Se'm fa insuportable posar la TV i escoltar pràcticament qualsevol programa de producció pròpia d'emissores espanyoles. Poc o molt hi ha alguna referència a la independència de Catalunya, i poc o molt aquesta referència acaba sent insultant o manipuladora.
La solució és, evidentment, apagar la tele i informar-se per vies alternatives, però, és clar, aquest acte d'anar a buscar les pròpies fonts d'informació resulta cansat. Tanmateix, té una cosa bona, cadascú de nosaltres es pot convertir en reemissor, via xarxes socials del missatge alternatiu, de la veu que es vol silenciar, del nostre relat dels fets, aquell que honestament considerem com a cert i més significatiu.
I el relat que hem de transmetre és, al meu entendre, el següent : l'1 d'octubre es va votar en unes condicions adverses inacceptables, i més de dos milions de votants van triar independència, malgrat la violència policial i el segrest d'urnes. Aquest és el fet : més de dos milions de vots per la independència i més de mil ferits per una violència policial que va incloure les prohibides pilotes de goma.
Fets previs : la llarga llista de lleis, gairebé totes de caràcter social, recorregudes i tombades pel tribunal constitucional, l'assalt a les conselleries. Més fets posteriors : l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i de mig govern de la Generalitat i l'altre mig a l'exili, la nit a la presó de Carme Forcadell, les manifestacions espanyolistes acompanyades sempre, inevitablement, de violència ultradretana, l'aplicació, en definitiva, de l'article 155 contra la democràcia i la llibertat a Catalunya.
I també , i fonamental, que el 27 d'octubre es va proclamar la República. La República ha estat proclamada, però no s'ha fet executiva aquesta proclamació per evitar l'enfrontament al carrer en una decisió presa pel govern català i que, en tot cas, com a mínim, s'hauria d'haver consultat. Avui estem on estem perquè no ens hem donat l'oportunitat de plantar cara. Des del govern es va prendre aquesta decisió de no plantar cara.
En tot cas, el proper 21D es torna a votar. Es vota per ratificar la República. Es vota per recuperar el govern i les institucions legítimes de Catalunya. Es vota per rebutjar el 155 i tot el que implica de violència i racisme anticatalà. Es vota per rebutjar i foragitar de Catalunya aquestes institucions que han tombat drets socials bàsics pel fet d'estar emparats i legislats amb lleis catalanes. Es vota per protegir el model inclusiu i immersiu d'escola catalana. Es vota per protegir l'espai comunicacional i la pluralitat dels mitjans públics catalans. Es vota per alliberar els presos polítics. Es vota per la llibertat i la democràcia a Catalunya.
El 155 es torna a votar per la independència de Catalunya, per a ratificar i referendar la República. Es vota per, aquest cop sí, fer executiva la República.
Ara hi han veus de l'estat que diuen escandalitzades que en cap cas s'hauria aplicat la violència extrema que va denunciar Marta Rovira. Menteixen. No en tingueu cap dubte que l'haurien aplicat, i que l'aplicaran.
Els votants per la independència hem d'assumir que, en tot cas, aplicaran la violència.
Els votants per la Independència hem d'assumir que la lluita contra el feixisme no es pot fer només amb paraules. Hem d'assumir la resistència, i que sigui pacífica. Hauria de ser pacífica si, com ara es diu amb grans escarafalls, l'estat no farà servir la violència. No me'ls crec. Jo crec que menteixen i que caldrà, doncs, ser conseqüents.
Cal anar a votar el 21D, i cal guanyar. Cal guanyar clarament, en vots i escons. Tinguem-ho clar: tot el que no siguin vots per ERC, CUP i PDECat serà comptat com vot contrari a la independència. En un plebiscit només el vot en blanc és comptat com blanc. Les regles són aquestes : votar Sí és votar ERC, CUP o PDECAT. Votar No és votar qualsevol altre opció i blanc és blanc. No ens farem trampes al solitari. Si guanya el sí en vots i escons ha de ser per fer executiva la proclamació de la República del passat 27 d'octubre, encara que això suposi la resposta violenta de l'estat espanyol.
En soc conscient i n'assumeixo el risc (més aviat la certesa). Aquest és el meu mandat democràtic als partits independentistes i jo votaré amb aquesta intenció al partit independentista que consideri que em garanteixi el seu compliment.
I ara fem campanya i expliquem-ho. Votarem i farem efectiva la República.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada