dimecres, 31 de desembre de 2014

Feliç any nou!

Pels carrers, si esteu atents, veureu l'home dels nassos, i aquesta presència mitològica ens diu que és el darrer dia de l'any. 2014 també s'acaba.

Benvinguts alguns. Altres un any més grans, o potser més vells. D'altres que han marxat.

Cadascú sap què ha après. Quines han estat les seves lluites. Les victòries i les derrotes. Hem estat feliços, alegres, avorrits, tristos. Hem estimat i odiat. Hem estat apassionats i indiferents. Emocionals i cerebrals. Sols i acompanyats. Hem estat valents i porucs. Homes i dones. Pares i fills. Amics i amants. Adults i nens. Rics i pobres. Individus i societat. Coherents i contradictoris. A vegades, tot a l'hora, a vegades en successió.

És extraordinari.

Ha estat un honor, un plaer, un neguit, un desfici, el millor i el pitjor, una bassa d'oli, un daltabaix, compartir amb tots vosaltres aquest any.  És la vida mateixa. Estem vius. Es un miracle que no per quotidià em deixa de meravellar quan m'aturo i l'observo.

I ho hem fet entre tots. Gràcies a tots.

Gràcies per la vida.

Que el proper any ens porti vida. Que ens adonem que vivim. Que visquem i sentim els moments.

La vida és el nostre regal. Gaudiu de la vida.

 Feliç any nou.

dimarts, 16 de desembre de 2014

#JoTambéSócAnarquista



Pandora. Es diu que hom a obert la capsa de Pandora quan comet un acte irreflexiu que desferma problemes i complicacions. A la mitologia grega, de la capsa de Pandora en van sortir tots els mals del món.

Em demano qui li ha posat el nom d'Operació Pandora a l'inqualificable acció policial d'aquest matí a locals i ateneus llibertaris. Quina mena de mala fe, o d'estupidesa, els porta a anunciar que s'ha tractat d'una acció contra el "terrorisme" anarquista.

Aquí l'únic terrorisme que hi ha és el de l'estat: que mata amb retallades sobre la sanitat pública; que amb la llei mordassa vol fer por, terroritzar, fer terrorisme, als que protesten; que posa una tanca criminal, pensada per tallar la carn, per causar dolor, a Ceuta i Melilla; un terrorisme que desnona a vells i nens. Seguim?

Aquí l'única màfia és la dels imputats per corrupció. Que són dotzenes. Centenars. I aquesta màfia és la que roba i saqueja, i es fa venir bé les lleis i els jutges, i si no, els canvia.

No són pas els llibertaris els que em fan por. I no. Jo no sóc anarquista. Per defecte: em fa massa respecte la paraula llibertari pel compromís i responsabilitat que comporta. Però això no treu que els admiri, profundament, pels seus principis. Per fer de la llibertat la seva bandera. Una bandera negra.

L'atac que avui han patit els anarquistes és un atac a la llibertat. La llibertat de tots.

Em demano, però, si les clavegueres de l'estat no estan buscant precisament això: obrir la capsa de Pandora. Provocar la resposta d'utodefensa del col·lectiu anarquista precisament per entrar en una espiral d'acció-repressió, omplir els carrers de policia i retallar encara més la llibertat de tots.

És aquesta la tàctica? ja estem en aquest punt de joc brut?

Ho comentavem al dinar: és un cop d'estat. El PP ha decidit tirar pel dret i retallar drets i reprimir les dissidències. Ens reserven el paper de súbdits, en el millor dels casos, però, potser més adequat, sotmesos a la "protecció" del "seu" estat, el que s'han fet a mida i que és, de fet, una organització mafiosa i corrupta.

Pandora. Ves quina cosa. No crec que el nom hagi estat triat a l'atzar.

Des del bloc, solidaritat amb els detinguts i amb els col·lectius anarquistes que avui han estat agredits. Avui sí: #JoTambéSócAnarquista.

dissabte, 6 de desembre de 2014

Cal encetar el procés constituent

Igual com va fer Artur Mas immediatament de la seva conferència, Oriol Junqueras també va ser entrevistat per Terribas. Vaig trobar la xerrada molt interessant.

Poso les dues entrevistes una al costat de l'altre. Cal tenir en compte les dates: La conferència d'Artur Mas va ser el 25 de novembre, l'entrevista amb Mònica Terribas, el 28; la conferència d'Oriol Junqueras és del 2 de desembre, i l'entrevista, del 5.

me>

L'entrevista amb Oriol Junqueras va ser a TV3, amb el format de les grans ocasions. De moment no es pot inserir des de la web de la corporació, però es pot veure al "3 a la carta"

Les entrevistes clarifiquen les respectives conferències. També pot ser de molta ajuda aquest article al Vilaweb en que es resumeixen els aspectes principals de les dues conferències i s'especifiquen els full de ruta.

I també crec que és molt esclaridora aquesta entrevista que li van fer al Polièdric, el programa d'anàlisi política dels informatius de Catalunya Ràdio, al diputat de la CUP Quim Arrufat. Trobo que la posició de la CUP és particularment interessant i necessària. És una veu que no obeeix a les dinàmiques, no sempre evidents, dels partits grans.

Tot plegat dibuixa un escenari de gran riquesa de matisos i d'alta complexitat. Jo no crec que les posicions d'uns i altres, més o menys enfrontades, siguin una mala notícia pel procés d'independència. Caldrà, sens dubte, superar les diferències i trobar punts d'acord i, arribats al punt on estem, crec que és inevitable que s'aconsegueixi. N'estic convençut. Ningú entendria que no fos així.

EL que sí que crec és que no és bo, en cap cas, que aquest acord trigui a arribar.

Ha passat gairebé un mes des del 9N i em fa l'efecte que encara no s'han entès les enormes conseqüències d'aquell acte: el 9N es va desobeir, i després l'estat espanyol va presentar querelles contra Mas, Ortega i Rigau. L'estat espanyol ens va fer, de gratis, una declaració implícita d'independència: va reconèixer que aquell dia el govern de la Generalitat, els voluntaris i els votants l'havien desobeït.

Una de les coses que em crida l'atenció de les dues conferències és que no s'esmentava explícitament la declaració d'Independència. Jo crec que caldrà fer-la i que es farà de forma solemne en algun moment però, en la pràctica, ja no cal. Ja ens l'han feta. Però el que sí que cal per a que sigui vàlida i efectiva és continuar amb la desobediència.

El 9N va obrir una bretxa en la fortalesa estatal espanyola. Per avançar cap a la independència cal aprofitar la bretxa oberta i fer-la més gran i profunda. Crec que tant la conferència de Junqueras com la de Mas coincideixen en aquest punt: cal actuar com un estat independent allà on es pugui. Afegeixo: i cal fer-ho des de ja mateix. El problema és el temps. Cal eixamplar la bretxa, perquè, cas de no fer-ho, es tancarà.

Per això és tan important posar-se d'acord en quin ha de ser el següent pas i dur-lo a terme. Propostes, n'hi han. Sí, segur, cal generositat, de tots, i intel·ligència i coratge. Tenim algun punt a favor: a Madrid segueixen ajudant-nos i avui mateix han tornat a invalidar la tercera via i estan escampant tots els dubtes sobre la possibilitat d'una negociació civilitzada. Que parlin, doncs, aquells que s'hagin de posar d'acord. Però que no s'encantin.

En un dia com avui, el que ha de quedar clar és que cal fer via cap a la constitució catalana. No ens despistem.

Per acabar, un últim audio: Rull, de CDC, també parla ja de començar a escriure la costitució catalana, al programa "El Suplement" de Sílvia Coppulo.



Crec que estem arribant a aquest important consens: cal encetar ja a gran escala, de forma àmplia, amb gran participació, el procés constituent. Alguns ja han encetat el camí.

dimecres, 3 de desembre de 2014

Conferència d'Oriol Junqueras

De la conferència de Mas, a la de Junqueras.

Aquí el vídeo,


i el podcast.

No he trobat la transcripció.

És inevitable posar una al costat de l'altre la conferència del president Mas i la d'Oriol Junqueras. Hi han diferències de fons i de forma. És evident. Però crec que en cap cas les diferències de fons haurien de fer que el procés trontollés.

L'objectiu de tothom és que Catalunya esdevingui un estat independent. En aquest punt estem tots els independentistes d'acord. La forma que prendrà aquest nou país té considerables punts de contacte, però també hi han diferències de fons que caldrà discutir durant el proces constituent. En això també esdtem tots d'acord.

Però quan encetem aquest procés? ERC diu que tan aviat com es guanyin les plebiscitàries amb la majoria suficient per fer-ho. Si s'obté aquest resultat, el següent pas és la declaració d'independència  i, a continuació, la negociació d'igual a igual amb l'estat espanyol dels actiu i passius, per una banda; la substitució de lleis i estructures de l'estat espanyol per estructures pròpies i lleis de transició que garanteixen que no hi cap buit legal fins que entri en vigor la constitució de la República i el seu desplegament legal; finalment, el procés constituent participatiu que ha de conduir a la redacció d'aquesta constitució.

El procés constituent es culminarà amb el referèndum de ratificació de la constitució. En aquest punt, que amb el referèndum constituent que ratifiqui el text es dona per acabat el procés d'independència, també coincidim tots els independentistes.

El que vingui després serà, sens dubte, una gran aventura, però ja serà una altre aventura.

La diferència de fons entre Mas i Junqueras no és com anar a les properes aleccions. Al meu entendre decidir que si llista unitària, o llistes separades, o llista pàraigües és estrictament el mateix que triar una eina. L'eina que ha de fer que es mobilitzin més votants independentistes.

Personalment, crec que l'enfocament de llistes separades amb un (o més d'un) punts comuns que facin referencia a l'agenda per a la declaració de la independència i del procés que en seguirà, és superior al de llista unitària pel que fa a capacitat de mobilització. Puc estar equivocat. En tot cas, m'agradaria que algú fes l'estudi i l'anàlisi sociològic que argumentés en favor d'una o altre opció. Però ja veig que no es farà.

En tot cas, no és aquesta la diferència de fons. La diferència de fons és el temps. Junqueras demana una declaració d'independència immediata a les eleccions. Mas, en canvi, proposa una forma light de declaració: un anunci a l'estat espanyol i als estats europeus de la intenció d'esdevenir estat independent. Una declaració l¡ght que ens condueix a 18 mesos de transició fins arribar a unes eleccions constituents i un referèndum de ratificació de la constitució i de la independència. Buf...

Tal com ho veig, la proposta d'ERC té una virtut: va per feina. No fa volar coloms, ni espera miracles. I és el que acabarà passant.


Entenc que Mas té l'obligació de tenir sempre una ma estesa cap a l'estat espanyol i entenc que aquesta és l'explicació última de la proposta que fa: deixar sempre una porta oberta a l'estat per a una negociació.

Però l'estat espanyol no negociarà. Ni que l'obliguin a fer-ho. Europa no podrà forçar a l'estat espanyol a negociar. N'estic segur. "Antes roja que rota", però si es trenca, que sigui amb honor: Abans la bancarrota i la ruïna i menjar-se tot el deute, que acceptar la independència de Catalunya. Jo crec que això serà el que passarà: Catalunya farà dècades que serà independent però Espanya encara continuarà boicotejant-la a organismes internacionals i tocant els nassos. Jo crec que serà això. Estaran arruinats però amb el "orgullo" intacte.

Jo crec que Mas ho sap això. Que n'és molt conscient. De cara a Europa cal deixar portes obertes. Però l'estat espanyol les tancarà. Ho sabem tots.

Per tant, no patiu. Es posaran d'acord. Les eleccions, constituents, seran aviat. 

Ja no hi ha marxa enrera.