dimarts, 29 de setembre de 2015

la màquina de fabricar independentistes torna a funcionar a ple rendiment.

El PP ha tornat a engegar la màquina de fer independentistes.

Es veu que la majoria absoluta independentista  en escons i la relativa en vots no han estat prou avís i, per si de cas, ara encausen a Mas, Rigau i Ortega.

A Mas se li poden retreure moltes coses: ser el responsable de polítiques liberals que han generat divisió social, ser el responsable de retallades públiques i privatitzacions ser el responsable d'un partit empastifat per greus casos de corrupció. Aquests són fets reals i Mas o n'és responsable directa o indirectament.

Però no és per cap d'aquests fets que Mas, Rigau i Ortega han estat encausats. Ho han estat per ser els responsables últims de la consulta del 9N2014 (per cert, sembla evident la correlació entre els resultats del 9N i els vots obtinguts per JxSí+CUP ,sí-sí; CSQEP, sí-no; i Unió, no).

Els volen empresonar perquè van posar les urnes el 9N. Al meu poble d'això se'n diu judici polític. Si s'empresona a algú a conseqüència d'un judici polític, aquest esdevé un presoner polític. Espanya vol que Mas, Rigau  i Ortega siguin presoner i presoneres polítiques.

És escandalós.

Ara mateix se sent el repic d'atuells al carrer. No sóc l'únic que creu que això és escandalós.

És una ironia del destí (no vull pensar que hagi estat triat a propòsit, com una provocació) que la data de la compareixença de Mas sigui el mateix dia que farà 75 anys de l'assassinat de Companys pels feixistes després de, oh sorpresa! un "judici" polític.

Mirem-ho pèr la banda positiva, l'estat espanyol ja no assassina presidents de la Generalitat, ara es conforma amb mirar d'empresonar-los. Ah! la democràcia!

Suposo que els votants del No, o una majoria, diguem que els de C's i PP, deuen trobar això molt graciós, oi? 

Res de nou d'altra banda. També va ser escandalós que els votants catalans a Itàlia es quedessin sense poder votar per culpa de "correus extraviats",  a afegir a les habituals dificultats per al vot exterior. D'això al meu poble en diem frau electoral.

El govern espanyol no pretén convèncer. Només és planteja vèncer. jugant brut, si cal. Volen vèncer als independentistes, però també als que malden per capgirar l'ordre establert mitjançant, potser,  un procés constituent unilateral, o "no subordinat". A aquests també els volen vèncer. No només vèncer. A tots plegats, l'estat espanyol ens vol anorrear.

En la seva ceguesa, però, l'estat espanyol s'ha cregut la pròpia propaganda que diu que diumenge van "guanyar en vots". Ara van molt forts i creuen que el cop de gràcia serà empresonar Mas. Escapçar el moviment independentista és el seu càlcul. Segueixen sense entendre res: si Mas no és president, ho serà Romeva, o Forcadell,  o Casals, o Junqueras.. o algún dels 71 diputats de JxSi i CUP, sense comptar Mas.

Avui la màquina de fer independentistes del PP s'ha posat a funcionar a ple rendiment i, segurament, més d'un ja s'ha penedit de no haver votat una opció independentista el 27S. Que no pateixin. Tindran l'oportunitat d'involucrar-se aviat en el procés constituent i de votar la Constitució de la República quan arribi el moment, d'aquí menys de 18 mesos.

Referèndum pactat... No em feu riure. No, mireu, JxSí i CUP han de posar-se d'acord, que s'hi posaran, i tirar endavant amb el procés constituent i, com diu Baños, més aviat que tard es farà la Declaració d'Independència.

Espero que CSQEP entenguin de quina banda està la democràcia i que no es pot demanar a l'escorpí que canvii la seva natura. Que ho vagin rumiant.

Mentrestant, els independentistes seguim endavant.

dilluns, 28 de setembre de 2015

La victòria necessària per seguir. Seguim.

Amb una participació de prop de 77,44% que correspon a 4.115.807 vots emesos tenim els següents fets (totes les dades extretes de l'especial eleccions del NacioDigital.cat ):

El nombre de vots independentistes (JxSí +  CUP) és de 1.957.348.

Aquesta quantitat de vots superat el nombre de vots independentistes del 9N2014, que es van obtenir 1.897.274 vots favorables, i es podia votar  a partir de 16 anys.

Aquests vots han permès que per primer cop el Parlament de Catalunya compti amb majoria absoluta d'escons independentistes. 72 en total.

 Els vots de les forces del no a la independència C's + PP + PSC sumen 1.605.563, i obtenen 52 escons.

Els vots independentistes són, doncs  351.785 més que els unionistes.

CatSíQueEsPot, segons diuen ells mateixos, no es pot quantificar a cap dels bàndols. Són 366.494 vots i 11 escons.

UDC no entra al Parlament perquè els seus 102.870 votants no superen el 3% de la participació a les eleccions. Em quedo amb el dubte de si sumar-los al bloc del no a la independència (nominalment són confederalistes) o comptar-los al bloc dels "no alineats", juntament amb CSQEP.

Els números són els que són. No ha estat una victòria en vots  suficient com per invalidar el més que previst moviment unionista d'acaparar els vots de CSQEP i Unió. Amb aquesta suma, l'unionisme guanya en vots.

La pregunta és si és lícit que facin aquesta suma. Jo penso que no. En tot cas, aquestes eleccions, que han tingut un caràcter plebiscitari, no són un plebiscit perfecte precisament perquè hi ha, almenys, un grup que explícitament renuncia a ser comptat a cap dels bàndols, i el nombre dels seus votants és massa gran com per no tenir-lo en compte. 

Tenint en compte aquesta anomalia, i fent cas del que diu la mateixa CSQEP, el resultat és una victòria còmoda de l'independentisme en vots afirmatius, però no és el 50% + 1 que alguns demanàvem, justament per evitar caure en la possibilitat d'interpretacions.

Però és una victòria suficient per seguir endavant. Ho crec així.

Probablement Mas no serà president. Ja veurem qui ho serà. Espero, de tot cor, que s'arribi a un candidat de consens que sigui no només el candidat de consens  de JxSí i CUP, si no també un bon candidat per a CSQEP, a la qual se l'espera en el procés constituent que ha de començar de forma imminent.

Els passos següents estan clars, doncs: buscar el necessari consens entre JxSí i CUP i, en la mida del possible, també de CSQEP. A continuació la declaració solemne de l'inici del procés d'independència, tot seguit, encetar el tram civil del procés constituent que ha de ser autènticament participatiu i democràtic.

Pel camí es farà desembre i arribaran les generals espanyoles. Si a Madrid hi ha algú intel·ligent, arribarà una proposta de referèndum vinculant que s'hauria d'escoltar a Catalunya. Si, en canvi, com sembla més probable, ens trobem amb una majoria absoluta de PP + C's + PSOE (facin o no facin govern) aleshores tots els ponts estaran trencats i ja no hi hauran excuses per tirar pel dret amb la declaració d'Independència.

Encara cal lluitar. Persistir fins  aconseguir-ho. Donec perficiam. Però ahir es va donar el pas més important.

Ahir es va obtenir la victòria necessària. Va ser, doncs, una gran victòria.

Victòria que fa lícita l'esperança, i que foragita falses eufòries.

Diputats, no afluixeu.

Els independentistes al carrer, no afluixarem.

dijous, 24 de setembre de 2015

Per què crec que tot i no ser independentista hauries de votar Independència?

Resta només un  dia de campanya electoral. Dissabte serà la "jornada de reflexió" i diumenge es votarà.

A aquestes alçades ja és clar que les eleccions tindran un marcat caràcter plebiscitari. No serà estrictament plebiscitari perquè tot i que podem trobar dos blocs ben definits sobre la independència de Catalunya, en cap dels dos bàndols hi ha unanimitat sobre el model a seguir. Fins i tot no es pot afirmar que tots els partits del bàndol oposat a la independència siguin estrictament unionistes.

A aquests votants m'adreço. No només, però em sembla que majoritàriament, són els votants que avui potser ja s'han decidit per "Catalunya Sí Que Es pot" (CSQEP). Els demanaria, des del respecte i la cordialitat, una última reflexió.

Potser no l'encerto però crec que aquests votants, majoritàriament, desitgen un canvi profund en les formes de fer de l'estat espanyol. Un canvi en la línia dels projectes i ideals que es van formular al voltant del moviment 15M, aquell març de 2011. Podemos (P's) s'ha auto-proclamat hereu d'aquell esperit. A Catalunya P's es presenta dins CSQEP, junt amb ICV, EUiA i EQUO.  Doncs bé, jo el que dic és que a Catalunya l'esperit del 15M està, també, i sospito que majoritàriament, al bàndol independentista.

També els diré que crec que si hi ha alguna possibilitat de canvi, regeneració, reforma, ruptura democràtica amb el R78 a l'estat espanyol, aquesta passa necessàriament per una victòria independentista el proper diumenge.

Perquè l'única forma que haurà d'evitar una declaració d'Independència serà amb un referèndum pactat i vinculant. Això significaria, en qualsevol cas, la fi de l'actual constitució i l'apertura per la via dels fets consumats d'un procés constituent a Espanya.

Per què? perquè s'hauria reconegut el caràcter nacional de Catalunya i el seu dret a autodeterminar-se, esmenant així els primers articles de la constitució espanyola.

Si guanya l'independentisme la pressió internacional per organitzar un referèndum vinculant serà molt alta. I també la interior. Més encara quan el desembre hi hauran eleccions espanyoles.

Madrid claudicarà. Hi haurà un referèndum d'independència. Aposto per això.

L'escenari alternatiu, tanmateix, és possible: el PP podria conservar la majoria, potser amb un pacte amb el PSOE, i/o amb C's. En aquest cas la declaració d'independència no hauria de trigar gaire a produir-se.

Certament, si PPSOEC's és la majoria que es donen  els espanyols a ells mateixos, caldrà reconèixer que els canvis constitucionals a l'estat espanyol són impossibles, i Catalunya se separarà de l'estat per la via de la Declaració Unilateral d'Independència (DUI).

Però crec que el més probable és que acabi produint-se el referèndum i la reforma constitucional per la via dels fets. Si el resultat del referèndum és, finalment, la independència, serà un somni acomplert. Si es perd, en tot cas el dret d'autodeterminació i el caràcter nacional de Catalunya hauran quedat preservats i estarem davant l'oportunitat d'escriure una constitució espanyola amb subjectes constituents nous i feta amb llibertat (amb tota la llibertat que pugui propiciar l'apadrinament de la UE, però aquest és un altre tema.)  

Aclareixo que jo vull la independència. El proper diumenge votaré per la independència. Crec que a Catalunya hem d'encetar ja el nostre procés constituent i que no hem d'esperar al de l'estat. Sóc conscient que el que passi a Catalunya tindrà conseqüències a Espanya. Al meu entendre si es guanya diumenge de forma inqüestionable (escons i vots amb el 50%+1) no cal esperar referèndums pactats i hem de tirar pel dret i diria que això és el que proposa la CUP. Tanmateix, tot i pretendre obtenir una "majoria inqüestionable", Junts pel Sí (JpS), seguint el seu full de ruta, encetarà el procés constituent però encara no llençarà la DUI, i esperarà, com a mínim, fins al desembre per veure si hi ha algú amb qui parlar a Madrid.

Tot això suposant, insisteixo, que l'independentisme guanya en vots i escons.

Torno als votants de CSQEP. Tot el discurs anterior és per dir-vos: la reforma, el canvi, la ruptura amb l'R78, un nou procés constituent a Catalunya i Espanya, el que voleu, ho podeu aconseguir si doneu suport al bloc independentista perquè aquesta victòria forçarà exactament un procés constituent a Catalunya i, de retruc, a Espanya. Evidentment que la segona part d'aquesta història serà aconseguir una victòria d'un bloc favorable a aprofitar la victòria independentista a Catalunya per encetar el procés constituent a Espanya al desembre. Per construir aquest bloc caldrà el suport dels partits independentistes catalans. A canvi, per descomptat, del referèndum vinculant.

És a les vostres mans. El vostre vot pot servir per mantenir l'status-quo o pot servir per, ara sí, forçar un canvi.

El diumenge es vota per la independència de Catalunya. Arriba l'hora de decidir.

divendres, 18 de setembre de 2015

Anaven lents perquè anaven lluny (CUP 27S)

Jo penso que estem enmig de la campanya electoral de les eleccions més decisives de la nostra vida. És la meva opinió.

Però, tanmateix, la campanya electoral no m'interessa gens. No li trobo el què a les campanyes electorals. Ni tan sols a aquesta que correspon a les que, per mi, són les eleccions més importants que he viscut i que, sospito, viuré.

Soc dels que es desconnecten de les campanyes. No m'agraden els blocs electorals als mitjans i els espots de campanya em semblen avorrits, en el millor dels casos, o una manca de respecte tot sovint.

Per això, ahir, en acabar veure el vídeo de campanya de la CUP vaig alçar les mans al cel i amb els ulls negats vaig donar les gràcies als olímpics pel regal.

El vídeo de la CUP és autoparòdic, crític i divertit. Els cupaires s'ho deuen haver passat d'allò mes bé amb la seva realització. Els gags i referències són continuats. Has d'estar atent per no perdre-te'ls.

Primer de tot, el vídeo:



Un mini road-movie "basat en realitats polítiques" de set minuts i mig. "Anaven lents perquè anaven lluny".

Alerta d'spoilers. Si no heu vist el vídeo, no seguiu i mireu-lo ara. Sapigueu que, a continuació, tots els misteris de la pel·lícula seran desvetllats.

El vídeo que comença amb la furgoneta en la que van els cupaires aturada i amb fum al motor. Cau l'espardenya que David Fernández va ensenyar al (gàngster) Rodrigo Rato i el David hi carrega el peu. Estilisme torrentià.

El Fernández, "Alguna cosa s'ha trencat". No sabem que ha passat, però podria tractar-se del "nucleo irradiador" de Íñigo Errejón.

Deuen haver estat "les pedres del camí, les que ens posen ells i les que ens posem nosaltres..." però mira, tu, nosaltres sempre anem pel dret, i després passa el que passa".

No és només el motor. També la roda ha punxat. Isabel Vallet s'ofereix a canviar-la. No és que en sàpiga gaire, però s'ha vist M Gyver sencer i alguna cosa es podrà aprofitar. De moment sap que cal un gat.

Antonio Baños li dona el gat. Un gat xinès, d'aquests daurats que mouen el braç. El Baños confessa que duia la broma preparada de casa. Moment surrealista: la  Internacional accelerada sona durant un parell de segons, mentre el moviment del braç del gat recorda el tradicional gest comunista del puny alçat.

Toca fer reparacions. O buscar una roda, o trucar a la grua. El Busqueta fa els càlculs. No hi han calés. "La despesa la controla la Troika. O deixem de pagar el deute o no arriba ni per una roda de bicicleta". "Tocarà desobeir un altre cop", respon Arrufat.

Diàleg entre Fernández i Vallet: "correm massa",  "A vegades sembla que avancem i a vegades sembla que estiguem  al mateix lloc que al 2012". Baños intervé. Segon moment surrealista amb referència a "Atrapat en el temps" (Groundhog Day, Harold Ramis, amb Bill Murray i Andie McDowell).

La Gabriela (Recorda moltíssim a la Carbonell de Plats Bruts!) ha trobat una roda, "al maleter, sota una caixa de samarretes zapatistes", tots miren a l'Arrufat, que fa un gest de "jo no es sé res". Gag en clau interna? Que no ets ordenat, Quim?

La Gabriela diu que ella posa la roda i el Quim respon que encara quedarà per arreglar el motor. David, que baixa de nou a la terra, "cita" a Henry Ford: "un cotxe sense motor és com un poble sense futur". La mirada del Quim no té preu.

Isabel retreu el referent fordià. David respon amb una nova cita, aquest cop de l'Ovidi, no m'ha quedat clar si  Montllor o el clàssic llatí: "ni referents, ni preferents".

Arriba un cotxe. S'atura. Una polsera indepe. "Voleu pujar?" Noooo! "És que no anem al mateix lloc. A més no heu passat la iteuve", "Ha, ha ha, nosaltres som la itevé" i marxa. Gag potentíssim. En un moment, la negativa de la CUP a anar amb JpS, una critica a l'independentisme de postureig i un clatellot a la corrupció dins de CDC.

En fi, la furgo tampoc està tan malament, encara que no corri gaire, però va on ells volen. El problema gros és que falta una peça. Quina peça? en tot cas, Baños veu la metàfora: "Sense justícia no hi ha llibertat. Sense sobirania no hi ha democràcia. Sense les dones no hi ha revolució." i Gabriela rebla: "I sense totes les peces no hi ha motor".

Un altre cotxe, que va molt de pressa, en sentit contrari. Tant de pressa que esclafa la Queta. Dins el cotxe que va molt ràpid se sent a Sabina. Veig aquí una referència a Podemos. "I on van aquests?", "cap enrere". Van al Madrid de 1978.

Desconcert. Quim convoca una assemblea per decidir si "anem bé per aquesta via". David demana qui té el mapa. El Baños apareix amb un mapa d'Europa i fa lloc a la taula amb un cop de braç que aboca al terra tota la paramenta per dinar que havia preparat el Busqueta. "Collons, Baños!"

El cas és que hi ha massa mapa. El Busqueta el plega fins deixar només els Països Catalans. Moment palilleru del David en veure com de petit és el nostre país. "No som res". En fi, anem per feina. Som a algun lloc de les terres de Lleida. On és Ítaca? Privatitzada. En mans alemanyes, concretament, es podria afegir.

Quim ho veu clar: calen reforços. Truca a l'Anna Gabriel que és a l'Ateneu. Demana ajuda. L'Anna respon citant a Gramsci: "Necessitem tota la força. Necessitem tota la intel·ligència. Necessitem tot el coratge".

Gabriela ha arreglat la roda i arriben els reforços just a temps. La gent empeny la furgoneta que, de nou, es posa en marxa. La gent empeny la furgoneta. Per si no havia quedat clar, la furgoneta representa el Procés d'Independència.

Per cert, que la furgoneta va pel carril de l'esquerra "perquè per la dreta mai s'avança"... i si els mossos els paren, ja es faran els escocesos.

Merda! (Isabel, aquest vocabulari!) s'han deixat el mapa. Però no passa res. Tenim memòria i sabem on volem anar.

La road movie acaba amb la furgoneta empesa per la gent allunyant-se mentre el gat xinès ens diu adéu.

Els crèdits finals també tenen la seva cosa.  "...quan el motor és la gent." "Governem-nos", càsting cupaire, "basada en fets reals" i "encara que no ho sembli, això és un vídeo electoral" i finalment, el millor de tot, "vota't", amb t.

Moltes gràcies, David, Quim, Isabel, Antonio, Busqueta, Gabriela, Anna i Albert. I a tots els que heu fet aquest vídeo.

Espero que molta gent us faci confiança el proper 27S.

Espero que el 27S tots guanyem. El 27S guanyarem la Independència.

dissabte, 12 de setembre de 2015

L'endemà de la diada




En el seu parlament Jordi Sánchez anunciava ahir que "alguns mitjans parlen de 2.000.000 d'assistents a la Via Lliure". Déu n'hi do.  Baños, de la CUP, deia que entrar en el ball de xifres no era adequat, que en tot cas ahir érem molts. Entre poc i massa... La meva estimació personal, basant-me en que a la web de la Via Lliure hi consten apuntades prop de mig milió de persones i que, ni de bon tros, tothom que va ser ahir a la Meridiana estava apuntat, és que un milió de manifestants és una quantitat versemblant, o curta fins  i tot.

Un milió de manifestants organitzats és una força immensa. Però és una força que serveix per al que serveix. La pregunta és: servirà per a donar a l'independentisme una majoria suficient i incontestable el proper 27S?

Encara més: què és una "majoria suficient i incontestable"? Jo soc dels que pensen que l'escenari òptim és una majoria en vots i en escons, però m'adono que la majoria en escons és el mínim necessari.

Per vàries raons. JpS i la CUP han dit que volen la independència però que optaran per un full de ruta els uns, i per una DUI més procés constituent els altres. Fins i tot des de CSQEP o, si més no, des de corrents interns, diuen que cal propiciar un procés constituent unilateral. L'independentisme, doncs, no es presenta completament unificat. Per la banda del no, les diferències són encara més grans i, per exemple, nominalment el PSC continua presentant-se com federalista. El cas és que no existeix en la banda del No un intent de concentració del vot equivalent al de JpS.

És dir, hi ha dispersió de vot tant entre el sí, com en el no a la independència, per tant, la suma directa de vots a favor del sí o del no, sobretot si els resultats són ajustats no serà senzilla o, simplement, no serà possible.

El resultat en escons, en canvi, no hauria de plantejar molts dubtes. En principi, una majoria absoluta d'escons independentistes hauria de conduir a un govern independentista. Quin govern? Dependrà de la composició d'aquesta majoria d'escons. És molt probable que, cas que JpS  no obtingui la  majoria absoluta, la CUP tingui molt i molt a dir, en particular, en l'acceleració i caràcter que prengui el procés.

També és possible que, en virtut de la llei electoral catalana, la majoria d'escons independentistes no correspongui directament a una majoria absoluta de vots. Això podria passar. Realment, però, no hi haurà cap altre opció que seguir endavant amb el full de ruta. Per reducció a l'absurd: un govern que té majoria absoluta en escons, o gairebé majoria absoluta, amb una oposició que no és capaç d'articular una majoria alternativa; aleshores, per les carències de l'oposició, l'opció majoritària ha de renunciar al propi programa? No és lògic. Si hi ha un govern de JpS, està obligat, per compromís amb els seus votants, a tirar endavant amb el full de ruta. Per això se'ls ha votat, i contra aquest programa, anunciat i conegut, serà l'oposició la que no haurà estat capaç d'articular una alternativa. El problema, si de cas, el tenen ells.

Tanmateix, ja s'ha dit,  més d'un cop, que el full de ruta es pot canviar per un referèndum pactat. Ahir ho va tornar a repetir el President.

La qüestió és si aquest referèndum es convocarà. No pas amb l'actual govern del PP. El govern del PP té data de caducitat al proper desembre, però ben bé podria ser, amb el suport de C's, que el seu mandat s'allargués quatre anys més. No cal dir que amb una coalició PP i C's un referèndum pactat a Catalunya encara és més impossible que avui. L'alternativa seria un govern de PSOE, amb P's i, qui sap, si amb el suport de JpS, PNB i i altres forces nacionalistes i regionalistes que s'avingués a un referèndum pactat a Catalunya. Però aquest escenari també és inversemblant.

Inversemblant perquè en cas de referèndum, fins i tot perdent-lo, per  l'independentisme seria una victòria. Perquè l'estat espanyol hauria reconegut explícitament el caràcter nacional de Catalunya i el seu dret a l'autodeterminació. Res no seria igual després del referèndum. Encara més: no només hauria estat una victòria de l'independentisme, també ho hauria estat de les forces que malden per un nou procés constituent, a Catalunya i a Espanya i, de fet, serien els més beneficiats. Justament per això, el reconeixement de la plurinacionalitat de l'estat és inacceptable pel nacionalisme espanyol de PP, PSOE i C's ja que significaria el desmantellament del blindatge constitucional que els garanteix la preeminència a les institucions, i es difícil d'empassar, en aquest cas per motius purament identitaris, pels corrents nacionalistes de P's. En particular, el  PSOE no pot portar al seu programa un referèndum per Catalunya sense que això signifiqui una implosió i una debacle electoral.

Remarcar que, a hores d'ara, qualsevol possibilitat de canvi a Espanya passa per una victòria independentista a Catalunya que posi a l'estat en la disjuntiva d'enfrontar-se a una DUI o pactar un referèndum i obrir, per la via dels fets consumats, el canvi constitucional. Única forma com es pot canviar la constitució.

Perquè la improbable coalició d'esquerres i nacionalistes seria dèbil i, en tot cas, un procés de canvi constitucional per la "via legal" demana unes majories amples i duradores en el temps. Si ja resulta difícil pensar en una majoria que permeti donar aquest primer pas de canvi constitucional, la probabilitat que es repeteixi i s'ampliï la majoria  en una segona legislatura disminueix dràsticament.

Tot això, a més, suposant que aquest canvi constitucional fos acceptable pels partits catalans. En definitiva, el PP en algun moment també ha parlat de canvis constitucionals... de caràcter recentralitzador.

Amb tot, l'única opció intel·ligent per desactivar la mobilització independentista, si més no per ara, passa per un referèndum en el que es voti explícitament independència sí o no, sense matisos, i confiar que siguin veritat les enquestes del CIS que diuen que la majoria dels catalans no volen la independència.

Però, en fi, com ja he dit, aquest referèndum pactat, ni hi és ni se l'espera. Com no sigui que des de la UE, o dels EUA, es faci algun tipus de toc al govern de torn a Madrid. Podria ser. Com també que des de Madrid s'ignorin aquestes advertències. Pronostico que no hi haurà cap resposta intel·ligent des de Madrid.

De fet, vull veure com el constitucional encara presta un darrer servei a la causa independentista inhabilitant a Artur Mas. Això seria, simplement, definitiu.

Per tot això, aquest 27S serà diferent. Perquè és la via possible. Perquè per canviar el món hem de començar per canviar nosaltres i casa nostra. Hem de començar per guanyar a Catalunya.

Es poden imaginar tots els escenaris que es vulguin però potser val més esperar una mica: d'aquí dues setmanes hi haurà un resultat electoral i una realitat concreta. Tindrem l'escenari que podria ser el definitiu.

Espero que sigui el de la majoria absoluta ample, en vots i escons, de l'independentisme.

Ahir vam omplir la Meridiana, el 27S omplirem les urnes.





divendres, 11 de setembre de 2015

Esperança

11 de setembre. Pel balcó encara se senten els tambors de la marxa de torxes que  diversos grups independentistes de Sants han organitzat com a vigília de la Diada Nacional. És un homenatge als herois de l'11 de setembre de 1714. Un dels molts que arreu de Catalunya s'estan fent aquesta nit.

A la tarda farem la Via Lliure a la Meridiana que espero i desitjo que sigui l'última "performance". No per l'esforç que representa, que és ben poca cosa, si no per que no m'hi vull acostumar, perquè vull avançar, perquè tinc pressa. Perquè ja he tingut molta paciència. Faré la Via Lliure amb l'esperança que ja no caldrà fer-ne més.

Això sí, tant de bo que la Via Lliure surti molt bé; que es pugui exhibir al món com un nou exemple de la Revolució dels Somriures; que sigui massiva, plural, colorista, lluminosa, esperançada i alegre; que el sol s'apunti i que no plogui. Si més no mentre duri la concentració. Tant de bo que tot sigui així.

Però el que de debò interessa, el que compta de veritat, és que el 27 de setembre l'independentisme assoleixi una victòria que no es pugui discutir. Cal una victòria suficient i útil per a endegar el full de ruta.

Espero, tinc l'esperança, que el 27S es veurà la majoria absoluta en escons de l'independentisme, i també en vots.

Crec que serà una gran victòria. Una victòria cívica. Una victòria sense perdedors, perquè tots tindrem dret a fer el nou país. Una victòria de l'esperança. Hi han uns herois anònims enterrats al Fossar de les Moreres. Van morir per defensar les seves vides i les dels que estimaven, per la seva ciutat i per les llibertats i els drets dels catalans. Jo crec que si van lluitar en condicions terribles fins al final és perquè tenien esperança. Ell llegat dels herois de l'11 de setembre de 1714 és l'esperança.

Esperança. Com ara. Perquè d'això va la Independència. Podem guanyar. Espero, tinc l'esperança, que aquest cop sí, que guanyarem tots, que farem un país millor. Per nosaltres i pels nostres fills.

Aquesta és la meva esperança.

divendres, 4 de setembre de 2015

Aquí sí, Catalunya acull. #CATAcull

Un nen de tres anys ofegat a Turquia. Trens de refugiats que arriben a un camp d'internament a Hongria. Un home amb els braços escorxats per filats de ganivetes  a Melilla.

Aquests atrocitats fa molt de temps que s'esdevenen. Ara la tragèdia pren la forma mediàtica dels refugiats sirians, però no fa tant era la dels immigrants a Ceuta i Melilla i fa més temps, la de les pasteres de l'estret. I podríem anar més enrere i trobaríem casos i més casos de refugiats, d'emigracions i deportacions.

Hi ha un dret fonamental que tenim tots els humans que és el dret a la vida, el d'anar a on sigui per tractar, senzillament, de poder viure: d'alimentar-nos, de tenir refugi. El dret a buscar un lloc on poder créixer, estimar, educar-nos i guarir-nos les malalties. El dret a buscar, i l'esperança de trobar, algun lloc on, si es pot, tractar de ser feliços. En certa manera és força ambiciós. Però, tanmateix, tots hi tenim dret.

Ara bé, el dret a emigrar s'exerceix, preferentment, com últim recurs. Se'm fa difícil qualificar-lo de dret al d'emigrar quan resulta que el desplaçament és forçat. Quan marxar és una fugida. Quan la guerra, el terrorisme, la repressió, però també la desertització, l'esgotament dels recursos, o l'empobriment, o la raó que sigui, fan que la vida sigui impossible.

No es pot dir, tampoc, que emigrar sigui un dret quan la fugida acaba sent  tràfic de carn. Quan ets la mercaderia d'uns mafiosos. Quan la barca que creua la Mediterrània és més valuosa, pels traficants, que totes les vides que s'hi amunteguen.

Què es pot fer? Els refugiats són la conseqüència d'un problema previ. Entenc que la resposta al "què es pot fer" és, doncs, complexa i té moltes implicacions que demanarien parlar d'ètica, de política, de democràcia, de poder, d'interessos econòmics, de valors morals i religiosos, d'energia, de recursos...  Aquesta anàlisi i el disseny de solucions és important fer-lo i debatre'l i, sobretot, dur-lo a la pràctica tan aviat com es pugui, aprofitant les oportunitats que apareguin.

Però també cal actuar sobre l'emergència. Sobre el que és crític. Perquè és crític actuar ja per salvar la vida dels refugiats que ara mateix estan surant a una barca enmig del Mediterrani, o asfixiant-se dins un contenidor.

És en aquest context de criticitat que hi ha la mobilització del “Aquí sí, Catalunya acull” #CATAcull de la plataforma STOP MARE MORTUM (manifest) que demana la creació d’una xarxa de municipis acollidors de persones refugiades a Catalunya.

Davant l'urgència, crec que aquesta és una bona iniciativa.

Reprodueixo els detalls proposats per al pla #CATAcull (extret del blog d'Stop Mare Mortum)


Des de la plataforma es demana a la Generalitat i als ajuntaments:

"La coordinació entre totes les administracions responsables: Ajuntaments, Generalitat, Estat espanyol i Unió Europea.

Que s’augmenti el nombre de places d’asil a Catalunya. Les 28 que s’ofereixen és un nombre ridícul per a més de 7,5 milions d’habitants i per a les més de 1.600 sol.licituds que es preveuen enguany.

Que s’augmenti la qualitat de la plaça d’acollida.

Actualment el temps d’asil és de 6 mesos. Creiem que això és un temps insuficient perquè una persona superi l’experiència traumàtica de l’exili i pugui ser autònoma (aprendre la llengua, conèixer el país, trobar feina...). Després d’aquests 6 mesos la persona queda desprotegida. Per això creiem que hauria de ser d’un mínim de dos anys.

Crear uns serveis d’acollida i suport adequats a les necessitats ( psicòlegs, treballadors socials, intèrprets, advocats...) i individualitzat.

Accés universal als serveis públics (sanitat, educació, serveis socials, habitatge, serveis d’ocupació...).

Crear una Xarxa catalana de municipis acollidors. Volem que altres poblacions segueixin la línia de Barcelona, Sabadell o St. Feliu de Llobregat.

Crear una Xarxa de famílies acollidores amb els recursos necessaris i les garanties necessàries.

Dotar dels uns recursos adequats a les entitats que treballen amb les persones refugiades per poder atendre-les amb garanties.

Endegar i garantir polítiques municipals de cooperació per al desenvolupament amb vocació transformadora.

Per a tot això pensem que el pressupost de 100.000 euros que la Generalitat ha destinat al Pla de Protecció Internacional de Catalunya del 2014 és insuficient i, per tant, demanem un augment de pressupost de caràcter urgent.

Per altra banda, Stop Mare Mortum elaborarà una proposta que farà arribar a tots els grups polítics per a que la portin als seus plens municipals"

dimecres, 2 de setembre de 2015

No l'acaben d'encertar

Compte enrere per la Diada i la Via Lliure.

Enguany, l'11 de setembre estrenarà la campanya electoral del 27S. La oficial, perquè la campanya electoral en la pràctica ja fa temps que està en marxa.

I val a dir que si hi ha una campanya que sembla que serà reeixida és la independentista. No només perquè els independentistes estan - o estem: dins les meves possibilitats, jo també faig campanya- mobilitzats i tractant de mobilitzar electors, si no perquè els unionistes no "acaben d'encertar" amb els seus arguments o, directament, estan oferint un reguitzell d'arguments nous per a la Independència, i gratis.

No l'acaben d'encertar quan un ex-president del govern la fot pel broc gros i, menys bufons, ens diu de tot. Un ex-president del govern que no és exactament un sant baró.


No l'acaben d'encertar quan un altre ex-president (li en diré ex-president A) afirma que l'altre ex-president (posa-li ex-president F) que diu coses pel broc gros té raó. I que "Cataluña se está desgarrando". Ai caram. Catalunya s'esquinça. No només ho diu A, també ho diu la vice-presidenta (aquesta serà  S³).

Catalunya s'esquinça i jo que no m'havia adonat. Sospito que no soc l'únic que no ho sabia. De fet, sospito que som molts els que no ens havíem adonat i això em porta a pensar que Catalunya no s'esquinça, ni s'esberla, ni cap falla  ni  fenomen sísmic ensorrarà mig país ni provocarà l'aparició d'una nova serralada. No ho crec. En canvi sí que crec que l'argument de Catalunya s'esquinça és wishful thinking, o dit més planer, un somni humit d'F, A i S³.

Molta gent ha contestat la "carta" d'F. De les que he llegit m'agraden aquestes respostes: la de Ramon Cotarelo (us recomano el seu blog), la de Vicenç Navarro, i la del sempre combatiu i incisiu Vicent Sanchís.  N'hi han moltes més (cerca a google).

No l'acaben d'encertar quan es passen pel folre una cosa tan bàsica com la separació de poders, i fan una reforma exprés del Tribunal Constitucional pensada per inhabilitar a Mas.

No l'acaben d'encertar quan creuen que en tindran prou inhabilitant a Mas.

Sobre això de la reforma exprés del constitucional, el més interessant ho va dir S³: "Ningú ha de témer aquesta mesura". O sigui, que no tinguem por. O sigui, que S³ ens diu, en realitat, que més ens val estar acollonits. Qui ha de témer, doncs, aquesta mesura? Els indepes tots.

No cal espantar-se. Però és molt significatiu com aquests personatges fan servir les institucions de l'estat com instruments de poder, però d'un poder que exclou, que amenaça i que reprimeix. Segur que no han llegit Why Nations Fail. En fi.

Com acabarà això? doncs qui sap. Potser sí que inhabilitaran a Mas. En aquest cas, Mas no seria president. Tant se val. Ho serà Romeva, o Forcadell, o qui sigui que decideixin els diputats del nou Parlament. Cal tenir present que la llei espanyola només es trencarà un cop de forma indiscutible: amb la DUI. Fins aleshores, les accions del govern es mouran dins el marc de la legalitat o vorejant-ne els extrems. A menys, és clar, que des del gobierno es perverteixi la legalitat fins a límits impossibles per anti-democràtics... oh! wait! en aquest cas, la DUI s'avançaria uns mesos.

No l'acaben d'encertar, finalment, quan van de xèrifs i xulopiscines, fent servir un llenguatge de trinxeraire, com cert ex-alcalde (aquest serà X) que diu que amb aquesta reforma del tribunal constitucional "s'ha acabat la broma".

Però vet aquí que és aquesta la frase més reveladora de totes. Es pensen que la cosa va de broma. Que tot plegat és un ful. No reconeixen l'adversari. L'ignoren i el menystenen. Els perd el seu nacionalisme supremacista. la política segons X,F,A i S³ és exercici del poder de dalt a baix. En el millor dels casos, despotisme il·lustrat; en el pitjor i més habitual, saqueig, corrupció i repressió.

Allà ells. Ja us dic que no l'acaben d'encertar. No se si va ser Napoleó,  Sun Tzu, o el mestre Yoda, o potser tots ells,  que van dir  "quan vegis que el teu enemic la caga, tu deixa'l fer". Segur que no ho van dir exactament així, però aquesta és la idea. Doncs això.