dijous, 30 de desembre de 2010

Resistència

Poc més de 24 hores per acabar l'any.

Em fa l'efecte que si en una cosa ens podríem posar d'acord a l'hora de fer la valoració de com ha anat l'any és que aquest ha estat el de la presa de consciència majoritària de que estem enmig d'una crisi molt greu.

Per a molts milers de treballadors, la crisi ha pres la forma de l'atur. Un atur de llarga durada i l'esgotament de la prestació com una amenaça evident i, cada cop en més casos, realitzada.

Per a molts altres milers de treballadors, la crisi s'ha materialitzat en una reforma laboral que, molt probablement, no els ha tocat en els quefers del seu dia a dia però que ha fet aparèixer la por: una estadística recent mostra que ha disminuit el nombre de baixes per malaltia. Amb la reforma, les absències per malaltia poden ser causa objectiva i procedent per l'acomiadament. La por a l'acomiadament és el que ha portat la reforma. La reforma abarateix l'acomiadament.  Vet aquí, doncs, un canvi no gens menystenible: Ha aparegut la por a perdre la feina entre els que la tenen.


La reforma laboral també té una altre derivada. La baixada de salaris. Abans de la reforma, per decret i del 5% entre els funcionaris públics. Però amb la reforma, amb contractes encara més precaris, per sota del salari mínim, per als joves. la Crisi, en tot cas, ha dut  empreses a plantejar la disjuntiva als seus treballadors: baixem salaris o tanquem.

I tot això són històries que tots coneixem. Tots tenim familiars, amics, coneguts, potser nosaltres mateixos que ens poden explicar la seva història de com la crisi l'està afectant directament.

No se n'escapa ningú. Aquests darrers dies està prenent forma la reforma de les pensions: es retardarà l'edat de jubilació. És un fet. El procediment de càlcul variarà, en la direcció de fer més difícil obtenir la pensió completa. És un altre fet.

Quina és la resposta a tot això? es fa difícil de dir. La vaga del 29S va tenir un seguiment irregular. Va ser un èxit als sectors amb més implantació sindical. Va ser un fracàs a la resta de sectors. En tot cas, i cal dir-ho sense pal·liatius, va fracassar en la seva intenció de forçar al govern a fer marxa enrere en la reforma laboral. No només això. Ha quedat prou clar que el govern continuarà amb el programa de reformes neoliberals. I no es veu cap moviment de resposta seriós contra això.

A mi em resulta angoixant. Repeteixo la idea del principi de que crec que aquest any ha estat el de presa de consciència global de que hi ha una crisi molt greu. Però crec que puc anar més enllà i dir que globalment s'accepta amb resignació que les alternatives per a combatre-la són les que s'estan prenent.

És terrible. És una claudicació total i absoluta. Vençuts sense ni tan sols haver contemplat la possibilitat de resistència. És la meva percepció. Puc estar equivocat, evidentment.

Pot ser també una lectura esbiaixada de la realitat. No puc negar-ho. Jo em miro les coses sota un determinat prisma i, inevitablement, amb un estat d'ànim variable. Dit amb altres paraules, que potser tinc un mal dia.

Però els fets són que, pel que fa a l'estat espanyol i encara es veu millor després de la recent reunió del Pacte de Toledo, l'esquerra que aixeca la veu per protestar ha quedat reduïda a IU-IC, ERC i BNG. La resta de partits estan aplaudint totes les reformes neoliberals. En particular el PSOE està sent l'impulsor d'unes reformes que fan pensar si el seu objectiu no serà desbordar al PP per la dreta. Els del PP estaran atònits. Allò que ells no es van atrevir a fer, ho està fent el Sr. Rodríguez.

L'esquerra digna en el Parlament d'Espanya ha quedat, per tant, reduïda a set  diputats d'un total de tres-cents cinquanta. És molt bèstia dir-ho així, però ho veig d'aquesta forma. En el Parlament català després de les eleccions, la cosa està "una mica millor"  i n'hi han vint d'un total de cent trenta-cinc. Encara sort.

Ens trobem amb aquest fet doncs: l'esquerra ha estat escombrada dels parlaments o reduïda a un nombre testimonial. Per si fos poc, en el cas del Parlament espanyol, les enquestes i els sondejos apunten que el PP podria estar vorejant la majoria absoluta.

És molt dur veure com la resposta majoritària a la crisi és llençar-se als braços de la dreta. Per què? quines solucions aporta la dreta a la crisi? més reformes laborals? més privatitzacions? reduir salaris? De debò aquestes són les solucions?

Això em porta a comentar una altre cosa. Joan Tardà, el diputat d'ERC al parlament de Madrid que s'ha fet popular per la seva caricatura al Polònia i el "Perdoneu, però algú ho havia de dir!", ha publicat en el seu bloc una interessant reflexió sobre la darrera reunió del Pacte de Toledo i les pensions.  Doncs bé, en aquesta reflexió i ha un paràgraf que vull destacar (els subratllats són meus):

"No obstant, el govern i el PSOE erra que erra, entossudits a incrementar el període de carència per obtenir la pensió, a augmentar el còmput d’anys per calcular-la i a sumar més anys a l’actual edat legal de jubilació, per la qual cosa avui ens hi hem posicionat en contra. Vot contrari i anunci de presentació de vots particulars que hauran de ser votats en la sessió plenària que se celebrarà el dia 25 o 26 de gener, un o dos dies abans que el consell de ministres aprovi el projecte de llei i, possiblement, un parell de dies després de la convocatòria d’una altra vaga general,
Perquè, cal dir-ho sense embuts, ningú després tindrà massa dret a queixar-se i a al•legar desconeixement de l’amenaça que s’abat damunt de la joia de la corona de la classe treballadora (si no existís el sistema públic de pensions, l’índex de pobresa assoliria cotes altíssimes). Per això, hem fet tot l’esforç per traslladar el debat des del parlament al carrer per tal de contribuir a convertir-lo en mobilització."

Mobilització. Vaga General. Informació. Jo també ho crec. Ara bé: es mobilitzarà, farà vaga, un país que majoritàriament està abocant-se a la dreta? Jo em temo que no. Ho sento, però algú ho havia de dir.

Subscric la reflexió de Joan Tardà de dalt a baix, i recomano que la llegiu. Però molt em temo que la societat necessita alguna cosa més que informació per mobilitzar-se. Li calen autèntics apòstols guiats per l'Esperit Sant. Li caldrien evangelistes a temps complet durant molts mesos.

I qui té avui aquesta pasta d'evangelista? l'esquerra que és marginal als Parlaments? Certament, que en són els millors candidats i potser els tocarà fer aquest paper, però no ens enganyem, és un paper molt desagraït. I, a menys que tinguis influències poderoses, com la de l'Esperit Sant, és molt probable que els resultats siguin més aviat negatius i l'únic que s'aconsegueixi sigui quedar com algú molt pesat, si no molest.

No. Em temo que les esquerres no estem en condicions d'evangelitzar a ningú. Em temo que a l'únic que podem aspirar és a resistir. A representar-nos a nosaltres mateixos i a tractar de refer un discurs, un relat com es diu ara, que permeti explicar el món, una anàlisi acurada i precisa del món, per una banda, i un projecte de com volem que sigui el món i com aconseguir-ho.

I fer-ho al carrer, que és l'espai natural de l'esquerra, amb la nostra mobilització i convidant a la mobilització a les companyes i companys. Mobilització als llocs de treball per plantar cara al dia a dia de la crisi: als ERES, als abusos i a les violacions als drets dels treballadors allà on es produeixin. No hi ha més. Tampoc es podrà fer gaire més un cop arribats al punt en el que estem.

Ara toca resistir allà on es pugui.

divendres, 24 de desembre de 2010

Bon Nadal!

Abans que se m'oblidi, que venen un parell de dies en els que em sembla que no em podré connectar gaire.

A tots els que algun dia heu arribat al bloc i potser heu llegit alguna cosa:

Molt Bon Nadal a tots!


Que tingui sort, President.

Ahir Artur Mas va ser investit President.

El mateix dia, es van fer públiques tres sentències del Tribunal Suprem que es carreguen el model d'immersió lingüística a l'ensenyament.

Per si fos poc, també es va saber que el "gobierno" de Madrid preparava un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei de consultes.

A Madrid sembla que hagin esperat a que es produís el canvi de govern a Catalunya, amb la sortida de l'Entesa i l'entrada de CiU (amb el suport de PSC) per a engegar una bateria d'accions encaminades a desfer lleis "molestes".

Espero senyor President, i li ho dic des del respecte per la institució que vostè representa, i que representa, en última instància, al poble de Catalunya, que sabrà donar resposta a aquestes agressions. Que en sabrà liderar la resposta a aquestes i a les que em temo que vindran.

Espero que sigui capaç de transmetre confiança i que aconsegueixi alinear el país en la dura batalla contra la crisi que ja ha començat.

Espero que d'aquí quatre anys aquest país nostre sigui més lliure i més pròsper. Que les desigualtats i les injustícies en siguin menors, que els boscos, els rius, les muntanyes i el mar que són la nostra casa estiguin més nets i més vius.

Li desitjo sort. Espero que aquests anys de govern siguin profitosos per al país. Espero que pugui superar aquests temps difícils en els que és el President de Catalunya. Estic segur que no serà gens fàcil.

Bona sort, President. De veritat li ho dic. Ens convé a tots.

dimecres, 22 de desembre de 2010

abstenció del PSC?

Avui s'ha realitzat la primera ronda de votacions per triar el President de la Generalitat.

En aquesta primera votació, per a resultar investit, era necessari que Artur Mas obtingués la majoria absoluta de vots. Però no ha estat així, els 62 vots a favor dels diputats de CiU han estat menys que els vots negatius de l'oposició en bloc: 73 vots en contra.

Per tant, anem a segona ronda de votacions on només caldrà la majoria simple.

Mas disposa, doncs, de quaranta-vuit hores per a intentar pactes que garanteixin, o bé l'abstenció de 12 diputats (73 - 12 = 61), o bé el suport d'almenys 6 diputats (62 + 6 = 68, majoria absoluta).

El segon cas, tractar d'obtenir el suport de 6 diputats, sembla missió impossible. Per aritmètica queden descartats automàticament Cs i SCI. ICV, per la seva banda, ja ha anunciat per activa i per passiva que votaran en contra el dijous. De fet, el debat d'investidura de Mas va servir per a visualitzar el xoc frontal i el més complet antagonisme entre ICV i CiU. ERC manté una posició d'ambigüitat i no descarta abstenir-se en segona ronda. Ara bé, serviria per alguuna cosa? No. L'abstenció d'ERC (10 diputats) no garantiria l'investidura de Mas. Només en el cas que ERC votés a favor (62 + 10 = 72, majoria absoluta) es garantiria l'investidura de Mas.

Ara bé, ERC pot ni tan sols plantejar-se el vot a favor? Bé, potser sí. A canvi de què? del referèndum d'autodeterminació? Ni en somnis Mas es planteja fer aquest referèndum. A canvi d'una altre cosa? d'acord. Però haurà de ser una de molt grossa per a no grinyolar amb la promesa electoral de governar només amb qui estigués d'acord amb fer el referèndum. No. ERC no votarà a favor de la investidura.

Descartat el Sí, ERC s'abstindrà? Aposto a que no. Opino que ERC votarà no el dijous. Perquè hauria d'abstenir-se? A canvi de què? Abstenir-se per un gest de bona voluntat cap a CiU? algú li reclama aquest gest? Jo crec que els electors que han votat ERC aquestes eleccions no. Però és que, a més, l'aritmètica parlamentària fa que aquest gest sigui inútil si no va acompanyat de l'abstenció de PP o PSC.

I vet aquí el quid de la qüestió: Els tres partits amb més diputats són CiU, PSC i PP i són els partits verdaderament decisius. Per aritmètica, l'abstenció (o el vot a favor) de qualsevol dels dos garanteix l'investidura. Però lògicament cal pensar que l'abstenció és molt menys cara que el vot a favor.

Per tant, jo crec que des de CiU tenen prou clar que, posats a negociar, l'esforç cal concentrar-lo en obtenir l'abstenció de PP o PSC. Molt Probablement amb el PSC com a primera opció. Un indici: durant el debat ha estat gairebé conciliador amb el PSC. I, en tot cas, tenint en compte que CiU i PSOE hauran d'entendre's per negociar traspassos i suports a Madrid. Si més no fins que el PP faci fora al Sr. Rodríguez d'aquí un parell d'anys.

Això sense comptar que sembla que en Mas és el president de la Generalitat preferit pel PSOE. Cal pensar que, malgrat tota la independència i que són partits diferents i tota la pesca, des de Ferraz s'han donat instruccions clares a Nicaragua. Estic segur que el PSC s'abstindrà.

Aposto per una sociovergència a l'estil Pujolià. Com a mínim aquests propers dos anys.

Estem enmig s'un déjà-vu.

diumenge, 19 de desembre de 2010

Perpinyà-Figueres, París-Algesires

La notícia del dia, per dir-ne una podria ser que dues ciutats catalanes, una a cada banda de la frontera estatal dels Pirineus, però catalanes totes dues, Perpinyà i Figueres, estan connectades per tren d'alta velocitat. És una gran notícia.

L'altre notícia, d'ahir, però, seria que la gran capital del sud, València, està finalment connectada, també amb tren d'alta velocitat, amb la capital castellana. Això que podria ser també una bon notícia no ho és tant quan llegim que les autoritats valencianes no han dubtat ni un segon a assegurar que, per fi Madrid ja te platja.

Això és el que ha de ser València? la platja de Madrid? A la CAJEI no s'ho creuen i han fet aquest dur comunicat en el que expressen clarament el que en pensem alguns del dubtós honor de ser la platja de Madrid.

Mentrestant, el famós eix mediterrani que hauria d'unir Perpinyà amb Algesires per la costa del Mediterrani amb trens d'alta velocitat i amb línia de mercaderies paralel·la segueix esperant, se segueix reclamant, se segueix dient des d'Europa que és una línia prioritària. Però des de Madrid segueixen entorpint-lo.

A Madrid el primer tren d'alta velocitat que van posar va ser per anar a Sevilla. Així el senyor X podia anar fàcilment al seu cortijo. D'això en diuen promocionar el "turisme interior". Seguint el mateix criteri, ahir van continuar promocionant el "turisme interior" i avui Madrid ja te platja, i molts cambrers, i una costa plena d'adossats i Terres mítiques.

Mentrestant, poquet a poquet, de mala gana, emprenyats però no tenen un altre remei i fent-se poc soroll no fos cas que algú s'adonés, l'eix Mediterrani ha superat la frontera. Perpinyà i Figueres avui són mś properes. Barcelona i París són més a prop.

Aquest és el plantejament: València i Barcelona poden ser la platja de Madrid o bé, els cors polítics, econòmics, industrials, culturals del Mediterrani occidental. El problema és que, o les coses canvien molt, o la decisió la prenen (i jo diria que ja l'han pres) a Madrid.

No és només el tren. És qüestió de dir quin país volem ser. I que ningú no s'enganyi. Amb els polítics actuals i els interessos que estan defensat el futur que ens espera és més del mateix que tenim ara. Hi haurà qui ho trobarà bé. Jo no.

Perpinyà Figueres. Aviat, tant de bo, Perpinyà-Barcelona. Aviat, tant de bo, Barcelona-València i, per tant, Perpinyà-València. Tant de bo, a no molt tardar, París-Algesires! Aquest és el projecte que interessa. Tant costa d'entendre?

dimecres, 15 de desembre de 2010

Només per saber-ho.

Ja fa uns quants dies de l'incident amb els controladors, de la conseqüent declaració de l'estat d'alarma i de la militarització de les torres i sales de control dels aeroports.

L'estat d'alarma només podia durar 15 dies per llei, a menys que es demanés pròrroga. Doncs bé, el govern espanyol l'ha demanada la pròrroga i PSOE, PNB i CiU li han donat suport.

O sigui, PSOE (amb els 25 diputats del PSC), PNB i CiU donen suport a la suspensió de drets laborals i a la militarització de personal civil. No per a respondre a una situació concreta sinó per "preveure" conflictes durant les vacances de Nadal. Diuen que volen garantir la mobilitat durant aquest període nadalenc.

Està clar: cal protegir els interessos del sector turístic a qualsevol preu (Aclariment: interessos del sector vol dir comptes de resultats i dividends dels accionistes). De fet,el govern ja ha modificat el calendari escolar per posar una setmana de vacances al febrer o a al març per a que les famílies se'n puguin anar de vacances i que així el sector pugui rematar comme il faut la temporada d'hivern.

També cal dir que no totes les famílies se n'aniran de vacances al febrer o al març i, no ens enganyem, no totes les famílies agafaran l'avió per a moure's amunt i avall aquest Nadal.

Segur que moltes d'aquestes famílies que no sortiran de vacances al febrer o al març ni agafaran l'avio aquest Nadal ho faran com un acte de sedició. Segur que se'ls hauria de castigar.

Però no totes. cal dir que moltes famílies veuran, moltes per primer cop, d'altres ja en porten de més temps, com aquest Nadal els desnonen i hauran d'espavilar-se per tenir un sostre, o com per menjar alguna cosa els caldrà anar a Càritas. Veuran com han passat de ser "classe mitjana", o això es pensaven, a ser pobres.

I com que això se sap, n'hi ha que els bull la sang i en volen donar resposta. Per una banda amb solidaritat, solidaritat humana, solidaritat de classe, solidaritat entre veïns.. i es fan recollides d'aliments i roba. Potser ara més, per allò del Nadal, però és evident que la crisi no entén de calendaris i cal l'ajuda tot l'any.

Per l'altra banda, es protesta contra el sistema i es demana que es reverteixi la reforma laboral, que només està servint per abaratir l'acomiadament i, en cap cas està ajudant a la creació de llocs de treball. I es preparen accions contra la més que cantada reforma de les pensions. Potser una nova vaga general. Potser aquest cop no tant pacífica com la del 29S vist el cas que el govern n'hi va fer.

I els treballadors, si més no alguns, protestaran contra un sistema en el que els treballadors sempre perden. Aleshores el que un es demana: Quan arribi el moment de les protestes, quan arribi el moment de la vaga general, potser més aviat que tard, el govern també decretarà l'estat d'alarma? també militaritzarà als treballadors de diferents sectors i els intimidarà amb el codi penal militar? se suspendran, com ara, amb els vots de PSOE (inclòs PSC), PNB i CiU el dret dels treballadors a la vaga? al descans? al salari en pagament pel treball? Obligaran als treballadors a treballar a punta de pistola?

Serà la policia la que reprimeixi les manifestacions o, directament, serà l'exercit? Més que res, per saber-ho, doncs al final resulta que, efectivament, el món es divideix entre els autoritaris, prenguin la forma que prenguin, i els que es rebel·len. Entre repressors i reprimits. Dispararà l'exercit amb foc real contra els treballadors? Només és per saber-ho. Protestarem igual. Però,només per saber-ho: Això és el que en el fons han votat PSOE (i PSC), PNB i CiU, veritat? Aquest és el missatge, no?

Només per saber-ho. Tampoc no té importància. Cada cop en tindrà menys. Protestarem igual.

dissabte, 11 de desembre de 2010

Crisi dels Controladors. Versions alternatives.

Estat d'alarma. I sembla que el volen allargar.

Segons ZP, Rubalcaba, Blanco y la Chacón la cosa no té volta enrere i l'estat farà el que sigui per garantir la llibertat de viatjar dels ciutadans sense haver de patir el xantatge dels controladors o de la majoria de controladors. Paraules textuals del Sr. Rodríguez.

Però, el cas, és que el tancament de l'espai aeri va ser una decisió d'Aena, no dels controladors, que han recordat que hi havien prou controladors que no feien vaga com per seguir mantenint obert l'espai aeri.

Bé, ara mateix ja m'és igual. Des dels mitjans oficials hi ha una manipulació mediàtica per presentar als controladors com uns éssers molt dolents i perversos i per fer creure que militaritzar civils ha estat la solució a un xantatge d'un grup de sediciosos.

Però, per mitjans alternatius [1] [2] [3] [4] i veus independents (Com Marc Vidal) arriben discursos diferents que diuen altres coses:
- Que la vaga dels controladors va ser la resposta buscada a una provocació del govern, que sembla ser que tenia bastant clar que la resposta al seu decret seria una moguda d'aquest estil. Si això és així, aleshores qui és el culpable? No hauria estat més sensat i millor per als usuaris tractar de fer les coses d'una altre forma?
- Que tota aquesta història ha anat molt bé per a distreure l'opinió pública de la retirada de la subvenció de 420€ als aturats amb més de 2 anys a l'atur; i del retard de l'edat de la jubilació en dos anys, fins al 67.

Per cert, l'acudit del Publico...




- que Aena té pèrdues com mai les havia tingut, conseqüència d'obres faraòniques adjudicades a empreses afins al PSOE, i al mateix ministre Pepe Blanco
- que la privatització d'Aena i dels grans aeroports de Barajas i el Prat és conseqüència directa d'aquestes pèrdues.
- que no es veritat que els controladors cobrin dels contribuents, sinó de les taxes aeroportuàries, però que amb la privatització d'Aena i el traspàs dels aeroports petits i regionals a les comunitats autònomes, a partir d'ara sí que aniran a compte del contribuent.
- que el decret de militarització de l'espai aeri i dels controladors podria ser il·legal!

No hi ha manera de saber la veritat. però la sospita de que hi ha molt més del que s'ensenya no me la treu ningú.

A mi, tot això em sembla terriblement irregular, amb un aire de cop d'estat encobert i d'ensenyar els dents per a que ningú no es mogui que espanta. La qualitat i credibilitat democràtica de l'estat espanyol per mi ja estava a mínims, però és que ara està excavant un pou.

Reprodueixo el que sembla ser un comunicat del sindicat de controladors. No tinc forma de verificar si és cert o no, per tant, cal prendre-se'l amb totes les reserves del món. Però Déu n'hi do.

¿SABÍAS QUE AENA TIENE UN “AGUJERO NEGRO” POR INVERSIONES EN INFRAESTRUCTURAS DE 12.000 MILLONES DE EUROS? (Parece mucho, ¿verdad? Pues son más: son casi 13.000). ¿Sabías que sólo los intereses de esa deuda ya alcanzan los 800.000 euros diarios?

¿Sabías que, antes de la llegada de este gobierno al poder, no sólo no había tenido nunca déficit alguno, sino que siempre había generado grandes beneficios? ¿Sabías que las inversiones en infraestructuras de este gobierno han correspondido a obras adjudicadas siempre a las mismas tres empresas afines al PSOE, una de ellas del ministro Blanco (“Grupo San José”)? Esto último no creo que extrañe a nadie. Lo que sigue, en cambio, sí que debería preocuparnos (y mucho): ¿SABÍAS QUE, A CONSECUENCIA DEL ABULTADO DÉFICIT, Y POR PRIMERA VEZ EN SU HISTORIA, ESTE AÑO -2010- AENA NO TIENE DINERO PARA PAGAR A SUS ACREEDORES EXTRANJEROS, Y QUE LA BANCA EXTRANJERA PUEDE EJERCER SU DERECHO DE EMBARGO SOBRE NUESTRA RED DE AEROPUERTOS NACIONALES?

¿Sabías que -del montante de la deuda- 9.000 millones fueron financiados por bancos españoles y 3.000 millones directamente por bancos extranjeros; pero que los bancos españoles -para mantener su liquidez- al ver que el montante aumentaba, fueron emitiendo deuda y obligaciones que vendieron en el mercado internacional (lo cual es una práctica habitual en banca)? ¿Sabías que apoderarse de la red de aeropuertos de un país turístico es un negociazo muy apetitoso, y que poderosas corporaciones estadounidenses y del Reino Unido ya han iniciado acciones para asumir la deuda de Aena (so pena de que sus bancos ejerzan apremio de embargo) y quedarse así con la mayor tajada que puedan sacar? ¿Sabías que -probablemente por eso- empresas americanas “de consultores” (como las que trabajan en Irak haciendo el trabajo más sucio) trabajan con Fomento y con Aena (McKinley), y que han diseñado sus “Planes de Actuación”, obligándoles a una hoja de ruta para quedarse con la gestión de nuestros aeropuertos “legalmente”, a cambio de evitar el escándalo público de un embargo internacional que acabaría con este gobierno?

¿Qué seguridades y promesas dio Salgado en secreto en Londres (a los representantes de qué empresas) para que el Financial Times dejase de tildar a España como “país con riesgo de insolvencia”?¿Te suena ahora a cuál de las más jugosas “insolvencias” se refería? ¿Y por qué precisamente el Reino Unido estaba tan interesado en hacer pública nuestra “insolvencia” (si no nos doblegábamos a las pretensiones de sus empresas sobre nuestro patrimonio, claro)? ¿Por qué crees que -entre otros motivos- tuvo que intervenir el Rey para pedir a las fuerzas políticas un consenso “ante la gravedad de la situación”? ¿Sabías que la red de aeropuertos nacionales es una propiedad pública, patrimonio de todos los españoles, y que ahora (con el “Plan de Privatización”) la vamos a perder? ¿Sabías que nuestros aeropuertos no nos habían costado a los ciudadanos españoles ni un céntimo porque se pagaban en su totalidad con las ganancias de Aena (que, a su vez, provenían de las compañías aéreas que vuelan a -y sobrevuelan- nuestro país)?

¿Sabías que el sueldo de los controladores tampoco le ha costado un céntimo al contribuyente porque se paga en su totalidad también con esas ganancias? ¿Sabías que los propios controladores habían ofrecido a la comisión “negociadora” de Aena, en abril de 2009, reducir sus retribuciones un 25% (y así consta en acta) y Aena lo rechazó “por no considerarlo interesante” (y nueve meses después, el Sr. Blanco se pavonea diciendo que va a bajarles el sueldo un 25%, como si fuese idea suya)? ¿Sabías que el plan de privatización de Fomento incluye a las Comunidades Autónomas, para que -salvo Madrid y Barcelona- se queden con los aeropuertos pequeños (no rentables), que tendrán que ser financiados a partir de ahora con dinero de los contribuyentes (cuando hasta ahora ningún aeropuerto -grande ni pequeño- nos costaba dinero a los contribuyentes)? ¿Sabías que para los grandes aeropuertos rentables el paquete accionarial reservado a las corporaciones locales es ridículamente pequeño (ni siquiera da para satisfacer a los “poderes económicos” locales) y los inversores extranjeros se llevan “la parte del león”?

¿Sabías que Fomento pretende tranquilizar a la opinión pública declarando que conservará “en todo momento” la titularidad de los aeropuertos, cuando tal cosa no sirve a efectos prácticos para nada y lo que hace es perder -total y absolutamente- cualquier capacidad de gestión sobre los mismos, ahora y para siempre? ¿Sabías que el gobierno tiene “intimidado” al Partido Popular en todo este asunto porque la política de fuertes inversiones en infraestructuras comenzó cuando Álvarez Cascos era ministro? ¿Sabías que, en realidad, dicho argumento no tiene ningún peso porque, cuando el PP perdió las elecciones, dejó en Aena las cuentas claras y había superávit contable en Caja? ¿Sabías que el gobierno tiene de su lado a los nacionalistas catalanes en todo este proceso porque les tiene prometida una jugosa parte en el reparto de la “tarta” de El Prat?

¿Sabías que cuando el ministro de Fomento dice que “no tiene nada en contra de los controladores” está diciendo la verdad porque -en realidad- sólo los está utilizando como pantalla de humo para que la opinión pública no se percate de lo que está sucediendo entre bambalinas hasta que sea demasiado tarde? ¿Sabías que, por eso, Aena necesita que los controladores se pongan en huelga o que, cuando menos, parezca que lo están (huelga “encubierta”) para que el foco mediático siga sobre ellos y toda su arriesgada campaña de distracción siga funcionando? ¿Sabías que, por eso, en el departamento de RR.HH. de Aena nos obligan a programar los turnos de los controladores -sobre todo para Semana Santa- intencionadamente mal para que falte personal, o se saturen los sectores, y haya que poner demoras y se cree un caos? ¿Te explicas ahora cómo es posible que al frente de Fomento, en vez de poner a un ingeniero de carrera -que hubiese sido lo normal-, hayan puesto a un hombre sin estudios pero que ha sido durante años el portavoz del PSOE, “ingeniero” de la comunicación, experto en ocultar y manipular información a su conveniencia, maestro en campañas de prensa, en campañas de difamación, en campañas de “acoso y derribo” mediático?

Ya sé que todo esto te puede parecer uno de esos típicos mensajes “en cadena”, pero comprenderás que en realidad la situación es mucho más seria: Si no lo reenvías a todas aquellas personas que -a tu juicio- deberían conocer esta información, es que te importa un bledo el futuro de tu país.. Si no lo reenvías a todas aquellas personas a las que quieres, es que no te importa que -sin necesidad alguna- nosotros (y nuestros hijos) vivamos en un país aún más esclavizado por los intereses extranjeros. Si no lo reenvías, nunca faltará un millonario, inglés o americano (en las Bahamas o en su mansión de la “City”), riéndose cada vez que se acuerde de lo listo que fue al apoderarse, con un potente paquete de acciones, de los rentables aeropuertos de un país de los “PIGS”, gracias a que la opinión pública de ese país estaba manipulada y aborregada. Ah, por cierto: ya lo hizo Angela Merkel en su día, ahora lo acaba de anunciar el Reino Unido: suben el IVA (al 19% y al 20%) para “hacer frente al déficit público”. Si el Estado va a tener que pagar los aeropuertos “no rentables” (mientras los inmensos beneficios que generan los rentables van a parar a manos privadas), ¿cuánto crees que falta para que nos suban el IVA a nosotros también?

PARA NUESTRA PRINCIPAL INDUSTRIA NACIONAL, EL TURISMO, LA RED DE AEROPUERTOS ES UN SECTOR ESTRATÉGICO DE INTERÉS NACIONAL: EN NINGÚN CASO DEBERÁ PERMITIRSE QUE LA CONTROLEN INTERESES PRIVADOS. ¡MENOS AÚN, INTERESES EXTRANJEROS! Si el turismo es cosa de todos los españoles, nuestros aeropuertos también. —

USCA (Unión Sindical de Controladores Aéreos) Delegación Torre de Control Palma de Mallorca José Teófilo Guerrero Pozo

dissabte, 4 de desembre de 2010

Estat d'alarma. El feixisme truca a la porta.

D'entrada sempre penso que els treballadors que protesten tenen raó en fer-ho.

Dit això, diré també que si els controladors aeris van decidir anar a la vaga en resposta a un decret llei del govern que empitjorava substancialment les seves condicions laborals, aleshores no només penso que han fet bé anant a la vaga, sinó que des d'aquí manifesto la meva solidaritat amb aquest col·lectiu.

Més encara: quan la reacció del govern ha estat militaritzar els controladors i posar a personal civil sota jurisdicció militar, aleshores el que penso és que el Sr. Rodríguez i la seva caterva s'han tornat bojos.

Ara fan això amb els controladors. També haurien pogut fer-ho fet el 29 de setembre passat, dia de la vaga general, i haver tret els soldats i tanquetes al carrer, amb l'ordre de disparar als treballadors que es manifestaven.

L'estat d'alarma només es pot interpretar com una pujada de grau, com el pas previ al toc de queda, com l'avantsala de la dictadura feixista.

El que ha fet el PSOE és molt greu. Res de nou, però, ja sabem com les gastaven amb el GAL. Llavors jugaven als terroristes, avui juguen amb els ous de la serp i declaren un estat d'alarma.

Alerta! que el proper nivell son les detencions, la censura i qui sap si les tortures i les desaparicions. Anem amb compte que el feixisme truca a la porta!

I tenen la barra de fer-se dir socialistes!!!!




Reprodueixo l'editorial del sempre inspirador Vicent Partal del Vilaweb.

No es pot posar un civil sota jurisdicció militar sense posar en perill la democràcia

04.12.2010

En primer lloc cal deixar clar que la vaga salvatge dels controladors és totalment inacceptable. No poden deixar el país aturat de colp i de repent i és especialment greu que juguen amb el benestar de tants centenars de milers de persones que han de viatjar en un pont com aquest. No hi ha cap excusa per a la seua actuació.

Però dit això la reacció del govern espanyol és intolerable.

No hi ha cap raó ni una que justifique que un civil siga posat sota la jurisdicció militar. Això posa de relleu un dels pecats originals de la nostra democràcia, que és haver nascut d'una dictadura. Perquè va i resulta que en el cas d'excepcionalitat és el poder civil el que es sotmet al poder militar. Això estava sobre el paper en la constitució i era greu. Però ens havíem acostumat a que sonara retòric. Tanmateix ara, amb un govern socialista al poder, de sobte el malson es fa real.

Jo no tinc cap simpatia ni mitja per un controlador. Però no és una qüestió de si em cau malament o bé. La cosa és molt més greu. Perquè decretat l'estat d'alarma els militars, no només la policia, poden anar a per ell a sa casa, treure-lo a la força, obligar-lo a treballar i si no vol treballar jutjar-lo usant la jurisdicció militar en comptes de la civil. Jurisdicció que, alerta!, encara accepta la pena de mort en casos molt excepcionals. De fet, i així ho deixa clar el decret, els controladors passen a ser personal militar a la força.

Cal aclarir que en altres països d'Europa l'exèrcit s'usa en situacions excepcionals per a garantir l'abastiment per exemple. Però no es fa posant civils sota jurisdicció militar. Els militars són un instrument per a ajudar el poder civil però el poder civil no cedeix els seus atributs al poder militar. Aquesta és la diferència amb el que ha passat avui a l'estat espanyol.

El decret diu, a més, que l'estat d'alarma només s'aplica al conflicte dels controladors. Això és molt dubtós jurídicament però en qualsevol cas els seus límits són impossibles de determinar. Si algú es manifesta a favor dels controladors, per exemple, també se li aplicarà el delicte de sedició militar? Per aquest editorial em podria jutjar la jurisdicció militar? La bogeria de la decisió de Zapatero no té límits.

Afirmar com fa algú que el decret només s'aplica contra un col·lectiu i que no hi ha una suspensió de garanties constitucionals generalitzada no és de rebut. Suspendre les garanties constitucionals a un sol ciutadà ja és massa. O on posem els límits sinó? Fins a quants no passa res? Si es suspenen les garanties constitucionals a mil és tolerable? I a deu mil? I a cent-mil? On posem el límit?

De la mateixa manera fer la distinció entre estat d'alarma i d'excepció, tot i que és important, no justifica l'actuació del govern. L'estat d'alarma s'ha decretat per primer vegada des de que hi ha democràcia. No és prou excepcional això? El problema és haver donat el pas de militaritzar la societat civil. D'acord amb la constitució, sí. Però això només posa de relleu que cal canviar-la.

I tot aquest enrenou, a més, pera tapar la incompetència d'un ministre nefast.

Cal recordar que aquest no és un problema que apareix de la nit al matí, cosa que potser justificaria mesures excepcionals. Però no és el cas. Quants anys fa que els controladors provoquen situacions com aquesta? Quants mesos fa que venen avisant de què prendrien posicions de força com aquesta? I el govern què ha fet per a preparar-se davant l'eventualitat que es compliqués? És d'una incompetència total no haver previst el que podria passar i no haver previst, sobretot, alternatives viables de solució. Fa anys que el ministre Blanco sap que aquest problema li esclatarà a la cara i no ha previst com resoldre'l. Pitjor i tot: ha improvisat.

Quan aquesta matinada el govern espanyol ha enviat els militars a les torres de control no sabia que no podien controlar el tràfic aeri? No en són prou, no tenen la qualificació per a fer el control civil ni poden assumir la coordinació amb Europa. Què es pensava? Que portant els militars a les torres els controladors s'espantarien i tornarien a la feina? En els anys que dura el conflicte podia haver optat per moltes solucions, es podrien haver contractat controladors estrangers, es podia haver canviat l'estructura de treball dels controladors, es podria haver modificat l'empresa a la qual estan adscrits, es podria...

Això però, en ser greu, no és res al costat de la decisió brutal i desmesurada de decretar l'estat d'alarma. Decretar l'estat d'alarma és d'una gravetat històrica que pesarà sempre sobre la consciència de Zapatero.