Pàgines

dijous, 31 d’octubre del 2013

Post 1000. Gràcies, amics!

El comptador del blog  diu que aquest és el post que fa 1000.

1000 posts donen per molt. Per a dir moltes bestieses i també per a dir alguna cosa rumiada. Si més no, espero que alguna!

El blog funciona des de 2006. Per tant ja té una mica més de set anys.

No em preocupa gaire el nombre de visites que pugui rebre el blog. Una mica sí, a veure. Però em preocupa, sobretot, qui ho llegeix i què llegeix. Tinc amigues i amics (ep! aprofito per saludar-vos! ;-) que algun cop deuen llegir les coses que escric i d'alguna manera penso en ells, penso en vosaltres, quan escric.

En molts dels escrits hi ha una  primera fase en que deixo que se m'enduguin els dimonis; gairebé sempre va seguida d'una reflexió, de moltes relectures, d'un procés d'edició i correcció, de moure de lloc paràgrafs, d'omplir buits... (i, al final, sempre hi han errades!)

Penso en els amics que potser llegiran i que, ja que es prenen la molèstia, jo hauria de, com a mínim, ser ordenat en l'exposició i respectuós amb la llengua. Si més no en la mida de la meva capacitat i coneixements, que són molt millorables.

Penso en vosaltres, amigues i amics. I vosaltres m'ajudeu. Perquè al final aquest blog em serveix, sobretot, a mi. M'ajuda a clarificar idees, a donar-lis la volta, a analitzar aspectes que potser no havia considerat, m'ajuda a sintetitzar idees noves. Em permet expressar sentiments, i emocions, i històries i contes i compartir-los amb vosaltres.  D'una forma diferent, segur, potser no tan agradable com seria xerrant a un bar tot fent una cervesa.

Amb alguns de vosaltres sí que tinc la possibilitat de xerrar sovint i cara a cara. Amb d'altres no, perquè la distància i els quefers diaris no ens deixen compartir tantes estones com caldria. Mai un blog substituirà l'escalf d'amics propers. Però almenys, espero compartir amb vosaltres aquests escrits i aquests pensament. Sapigueu que, en bona part, també en sou els autors.

Mil gràcies! 

Feliç "Castahalloweenyada"!

Aquesta nit és la Castanyada.

Aquesta nit és Halloween.

A Catalunya, aquesta nit cada cop mes és la "Castahalloweenyada".

Per què ho dic? Per detallets. No és cap estudi estadístic. Estic elevant a categoria uns esdeveniments particulars. Ho se. Però tothom ho fa, no?

Mireu: El dia a la feina ha estat dur, últimament tots ho són, però algú ha tingut el detall de portar panellets. No és que els panellets arreglin res, però ajuden a endolcir la cosa. Tot suma.

Tornant cap a casa m'ha sorprès una cua a la Plaça de Sants. Sorpresa. La cua era per comprar castanyes a la parada de la Plaça. Avui, que ha fet un dia fresquet -no fa fred; fa fresqueta sense passar-se- molts veïns han aprofitat per, amb algun abric i alguna jaqueta potser excessius, fer cua a la parada de castanyes per comprar un paquet de castanyes calentes, o de moniatos, fets al forn com és tradicional, embolicats en un cucurutxo fet amb paper de diari, també com marca la tradició.

Passant ben a prop de la cua una noia disfressada de bruixa sexy amb el que devia ser el seu germà petit, disfressat de monstre.

A la plaça, però a la banda del parc infantil, una altre noia xerrant amb una amiga. No va disfressada però porta un ganivet al cap. Travessant-li el cap, vull dir. Fa força efecte!

Val a dir que al metro, aquest matí, al vagó hi havia un tipus que anava de comte Dràcula. No m'atreveixo a dir que anés disfressat. De fet, la resta del vagó anava, anàvem, de zombies. A aquestes hores del matí ja se sap.

Al tram de la Plaça de Sants fins a casa, encara  n'he vist alguna altre de disfressa sinistra.

Però abans d'encetar aquest tram m'he trobat amb una altre cua, al forn Baltà, on els veïns estaven fent cua per comprar panellets.

Volia comprar panellets, però la cua m'ha desanimat. He optat per comprar els panellets al forn nou de la carretera que han obert no fa gaire i que em queda més a  prop de casa. Per cert, molt bons.

En arribar a casa ja he vist que l'Artiom havia fet molta feina penjant guarniments "halloweenians". Ha fet calaveres, carabasses, rats penats de paper, els ha pintat, retallat i els ha enganxat per les portes. Guarniments inspirats en el que veu el nen per la tele. No cal dir que ara mateix al Disney Channel totes les series estan amb el Halloween,.




No només això: Tot orgullós l'Artiom m'ha ensenyat el panellet que avui ha fet a l'escola. Un panellet amb ales de rat penat.



M'ha explicat el complicat procés d'elaboració i com li han fet els ulls amb "plastilina de sucre" que "fa molt bona olor".

Tocava menjar-se el panellet, però a última hora ha estat indultat  i esperarem a demà, per donar temps a que els avis puguin admirar-lo. En farem tres trossos, o més si els avis s'apunten, i ens els cruspirem, amb la resta de panellets que han sobrat (i que duraran, perquè n'hi han molts!), i el moniato, i les castanyes i fent uns glopets de moscatell (està bé, però apuntar que he de comprar -ja, sens falta- una ampolla de Ratafia Bosch).

Demà visitarem als morts, o els tindrem a la memòria.

Aquesta nit algun rat penat volarà pel balcó.

La festa de la castanyada és ben viva. No és una competició entre la Castanyada i el Halloween. Simplement ha estat una evolució. La castanyada ha incorporat nous elements i res més. Només qui és viu pot créixer. Avui hi havia una festa viva al carrer. És una gran notícia.

Feliç Halloween!

Feliç Castanyada!    

Feliç "Castahalloweenyada"!

dimarts, 29 d’octubre del 2013

octubre

Diuen que qui no té cap tema per parlar pot callar, o parlar del temps. A mi em venia de gusta escriure. després de molts dies de no fer-ho. I avui parlaré, o escriuré del temps. 

El canvi a l'horari d'hivern fa més evident, però no gaire, la tardor. Una tardor prou descafeïnada, tot sigui dit, que avui a Barcelona a començat a refrescar però, que jo que no soc tan valent, no he tingut cap problema per anar amb màniga curta tot el dia.

No és tardor com les d'abans. Les de molt abans. Recordo a la plaça de Sants la parada de la castanyera, fent les castanyes que impregnaven amb el seu perfum tota la plaça. Recordo que podia fer fred, i dies foscos. Reconec, també, que potser aquests records estan idealitzats. 

No fa fred. Encara no. Si el canvi de temps anunciat no hi posa remei, enguany els panellets i el vi bo es podran combinar amb una remullada a la platja. 

A aquest pas, els torrons es podran combinar amb remullades a la platja; i els calçots!

És una tardor insegura. Poc convençuda d'ella mateixa. De caràcter dèbil, si em deixeu que ho digui. Segueix la tònica de les estacions d'enguany. Indolent. Com si no volgués discutir gaire amb l'estiu que li ha fet d'okupa; i que ja veurem com s'encara amb l'hivern que s'anuncia ferotge, que els posseïdors del do de la profecia pronostiquen que arribarà de cop i brutal.  D'un dia per l'altre.

Embadocat, mirant per la finestra aquesta tardor tan poc convincent, esperant que arribi la fresca, les pluges, els bolets; Ai! que ja no seran bons.I les fulles dels arbres que van caient, però sense deixar les imatges de rambles i avingudes encatifades. 

O potser és que aquest octubre he estat massa capficat en afers familiars, en la feina, en cursos, en activitats; i no he percebut més aire que el condicionat dels llocs on passo el dia. També podria ser.

I potser he trobat a faltar la tardor, potser pel contrast amb un estiu amable on m'he reconciliat amb el sol i el mar, on he tornat a fer algun cim. He trobat a faltar la tardor. O potser és que no he tingut temps per sentir la tardor i em feia falta el fred que no ha arribat prou encara. Potser no he sentit la tardor, i em feia falta.

Perquè aquest món nostre gira i jo segueixo el gir del món. Cadència vital. A l'estiu segueix la tardor i és bo, ho crec, que així sigui. 

Embadocat, mirant per la finestra, tot cercant la tardor. Escrivint, també. Parlant, o escrivint, del temps. Del temps que passa. Del temps que no arriba. 

Aquí estic, doncs. Escrivint d'aquesta tardor d'enguany. Tan tímida i poc decidida.

dimecres, 9 d’octubre del 2013

9 d'octubre. Diada Nacional del País Valencià

Avui és la diada nacional del País Valencià.

Recorden  l'entrada del rei Jaume I a Ciutat de València l'any 1238

Han passat molts anys i avui, al País Valencià, recorden aquesta data com la seva Diada Nacional. Més enllà dels fets històrics, que sempre queden lluny, el que és important és que avui hi han moltes valencianes i valencians que sembla que s'estan traient la son de les orelles i que estan recuperant i actualitzant el sentiment valencianista.

Ho dic per les enquestes recents que parlen d'un tomb en les tendències de vot, que parlen d'un creixement de les forces d'esquerra i valencianistes, que no anti-catalanistes o blaveristes. Precisament parlen d'un decreixement de les forces blaveres o anti-catalanistes.

És un respir, un alleujament molt gran, vist des d'aquesta banda de la Sènia, que el País Valencià recuperi el tremp, es reconegui a ell mateix i es posi dempeus.

Perquè és un país germà. Perquè ja n'hi ha prou de corrupció i saqueig. Perquè el 30% d'atur és una monstruositat, i és conseqüència directa del saqueig i la corrupció. Perquè ja n'hi ha prou de persecució de la llengua. Perquè ja n'hi ha prou d'espoli fiscal. Perquè no hi ha res de dolent en la identitat valenciana. Perquè parlar valencià no és nacionalisme exacerbat, és parlar la llengua que t'ha ensenyat la mare i això mai, mai, és dolent. Perquè el que hi ha ara no és democràcia i es pot millorar molt i molt. Perquè Catalunya és amiga i aliada. Perquè el gruix del corredor Mediterrani és, indubtablement, el País Valencià. Perquè el País Valencià és una Nació, un País. Les comunitats ho són de veïns.

El País Valencià és viu, valencians sempre, cada dia, però avui és el seu dia. Milers de valencianes i valencians ho han cridat ben fort avui.

Espero que hagi estat una gran Diada Nacional.




(Val la pena escoltar l'entrevista que la Mònica Terribas ha fet aquest matí al síndic de Compromís i secretari general del Bloc Nacionalista Valencià, Enric Morera.

)

diumenge, 6 d’octubre del 2013

Stop CASTOR!

A veure si ho he entès: ACS (el grup del Florentino Pérez) no anava molt bé de calés, i es van treure de la màniga el projecte d'un gran dipòsit subterrani de gas, aprofitant el forat deixat per una antiga explotació petrolífera. Enagas, privada, ex-pública, en mans d'amics del PP, paga a ACS una morterada fer condicionar i explotar aquest dipòsit.

En realitat, NO cal aquest dipòsit de gas. El subministrament de gas està garantit pel gasoducte que porta gas algerià. Les reserves de gas disponibles actualment a l'estat tenen capacitat fins a 20 dies. Però el fan.

Els actors, doncs, són "empresaris" del BOE, PPerus i similars.

Llavors resulta que van a Tarragona i  la conselleria i els pobles on han de fer les obres els demanen estudis geològics. Els senyors aquests no estan per perdre el temps i sí per a fer molts quartos, opten per anar una mica més al sud, on els pobles demanen els estudis, però la conselleria, propietat del govern amic del PP, i obeint ordres de Madrid -és el que té ser una delegació territorial- no posa pegues ni demana estudis geològics.

I es posen a fer obres i injecten gas al forat subterrani. A una zona on tenen mancança d'infraestructures bàsiques, com una depuradora, han anat, en canvi, ben de pressa per a servir als seus amics i injecten el gas. Oh, sorpresa, resulta que comencen els terratrèmols. No hi han víctimes ni danys materials. Però l'ensurt dels veïns no se'l treu ningú; i ningú pot dir que un terratrèmol més fort no es pugui produir.

Bé, com que hi ha alarma social i, com que resulta que, realment potser sí calia haver fet l'estudi geològic i que els veins de la zona estan sensibilitzats pel maltracte que reben amb les infraestructures, s'aturen les obres. Els terratrèmols no s'han aturat encara, però. És el que té jugar amb un subsol que no controles.

En aquestes estem. No fa res que hi hagi una central nuclear no gaire lluny d'aquest dipòsit, ni que l'experiència de Fukushima sigui recent. Jugar amb falles geològiques submarines al davant de centrals nuclears sembla una broma de molt mal gust.

Però és que aquí hi havia la possibilitat de fer un bon negoci i solucionar algun maldecap econòmic d'amics del PP i s'ha fet. Menystenint completament l'impacte ambiental (això no s'ho plantegen mai) i la seguretat dels habitants de la zona (això mai havia estat un problema però no ho deien. La novetat d'ara és que no els fa res que es vegi que la seguretat dels veïns se la pela) i  les necessitats i mancances reals de la zona.

Menystenint, i això és més bèstia, informes geològics que advertien que aquesta situació podia produir-se.

Bé, doncs, una altre mobilització amb la que cal solidaritzar-se. Un no sap si els del PP han decidit, definitivament, treure's la careta i martiritzar les terres de parla catalana de  forma sistemàtica, o només és casualitat, però Déu n'hi do com estan escalfant al personal. A Catalunya, per descomptat, però també a Balears, i ara al País Valencià.

Fan i desfan les lleis per afavorir els seus interessos particulars. I amb la seva ambició sense límits acabaran provocant una desgràcia.

Avui mateix s'ha fet una manifestació a Les Cases d'Alcanar per reclamar l'aturada definitiva del projecte de dipòsit subterrani. Prop de 6000 veïns s'hi han manifestat.

Pel tancament definitiu de Castor.






Per cert, i aprofitant que parlem de coses semblants (injectar fluids al subsol per a desmanegar-lo) també cal dir ben fort que:





L'enquesta de "La Vanguardia"

Avui han publicat una enquesta a "La Vanguardia" amb una projecció de vots i escons en unes suposades eleccions autonòmiques al Parlament.
(http://www.lavanguardia.com/politica/20131005/54390575258/mapa-electoral-catalan-transicion-pedazos.html)

El resultat és mostra en aquest gràfic:



Cal posar en quarantena aquest sondeig: la informació publicada mai és neutra; sempre hi ha un objectiu en publicar un determinat "estat" de l'opinió pública, començant, precisament, per canviar aquest "estat".

Dit l'anterior, en tot cas, les properes eleccions, si es fessin, serien en clau plebiscitària. El que interessaria comptar d'aquest sondeig, doncs, seria  el suport a la DUI que se'n dedueix; i crec que els resultats són bons.

Si al bloc a favor de la DUI (després d'unes plebiscitàries només podria haver una DUI) se li suma ICV, aleshores parlaríem de resultats definitius. Jo crec que lícitament se'ls pot afegir.

Per cert, que el discurs d'ICV és molt interessant: ells diuen que volen una república catalana lliurement federada (amb Espanya) social i democràtica. És dir, federalisme. Però, lògicament, reconeixen que només es federen iguals. El discurs d'ICV és, en primera instància, independentista. perquè només un estat independent pot federar-se amb un altre estat independent. El federalisme d'ICV és clarament més sòlid i raonat que el pastiche ideològic del PSC.

De fet quan des d'ICV reclamen fer una consulta encara que l'estat s'hi oposi, el que estan fent és apostar per la Declaració Unilateral d'Independència.

Tornat al sondeig,  les properes eleccions, si es fessin, serien en clau plebiscitària. Però no es faran, la DUI arribarà abans. Digues-me futuròleg.

L'estat no autoritzarà la consulta i  per tant, una consulta no es podria fer si no es fa prèviament una DUI (seria absurd desobeir l'estat i fer la consulta i, després, sotmetre's de nou a la legalitat estatal. Aleshores, com que no es farà consulta s'anirà cap a les plebiscitàries.

Però aposto a que  l'estat tampoc permetrà les plebiscitàries: Il·legalitzaran partits, suspendran l'autonomia, destituiran a Mas, o tot plegat. Faran alguna barbaritat per l'estil. Aleshores, el Parlament, en rebel·lia, no en tindrà una altre que fer la DUI.

Són  molt interessants aquest parell d'articles de Vilaweb:
http://www.vilaweb.cat/noticia/4148005/20131004/experts-dret-internacional-creuen-unio-europea-abandoni-catalunya.html
http://www.vilaweb.cat/noticia/4147095/20131002/totes-vies-legals-lestat-espanyol-impedir-independencia.html

No són veritats absolutes, no cal dir que també hi han experts internacionals que veuen problemes al reconeixement internacional de Catalunya si es fa la DUI; però també que igual com les lleis espanyoles impedeixen la independència, també hi han tractats  internacionals que l'avalarien (aquest estudi del CES  parla de la Convenció de Montevideo de 1933).

En tot cas, el que és  clau per a l'èxit de la DUI és el reconeixement internacional.

Anem cap a la DUI. La qüestió és que no es pot plantejar abans d'hora:
cal tenir assegurats certs suports internacionals, tant pel que fa al reconeixement polític com pel que fa al finançament. Jo crec que els darrers viatges de Mas per la UE estan clarament relacionats amb això.

També és interessant el que comentava Joan Herrera a ca  la Terribas: Més o menys, que el PP està empenyent cap a la DUI de forma volguda. Que per això estan tancant totes les portes i que les darreres votacions i propostes de llei tenen un clar component de retallada de l'autonomia i d'atac a  la llengua catalana . La lectura que fa l'Herrera és que la DUI serà un atzucac.

Evidentment, serà un atzucac per al federalisme. Dos no es federen si un no vol. Encara menys si un no reconeix l'altre com igual. La DUI no serà reconeguda pel govern d'Espanya, si més no, d'entrada. És més, és probable que la reacció no sigui, precisament amable i de comprensió.

Serà el moment de la veritat. De l'enfrontament directe. El xoc de trens. Caldrà durant unes hores, potser alguns dies, envoltar el Parlament i defensar-lo, fins que arribin els reconeixements internacionals. Haurem d'estar determinats a superar aquest tràngol.

Serà el moment de la veritat. A Madrid segueixen pensant que tot plegat es només una jugada per aconseguir més finançament  i creuen que si des de Catalunya es puja l'aposta, ells també poden fer el mateix. A Madrid creuen que quan arribi el moment de fer la DUI, al Parlament li tremolaran les cames. I que la negativa constant de Mas a acceptar la via de la DUI els dona la raó i l'encerten en la seva estratègia. Però és que Mas no pot plantejar, encara, la DUI. La DUI només es plantejarà quan no hi hagi cap més sortida.

La qüestió és que hi haurà DUI. N'estic totalment convençut. També que l'estat espanyol podria estar interessat en que fos molt aviat, a la babalà i sense recolzament internacional, per a poder desactivar-la. Però des del punt de vista català, la DUI no pot ser abans que es donin les condicions.

SPOILER: Que l'estat espanyol vulgui que la DUI sigui ben aviat per desactivar-la em recorda una mica l'escena de "La caça de l'Octubre Roig" en que la forma com el capità rus desertor (gran Sean Connery) esquiva l'atac amb torpedes del submarí rus enviat a caçar-lo és, precisament, llençant el seu submarí a tota velocitat contra els torpedes que s'apropen: Els torpedes no poden esclatar dins d'un espai de seguretat per al submarí atacant. La forma d'evitar l'atac és, doncs, buscar el cos a cos abans que l'enemic no estigui preparat i en guàrdia.

Però no són prou ràpids. L'avantatge amb el que es compta és que tot i que Madrid pot fer una barbaritat, encara no pot fer-la, perquè, objectivament, el govern de Catalunya encara no ha trencat cap llei espanyola que ho justifiqui. La pressió política per a que l'estat emprengui una acció extrema, creix i acabarà esclatant. Cal aprofitar aquest temps per guanyar els  suports internacionals, polítics i financers. No serà fàcil:  http://www.vilaweb.cat/noticia/4148160/20131006/govern-enviara-comunitat-internacional-memorial-greuges-lestat.html.

Al final, ni la DUI serà tan aviat (a menys que a Madrid cedeixi a la pressió dels grups ultranacionalistes, i llavors tot es precipitaria), ni serà quan tot vingui tot de cara.

Tant de bo uns i altres siguin prou intel·ligents per a que aquest joc no se'ls escapi de les mans i ningú prengui mal: Doneu la veu als pobles! Els pobles volen viure en pau, en llibertat i amb respecte! Però em temo que no hi ha tanta alçada de mires.

Compte, doncs, que hi ha la possibilitat real que calgui plantar-se al Parlament, envoltar-lo i protegir-lo.

La partida continua.