dissabte, 4 de desembre de 2010

Estat d'alarma. El feixisme truca a la porta.

D'entrada sempre penso que els treballadors que protesten tenen raó en fer-ho.

Dit això, diré també que si els controladors aeris van decidir anar a la vaga en resposta a un decret llei del govern que empitjorava substancialment les seves condicions laborals, aleshores no només penso que han fet bé anant a la vaga, sinó que des d'aquí manifesto la meva solidaritat amb aquest col·lectiu.

Més encara: quan la reacció del govern ha estat militaritzar els controladors i posar a personal civil sota jurisdicció militar, aleshores el que penso és que el Sr. Rodríguez i la seva caterva s'han tornat bojos.

Ara fan això amb els controladors. També haurien pogut fer-ho fet el 29 de setembre passat, dia de la vaga general, i haver tret els soldats i tanquetes al carrer, amb l'ordre de disparar als treballadors que es manifestaven.

L'estat d'alarma només es pot interpretar com una pujada de grau, com el pas previ al toc de queda, com l'avantsala de la dictadura feixista.

El que ha fet el PSOE és molt greu. Res de nou, però, ja sabem com les gastaven amb el GAL. Llavors jugaven als terroristes, avui juguen amb els ous de la serp i declaren un estat d'alarma.

Alerta! que el proper nivell son les detencions, la censura i qui sap si les tortures i les desaparicions. Anem amb compte que el feixisme truca a la porta!

I tenen la barra de fer-se dir socialistes!!!!




Reprodueixo l'editorial del sempre inspirador Vicent Partal del Vilaweb.

No es pot posar un civil sota jurisdicció militar sense posar en perill la democràcia

04.12.2010

En primer lloc cal deixar clar que la vaga salvatge dels controladors és totalment inacceptable. No poden deixar el país aturat de colp i de repent i és especialment greu que juguen amb el benestar de tants centenars de milers de persones que han de viatjar en un pont com aquest. No hi ha cap excusa per a la seua actuació.

Però dit això la reacció del govern espanyol és intolerable.

No hi ha cap raó ni una que justifique que un civil siga posat sota la jurisdicció militar. Això posa de relleu un dels pecats originals de la nostra democràcia, que és haver nascut d'una dictadura. Perquè va i resulta que en el cas d'excepcionalitat és el poder civil el que es sotmet al poder militar. Això estava sobre el paper en la constitució i era greu. Però ens havíem acostumat a que sonara retòric. Tanmateix ara, amb un govern socialista al poder, de sobte el malson es fa real.

Jo no tinc cap simpatia ni mitja per un controlador. Però no és una qüestió de si em cau malament o bé. La cosa és molt més greu. Perquè decretat l'estat d'alarma els militars, no només la policia, poden anar a per ell a sa casa, treure-lo a la força, obligar-lo a treballar i si no vol treballar jutjar-lo usant la jurisdicció militar en comptes de la civil. Jurisdicció que, alerta!, encara accepta la pena de mort en casos molt excepcionals. De fet, i així ho deixa clar el decret, els controladors passen a ser personal militar a la força.

Cal aclarir que en altres països d'Europa l'exèrcit s'usa en situacions excepcionals per a garantir l'abastiment per exemple. Però no es fa posant civils sota jurisdicció militar. Els militars són un instrument per a ajudar el poder civil però el poder civil no cedeix els seus atributs al poder militar. Aquesta és la diferència amb el que ha passat avui a l'estat espanyol.

El decret diu, a més, que l'estat d'alarma només s'aplica al conflicte dels controladors. Això és molt dubtós jurídicament però en qualsevol cas els seus límits són impossibles de determinar. Si algú es manifesta a favor dels controladors, per exemple, també se li aplicarà el delicte de sedició militar? Per aquest editorial em podria jutjar la jurisdicció militar? La bogeria de la decisió de Zapatero no té límits.

Afirmar com fa algú que el decret només s'aplica contra un col·lectiu i que no hi ha una suspensió de garanties constitucionals generalitzada no és de rebut. Suspendre les garanties constitucionals a un sol ciutadà ja és massa. O on posem els límits sinó? Fins a quants no passa res? Si es suspenen les garanties constitucionals a mil és tolerable? I a deu mil? I a cent-mil? On posem el límit?

De la mateixa manera fer la distinció entre estat d'alarma i d'excepció, tot i que és important, no justifica l'actuació del govern. L'estat d'alarma s'ha decretat per primer vegada des de que hi ha democràcia. No és prou excepcional això? El problema és haver donat el pas de militaritzar la societat civil. D'acord amb la constitució, sí. Però això només posa de relleu que cal canviar-la.

I tot aquest enrenou, a més, pera tapar la incompetència d'un ministre nefast.

Cal recordar que aquest no és un problema que apareix de la nit al matí, cosa que potser justificaria mesures excepcionals. Però no és el cas. Quants anys fa que els controladors provoquen situacions com aquesta? Quants mesos fa que venen avisant de què prendrien posicions de força com aquesta? I el govern què ha fet per a preparar-se davant l'eventualitat que es compliqués? És d'una incompetència total no haver previst el que podria passar i no haver previst, sobretot, alternatives viables de solució. Fa anys que el ministre Blanco sap que aquest problema li esclatarà a la cara i no ha previst com resoldre'l. Pitjor i tot: ha improvisat.

Quan aquesta matinada el govern espanyol ha enviat els militars a les torres de control no sabia que no podien controlar el tràfic aeri? No en són prou, no tenen la qualificació per a fer el control civil ni poden assumir la coordinació amb Europa. Què es pensava? Que portant els militars a les torres els controladors s'espantarien i tornarien a la feina? En els anys que dura el conflicte podia haver optat per moltes solucions, es podrien haver contractat controladors estrangers, es podia haver canviat l'estructura de treball dels controladors, es podria haver modificat l'empresa a la qual estan adscrits, es podria...

Això però, en ser greu, no és res al costat de la decisió brutal i desmesurada de decretar l'estat d'alarma. Decretar l'estat d'alarma és d'una gravetat històrica que pesarà sempre sobre la consciència de Zapatero.
Publica un comentari a l'entrada