarà.

I això és dolent? Crec que no.

Les administracions han de servir al poble. Han de servir als ciutadans que la financen amb els seus impostos. Si l'administració no serveix al poble, perd el seu sentit. La Generalitat del 155 ha perdut el seu sentit. El 155 no es retirarà mai. Potser sí, nominalment, però no en la pràctica. Per tant, és bo i necessari que no es faci govern, i que no torni aquesta Generalitat enemiga del poble.

Però, com es pot fer una República sense la Generalitat?

Igual com es va fer l'última. Des dels ajuntaments.

Junqueras ja ho ha dit algun cop. Les  eleccions municipals de 2019 seran claus. Em fa molt l'efecte que la proposta de Jordi Graupera de fer unes primàries municipals de l'independentisme Barceloní també va en aquesta via.

Estem en una guerra. La Generalitat ha caigut. Ens sap  molt greu, però seria un error estratègic mirar de recuperar-la ara. El que hem de fer és convertir-la en inútil per l'enemic, per una banda; i per l'altra, portar la batalla per la República allà on som forts i la podem guanyar: al Parlament i als ajuntaments.

A les properes eleccions al Parlament, d'aquí un parell de mesos, sospito, cal ampliar la majoria independentista i cal, d'una vegada per totes, superar el 50% dels vots. No perquè a Espanya en vagin a fer cap cas, que no en farien ni que els resultats fossin del 80% a favor de la República, si no per dominar completament el Parlament i fer callar d'una vegada als feixistes de PPSC's.

I no fer govern. Per pura lògica. Pel país és preferible viure sense govern, que amb un govern hostil. El país està demostrant que pot viure sense la Generalitat del 155, que és capaç d'organitzar-se i de crear estructures pròpies, està demostrant que és capaç de reconstruir-se des dels municipis, els barris i les assemblees locals.

El següent pas seran les eleccions del 2019. Que cal guanyar-les amb claredat absoluta. Cal tenir majories independentistes a la major part del territori, i cal derrotar al PPSC's al cinturó taronja.

Per descomptat, cal que l'ajuntament  de Barcelona sigui republicà

Arribat el moment, des dels ajuntaments, des de la seva confederació, es construirà la República Catalana, com ha de ser, amb un procés constituent, de baix a dalt i des dels municipis.

Vet aquí la meva teoria.

Demà, segurament, alguna nova notícia la invalidarà completament.

Però aquesta nit, si més no, ja he buidat el pap i em quedo més tranquil.

Bona nit.

Salut i República.