dimecres, 21 de juliol de 2010

Cau la iniciativa popular i "solidaritat independentista"

Apunto un parell de fets destacats d'avui:

1. Finalment, CiU i IC han rebutjat avui de tornar a votar la IP per al referèndum per la independència. Ara sí, aquesta partida s'ha acabat. Amb derrota per gol en pròpia porta. Des del punt de vista de CiU es tractava de complicar-li la campanya a ERC i és en aquesta clau tàctica que cal entendre el rebuig. De nou, el tacticisme.

Però la IP no era d'ERC. Era d'Òmnium, i dels milers que hauríem estat disposats a signar-la.

2. Joan Laporta (Democràcia Catalana, DCat, el partit de Laporta), Alfons López Tena (CDC) i Uriel Bertran (ERC) han presentat una crida a la solidaritat independentista. Demanen una gran coalició de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Candidatura d’Unitat Popular (CUP), Entesa pel Progrés Municipal (EPM), Reagrupament (Rcat) i Democràcia Catalana (DCat).

Ara bé, CiU de moment no es pronuncia. ERC diu que faran depenent del que faci CiU. Cap dels dos s'hi apuntarà, sospito. En la meva opinió IC i EUiA, senzillament, diran que no. Crec que les CUP també passaran. Al final només s'ajuntaran Reagrupament i Democràcia Catalana.

Crec que cal entendre aquest moviment com el primer pas necessari de DCat tot i que crec que ells tenen clar que cap dels altres partits els acompanyarà.

Tanmateix, el que és important és què passarà ara: La irrupció de Laporta flanquejat per (una escissió de CDC capitanejada per) Alfons López Tena i per (una nova! escissió d'ERC capitanejada per) Uriel Bertran, pot sacsejar el mapa polític i fer que les previsions i enquestes fetes fins a la data siguin poc fiables.

Com a militant d'ERC trobo que la marxa d'Uriel Bertran seria una pèrdua per ERC. Ara bé, compto que l'escissió de Reagrupament ja està feta. Si Uriel marxa, poca gent el seguirà. Em fa l'efecte que això ja està descomptat.

No se si el mateix pot dir CDC. Un partit en el que Artur Mas, Oriol Pujol, Felip Puig, les JNC... es declaren independentistes (o partidaris de la independència) i pel que es veu també una bona part dels seus càrrecs, militants i votants se'n declaren... per anunciar, immediatament, que la independència no és el seu objectiu.

Caldrà veure com evoluciona aquesta nova formació. D'entrada, benvinguts siguin si és que aconsegueixen traduir la seva iniciativa en escons independentistes. Tant de bo que la suma d'escons independentistes a la tardor superi els 25 diputats que són el màxim assolits fins ara per ERC.

Personalment, crec que ERC està demostrant el seu múscul aquests darrers compassos de la legislatura. Les enquestes pronostiquen una forta davallada d'ERC a la tardor. Jo no ho veig. Davallada, potser sí, però forta no.

En aquest sentit, el Joan Puigcercós ens va mostrar quin és l'esperit d'ERC en aquesta intervenció en el debat sobre la sentència de l'estatut:

Publica un comentari a l'entrada