divendres, 16 de juliol de 2010

és broma? reformar la constitució?

Segons "La Vanguardia" el president Montilla vol que es reformi la Constitució per a recuperar la confiança en Espanya.

Increïble.

Ens pren el pel o s'ho creu de debò? És broma o ho diu seriosament?

A veure:
1. la sentència de l'estatut ha deixat clar fins on es pot arribar amb la constitució actual.
2. els partits espanyols: PSOE i PP, el PPSOE, mitjançant els seus jutges al Constitucional han estat els que han marcat les línies roges que tanquen la constitució.
3. Per canviar la Constitució cal una majoria ampla de dos terços al congrés de diputats. Això vol dir que és necessari un pacte entre PP i PSOE per a canviar la constitució. Són els únics que poden canviar-la.

Però el PP i el PSOE mai canviaran la constitució espanyola per encabir-hi coses del tipus "Espanya és un estat plurinacional"; o "Els ciutadans de les diferents nacions d'Espanya tenen el dret i el deure de conèixer la llengua pròpia de la seva Nació"; encara menys: "Les nacions d'Espanya podran exercir el dret a l'Autodeterminació"; o "Els governs de les nacions d'Espanya es poden relacionar entre elles i amb l'aparell de l'estat lliurement i en igualtat"; o si parlem de la butxaca, "Els diferents governs nacionals de l'estat recapten els seus impostos i paguen una quota a l'estat en concepte dels serveis d'àmbit supranacional que aquest presta en el seu territori". Un model confederal, per exemple..

Però això és fer volar coloms perquè ni al PP ni al PSOE mai se'ls acudiria ni tan sols intuir que pot haver un model com aquest. I encara menys posar-se d'acord en quelcom així.

No passarà mai. Si amb el "gobierno amigo" del Sr. Rodríguez, el resultat ha estat un estatut mutilat ¿perquè suposem que amb un "gobierno amigo" no tindríem una Constitució encara més espanyolista que l'actual? És ben bé el que ha passat.Això sense comptar amb la vergonya democràtica de veure uns jutges ignorant i esmenant el resultat d'un referèndum.

Demanar, des de Catalunya, reformes de la Constitució orientades a reconèixer la plurinacionalitat de l'estat, ni que sigui tan sols de forma cosmètica o superficial, és com demanar que et toqui la loteria sense tenir ni tan sols un bitllet. La possibilitat de que et donin el premi per error existeix, però més aviat té una probabilitat petita.

Montilla està enganyant, perquè demana un impossible: aquestes reformes de la constitució són impensables. Ara bé, "constitucionalment" és l'únic que pot dir: com que potencialment és pot canviar la constitució, aleshores "potencialment" la constitució reconeix tots els drets. Però, legalment només els que estan escrits són els que valen. I aquesta Constitució ens nega com a nació i com a poble. I el que diguin 10 paios a Madrid val més que el que vota el poble català en referèndum.

Prou galdosa també és la via alternativa que es comença a perfilar: no es demanen reformes a la Constitució, només es demana de canviar lleis per a poder obtenir per la porta del darrera allò que la Constitució i la sentència de l'estatut neguen. Això també és enganyar. Si una llei no és constitucional, doncs no ho és i en qualsevol moment algú podrà presentar un recurs d'inconstitucionalitat guanyador. La via que ofereixen, canviar lleis per a obtenir per a porta del darrera allò que la constitució i el constitucional deneguen, és també un engany. I miserable. És agafar-se al peix al cove sabent que el peix està podrit i el cove foradat.

No hi ha més que una via: superar la legalitat constitucional espanyola amb la legitimitat de la sobirania del poble català. Cal la independència i cal una majoria independentista al Parlament que proclami unilateralment la independència. Ens calen 68 diputats independentistes al Parlament de Catalunya.
Publica un comentari a l'entrada