Quim Torra, president?

Ahir plantejava una teoria i deia que, probablement, avui algun fet la desautoritzaria.

Bé, potser encara no, però el cert és que sembla que PDECat i ERC estan decidits a fer que Quim Torra sigui el proper president de la Generalitat i, de pas, desautoritzar la meva teoria. Jo ja ho deia.

El PP i el PSC no s'hi han posat de cul, cosa que vol dir que potser ja els va bé, o  és el que menys malament els va.

Em fa arrufar el nas.

C's sí que s'ha posat obertament en contra. Per als tabarnis, Quim Torra ja hauria de ser a la cadira elèctrica.

Per la seva banda, la CUP encara no ha decidit què votarà.

Avui s'ha conegut la darrera enquesta del CEO. Aquestes dades estimen que, en cas de noves eleccions, la majoria independentista podria, fins i tot, ampliar-se, gràcies al creixement de la  CUP que compensaria els descensos d'ERC i PDECat i captaria vot provinent de CeC.

LA CUP pot plantejar-se seriosament l'estratègia que comentava ahir que passa per forçar unes noves eleccions, bloquejar la formació del govern i convertir la Generalitat del 155 en una trampa per al govern espanyol. Tot amb la intenció d'encarar unes eleccions municipals en les que caldria que la majoria dels municipis, començant per Barcelona, passessin a mans republicanes.

És una aposta arriscada, però em fa l'efecte que encaixa en el municipalisme i el projecte de país cupaire. Crec que la CUP necessita debatre sobre el sentit del seu vot. Ara mateix jo no donaria per fet que s'abstindran el proper dilluns.

Per la seva banda, C's veu que si hi ha nou govern independentista a Catalunya es confirmarà el seu fracàs en l'assalt a la Generalitat. Un fracàs molt dolorós, perquè ho han tingut tot a favor, la mobilització ha estat màxima i han posat tot el que tenien i el que no tenien, però no. Sospiten,  penso que amb raó, que mai més ho tindran tan a tocar. Per ells, el nou govern és la fi d'aquesta batalla i la confirmació de la seva derrota. Ni amb 155, ni amb el poder mediàtic al seu favor, ni fagocitant a PP i PSOE han pogut amb els republicans.

Per C's, anar a noves eleccions sembla, doncs, bo. Els pronòstics del CEO els confirmen com el vot útil unionista i, tot i que perdrien algun diputats, seguirien sent primera força. El creixement, ni que fos per poc, dels republicans els permetria justificar la seva reclamació d'endurir el 155 i atiar l'estratègia de la confrontació. Amb quin objectiu? Apropar-se al PP i, en els seus somnis humits, superar-lo. Sembla possible :  segons el darrer CIS, el PP es manté com a primera força, però cada cop a menys distància de C's, que sembla el gran beneficiat del 155.

Des del càlcul estrictament electoral, doncs, és evident que C's és el primer  interessat en que no hagi govern a la Generalitat i que, nominalment, el 155 segueixi i es reforci.

Què cal fer? Jo crec que  forçar noves eleccions per part de la CUP tindria sentit dins d'una estratègia de confrontació i de tractar de portar el combat als municipis. Però també crec aquesta estratègia només funciona si PDECat i ERC hi estan d'acord. Ho estan? Si ho estan, aleshores és que hi ha un pla traçat. Si no ho estan, de debò la CUP es veu capaç de portar-los a aquesta estratègia?

No ho se pas. Jo no creuré fins que no veuré, el proper dilluns.

Per acabar. Avui ha fet un dia esplendorós de sol i he aprofitat per tornar caminant de la feina tot fent un passeig. He passat per davant d'un parell d'edificis de conselleries de la Generalitat i m'he fixat en el detall que els llaços grocs hi eren ben visibles. He pensat en el que deia ahir de que la Generalitat del 155 és la principal institució de l'estat a Catalunya.

Ho és. Però una cosa és la institució i l'altre els funcionaris que hi treballen.

El 155 posa la Generalitat, com a institució, en contra del seu poble. Però no tinc cap dubte que els treballadors de la Generalitat, en la seva majoria, són demòcrates, estan al servei de Catalunya, estimen i són fidels a aquest país.

No per cap qüestió de patriotisme o nacionalisme. Ho estan perquè, simplement, aquest és el seu país, on viuen ells i els seus fills i, com tota la resta de compatriotes, volen el millor per a Catalunya i per a la gent que hi viu, sigui el que sigui el que per a cadascun d'ells vulgui dir "millor".

Per això hi havien llaços grocs penjats. Per això és tan odiós el 155, i tot el mal que ha fet, fa i farà. Per això cal enviar tota la solidaritat i l'afecte als treballadors de la Generalitat. Per això una nit més cal reclamar ben fort la llibertat dels presos polítics i el retorn, en llibertat, dels exiliats.

Cosa que només passarà quan fem efectiva la República.