Pàgines

divendres, 18 de setembre del 2015

Anaven lents perquè anaven lluny (CUP 27S)

Jo penso que estem enmig de la campanya electoral de les eleccions més decisives de la nostra vida. És la meva opinió.

Però, tanmateix, la campanya electoral no m'interessa gens. No li trobo el què a les campanyes electorals. Ni tan sols a aquesta que correspon a les que, per mi, són les eleccions més importants que he viscut i que, sospito, viuré.

Soc dels que es desconnecten de les campanyes. No m'agraden els blocs electorals als mitjans i els espots de campanya em semblen avorrits, en el millor dels casos, o una manca de respecte tot sovint.

Per això, ahir, en acabar veure el vídeo de campanya de la CUP vaig alçar les mans al cel i amb els ulls negats vaig donar les gràcies als olímpics pel regal.

El vídeo de la CUP és autoparòdic, crític i divertit. Els cupaires s'ho deuen haver passat d'allò mes bé amb la seva realització. Els gags i referències són continuats. Has d'estar atent per no perdre-te'ls.

Primer de tot, el vídeo:



Un mini road-movie "basat en realitats polítiques" de set minuts i mig. "Anaven lents perquè anaven lluny".

Alerta d'spoilers. Si no heu vist el vídeo, no seguiu i mireu-lo ara. Sapigueu que, a continuació, tots els misteris de la pel·lícula seran desvetllats.

El vídeo que comença amb la furgoneta en la que van els cupaires aturada i amb fum al motor. Cau l'espardenya que David Fernández va ensenyar al (gàngster) Rodrigo Rato i el David hi carrega el peu. Estilisme torrentià.

El Fernández, "Alguna cosa s'ha trencat". No sabem que ha passat, però podria tractar-se del "nucleo irradiador" de Íñigo Errejón.

Deuen haver estat "les pedres del camí, les que ens posen ells i les que ens posem nosaltres..." però mira, tu, nosaltres sempre anem pel dret, i després passa el que passa".

No és només el motor. També la roda ha punxat. Isabel Vallet s'ofereix a canviar-la. No és que en sàpiga gaire, però s'ha vist M Gyver sencer i alguna cosa es podrà aprofitar. De moment sap que cal un gat.

Antonio Baños li dona el gat. Un gat xinès, d'aquests daurats que mouen el braç. El Baños confessa que duia la broma preparada de casa. Moment surrealista: la  Internacional accelerada sona durant un parell de segons, mentre el moviment del braç del gat recorda el tradicional gest comunista del puny alçat.

Toca fer reparacions. O buscar una roda, o trucar a la grua. El Busqueta fa els càlculs. No hi han calés. "La despesa la controla la Troika. O deixem de pagar el deute o no arriba ni per una roda de bicicleta". "Tocarà desobeir un altre cop", respon Arrufat.

Diàleg entre Fernández i Vallet: "correm massa",  "A vegades sembla que avancem i a vegades sembla que estiguem  al mateix lloc que al 2012". Baños intervé. Segon moment surrealista amb referència a "Atrapat en el temps" (Groundhog Day, Harold Ramis, amb Bill Murray i Andie McDowell).

La Gabriela (Recorda moltíssim a la Carbonell de Plats Bruts!) ha trobat una roda, "al maleter, sota una caixa de samarretes zapatistes", tots miren a l'Arrufat, que fa un gest de "jo no es sé res". Gag en clau interna? Que no ets ordenat, Quim?

La Gabriela diu que ella posa la roda i el Quim respon que encara quedarà per arreglar el motor. David, que baixa de nou a la terra, "cita" a Henry Ford: "un cotxe sense motor és com un poble sense futur". La mirada del Quim no té preu.

Isabel retreu el referent fordià. David respon amb una nova cita, aquest cop de l'Ovidi, no m'ha quedat clar si  Montllor o el clàssic llatí: "ni referents, ni preferents".

Arriba un cotxe. S'atura. Una polsera indepe. "Voleu pujar?" Noooo! "És que no anem al mateix lloc. A més no heu passat la iteuve", "Ha, ha ha, nosaltres som la itevé" i marxa. Gag potentíssim. En un moment, la negativa de la CUP a anar amb JpS, una critica a l'independentisme de postureig i un clatellot a la corrupció dins de CDC.

En fi, la furgo tampoc està tan malament, encara que no corri gaire, però va on ells volen. El problema gros és que falta una peça. Quina peça? en tot cas, Baños veu la metàfora: "Sense justícia no hi ha llibertat. Sense sobirania no hi ha democràcia. Sense les dones no hi ha revolució." i Gabriela rebla: "I sense totes les peces no hi ha motor".

Un altre cotxe, que va molt de pressa, en sentit contrari. Tant de pressa que esclafa la Queta. Dins el cotxe que va molt ràpid se sent a Sabina. Veig aquí una referència a Podemos. "I on van aquests?", "cap enrere". Van al Madrid de 1978.

Desconcert. Quim convoca una assemblea per decidir si "anem bé per aquesta via". David demana qui té el mapa. El Baños apareix amb un mapa d'Europa i fa lloc a la taula amb un cop de braç que aboca al terra tota la paramenta per dinar que havia preparat el Busqueta. "Collons, Baños!"

El cas és que hi ha massa mapa. El Busqueta el plega fins deixar només els Països Catalans. Moment palilleru del David en veure com de petit és el nostre país. "No som res". En fi, anem per feina. Som a algun lloc de les terres de Lleida. On és Ítaca? Privatitzada. En mans alemanyes, concretament, es podria afegir.

Quim ho veu clar: calen reforços. Truca a l'Anna Gabriel que és a l'Ateneu. Demana ajuda. L'Anna respon citant a Gramsci: "Necessitem tota la força. Necessitem tota la intel·ligència. Necessitem tot el coratge".

Gabriela ha arreglat la roda i arriben els reforços just a temps. La gent empeny la furgoneta que, de nou, es posa en marxa. La gent empeny la furgoneta. Per si no havia quedat clar, la furgoneta representa el Procés d'Independència.

Per cert, que la furgoneta va pel carril de l'esquerra "perquè per la dreta mai s'avança"... i si els mossos els paren, ja es faran els escocesos.

Merda! (Isabel, aquest vocabulari!) s'han deixat el mapa. Però no passa res. Tenim memòria i sabem on volem anar.

La road movie acaba amb la furgoneta empesa per la gent allunyant-se mentre el gat xinès ens diu adéu.

Els crèdits finals també tenen la seva cosa.  "...quan el motor és la gent." "Governem-nos", càsting cupaire, "basada en fets reals" i "encara que no ho sembli, això és un vídeo electoral" i finalment, el millor de tot, "vota't", amb t.

Moltes gràcies, David, Quim, Isabel, Antonio, Busqueta, Gabriela, Anna i Albert. I a tots els que heu fet aquest vídeo.

Espero que molta gent us faci confiança el proper 27S.

Espero que el 27S tots guanyem. El 27S guanyarem la Independència.