dilluns, 28 de setembre de 2015

La victòria necessària per seguir. Seguim.

Amb una participació de prop de 77,44% que correspon a 4.115.807 vots emesos tenim els següents fets (totes les dades extretes de l'especial eleccions del NacioDigital.cat ):

El nombre de vots independentistes (JxSí +  CUP) és de 1.957.348.

Aquesta quantitat de vots superat el nombre de vots independentistes del 9N2014, que es van obtenir 1.897.274 vots favorables, i es podia votar  a partir de 16 anys.

Aquests vots han permès que per primer cop el Parlament de Catalunya compti amb majoria absoluta d'escons independentistes. 72 en total.

 Els vots de les forces del no a la independència C's + PP + PSC sumen 1.605.563, i obtenen 52 escons.

Els vots independentistes són, doncs  351.785 més que els unionistes.

CatSíQueEsPot, segons diuen ells mateixos, no es pot quantificar a cap dels bàndols. Són 366.494 vots i 11 escons.

UDC no entra al Parlament perquè els seus 102.870 votants no superen el 3% de la participació a les eleccions. Em quedo amb el dubte de si sumar-los al bloc del no a la independència (nominalment són confederalistes) o comptar-los al bloc dels "no alineats", juntament amb CSQEP.

Els números són els que són. No ha estat una victòria en vots  suficient com per invalidar el més que previst moviment unionista d'acaparar els vots de CSQEP i Unió. Amb aquesta suma, l'unionisme guanya en vots.

La pregunta és si és lícit que facin aquesta suma. Jo penso que no. En tot cas, aquestes eleccions, que han tingut un caràcter plebiscitari, no són un plebiscit perfecte precisament perquè hi ha, almenys, un grup que explícitament renuncia a ser comptat a cap dels bàndols, i el nombre dels seus votants és massa gran com per no tenir-lo en compte. 

Tenint en compte aquesta anomalia, i fent cas del que diu la mateixa CSQEP, el resultat és una victòria còmoda de l'independentisme en vots afirmatius, però no és el 50% + 1 que alguns demanàvem, justament per evitar caure en la possibilitat d'interpretacions.

Però és una victòria suficient per seguir endavant. Ho crec així.

Probablement Mas no serà president. Ja veurem qui ho serà. Espero, de tot cor, que s'arribi a un candidat de consens que sigui no només el candidat de consens  de JxSí i CUP, si no també un bon candidat per a CSQEP, a la qual se l'espera en el procés constituent que ha de començar de forma imminent.

Els passos següents estan clars, doncs: buscar el necessari consens entre JxSí i CUP i, en la mida del possible, també de CSQEP. A continuació la declaració solemne de l'inici del procés d'independència, tot seguit, encetar el tram civil del procés constituent que ha de ser autènticament participatiu i democràtic.

Pel camí es farà desembre i arribaran les generals espanyoles. Si a Madrid hi ha algú intel·ligent, arribarà una proposta de referèndum vinculant que s'hauria d'escoltar a Catalunya. Si, en canvi, com sembla més probable, ens trobem amb una majoria absoluta de PP + C's + PSOE (facin o no facin govern) aleshores tots els ponts estaran trencats i ja no hi hauran excuses per tirar pel dret amb la declaració d'Independència.

Encara cal lluitar. Persistir fins  aconseguir-ho. Donec perficiam. Però ahir es va donar el pas més important.

Ahir es va obtenir la victòria necessària. Va ser, doncs, una gran victòria.

Victòria que fa lícita l'esperança, i que foragita falses eufòries.

Diputats, no afluixeu.

Els independentistes al carrer, no afluixarem.
Publica un comentari a l'entrada