dimarts, 29 d’octubre de 2013

octubre

Diuen que qui no té cap tema per parlar pot callar, o parlar del temps. A mi em venia de gusta escriure. després de molts dies de no fer-ho. I avui parlaré, o escriuré del temps. 

El canvi a l'horari d'hivern fa més evident, però no gaire, la tardor. Una tardor prou descafeïnada, tot sigui dit, que avui a Barcelona a començat a refrescar però, que jo que no soc tan valent, no he tingut cap problema per anar amb màniga curta tot el dia.

No és tardor com les d'abans. Les de molt abans. Recordo a la plaça de Sants la parada de la castanyera, fent les castanyes que impregnaven amb el seu perfum tota la plaça. Recordo que podia fer fred, i dies foscos. Reconec, també, que potser aquests records estan idealitzats. 

No fa fred. Encara no. Si el canvi de temps anunciat no hi posa remei, enguany els panellets i el vi bo es podran combinar amb una remullada a la platja. 

A aquest pas, els torrons es podran combinar amb remullades a la platja; i els calçots!

És una tardor insegura. Poc convençuda d'ella mateixa. De caràcter dèbil, si em deixeu que ho digui. Segueix la tònica de les estacions d'enguany. Indolent. Com si no volgués discutir gaire amb l'estiu que li ha fet d'okupa; i que ja veurem com s'encara amb l'hivern que s'anuncia ferotge, que els posseïdors del do de la profecia pronostiquen que arribarà de cop i brutal.  D'un dia per l'altre.

Embadocat, mirant per la finestra aquesta tardor tan poc convincent, esperant que arribi la fresca, les pluges, els bolets; Ai! que ja no seran bons.I les fulles dels arbres que van caient, però sense deixar les imatges de rambles i avingudes encatifades. 

O potser és que aquest octubre he estat massa capficat en afers familiars, en la feina, en cursos, en activitats; i no he percebut més aire que el condicionat dels llocs on passo el dia. També podria ser.

I potser he trobat a faltar la tardor, potser pel contrast amb un estiu amable on m'he reconciliat amb el sol i el mar, on he tornat a fer algun cim. He trobat a faltar la tardor. O potser és que no he tingut temps per sentir la tardor i em feia falta el fred que no ha arribat prou encara. Potser no he sentit la tardor, i em feia falta.

Perquè aquest món nostre gira i jo segueixo el gir del món. Cadència vital. A l'estiu segueix la tardor i és bo, ho crec, que així sigui. 

Embadocat, mirant per la finestra, tot cercant la tardor. Escrivint, també. Parlant, o escrivint, del temps. Del temps que passa. Del temps que no arriba. 

Aquí estic, doncs. Escrivint d'aquesta tardor d'enguany. Tan tímida i poc decidida.

Publica un comentari a l'entrada