dijous, 31 d’octubre de 2013

Post 1000. Gràcies, amics!

El comptador del blog  diu que aquest és el post que fa 1000.

1000 posts donen per molt. Per a dir moltes bestieses i també per a dir alguna cosa rumiada. Si més no, espero que alguna!

El blog funciona des de 2006. Per tant ja té una mica més de set anys.

No em preocupa gaire el nombre de visites que pugui rebre el blog. Una mica sí, a veure. Però em preocupa, sobretot, qui ho llegeix i què llegeix. Tinc amigues i amics (ep! aprofito per saludar-vos! ;-) que algun cop deuen llegir les coses que escric i d'alguna manera penso en ells, penso en vosaltres, quan escric.

En molts dels escrits hi ha una  primera fase en que deixo que se m'enduguin els dimonis; gairebé sempre va seguida d'una reflexió, de moltes relectures, d'un procés d'edició i correcció, de moure de lloc paràgrafs, d'omplir buits... (i, al final, sempre hi han errades!)

Penso en els amics que potser llegiran i que, ja que es prenen la molèstia, jo hauria de, com a mínim, ser ordenat en l'exposició i respectuós amb la llengua. Si més no en la mida de la meva capacitat i coneixements, que són molt millorables.

Penso en vosaltres, amigues i amics. I vosaltres m'ajudeu. Perquè al final aquest blog em serveix, sobretot, a mi. M'ajuda a clarificar idees, a donar-lis la volta, a analitzar aspectes que potser no havia considerat, m'ajuda a sintetitzar idees noves. Em permet expressar sentiments, i emocions, i històries i contes i compartir-los amb vosaltres.  D'una forma diferent, segur, potser no tan agradable com seria xerrant a un bar tot fent una cervesa.

Amb alguns de vosaltres sí que tinc la possibilitat de xerrar sovint i cara a cara. Amb d'altres no, perquè la distància i els quefers diaris no ens deixen compartir tantes estones com caldria. Mai un blog substituirà l'escalf d'amics propers. Però almenys, espero compartir amb vosaltres aquests escrits i aquests pensament. Sapigueu que, en bona part, també en sou els autors.

Mil gràcies! 
Publica un comentari a l'entrada