Pàgines

divendres, 11 de maig del 2018

Política ficció

Fer pronòstics sobre política catalana és més difícil que mirar d'encertar quina cançó guanyarà Eurovision.

Només saps quines cançons t'agraden, i després, la geopolítica soft europea  ja decidirà, tenint en compte, o no, les opinions del espectadors.

A la política catalana passa alguna cosa semblant. Els discursos són molt variats però després els fets poden portar-nos per camins absolutament inesperats.

Com que realment ningú sap què passarà (o potser sí?) podem inventar les teories que ens semblin més bé.

Jo en tinc una, a veure què us sembla :

La meva teoria és que l'estat major republicà (si és que existeix alguna cosa digna d'aquest nom) vol anar a noves eleccions.

És una jugada més que arriscada. Gairebé suïcida. Per què?

Primer de tot, perquè saben que la principal força de la República és la gent. La mobilització de la gent. La millor forma de mobilitzar a la gent és amb una campanya.

Segon: saben que el 155 no es retirarà. Mai més. Hi hagi govern o no. Qualsevol nou govern de la Generalitat serà, forçosament, menys que autonòmic. Estarà sota vigilància i tutela. Amb el 155 la Generalitat ha mort com govern autonòmic de Catalunya, i els morts no ressusciten.

Ara bé, que la Generalitat ja no sigui una institució útil per al desplegament de la República no vol dir que hagi de ser un instrument útil per a la repressió espanyola.

Per tant, què cal fer? bloquejar-la. Convertir-la en una institució buida. Una institució a la que el Republicanisme no participarà, però que tampoc li servirà a l'estat ocupant. Si Espanya vol posar un president i un govern titelles a la Generalitat, que els posi a dit, però per això haurà de carregar-se primer el Parlament de Catalunya i esmicolar encara més la pròpia constitució.

És molt simple. El republicanisme hauria de governar la Generalitat, però no vol fer-ho en les condicions del 155 que ja sabem que mai més es retiraran. No es pot restaurar la Generalitat, però es pot impedir que la faci servir l'ocupant. Com? guanyant les eleccions, negant-se a formar govern i impedint fer govern a  la minoria unionista.

L'aparent victòria espanyola, amb presos polítics i govern a l'exili es revela com un regal enverinat. Com un boomerang. Han buidat la institució de la Generalitat però ara tenen un país, Catalunya, sense govern autonòmic, és dir sense la representació ordinària de l'estat. Al carregar-se la Generalitat s'han carregat la principal institució de l'estat a Catalunya.

Però resulta que, oh sorpresa! el país segueix funcionant. Resulta que l'entramat social del país resisteix aquesta manca de govern. No hi ha caos. El que hi ha és una societat organitzada i madura que sap cuidar-se d'ella mateixa sense tuteles estatals i que, si bé aspira a transformar aquest autogovern en institucions, també vol que aquestes institucions siguin pròpies i que la representin. Sense tuteles, ingerències o imposicions.

Jo dic, per tant, que Catalunya no tindrà govern autonòmic. Ni simbòlic, ni efectiu. La Generalitat ja no tornarà.

I això és dolent? Crec que no.

Les administracions han de servir al poble. Han de servir als ciutadans que la financen amb els seus impostos. Si l'administració no serveix al poble, perd el seu sentit. La Generalitat del 155 ha perdut el seu sentit. El 155 no es retirarà mai. Potser sí, nominalment, però no en la pràctica. Per tant, és bo i necessari que no es faci govern, i que no torni aquesta Generalitat enemiga del poble.

Però, com es pot fer una República sense la Generalitat?

Igual com es va fer l'última. Des dels ajuntaments.

Junqueras ja ho ha dit algun cop. Les  eleccions municipals de 2019 seran claus. Em fa molt l'efecte que la proposta de Jordi Graupera de fer unes primàries municipals de l'independentisme Barceloní també va en aquesta via.

Estem en una guerra. La Generalitat ha caigut. Ens sap  molt greu, però seria un error estratègic mirar de recuperar-la ara. El que hem de fer és convertir-la en inútil per l'enemic, per una banda; i per l'altra, portar la batalla per la República allà on som forts i la podem guanyar: al Parlament i als ajuntaments.

A les properes eleccions al Parlament, d'aquí un parell de mesos, sospito, cal ampliar la majoria independentista i cal, d'una vegada per totes, superar el 50% dels vots. No perquè a Espanya en vagin a fer cap cas, que no en farien ni que els resultats fossin del 80% a favor de la República, si no per dominar completament el Parlament i fer callar d'una vegada als feixistes de PPSC's.

I no fer govern. Per pura lògica. Pel país és preferible viure sense govern, que amb un govern hostil. El país està demostrant que pot viure sense la Generalitat del 155, que és capaç d'organitzar-se i de crear estructures pròpies, està demostrant que és capaç de reconstruir-se des dels municipis, els barris i les assemblees locals.

El següent pas seran les eleccions del 2019. Que cal guanyar-les amb claredat absoluta. Cal tenir majories independentistes a la major part del territori, i cal derrotar al PPSC's al cinturó taronja.

Per descomptat, cal que l'ajuntament  de Barcelona sigui republicà

Arribat el moment, des dels ajuntaments, des de la seva confederació, es construirà la República Catalana, com ha de ser, amb un procés constituent, de baix a dalt i des dels municipis.

Vet aquí la meva teoria.

Demà, segurament, alguna nova notícia la invalidarà completament.

Però aquesta nit, si més no, ja he buidat el pap i em quedo més tranquil.

Bona nit.

Salut i República.