dimarts, 29 de maig de 2018

Crida a la mobilització

L'actuació de l'estat per impedir el nomenament dels consellers ha estat, simplement, impedir-ne la publicació al DOGC dels nomenaments.

La "legalitat" adduïda és que el 155 els permet fer el que els roti. No ho han dit amb aquestes paraules, però aquest era l'esperit.

Som un país ocupat. I fins que no ens captinguem com un país ocupat que lluita per la seva llibertat ens fotran.

Ens foten i ens fotran. El nacionalisme de PPSOEC's es basa en l'odi a Catalunya, al català i a qualsevol senyal de catalanitat. Sigui quin sigui.

Amb el 155 el PPSOEC's té l'arma perfecta per fer mal. Per aquest motiu el 155 ja no decaurà fins que fotem fora l'ocupant.

Torra ha decidit canviar els consellers "vetats" per nous noms. Aquesta segona llista li serveix per corregir la lamentable manca de paritat de la primera proposta de govern. Però aquesta correcció no pot amagar el gravíssim fet que l'estat espanyol, el PPSOEC's, via 155, ha impedit que el president del govern català pogués nomenar els consellers de la seva elecció, ens agradessin més o menys els noms de la llista proposada.

Us penseu que amb la nova llista decaurà el 155? No em feu riure. Entrarà en una nova fase de control penitenciari que en qualsevol moment reactivaran a plena repressió pel motiu que sigui.

En fi, Torra farà govern i descobrirà ell mateix que el 155 no se n'anirà fins que no se'l foragiti.

Ni el 155 decaurà, ni els segrestats tornaran a casa, ni es farà efectiva la República fins que els carrers no tornin a bullir amb la gent mobilitzada, de nou disposada a defensar la República fins allà on calgui.

Cal recuperar la mobilització perquè el que se'ns oposa és el feixisme espanyol disfressat de PPSOEC's. El feixisme espanyol que és l'enèsima encarnació de l'odi a Catalunya característic i secular d'Espanya. Un odi que ens vol físicament destruïts. Un odi que ens vol sotmesos i empresonats com a opció dolenta, ja que la pena de mort no la poden aplicar, de moment. Exagero? No, no exagero. Poseu qualsevol TV de l'estat i escolteu el discurs d'odi de les seves tertúlies.

I aquí anem de pacífics i no-violents.

No violents. És clar, hem de ser no-violents perquè la força només és una forma de lluita política útil quan ets més fort. Per això tothom assenteix quan es parla del "monopoli de la violència" per part dels estats. El que no diuen aquests és que quan l'estat no pot exercir "legalment" el monopoli de la violència: amb llei mordassa, amb presos polítics, amb presos de consciència... aleshores fa servir escamots d'ultra-dreta, com estem veient a Catalunya, com estan dolorosament farts de veure al País Valencià, o com ho han patit, i pateixen encara, al País Basc i Navarra. Això és guerra bruta i criminal, no "monopoli de la violència". La impunitat dels escamots de la ultra-dreta tampoc és una interpretació "generosa" del concepte "monopoli de la violència". És, simplement que la "justícia" és part, que Catalunya és un país ocupat, qualsevol insurgència reprimida i que la democràcia no existeix.

Serem no-violents, quin remei, però ni oblit ni perdó. I no podem descartar en cap moment la força de la indignació, que ha de créixer i s'ha de desbordar.

Perquè no podem deixar de plantar cara ni un segon. Cal atacar l'estat, posar-lo en evidència, denunciar-lo, i arribat el moment col·lapsar-lo i enfrontar-se de nou a les seves armes.

Sí, aquest és un discurs insurgent. Un discurs que el dia menys pensat serà motiu de denúncia, qui sap si de segrest. Però no podem callar. No podem deixar de denunciar i, quan arribi el moment, que arribarà, i tant de bo que sigui aviat, no podrem deixar de lluitar i plantar cara al feixisme.

Han caigut les caretes. O derrotem el feixisme, o la democràcia, la llibertat, el nostre país, la nostra llengua, nosaltres mateixos, serem anorreats.

Ens necessitem totes i tots, i ens cal determinació, contundència, intel·ligència, sacrifici i persistència. No hi ha una altre. No cap esperar miracles o regeneracions que són completament il·lusòries. A l'altra banda el seu nacionalisme només acceptarà la nostra desaparició com a poble. Per això sistemàticament es neguen a reconèixer la nostra existència com a nació i a procurar que es faci efectiva la nostra aniquilació. Ho fan tots. Tot el PPSOECs en bloc. I ara que algun unicorn demani donar suport a mocions de censura per canviar a un del PPSOECs per un altre del PPSOECs.

Lluitem contra el feixisme. Al feixisme se'l combat i se'l derrota, o morim en el combat.

No és una frase èpica, al contrari: és un angoixada crida a fer el que calgui per sobreviure.

Mobilització. No en tenim una altre. Fins aconseguir-ho.
Publica un comentari a l'entrada